Família de llengües
| Famílies de llengües | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Erro al crear miniatura: | |||||||
| Majors famílies de llengües | |||||||
| Agrupacions geogràfiques de llengües | |||||||
| Americanes | Caucásicas | Papúes
Aïllades i unes atres | |||||
Una família de llengües o família llingüística és un grup d'idiomes en un orige històric comú i emparentats filogenéticamente, és dir, semblen derivar d'una llengua més antiga o llengua mare comuna (protolengua).
Les famílies s'originen quan una llengua, denominada «protolengua de la família», dona lloc a diferents idiomes per un procés de diversificació dialectal. Les llengües d'una família usualment són ininteligibles entre sí, encara que en la majoria dels casos conserven semblances fonètiques i gramaticals. Quan les similituts entre els idiomes són clares, és possible reconstruir el seu orige comú, i inclús la protolengua de la que deriven, per mig dels métodos de la llingüística històrica.
Reconeiximent del parentesc
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Parentesc llingüístic.
La comparació sistemàtica de les llengües del món per mig dels métodos de la llingüística històrica ha permés provar que la majoria de les llengües no són llengües aïllades filogenéticamente, sino que entre elles formen grups o famílies. Freqüentment dins d'una família és possible reconstruir fidedignamente l'orige comú o «protolengua mare» de dita família. L'estudi sistemàtic de moltes famílies ha permés reconstruir les diverses protolenguas o llengües ancestrals que per diversificació haurien donat lloc a diverses famílies. Dita reconstrucció partix de les similituts observades entre les llengües d'una mateixa família i tracta de determinar qué paraules o característiques gramaticals són el resultat de l'herència del ancestro llingüístic comú o protolengua.
Protolengua o ancestro comuna
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Protolengua.
El ancestro comú a la majoria de famílies no és conegut o conegut sol de forma directa en poques ocasions, ya que el registre històric de la majoria de les llengües és molt curt. No obstant, és possible recuperar moltes de les característiques del ancestro comú de llengües relacionades aplicant el método comparatiu —un procediment de reconstrucció desenrollat en el XIX per l'escola neogramática en la que destaca el llingüiste August Schleicher—. Les famílies de llengües poden ser subdivididas en unitats menors, normalment denominades “branques” (l'història d'una família de llengües es representa freqüentment com un arbre filogenético).
El ancestro comú d'una família (o una branca) es coneix com «protolengua». Per eixemple, la protolengua reconstruïda de la ben coneguda família indoeuropea és cridada protoindoeuropeo (de la que no es conserven restants escrits, ya que va ser usada abans de l'invenció de l'escritura). A voltes una protolengua pot ser identificada en una llengua coneguda. Aixina, els dialectes provincials del llatí («llatí vulgar») varen ser orige de les lengues romançes modernes. És dir, la llengua «protorromance» és més o menys idèntica al llatí (encara que no idèntica al llatí cult dels escritors clàssics). Els dialectes del antic nòrdic són la protolengua del noruec, el suec, el danés i l'islandés. D'ahí que dites protolenguas resulten d'una «reconstrucció» que els llingüistes intenten a partir de senyes conegudes.
Lexicoestadística
[editar | editar còdic]De manera tentativa, quan no existixen senyes tan bones sobre una llengua, s'ampren preliminarmente varis sistemes de comparació llingüística basats especialment en llistes de paraules, per mig de tractament estadístic. Entre estes tècniques estan la glotocronología o més generalment la lexicoestadística. En esta última llínea es treballa en el proyecte de comparació sistemàtica ASJP[1] que pot sugerir vies de comparació sistemàtica entre llengües poc documentades, aixina com clarificar l'estructura interna de les famílies de llengües i que proporciona una aproximació del arbre filogenético global en més de 4000 llengües.[2]
Llengües aïllades i no classificades
[editar | editar còdic]Les llengües que no poden ser classificades en seguritat en cap família són cridades llengües aïllades. Existixen varis motius pels que una llengua es classifica com aïllada:
- Les llengües geogràficament propenques no semblen tindre suficients coincidències lèxiques com per a establir fòra de tota dubta l'existència d'un ancestro comú, entre la llengua en qüestió i atres llengües. Esta és més o menys la situació per al burushaski.
- Les llengües emparentades en la llengua en qüestió varen desaparéixer ans que la documentació llingüística de les mateixes permetera reconéixer el parentesc. Esta és la situació acceptada per al vasc-aquitano, els parents pròxims del qual, d'haver existit, podrien haver desaparegut pel poblament indoeuropeo d'Europa.
