Macrofamilia

Macrofamilias propostes per Joseph Greenberg.

En llingüística històrica, una macrofamilia o superfamilia és una unitat filogenético conjeturada o tentativa que englobaria vàries famílies de llengües, que el seu parentesc filogenético està ben demostrat o és prou segur. És convenient reservar el nom família per a grups de llengües més estretament emparentades, i per a les que és possible reconstruir en abundància de detalls la protolengua que va donar orige per diversificació a la família.

Per a un cert número d'agrupacions llingüístiques els detalls concrets de la protolengua no semblen recuperables, és més en certs casos es discutix la validea de la seua agrupació com a família, per a eixes agrupacions filogenético conjeturades és millor usar el terme macrofamilia. Eixa és la situació dominant en les llengües altaiques, dins d'eixa família està establida més allà de tota dubta l'existència de vàries famílies: la família túrquica, la família mongólica i la família tunguso-manchú i les llengües japoneses, pero més allà d'elles l'evidència de que vàries d'estes famílies o totes elles tenen un orige comú és dèbil.

El terme superfamilia és bàsicament equivalent al de macrofamilia, encara que tendix a usar-se per a les unitats filogenético conjeturades més tentatives. Aixina s'usa per a l'agrupacions com les llengües nostráticas, les llengües dené-caucásicas o la macrofamilia proto-món, que englobaria -teòricament- a totes les llengües humanes.

Atres térmens

En anglés estan en us ademés de superfamily i macrofamily, equivalents dels térmens superfamilia i macrofamilia (tenint el primer a voltes un matís pijoratiu), els térmens phylum (tall) i estoc també s'usen a voltes per a designar agrupamientos llingüístics filogenético encara més tentatius que el de macrofamilia. No obstant, no existix un criteri clar per a usar un terme o un atre, a banda de la convenció basada en el terme usat més freqüentment en cada cas.

En térmens informals un estoc és un agrupamiento llingüístic per al que no s'ha reconstruït adequadament la protolengua i l'evidència de parentesc és raonable pero insuficient, mentres que un phylum és una agrupació més tentativa encara, encara que no existix un criteri formal per a decidir quan un grup constituïx un estoc o un phylum. Un atre terme comú és un genus o gènero, que és un grup de llengües clarament emparentat, el parentesc de les quals és evident sense usar métodos de la llingüística històrica. En térmens tentatius pot establir-se la jerarquia:

genus (subfamília) < família < estoc/macrofamilia < phylum

Llista de macrofamilias

• d'Eurasia:
  • Macrofamilia nostrática, a pesar de que s'han editat diccionaris en centenars de térmens supostament reconstruïts casi tot són raïls monosilábicas i existixen arguments provabilístics per a sugerir que dita evidència és insatisfactòria
  • Macrofamilia ibero-caucásica formada per les tres famílies d'autòctones del Caucas: les llengües kartvelianas, les llengües Nakh-daghestianas i les llengües Abkhaz-Adygh.
  • Macrofamilia áustrica, que englobaria les llengües austroasiáticas, les llengües tai-kadai, les llengües austronésicas i segons alguns autors inclús al japonés. Existixen diverses variants d'esta hipòtesis com la cridada hipòtesis austro-tai que és menys ambiciosa, o l'hipòtesis sino-austronesia que relacionaria el austronesio en el sino-tibetano.
  • Macrofamilia altaica, que englobaria a les llengües mongólicas, les llengües tunguses, les llengües túrquicas i segons alguns autors també el coreà, el japonés i l'ainu. Dins d'esta hipòtesis es conjeturó a principis de XX una possible supermacrofamilia uraloaltaica, una proposta que hui es considera totalment obsoleta.
  • Macrofamilia urálico-siberiana formada per la també macrofamilia uralo-yukaghira (pendent de confirmar), aixina com les famílies demostrades família chukoto-kamchatka i Esquimo-aleutiana. També es va propondre la possibilitat d'una família indourálica.

• D'Àfrica:
  • Macrofamilia Nilo-sahariana, que inclou les llengües nilóticas, les llengües songhay, les llengües fur, les llengües maba, les llengües komanas i les llengües saharianes.
  • Macrofamilia Níger-Congo, que inclou les Llengües atlàntic-congolenyes, les Llengües vaig manar, les Llengües dogón, les Llengües ijoides, i possiblement les Llengües cordofanas.
  • Macrofamilia Khoisán, que inclourà moltes llengües de l'extrem sur d'Àfrica, de tres famílies demostrades (llengües kxoe, kx'a i yuu), més alguna llengua aïllada (sandawe i hadza).

• D'Oceania:
  • Macrofamilia papú, actualment classificades en més de 20 famílies, no existix una evidència ferma de que en última instància totes estes famílies estiguen relacionades.
    • Llengües trans-neoguineanas, que inclouria centenars de llengües de Nova Guinea, Timor-Leste i Molucas.
  • Macrofamilia indopacífica, que inclouria tant a les llengües papúes, com a les llengües extintes de Tasmania i les llengües de les illes Andamán.
  • Macrofamilia australiana, encara que el treball comparatiu ha identificat unes quantes famílies genuïnes de llengües australianes i existixen motius per a pensar que en última instància puga existir una relació entre totes les llengües australianes l'evidència llingüística eixe fet no ha segut confirmada.

• D'Amèrica:
  • Macrofamilia amerindia, esta proposta de Joseph Greenberg i uns atres es va basar en la comparació lèxica massiva pero no en métodos rigorosos com per eixemple el método comparatiu; per lo que l'hipòtesis amerindia és rebujada per la majoria d'americanistas que consideren que no existixen suficient evidència en favor de la proposta de Greenberg.
  • Macrofamilia hokana, que engloba vàries llengües de Califòrnia i Nort de Mèxic, en la que alguns autors inclouen també llengües centroamericanas. Esta proposta es remonta a Edward Sapir que no va aportar lèxica pertienente, posteriorment autors com M. R. Haas i Gudinsky varen aportar alguna evidència adicional, es considera que les proves del parentesc no són sòlides.
  • Macrofamilia yê-pano-caribe, que englobaria a les llengües Macro-Ye, a les llengües pano-takanas i a les llengües caribe.
  • Macrofamilia yê-tupí-caribe, similar a l'anterior i en una miqueta més d'evidència disponible, englobaria a les llengües macro-yê, a les llengües tupíés i a les llengües caribe.
  • Macrofamilia arahuacana, que englobaria a les llengües arawak, les llengües arauanas i les llengües guahibanas.
  • Macrofamilia otomangue, que comprén als grups mixteco, amuzgo, popolocano, zapotecano, chiapaneco-mangueano, otopameano, chinanteco i tlapanecano.
  • llengües macro-siux, que comprendria hipotèticament a les llengües iroquesas, les llengües sioux i les llengües caddoanas.

Classificació de Ruhlen

Merritt Ruhlen ha propost una classificació completa de les famílies i macrofamilias del món molt polèmica (les macrofamilias es marquen en asterisc). Encara que resulta possible que algunes de les relacions de parentesc que Ruhlen propon es confirmen. La seua classificació és la següent: