Ancona

Ancona

Ancona és un municipi i ciutat italiana de la regió de Marques (Marche), en la part central del país. En una població de 102 521 habitants (2009), està situada en la costa oest del mar Adriático en el golf d'Ancona. És capital de la província homònima i de la regió. Té un dels majors ports d'Itàlia i, en 2400 anys d'història, és una ciutat artística rica en monuments. Es troba entre les ales dels Montes Conero, Astagno (ocupat per la ciutadella) i Guasco, en el que s'eleva el Duomo (150 m). Este últim, dedicat a Sant Ciriaco, ocupa l'antic lloc d'un temple de Venus, mencionada per Catulo i Juvenal com la deïtat tutelar delloc.

Història

Ancona va ser fundada per siracusanos fugits de la tirania de Dionisio I de Siracusa, en l'any 387 a. C., els qui li varen donar el seu nom: Ancona és una transliteració del grec Αγκων (ankon, colze), modificada molt llaugerament, que significa "colze", aixina denominada per la configuració en àngul de la costa. la colónia es va establir en un promontori en la vertent nort de la baïa, a l'est de l'assentament original dels picenos d'el IX Les inhumacions picenas, que es remonten a dit sigle, i que es varen trobar en el tossal del Cardeto, testimonien, per la riquea en bronzes i ceràmiques áticas de les seues necròpolis, la seua importància com a centre comercial.

La ciutat es va desenrollar entorn a l'altura del Guasco, l'originària acrópolis. Va conéixer un intens deasarrollo econòmic, en particular pel florecimiento de l'indústria de la púrpura de Tir, a mans de comerciants grecs. En l'era romana va conservar el seu propi acunyament de moneda, les quals tenien en l'anvers un braç doblat sostenint un full de palma, i el cap d'Afrodita en el revers; es va continuar usant l'idioma grec. De l'assentament grec només queden trams de muralles de blocs de toba, provablement restants de la fortificiación de la acrópolis i del recint inferior, en les proximitats de l'àrea portuària. Al periodo helenístico es remonta una necròpolis, ubicada en el carrer que va cap a Numana, en la que predominen tombes de caixa, fetes de toba, numeroses esteles funeràries en inscripcions en grec, i que donen testimoni de l'últim periodo de l'assentament grec, fins als sigles II-I

En el III, en l'ocupació romana del Piceno, va seguir la mateixa sòrt que el restant de la regió. Durant la República romana primerenca es va expandir, pero no es coneixen be les seues confines. Aixina mateix va gojar d'un ordenament territorial. el fòrum romà, d'época augústea es trobava, casi en seguritat, en la plaça compresa entre el Palau Ferretti i el Palau del Senat, baix del com es va trobar una columna. D'esta zona procedix l'estàtua d'Augusto abillat de Pontifex Maximus (en un vés-ho en el cap i en l'acte de sacrificar), la troballa del qual es va produir en 1863 i es conserva en el Museu d'Ancona. Va ser ocupada com a estació naval en la Guerra Iliriana de 178 a. C.

Arc de Trajano.

Es desconeix quàn es va convertir en una colónia romana; en qualsevol cas, es varen fundar colónies en algun moment, despuix de les batalles de Filipos (42 a. C.) i la d'Accio (31 a. C.) Juliol César va prendre possessió de la ciutat immediatament despuix de creuar el Rubicón. El seu port tenia una importància considerable en els temps del Imperi romà, ya que era el més propenc a Dalmacia. Va ser ampliat per Trajano, qui va construir el moll nort en l'ajuda de l'arquitecte siri Apolodoro de Damasc. Al front del moll es troba un arc de triumfo de marbre, erigit en honor a Trajano en l'any 115 pel Senat i el poble. Despuix de la caiguda del Imperi romà d'Occident, Ancona va ser atacada pels godos, lombardos i sarracenos, pero va recuperar la seua força i importància. Va ser una de les ciutats de la Pentapolis baix el domini de Rávena. En la conquista carolingia del nort d'Itàlia, es va convertir en la capital de Marca d'Ancona, d'a on prové el nom de la regió moderna. Despuix de l'any 1000, Ancona es va tornar cada volta més independent, convertint-se en una important república marítima (junt en Gaeta i Ragusa, és una de les que no apareixen en la bandera naval italiana), freqüentment en conflicte en Venècia. Ancona usualment estava aliada en Ragusa i l'Imperi bizantí. En 1137, 1167 i 1174 va ser lo suficientment poderosa per a repelir a les forces imperials. Les naus anconitanas varen participar en les creuades, i entre els seus navegants es trobava Ciríaco d'Ancona. Durant la lluita entre papes i emperadors que va tindre lloc en Itàlia d'el XII en avant, Ancona es va posar del costat dels güelfos.