- La documentació sobre eixes i atres llengües de la mateixa regió és pobra. Est és el cas de moltes llengües amazónicas sobre les que la documentació no permet concloure si estan o no emparentades en atres llengües geogràficament propenques. Quan l'evidència és molt poca alguns autors usen en eixe cas, preferiblement el terme llengua no classificada.
Una llengua aïllada és de fet una família de llengües en un sol membre.[3] Lyle Campbell sifra el número de llengües aïllades conegudes, incloent algunes extinguides, en 129.[3]
Antiguetat de les famílies
[editar | editar còdic]- Artícul principal → GlotocronologíaAntiguetat d'algunes famílies.
Les estimacions glotocronològiques han mostrat que la majoria de les famílies llingüístiques ben establides s'han diversificado en els últims 50 sigles. S'entén que una família està ben establida quan existix consens en que dites llengües formen un grup i s'ha pogut reconstruir raonablement la protolengua originària. Mentres que les famílies pijor establides, o inclús polèmiques, i les macrofamilias semblen tindre temps de diversificació més grans. Això reflectix dos fets:
- Les famílies de llengües en menor profunditat temporal mostren un major parentesc, la qual cosa fa més senzill aplicar el método comparatiu i, per tant, reconstruir la protolengua.
- Les famílies poc establides podrien representar tant famílies de gran profunditat temporal, en les que el pas del temps haguera fet menys reconeixible el parentesc, com a grups de llengües que realment no estan emparentades, sino que mostren fenomens de contacte llingüístic i difusió típica d'àrea llingüística.
Famílies llingüístiques i genètica humana
[editar | editar còdic]Un atre descobriment de l'últim quarto d'el XX, va anar que les famílies llingüístiques conegudes tendixen a guardar correlació en numerosos marcadors genètics usats en genètica de poblacions humanes. En particular, les poblacions humanes han segut classificades en arqueogenética per mig d'haplogrupos tant del cromosoma I com de les mitocondrias. Cada haplogrupo del cromosoma I representa un linaje patern (o conjunt de sublinajes si es consideren variacions dins del grup) i cada haplogrupo mitocondrial representa un linaje matern (o conjunt de sublinajes si es conten les variacions intragrupo). Si ben els parlants de les famílies llingüístiques grans pertanyen sempre a varis linajes genètics, que reflectixen el devindre històric dels seus parlants, cada família llingüística presenta la seua pròpia distribució d'haplogrupos, mostrant diferents correlació entre llengua i orige genètic.
Distribució i número de parlants
[editar | editar còdic]Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]La distribució geogràfica de les famílies és el reflex del devindre històric dels seus parlants. Aixina, la major part de les grans famílies de llengües sembla haver-se expandit gràcies a «revolucions» agrícoles o tecnològiques d'algun atre tipo. La revolució neolítica va provocar l'expansió de les llengües afroasiáticas en Àfrica i Orient Mig, les llengües sinotibetanas en Extrem Oriente i, d'acort en la teoria de Renfrew, l'expansió de les llengües indoeuropeas en Eurasia occidental.
La millora de les tècniques de navegació va permetre als parlants de les llengües austronesias expandir-se des de l'illa de Taiwan per tota Oceania, aplegant inclús a Madagascar, front al continent africà. L'imperialisme europeu va dur les llengües indoeuropeas a Amèrica i a numeroses àrees d'Àfrica, Oceania i, en menor mida, Àsia. Segons pareix, l'us del ferro i atres tecnologies hauria permés a les llengües Níger-Congo aplegar a impondre's en Àfrica desplaçant als parlants d'atres famílies ara poc numeroses, com les llengües nilo-sahariano o les llengües joisanas.[4][5]
En l'actualitat, les dos majors famílies llingüístiques per número de parlants, les llengües indoeuropeas i les llengües sinotibetanas, juntes sumen un número de parlants equivalent al 75 % de la humanitat.[6] Per un atre costat, entre les llengües indígenes d'Amèrica, per eixemple, moltes famílies de llengües a penes superen els pocs mils de parlants.
