Les llengües austro-tai, austro-kadai, a voltes també llengües austro-tailandeses, són una família de llengües proposta que comprén les llengües austronesias i les llengües kra-dai. Algunes propostes relacionades o compatibles en esta inclouen també a atres grups llingüístics com la macrofamilia áustrica (Wilhelm Schmidt en 1906) o la sino-austronesia (Laurent Sagart en 1990, 2005).

Orige

Les llengües kra-dai contenen numeroses formes similars al austronesio que es varen observar ya en Schlegel en 1901.[1] Alguns autors han considerada que són massa coincidències per a atribuir-les a una semblança fortuïta.[2] La pregunta llavors és si es deuen al contacte llingüístic (és dir, el préstam) o a una descendència comuna (és dir, una relació genealògica). Un estudi de 2007 de l'ADN recuperat de restants humans de llocs arqueològics de pobles prehistòrics a lo llarc del riu Yangtsé en China va mostrar altes freqüències del haplogrupo O1 entre els restants neolítics de la cultura de Liangzhu, situada en el delta del Yangtsé, lo que sugerix un possible víncul relativament recent entre els parlants de llengües austronesias i lengas kra-dai. El haplogrupo O1 estava absent en atres jaciments arqueològics de l'interior. Els autors de l'estudi sugerixen que açò pot ser una prova de l'existència de dos rutes migratòries humanes diferents durant el poblament d'Àsia oriental: una costera i una atra interior, en escàs fluix genètic entre elles.[3]

Descripció

La primera proposta d'una relació genealògica va ser la de Paul Benedict en 1942, que va ampliar a lo llarc de 1990. Açò va prendre la forma d'una expansió de Wilhelm Schmidt macrofamilia áustrica, i va postular que el kra-dai i el austronesio tenien una relació de parentesc dins de dita macrofamilia, que Benedict despuix va acceptar. Més tart, Benedict va abandonar posteriorment l'hipòtesis áustrica, pero va mantindre la seua proposta austro-tai, afegint també les llengües japónicas a la macrofamilia proposta.[4] La proposta va seguir sent controvertida entre els llingüistes, especialment despuix de la publicació de Benedict (1975), els métodos de la qual de reconstrucció eren idiosincrásicos i es consideraven poc fiables. Per eixemple, Thurgood (1994) va examinar les afirmacions de Benedict i va concloure que, ya que la correspondència sonora i els desenrolls tonals de la tonogénesis eren irregulars, no hi havia evidència d'una relació genealògica, i els numerosos cognados deuen atribuir-se al contacte primerenc en ellenguage.[5]

No obstant, el fet de que molts dels cognados austro-tai es troben en el vocabulari bàsic, que generalment és més resistent als préstams, va continuar intrigando als estudiosos. Més tart va haver varis alvanços sobre l'enfocament de Benedict: abandó de la proposta áustrica més àmplia; centrant-se en la reconstrucció lèxica i les correspondències sonores regulars; incloent senyes de branques adicionals del kra-dai, hlai i kra; usant millors reconstrucció per al proto kra-dai; i reconsiderant la naturalea de la relació, en Kra-Dai possiblement sent una branca (filla) d'Austronesian.[6]

Sagart (2005a) va citar un núcleu de correspondències sonores regulars que relacionen paraules pertanyents al vocabulari bàsic en l'obra de Benedicto. Va senyalar la falta d'un cos substancial de paraules culturals compartides. Va prendre estos fets com a indicis de que el Austro-Tai de Benito no pot explicar-se com un fenomen de contacte. Ademés, va enumerar una série de característiques específicament malayo-polinesias en el vocabulari compartit pel tai-kadai i el austronesio, concloent que el tai-kadai és un subgrup dins de l'austronesio, en lloc d'un grup germà d'ell. Ostapirat (2000) va reconstruir el proto-kra, una de les branques pijor atestades del kra-dai. Més tart, Ostapirat (2005) va presentar cinquanta ítems bàsics de vocabulari trobats en les cinc branques del kra-dai, i va demostrar que la mitat d'ells (paraules com a chiquet, menjar, ull, fòc, mà, cap, yo, tu, poll, lluna, dent, aigua, açò, etc.) poden relacionar-se en el proto-austronesio per mig de correspondències sonores regulars, una conexió que Reid (2006) troba convincent[7]

El austronesio es caracterisa per raïls disilábicas, mentres que el Kra-Dai és predominantment monosilábico. Sembla que en Kra-Dai, la primera vocal es va reduir i despuix va desaparéixer, deixant un grup de consonant que freqüentment es reduïa encara més a una sola consonant. Per eixemple, la raïl proto-austronesia qudip "viu, cru" correspon al proto-Kra ( k-)Dep i el seu reflex kthop en laha, aixina com Tai dip, tots en el mateix significat (la consonant -D- és la oclusiva sonora d'Ostapirat de calitat indeterminada, provablement alveolar en oposició a l'articulació dental).[8]