Ancona en la segona mitat d'el XVI (Civitates orbis terrarum)

A diferència d'atres ciutats del nort d'Itàlia, Ancona mai es va tornar un señorío. L'única excepció va ser el regnat dels Malatesta, els qui varen prendre la ciutat en 1348 aprofitant-se de la Pesta Negra i d'un incendi que havia destruït gran part dels edificis de la ciutat. Els Malatesta varen ser expulsats en 1383. En 1532 va perdre definitivament la seua llibertat i es va tornar part dels Estats Pontificis, baix el domini del papa Clemente VII. El símbol de l'autoritat papal era l'enorme ciutadella. Junt en Roma i Aviñón, Ancona va ser l'única ciutat en els Estats Pontificis en a on se'ls va permetre als judeus permanéixer despuix de 1569, vivint en el gueto construït despuix de 1555. El papa Clemente XII va prolongar el moll, i va ser construïda una imitació inferior de l'arc de Trajano. També va erigir un lazareto al sur de la baïa, sent Luigi Vanvitelli l'arquitecte principal. El moll sur va ser construït en 1880, i la baïa va ser protegida en fortas en els seus cims. De 1797 en avant, quan els francesos la varen prendre, Ancona apareix en l'Història com una fortalea important. Va ser presa pels austríacs el 30 de maig de 1815 durant la Guerra austro-napolitana. Estos la varen tornar als Estats de l'Iglésia, fins que Christophe Léon Louis Juchault de Lamoricière, general francés al servici pontifici, va capitular davant les forces sardas del general Enrico Cialdini el 29 de setembre de 1860, onze dies despuix de la seua derrota en Castelfidardo. El 4 de novembre despuix de plebiscit, les Marques i Umbría passaven al Regne d'Itàlia.

Monuments i llocs d'interés

Catedral de Sant Ciriaco

Catedral de Sant Ciriaco.

El Lazzaretto.

Portal del temple de Sant Francesco.

La catedral, dedicada a Sant Ciriaco, va ser consagrada en 1128 i completada en 1189. Alguns escritors suponen que el temple original tenia forma de creu llatina i datava d'el VIII. Una restauració primerenca va ser completada cap a l'any 1234. És un edifici d'estil romànic de pedrera grisa, construït en forma de creu grega, en un domo dodecagonal sobre el centre llaugerament alterat per Margaritone d'Arezzo en 1270. La frontera té un portal d'estil gòtic, atribuït a Giorgio dona Com (1228), el qual s'havia planejat que tinguera un arc lateral a cada costat. L'interior, que té una cripta baix de cada transepto, en general conserva la seua forma original. Té dèu columnes, les quals són atribuïdes al temple de Venus, i hi ha pintures d'el XII i atres escultures. El temple va ser restaurat cuidadosadament en els anys 1980.

Atres monuments

• Baix de la catedral de Sant Ciriaco es troben els restants del temple dedicat presumiblement a Afrodita Euploia (protectora de la navegació). Edifici de grans dimensions, en una plataforma construïda de toba, edificat en rencs alternats de blocs disposts de costat i de front. Es tractaria d'un temple hexástilo, en doble renc de columnes en la frontera i una cella dividida en tres naus. La seua forma és períptera sine postico, és dir, en un mur ocupant elloc de la columnata posterior.