Famílies per número de parlants
[editar | editar còdic]La següent taula resumix les principals famílies del món segons el número de parlants:[7]
| Família / Agrupació |
Número de llengües |
Parlants (1980)[8] | Parlants (2000)[9] | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Mill. | % | Mill. | % | ||
| Indoeuropea | 386 | 2500 | 49,8 | 3000 | 49,9 |
| Sinotibetana | 272 | 1088 | 21,7 | 1240 | 20,6 |
| Austronesia | 1212 | 269 | 5,4 | 300 | 5,0 |
| Afroasiática | 338 | 250 | 5,0 | 400 | 6,7 |
| Níger-Congo | 1354 | 206 | 4,1 | 235 | 3,9 |
| Dravídica | 70 | 165 | 3,3 | 185 | 3,1 |
| Japónica | 12 | 126 | 2,5 | 127 | 2,1 |
| Altaiques | 60 | 115 | 2,3 | 164 | 2,7 |
| Austroasiática | 173 | 75 | 1,5 | 100 | 1,7 |
| Daica (Tai) | 158 | 75 | 1,5 | 93 | 1,5 |
| Coreana[10] | 1 | 60 | 1,2 | 75 | 1,2 |
| Nilo-sahariana | 186 | 28 | 0,56 | 28 | 0,47 |
| Urálica | 33 | 24 | 0,48 | 20 | 0,33 |
| L. d'Amèrica | 985 | 22 | 0,45 | 22 | 0,37 |
| Caucas | 38 | 7,8 | 0,16 | 8,0 | 0,13 |
| Miao-yao | 15 | 5,6 | 0,11 | 10 | 0,17 |
| Indopacífica | 734 | 3,5 | 0,070 | 3,0 | 0,050 |
| Joisana | 37 | 0,3 | 0,006 | 0,3 | 0,005 |
| L. d'Austràlia | 262 | 0,03 | 0,001 | 0,03 | 0,0005 |
| Paleosiberiana | 8 | 0,018 | 0,0004 | 0,015 | 0,0002 |
| Atres aïllades | 296 | 2,0 | 0,040 | 2,0 | 0,033 |
| TOTAL | 6533 | 5022 | 100% | 7012 | 100% |
El número de llengües sobre el que es basen les sifres anteriors és de 6533, entre les que s'inclouen 310 llengües extintes (sense parlants actualment), 71 pidgins i criollos que sumen prop de 2 millons de parlants. Ademés es coneixen unes 75 llengües de senyes que no són contabilisades per no tractar-se de llengües orals adscrites a cap família de la llista anterior.
Llengües naturals (orals)
[editar | editar còdic]Estan agrupades geogràficament sense tindre en conte les relacions entre famílies. En la següent llista, cada u dels punts és una família de llengües coneguda. Les denominacions geogràfiques dels títuls són solament per a mantindre un orde i facilitar la llectura. Les relacions geogràfiques són convenients per a tal objectiu, pero no representen cap tipo d'intent de crear «superfamilias» filogenético.
Famílies d'Àfrica i l'Orient pròxim
[editar | editar còdic]AP
Des d'antic es va reconéixer que les llengües semíticas del Oriente pròxim i la península aràbiga estaven genèticament emperentades, cosa que s'explicava en térmens semi-mítics jujant que els pobles semitas eren descendents comuns de Sem. La classificació extensiva de les llengües del Àfrica subsahariana va escomençar en el XIX sobre la base de senyes llingüístiques i senyes etnogràfiques, dominats per una visió racista i supremacista de la varietat humana. L'estudi plenament científic i exent de prejuïns racistes va escomençar pròpiament en el XX. El treball de Joseph Greenberg, en l'actualitat acceptat en llínees generals per la majoria dels africanistas, agrupa a les llengües del continent africà en quatre grans macrofamilias:
- Llengües afroasiáticas, anteriorment classificades com camitosemíticas (Àfrica del Nort i Mig Oriente).
- Llengües Níger-Congo (Àfrica subsahariana), a voltes cridada família níger-cordofana.
- Llengües nilo-sahariano (Zona intermija d'Àfrica)
- Llengües joisanas o khoisan (Àfrica austral)
Subsistixen discrepàncies menors sobre les agrupacions internes d'estos grups, i sobre la classificació d'algunes llengües cordofanas. S'ha realisat un important treball comparatiu sobre la majoria de les subfamílies dins de les llengües afroasiáticas i de les llengües Níger-Congo. S'han propost vàries reconstrucció raonablement completes del protoafroasiático, del protonilosahariano, encara que el sistema fonològic reconstruït per diversos autors pot aplegar a diferir considerablement, la qual cosa indica que encara es necessita major clarificación sobre el parentesc i les característiques de dites llengües.
