Arc de Tito
El Arco di Tito (en italià Arco de Tito; en llatí, arco de Tito) és un arc honorífic,[1] situat en la Via Sacra, just al surest del Fòrum, en Roma. Va ser construït cap a l'any 80 d. C. pel emperador romà Domiciano poc despuix de la mort del seu germà major, Tito, per a commemorar les victòries d'est, inclós el Lloc de Jerusalem del 70 d. C. L'arc ha proporcionat el model general per a molts arcs triumfals erigits des de el XVI, i és lo que va inspirar l'Arc de Triumfo en París, França.[2]
Ubicació
[editar | editar còdic]L'arc voreja el Clivus Palatinus prop de l'intersecció entre la via Sacra, en la part superior de la Velia (in summa Sacra Via). És possible que estiguera llaugerament desplaçat cap al sur i es va girar en la construcció del temple de Venus i Roma.[3]
Història
[editar | editar còdic]L'arc es va erigir poc despuix de la mort de Tito en setembre de l'any 81 per a commemorar la pren de Jerusalem i la destrucció del segon temple de Jerusalem.
Les estàtues que decoraven l'arc, dos elefants en bronze, es varen trobar en la via Sacra entre 535 i 536.[4]
Basant-se en l'estil dels detalls escultòrics, l'arquitecte favorit de Domiciano, Rabirio, a qui a voltes se li atribuïx el Coliseu, pot haver eixecutat l'arc. Sense documentació contemporànea, no obstant, les atribucions dels edificis romans sobre la base de l'estil són considerades dubtoses. cita requerida
La guia de viages medieval en llatí Mirabilia Urbis Romae va destacar el monument, escrivint: "l'arc de les Sèt Llànties de Tito i Vespasiano; [a on Moisés havia colocat els seus sèt vés-les tenint sèt braços, en l'Arca, al peu de la Torre Cartularia"].[5][6]
La família Frangipani ho va convertir en una torre fortificada en l'Edat Mija.[7] Una de les habitacions estava construïda en la part superior de l'arcada. Va ser un dels primers edificis que va tindre una restauració moderna, començant en Raffaele Stern en 1817 i va continuar per l'arquitecte italià Giuseppe Valadier baix Pío VII en 1821, en nous capiteles i en albañilería de travertino, distinguible de l'original. Es va reconstruir una gran part de la zona superior i de la mitat exterior dels dos pilarés en el travertino.[8] El friso i l'inscripció es conserven solament en el costat que es troba tornat cap al Coliseu. La restauració va ser un model per al costat del camp de la Porta Pia.[7][9]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ No era un arc triumfal; l'arc de triumfo de Tito es trobava en el Circ Màxim.
- ↑ Diana Rowell (23 d'agost de 2012). Paris: The 'New Rome' of Napoleon I, Bloomsbury Publishing, pp. 43–. ISBN 978-1-4411-2883-6.
- ↑ Richardson, 1992, p. 30.1.
- ↑ Casiodoro, Variæ 10, 30
- ↑ En espanyol [1]; En llatí: "Arcus septem lucernarum Titi et Vespasiani, ubi est candelabrum Moysi cum arca habens septem brachia in piede turris cartulariae", Mirabilia Urbis Romae, pàgina 4
- ↑ Per a una crítica de referències històriques sobre l'Arc de Tito, vore: Élisabeth Chevallier, Raymond Chevallier, Iter Italicum: els voyageurs français à la découverte de l'Italie ancienne, Els Belles Lettres, 1984, ISBN 9782251333106, pàgines 274-91
- ↑ 7,0 7,1 A Let's Go City Guide: Rome, p. 76, Vedran Lekić, 2004; ISBN 1-4050-3329-0.
- ↑ Richardson, 1992, p. 30.1-2.
- ↑ The Buildings of Europe: Rome, pàgina 33, Christopher Woodward, 1995; ISBN 0-7190-4032-9.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Holloway, R. Ross (1987). «Some Remarks on the Arch of Titus», L’antiquité classique, pp. 183–191.
- Pfanner, M. (1983). Der Titusbogen, Magúncia: P. von Zabern.
- (1992) A New Topographical Dictionary of Ancient Rome, Johns Hopkins University Press, pp. 488. ISBN 0801843006.
- Roman, L. (2010). «Martial and the City of Rome», The Journal of Roman Studies, pp. 1–30.
- Jewish Telegraph agency
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arco de Tito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.