• El Arc de Trajano és atribuït a l'arquitecte Apolodoro de Damasc . De 18 metros d'altura i fet en marbre, va ser erigit en l'any 114 o 115 com una entrada a la calçada elevada en la part alta de la baïa en honor del emperador que havia construït el port. El monument marmóreo devia ser visible des de la mar, en motiu de la celebració de les obres d'ordenació del port. Per això va ser edificat al començ del moll. La major part dels seus adorns originals de bronze han desaparegut. Es troba sobre un alt podi. La construcció constava d'un únic arc, alt i estret (3 metros d'ample), enquadrat per parelles de primes columnes corintias sobre pedestals. En les pilastras de l'arc, entre les columnes corintias, queden les junturas de les proas de bronze que decoraven el monument. Una inscripció de l'àtic, reconstruïda basant-se en la posició de les taches que fixaven les lletres de bronze, contenia la dedicatòria del Senat i del poble de Roma a l'emperador que, en la construcció a les seues expensas del port d'Ancona, «havia fet més segur l'accés al port». Sobre l'àtic es va erigir un grup estatuario del que permaneixen els restants del respal. l'estructura constructiva és com la del Arc de Tito en Roma, pero més alt, per a que les figures de bronze en ell, de Trajano, la seua esposa Pompeya Plotina i la seua germana Ulpia Marcianana, figuraren com a punt de referència per als barcos que s'aproximaven al major port romà del Adriático. Dos dedicatòries secundàries als costats de l'inscripció principal estaven destinades a dits personages imperials.

• El amfiteatre de la primera época imperial, que tenia unes dimensions de 97 x 100 m, va eixir parcialment a la llum a partir de 1972, quan el terremot d'eixe any va destruir alguns dels edificis construïts damunt. Es conserva part de les escalinatas i un dels arcs. Els restants del parament són visible en part a cel obert, encara que una part es troben en els sòtols d'alguns edificis moderns.
• El Lazareto d'Ancona (Laemocomium o "Mole Vanvitelliana"), planejat per l'arquitecte Luigi Vanvitelli en 1732 és un edifici pentagonal que cobrix més de 20.000 m², construït per a protegir a les autoritats militars de les malties contagioses que a voltes aplegaven al poble. Més vesprada va ser usat com a hospital militar o barracons; actualment s'utilisa per a exhibicions culturals.
• El Palau Episcopal va ser elloc a on el papa Pío II va morir en 1464.
• El Temple de Santa Maria della Piazza té una elaborada frontera arcada que data de 1210.

• El Palazzo del Comune, en les seues sublims subestructura estovades en la seua part atrassera, va ser una obra de Margaritone d'Arezzo, i ha segut restaurat dos voltes.
• També hi ha varis edificis gòtics tardans, incloent als temples de Sant Francesco i de Sant Agostino, el Palazzo Benincasa, el Palazzo del Senato i el Loggia dei Mercanti, tots dissenyats per Giorgio Orsini, usualment cridat dona Sebenico, i la prefectura, la qual conta en detalls renaixentistes.
• El portal de Santa Maria della Misericòrdia és un eixemple decoratiu del treball renaixentista primerenc.
• El museu arqueològic conté interessants objectes prerromanos de tombes en el districte, i dos llits romans en fines decoració en marfil.

• El Monument als caiguts en el Passetto: obra realisada per Guido Cirilli en el 1932. És una construcció relativament moderna, no obstant es va convertir en poc temps un dels principals símbols de la ciutat, per la seua alta posició per damunt de la mar, i per la forta energia expressada per la seua formes clàssiques. És hui en dia un dels punts de trobades i atracció de la població i sobretot dels jóvens.
• La Pinacoteca Cívica Francesco Podesti es troba establida en el Palazzo Bosdari, reconstruït entre 1558 i 1561 per Pellegrino Tibaldi. Entre les obres es troben pintures de l'artiste local Francesco Podesti (1800-1895) i del pintor Carlo dona Camerino i d'Arcangelo vaig donar Coa. També es presenten pintures d'Andrea lli. Alguns artistes moderns inclouen a Bartolini, Bucci, Campigli, Cassinari, Cucchi, Levi, Sassu, Tamburi, Trubbiani i uns atres.

Transports

	Aeroport	Còdic IATA	Còdic OACI
	Aeroport d'Ancona	AOI	LIPY

Ciutats hermanades

Ancona està agermanada en les següents ciutats:

Persones notables

Artícul principal → .

Deports

El club de fútbol local és US Ancona, i participa en la tercera divisió del fútbol del país, la Série C. Disputa els seus partits de local en l'Estadi Del Conero, l'aforament del qual és de 23.976 espectadors.

Vore també

• Repúbliques marítimes

Bibliografia

• VV. AA: (1990). Els grans descobriments de l'arqueologia, tom VII, pp. 254-256.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ancona.
• Ancona en Wikivoyage
• Comune vaig donar Ancona [1] archivat en Wayback Machine. (italià)