Famílies d'Europa i nort, oest i sur d'Àsia
[editar | editar còdic]AP
Durant l'Edat Mija europea es va reconéixer el parentesc evident entre algunes llengües (les llengües romàniques, les llengües celtes, les llengües germàniques, les llengües eslaves, etc.). No obstant, no es va sospitar de que tots estos grups estaven en última instància emparentats fins a molt més vesprada. Cap a finals d'el XVIII el juge britànic Williams Jones va propondre sériament l'idea de que el llatí, el grec, el germànic, el celta, el sánscrito i el persa estaven emparentats. Esta va ser la primera identificació de la família indoeuropea en una forma propenca a com la coneixem hui en dia. Durant el XIX el desenroll del método comparatiu va permetre identificar atres famílies.
En l'actualitat Europa és el continent menys divers des del punt de vista llingüístic. Açò es deu bàsicament a les migracions indoeuropeas durant el neolític, i la posterior formació d'imperis els parlants dels quals usaven llengües indoeuropeas, que varen acabar en la majoria de les llengües preindoeuropeas del continenente, en excepcions com el vasc, el finés, l'hongarés i diverses llengües del Caucas. El Caucas, per una atra part, és una regió montanyosa molt més diversa que el restant d'Europa. Per un atre costat, Eurasia central és una regió prou més diversa que Europa (llevat el Caucas), en vàries grans famílies de llengües. Les famílies generalment acceptades hui en dia inclouen:
- Llengües indoeuropeas
- Llengües drávidas
- Llengües túrquicas
- Llengües mongolas
- Llengües tunguses
- Llengües urálicas
- Llengües caucásicas meridionals
- Llengües caucásicas noroccidental
- Llengües caucásicas nororiental
- Llengües hurrito-urartianas (desapareguda)
- Llengües yucaguiras (a voltes incloses en la família urálica)
- Llengües chukotko-kamchatka
- Llengües yeniseianas (relacionada en les llengües na-dené)
- Llengües de les illes Andamán
Famílies d'Extrem Oriente (Àsia), Micronesia, Melanèsia oriental i Polinèsia (Oceania)
[editar | editar còdic]AP En l'Extrem Oriente es troba la segona família per número de parlants (macrofamilia sinotibetana) i la família més àmplia del món per número de llengües (família austronesia). Una llista de les familis generalment acceptades de la regió és la següent:
Famílies d'Austràlia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Llengües aborigen d'Austràlia.
Molts autors presuponen que en última instància totes les llengües australianes podrien estar remotamente emparentades donat el relatiu aïllament d'Austràlia respecte a atres regions. L'investigació de les llengües australianes reconeix entre 228 i 262 llengües. La majoria d'elles unes 160 pertanyen a una família filogenético ben identificada (família pama-ñung), el restant de llengües pertanyen a més o menys una dotzena de menudes famílies, de les quals la mitat serien de fet llengües aïllades. No existixen proves establides del parentesc de totes les llengües australianes, ya que els métodos de la llingüística històrica solament funcionen be per a temps de diversificació d'uns pocs milenis. Si en veritat totes les llengües australianes estan en últim terme emparentades no es coneix en seguritat per més que alguns consideren raonable dita conjectura. La classificació bàsica de les llengües australianes és per tant:
- Llengües pama-ñunganas
- Llengües no pama-ñunganas (vàries famílies no relacionades)
Famílies de Nova Guinea i Melanèsia occidental
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Llengües papúes.
Nova Guinea és la regió llingüísticament més diversa del planeta, ya que, en el seu territori, es parlen entre 750 i 900 llengües. No existix un acort complet sobre el número de famílies diferents existents, i els treballs comparatius revelen que el número d'unitats filogenético vàlides identificades és enorme, per lo que no es pot considerar que les llengües papúes constituïxquen una única família. I, encara que varis autors han sugerit que, en últim terme, totes les llengües papúes estan relacionades, açò no s'ha provat satisfactòriament per l'enorme diversitat d'estes llengües.