En el proto-Kra-Dai, sembla haver hagut tres tons en les paraules que terminaven en una sonora (vocal o consonant nassal), etiquetades simplement A, B, C, ademés de paraules terminades en una consonant d'oclusiva, D, que no tenien to. En general, les paraules austronesias terminades en sonora corresponen a A, i les paraules terminades en oclusiva corresponen a D. Açò explica la majoria de les paraules. També hi ha alguns cognados en to B i C. Dels préstams índicos sembla que el to B era originalment una h final en Kra-Dai, i algunes de les raïls austronesias corresponents també terminen en h, com AN qəmpah "chaff", Kam–Sui paa-B (Mulam kwaa-B), encara que hi ha pocs eixemples per a continuar. El to C sembla haver segut originalment una veu chirriante o una última oclusiva glotal. Pot correspondre a H, una consonant laríngea de manera incerta, en proto-austronesio (AN **quluH "cap", tailandés klau-C), pero de nou el número de cognados és massa baix per a traure conclusions fermes. Sagart (2004) va presentar senyes d'una llengua kra recentment descrita, buyang, que, de la mateixa manera que moltes atres llengües kra, conserva les raïls disilábicas característiques de l'austronesio. Alguns eixemples són:

GLOSSA Buyang PROTO-
MAL. POL.
"morir" matɛ́ **matay
"ull" matá mata
’cap’ qaðù **quluH
"huit" maðû **walu
"pardal" manùk **manuk
"flor" maŋà **buŋah

Ostapirat (2013) enumera els següents cognados potencials entre el proto-kra-dai i el proto-austronesio.[9] El proto-kra-dai "C" significa qualsevol consonant desconeguda; el proto-austronesio "C" és un fonema tentativamente reconstruït ya siga com /t͡s/ o /t/.

GLOSSA Proto-Kra-Dai Proto-Austronesio
"ull" mataː **maCa
"mà" (C)imɤː (qa)llima
"llengua" (C)əmaː Səma
"dent" **lipan **nipən
"poll" **KuTuː **kuCu
"fòc" (C)apuj **Sapuy
"aigua" (C)aNam **daNum
"yo" **akuː **aku
"tu", sg. **isuː **iSu
"un" (C)itsɤː əsa, **isa
"morir" mataːj **ma-aCay

Sagart (2019) troba múltiples eixemples de la correlació entre la coda de les paraules polisilábicas proto-austronesias i el to dels presunts cognados Kra-Dai.[10]

  • Les sonorants finals austronesias corresponien al to A en kra-dai.
  • Les finals fricatives uvulares protoaustronesias es corresponien en el to B.
  • Les sibilants finals protoaustronesias i /h/ es corresponien en el to C.

Ostapirat (2005)

Els conjunts de correspondències fonètiques i cognados austro-tai enumerats per Ostapirat (2005) són els següents.

Vocabulari bàsic

Vocabulari bàsic de les llengües kra-daicas i cognados proto-austronesios:

# GLOSSA p-Austronesian p-Tai p-Kam-Sui p-Hlai Gelao (Anshun) p-Kra-Dai tone
1 sagne lɯat **phjaat donaːt plɒ D
2 os **duuk **laak rɯːʔ taŋ D
3 orella **huu **qhaa (**zai) zau - 4 ull **maCa **taa **daa **tsha tau - 5 excrement **Caqi **khii **qee **hai qɒ C
6 nyofla **qe(n)tut **tot tət **thuːt tae (Laozhai) D
7 ungla **lep **ljap **liːp kle D
8 greix **SimaR **man **man **man (Be) mal (Laha) - 9 mà (**qa)llima mɯɯ **mjaa emɯ mpau - 10 cap **qulu **klau **ku **rau (klɒ B) C
11 genoll **khau **quu (**rou) qo (Laozhai) B
12 cama **paqa **khaa **qaa ha qau - 13 fege **tap **tap (ŋaːn) tae (Laozhai) D
14 melic dɯɯ ʔdwaa reɯ zo (Qiaoshang) - 15 nas **ijuŋ donaŋ ʔnaŋ doŋ donaŋ (Laha) - 16 muscle **qabaRa **baa **wie (Lakkia) va baa (Laha) B
17 dent **nipen fan **wjan **phen pa - 18 orso **Cumay **mii ʔmii **mui el meu (Laozhai) - 19 pardal **manuk (pMP) **nok **nok (**taȶ) ntau D
20 gos **maa m̥aa **ma mpau - 21 peix **plaa **paa (Kam) dona lau - 22 banya **khau **qaau **hau (Baoding) qa - 23 poll **kuCu **hau **tuu **tshou ta - 24 coa (**haaŋ) hət **tshut tshan D
25 full (ʔabag) **bai **waa (Lakkia) beɯ (vu) - 26 llavor fan
(Tai blanc)
**wan **phen pa
(Qiaoshang)
- 27 sésam liŋa ŋaa ʔŋaa **keɯ
(Baoding)
ŋklau - 28 núvol **faa **faa fa
(Baoding)
phaa
(Laha)
C
29 fòc **Sapuy **fai **wii **pei pai - 30 lluna **bulaN dɯan **njaan ɳaːn daan
(Laha)
- 31 camí **hon **khun **kuːn qan - 32 pluja **fon fən **pun (jal)
(Laha)
- 33 pedra **hin **tin **tshiːn (pɣaa) - 34 fum **khwan **kwan **hwoːn qɒ - 35 aigua **daNum **naam **nam **nom (əɯ C) C
36 negre **tidem **dam ʔnam **dom C ʔdam (Buyang) - 37 sec **khaɯ
(Lao)
**khu C **kheɯ xau B
38 ple (**tem) **tik **thiːʔ tei D
39 vert **khiau ɕo **khiːo (tingues) - 40 llarc **rii ʔɣaai **loi
(Be)
ðii C
(Buyang)
- 41 viu **qudip **dip ʔdjup **riːp et D
42 vindre **maa m̥aa peɯ
(Baoding)
mu - 43 menjar **kaen **kin **tsjaan **khan (Be) kaan (Buyang) - 44 matar **khaa **haa **hau (vine) C
45 caminar **pai **paai **pei pai - 46 chiquet, persona **aNak **luuk **laak dɯːʔ lei D
47 yaya **aya **jaa B **jaa C **tsaɯ C
(Baoding)
ʑɒ C B/C
48 este i-ni **nii **naai **nei ni B/C
49 yo **aku **kuu (**ju) **hou
(Baoding)
kuu
(Buyang)
- 50 tu **kamu mɯŋ **maa
(Lakkia)
emɯ maa
(Buyang)
}.