Si s'atén al número de famílies incontrovertiblemente identificades o ben establides, existirien més de 60 famílies llingüístiques en Nova Guinea (vore per eixemple info/languoid classificació del WALS); d'estes, prop d'una dotzena serien realment llengües aïllades i les atres 50 famílies pròpiament dites. És possible que el número de famílies ben establides puga reduir-se a un número inferior, com sugerixen les classificacions tentatives de Ross i Wurm, pero hui per hui eixes classificacions són tentatives. Greenberg considera que les famílies papúes constituïxen un subgrup genèticament vàlit dins de les llengües indopacíficas, pero dita classificació és altament especulativa i ha segut àmpliament criticada.
Famílies d'Amèrica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → llengües indígenes d'Amèrica.
La classificació de les llengües d'Amèrica és provablement una de les àrees més controvertides de la classificació filogenético de les llengües. Les propostes van des de més de sèt dotzenes d'unitats filogenético, fins a sol tres unitats per a tot el continent.
Famílies de Norteamérica i Centroamérica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Llengües de Norteamérica.
El primer treball suficientment ambiciós de classificació de les llengües de Norteamérica va ser el portat a terme per John Wesley Powell, que va reconéixer més d'una cinquantena de grups filogenético. Edward Sapir va fer algunes propostes controvertides tendents a reduir el número de grups, tractant d'identificar relacions entre els grups de Powell. Algunes propostes de Sapir han guanyat acceptació, pero la majoria han segut rebujades. Una classificació «conservadora» a l'estil de Powell basada en evidència disponible actualment reconeix els següents grups:
- Llengües álgiques
- Llengües caddoanas
- Llengües chibchas
- Llengües chumash
- Llengües hokanas
- Llengües esquimo-aleutianas
- Llengües iroquesas
- Llengües keres
- Llengües kiowa-tanoanas
- Llengües mayenses
- Llengües misumalpas
- Llengües mixe-zoqueanas
- Llengües muskoki
- Llengües na-dené
- Llengües otomangues
- Llengües penutíes
- Llengües salish
- Llengües siux
- Llengües uto-azteca
- Llengües wakash
- Llengües yumano-cochimíes
El treball comparatiu sobre estes llengües podria dur a reduir el número de grups, encara que eixe treball de buscar parentesc lluntans entre famílies ben establides és complicat, perque els grups anteriors solament semblen molt remotamente relacionats uns en uns atres, i els possibles parentesc resulten en general molt discutibles i insegurs.
Famílies de Sudamérica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Llengües indígenes d'Amèrica del Sur.
En Sudamérica existixen sèt grans famílies per número de llengües: la família tupí (76 llengües), la família arawak (64 llengües), l'hipotètica macrofamilia macro-gê (32 llengües), la família caribe (32 llengües), la macrofamilia pano-tacana (33 llengües), la família chibcha (26 llengües) i la família tucana (22 llengües). Per número de parlants són importants famílies o macrolenguas formades per un número reduït de llengües que varen alcançar gran difusió: quechua, aimara, idioma guaraní i mapuche. Una llista més o menys completa del restant de menudes famílies de llengües és la següent:
- Llengües aimaraicas
- Llengües arauanas
- Llengües araucanas
- Llengües arawak
- Llengües arutani-sapé
- Llengües barbacoanas
- Llengües betoi
- Llengües bora-witoto
- Llengües cahuapananas
- Llengües caribe
- Llengües catuquinas
- Llengües cañar-puruhá
- L. chapacura-wañam
- Llengües charrúas
- Llengües chibchas
- Llengües va chocar
- Llengües chon
- Llengües harakmbut
- Llengües het
- Llengües jivaroanas
- Llengües jirajaranas
- Llengües lule-vilela
- Llengües makú
- Llengües mascoyanas
- Llengües mataco-guaicurú
- Llengües mosetenas
- Llengües mura-pirahã
- Llengües nambicuaras
- Llengües pano-tacanas
- Llengües peba-yagua
- Llengües puelche
- Llengües quechuas
- Llengües salibanas
- Llengües tinigua-pamigua
- Llengües tucanas
- Llengües tupíes
- Llengües uru-chipaya
- Llengües yanomami
- Llengües ye
- Llengües zamuco
- Llengües záparo
Superfamilias propostes
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Macrofamilia.
Normalment el nom de família llingüística es reserva per a un grup de llengües el parentesc històric de les quals i orige comú no resulta polèmic. En general, quan el treball llingüístic està alvançat fins al punt d'haver reconstruït alguns mils de térmens de la protolengua originària, es considera fòra de tota dubta que les llengües formen una família. Comparacions arqueològiques i especulacions llingüístiques i estadístiques nos sugerixen que els ancestros reconstruïts no es remonten més allà de 5000 o 7000 anys. Per a periodos de diferenciació majors, el canvi llingüístic és tan profunt que difícilment poden trobar-se o demostrar-se parentesc genètics (de la mateixa manera que les proves de parentesc genètic entre famílies biològiques de persones solament poden aplicar-se a persones molt estretament relacionades).
No obstant, més allà del nivell de família, es troben algunes similituts aïllades que permeten especular que moltes de les famílies de llengües identificades podrien agrupar-se en macrofamilias o superfamilias tentatives, usant métodos menys exigents que la reconstrucció de la protolengua. Diferents llingüistes han propost algunes agrupacions de famílies llingüístiques en superfamilias. Moltes han segut propostes segons el método de Morris Swadesh. Cap té una acceptació àmplia com a grup filogenético de llengües, pero algunes, com la família amerindia, la papú, l'australiana, la joisán i la paleosiberiana, resulten pràctiques com a agrupacions geogràfiques de famílies menudes en característiques comunes.
- Macrofamilias de distribució global que inclourien al indoeuropeo:
- Macrofamilias d'Eurasia:
- Macrofamilias asiàtic-oceàniques:
- Aústrica
- Indo-pacífica
- Austro-tai
- Sino-austronesia o Sino-áustrica
- Macrofamilias d'Àfrica
- Macrofamilias d'Amèrica
- Macrofamilias asiàtic-americanes
Llengües criollas, pidgins i llengües franques
[editar | editar còdic]- Una llengua criolla, cridada també creole o patois, és una llengua naixcuda habitualment en una comunitat composta d'orígens diversos que no compartixen prèviament cap llengua, que tenen necessitat de comunicar-se i que es veuen forçades a valdre's d'un idioma que no és el de cap d'elles. El resultat és una llengua que pren el lèxic (normalment molt deformat) de la llengua imposta i que, no obstant, té una sintaxis que s'assembla més a la d'atres llengües criollas que a la de la llengua «mare».
- Un pidgin (pronunciat [pĭj'ən]) és un llenguage caracterisat per combinar les traces sintàctics, fonètics i morfològics d'una llengua en les unitats lèxiques d'una atra. El pidgin no és habitualment el lecto matern de cap grup ètnic o social; sol ser la llengua que ampra un immigrant en el seu nou lloc de residència, o una lingua franca usa en una zona de contacte intens de poblacions llingüísticament diferenciades, com un port molt actiu; els pidgins varen ser freqüents també en les colónies, mesclant elements de la llengua de la nació dominant en els d'els natius i els esclaus introduïts en ella.
- Llengua franca (o lingua franca) és l'idioma adoptat per a un enteniment comú entre un grup de vàries coexistentes. L'acceptació pot deure's per mutu acort o per qüestions políticas. En Europa durant una part de l'Antiguetat es varen adoptar com a llengües franques el grec i el llatí. En el món actual, l'anglés funge com lingua franca especialment en les organisacions supranacionals i en les publicacions científiques d'alcanç internacional.
Llengües aïllades
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Llengües aïllades.
Una llengua aïllada és una llengua natural per a la que no s'ha provat cap parentesc en una atra llengua viva o morta. Presumiblement, una llengua aïllada és aquella que no pertany a cap família de llengües pròpiament dita (és dir, ella és l'única membre de la seua família). L'ainu, el vasc, el buruchasqui o burushaski i el sumerio són eixemples de llengües classificades freqüentment com aïllades. També en Amèrica existixen llengües aïllades, com el mapuche (Amèrica del Sur), el purépecha (Mèxic) o el zuñi (Estats Units).
Llengües aïllades i casi aïllades
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Llengües cuasi-aïllades.
- Pirahã. Algunes llengües s'han convertit en llengües aïllades en temps històrics despuix de la desaparició de totes les demés llengües de la família. Un eixemple és el pirahã, llengua de Brasil, últim supervivent de la família mura de llengües.
- Vasc. Un atre cas de llengua casi-aïllada és el del vasc modern. En freqüència es diu que és una llengua aïllada, encara que sembla que és el descendent modern del antic aquitano.
- Sumerio. És una llengua extinta d'Orient Mig, que va anar de fet la primera que va ser documentada per escrit.
Llengües naturals (gestuals)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Llengua de senyes.