Consonante finals

El següent quadro resumix les correspondències fonètiques per a les consonant finals de l'austro-tai en proto-austronesio (pa) i proto-kra-dai (pKD):

pa p-KD
-p -p
-t -t
-k -k
-q -k
-C -C
-s -c
-b -w
-d -i
-g (?) -ɣ
-m -m
-n -n
-ŋ -ŋ
-N -N (> -n, -l)
-R -R (> -ɣ, -l)
-w -w
-i -i
-l -i

Cognados mostrant les correspondències anteriors:

GLOSSA pa p-tai p-kam-sui p-Hlai Kra (Laha) p-Kra-Dai
aigua **daNum **nam **nam **nom -m
dent **nipen fan **wjan **phen pa (Gelao) -n
nas **ijuŋ (PMP) donaŋ ʔnaŋ doŋ donaŋ -ŋ
viu **qudip **dip ʔdjup **riːp kthop (Ta Mit Laha) -p
nyofla **qe(n)tut **tot tət **thuːt tut (Buyang) -t
pungente **paqiC **phet **geȶ pat -C
au **manuk (PMP) **nok **nok noːk (Baoding) nok -k
taro **biRaq **phɯak ʔɣaak geːk (Baoding) haak -k
plorar **Caŋis **hai ʔɲi ŋei ɲit -c
estrela **qalejaw **daaw ʔdaau (Mulam) **raːo -w
fòc **Sapuy **fai **wi **pei pəi -i
melic **pudeR dɯɯ ʔdaa reɯɯ dau -ɣ

Vore també

Referències

  1. ↑ Schlegel, G. (1901). Review of Frankfurter's Siamese grammar. Tʻoung Pao 2:76–87.
  2. ↑ Reid, L. A. (2006). "Austro-Tai Hypotheses". Pp. 740–741 in Keith Brown (editor in chief), The Encyclopedia of Language and Linguistics, 2nd edition.
  3. ↑ Li H, Huang I, Mustavich LF, Zhang F, Tan JZ, Wang LI, Qian J, Gao MH, Jin L(November 2007).«I chromosomes of prehistoric people along the Yangtze River».Human Genetics.122(3–4): 383–8.doi:10.1007/s00439-007-0407-2.
  4. ↑ Benedict (1990).
  5. ↑ Thurgood (1994).
  6. ↑ Reid (2006).
  7. ↑ "Senyes com estos [és dir, Ostapirat (2005) i Sagart (2004)] establixen més allà de tota dubta que una genètica existix una relació entre les dos famílies". Reid 2006, p. 610.
  8. ↑ Ostapirat (2000).
  9. ↑ Ostapirat, Weera (2013). org/seals23/ostapirat2013austro-taih.pdf Austro-Tai revisited. Paper presented at the 23rd Annual Meeting of the Southeast Asian Linguistics Society, 29-31 May 2013, Chulongkorn University.
  10. ↑ Sagart, Laurent(2019).archives-ouvertes. fr/hal-02179092/document «A model of the origin of Kra-Dai tones».Cahiers de Linguistique Asie Orientale.48(1): 1–29.doi:10.1163/19606028-04801004.

Bibliografia

Enllaços externs