Entre les llengües de senyes també poden establir-se conexions històriques clares, en molts casos l'història està ademés documentada. Aixina, per eixemple, la moderna llengua de senyes francesa, la llengua de senyes nortamericana i la llengua de senyes mexicana han evolucionat a partir de variants de la mateixa llengua: l'antiga llengua de senyes francesa (usada per la comunitat de sorts de París durant el XVIII). En canvi, la llengua de senyes britànica no té parentesc en la llengua de senyes nortamericana, aun cuando els britànics i els nortamericans oyents usen variants del anglés. És dir, un señante (usuari de llengua de senyes) de llengua de senyes nortamericana tindrà menys dificultat per a comunicar-se en un señante de llengua de senyes francesa que en un señante de llengua de senyes britànica.
La següent llista inclou algunes famílies conegudes de llengües de senyes:
- Basades en LSF. Llengües originades en l'antiga llengua de senyes francesa, de la que deriven la moderna llengua de senyes francesa (LSF), la llengua de senyes americana (ASL), la llengua de senyes mexicana (LSM), la llengua de senyes veneçolana (LSV), la llengua de senyes austríaca (ÖGS), la llengua de senyes de la Suïssa alemana (DSGS), la llengua de senyes italiana (LIS), la llengua de senyes d'Irlanda (IRSL), la llengua de senyes chilena (LSCH) i les llengües de senyes ibèriques: la llengua de senyes espanyola (LSE), la llengua de signes catalana (LSC) i la llengua de signes valenciana (LSCV)... en total, més de 50 llengües de signes.
- Basades en BSL (família BANZSL). Llengües originades en la llengua de senyes britànica (BSL), que es diversificó durant el XIX donant lloc a la llengua de senyes australiana (Auslan), la llengua de senyes de Nova Zelanda (NZSL) i la llengua de senyes d'Irlanda del Nort (NIRSL).
- Basades en DGS. Llengües originades en la llengua de senyes alemana (DGS), la llengua de senyes polaca (PJM) i la llengua de senyes israelita (ISL).
- Basades en KSL. Llengües originades en l'antiga llengua de senyes de Kent, usada durant el XVII, que va donar lloc a la llengua de senyes utilisada en Martha's Vineyard (Massachusetts) i que va influir de manera important en la llengua de senyes americana (ASL).
Algunes llengües de senyes són llengües aïllades:
- Idioma de senyes de Nicaragua, sorgida en la segona mitat d'el XX.
- Llengua de senyes de les planures de Norteamérica (Indian Sign Language, Great Plains Sign Language).
- Llengua de senyes adamorobe, de Ghana.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ clld. org/ ASJP offical page
- ↑ archive. org/web/20120208154949/http://email. eva. mpg. de/~wichmann/WorldLanguageTree-002. pdf ASJP - World Language Tree
- ↑ 3,0 3,1 hawaii. edu/~lylecamp/CAMPBELL%20BLS%20isolates. pdf Lyle Campbell (University of Utah): Language Isolates and Their History, or, What’s Weird, Anyway?: Thus, language isolates llaure in effect language families with only one member.
- ↑ Luigi Cavalli-Sforza, 1997, pp. 125-127
- ↑ Vore expansió bantú
- ↑ David Crystal, The Cambridge Enclyclopedia of Language, p. 283. ISBN 0-521-42443-7
- ↑ David Crystal, The Cambridge Encyclopaedia of Language, p. 297
- ↑ Bright, International Encyclopedoa of Linguistics, 1992
- ↑ Estimació: D. Crystal, p. 297
- ↑ El coreà és una llengua aïllada
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Moreno Cabrera, Juan Carlos. Llengües del Món. Visor. Madrit. 1990. ISBN 84-7774-856-X
- Moreno Cabrera, Juan Carlos. L'Univers de les llengües. Ed. Castalia. 2003.
- Rafael del Moral, Diccionari de les Llengües del Món. Ed. Espasa-Calp, 2002. I. S. B. N.: 84-239-2475-0
- Luca Cavalli-Sforza, Gens, pobles i llengües, Ed. Crítica, Barcelona, 1996.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- muturzikin. com/countryes. htm Mapes llingüístics detallats per família i per regió
- linguistics. buffalo. edu/people/faculty/dryer/dryer/family. maps Mapes de famílies llingüístiques
- ethnologue. com/family_index. asp Famílies llingüístiques (Ethnologue)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Familia de lenguas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.