Llengües malayo-polinesias

Les llengües malayo-polinesias són un subgrup de llengües de la família austronesia. El subgrup està molt expandit per les illes del Surest Asiàtic i el Pacífic, en alguns membres parlats en l'Àsia continental. El malgache, parlat en Madagascar, és una excepció.

Les llengües malayo-polinesias tendixen a la reduplicación (repetició d'una paraula o part d'ella) per a expressar el plural i tenen una fonologia simple, és dir, els texts posseïxen alta freqüència de pocs sons. La majoria no posseïx grups de consonante (com [str] o [mpl]) i té un número de vocals menut, sent cinc lo més comuna.

Classificació

Blust (2008)

Austronesian Basic Vocabulary Database 2008,^[1] es basa en la confiabilidad que sustenta l'unitat de cada grup i s'indica entre paréntesis en un percentage, aixina que les llengües malayo-polinesias tindrien un percentage de confiabilidad del 100% i es dividix en els següents grups:

Grup sulú-filipí (75%)
- Filipí (100%) en Filipines i nort de Célebes. Els majors són l'idioma tagalo i el cebuano.
  - Idioma tagalo (oficial Filipines, no oficial immigrants i descendents d'immigrants de Filipines en Malàsia, Indonèsia, Hong Kong, Singapur, Guam, Estats Units, Emirats Àraps Units, Aràbia Saudita, Espanya)
- Sama-bajaw (100%): Llengües natives del archipèlec de Sulú.
Grup indo-melanesio (98%)
- Borneano (65%)
  - Gran Barito: En Borneo i Madagascar. l'idioma malgache és el més parlat.
  - Sabahano: En Sabah (Malàsia)
- Malayo-polinesio nuclear (75%)
  - Malayo-sumbawano (60%)
    - Bali-maláyico: En Indonèsia i Malàsia, per ej. el malayo, indonesi, javanés i sondanés.
    - Moklen-chámico: En Indochina i Aceh, com l'idioma achenés.
  - Tamánico: En l'ètnia mbaloh en Kalimantan (Borneo) .
  - Sulawesi-polinesio (65%) (est d'Indonèsia i illes del Pacífic)
    - Sangir-Minahasano (80%): Al nort de Célebes.
    - Sulawesi meridional (100%), com el buginés, al sur de Célebes.
    - Celebo-polinesio (80%)
      - Celébico (100%): És el major grup en Célebes.
      - Gran Malayo-polinesio centre-oriental (85%)
        Norsumatrano-illes barrera: Al nort de Sumatra i en les illes barrera de la costa Oest de Sumatra.
        
        Chamorro de Guam i Islas Marianas del Norte (Micronesia).
        
        Palauano de Palaos.
        
        Malayo-polinesio centre-oriental (80%)
        Sumba-Flores (100%) en part de les Illes menors de la Sonda.
        
        Malayo-polinesio centre-oriental nuclear
        Molucas Central (54%) en les illes Molucas.
        
        Timor-Leste-Babar, al sur de les Molucas i en Timor-Leste. l'idioma tetun és oficial en Timor Oriental.
        
        Malayo-polinesio oriental (80%)
        Halmahera-Cenderawasih, del sur d'Halmahera a Nova Guinea Occidental.
        
        Oceànic, en Melanèsia, Polinèsia i Micronesia.
        Micronesio
        
        Fiyiano-polinesio
        Polinesio
        Idioma hawaiano (Hawái)
        
        maorí (Nova Zelanda i Islas Cook)
        
        rapanui (Illa de Pasqua i Illa Sals i Gómez)
        
        samoano (Samoa, Samoa Americana i Tokelau)
        
        tahitiano (Polinèsia Francesa)
        
        tongano (Tonga i Samoa Americana)
        
        tuvaluano (Tuvalu i Fiji)

Wouk i Ross (2002)

Erro al crear miniatura:

Principals branques de les llengües malayo-polinesias.

Borneo-Filipines (no apareix Yami al surest de Taiwan)

Sonda-Célebes (no apareix Chamorro al nordest de Yap)

Malayo-Polinesio Central

Halmahera-Cenderawasih

Llengües oceàniques

.

Seguint a Wouk & Ross (2002),^[2] es dividixen en dos grups:

Borneo-Filipines o Malayo-polinesio occidental exterior
Malayo-polinesio nuclear
- Sonda-Célebes o Malayo-polinesio occidental interior
- Llengües malayo-polinesias centre-orientals
  - MP Centrals, ho componen unes 160 llengües que es parlen principalment en Indonèsia.
    - Bima-Sumba
    - Mar Banda
      - Timor-Leste
      - Molucas central
      - Molucas meridional-central
    - Aru
  - MP Orientals
    - Idioma tagalo (oficial Filipines, no oficial immigrants i descendents d'immigrants de Filipines en Malàsia, Indonèsia, Hong Kong, Singapur, Guam, Estats Units, Emirats Àraps Units, Aràbia Saudita, Espanya)
    - Halmahera meridional – Nova Guinea occidental
    - Oceànic, en aproximadament un milló de parlants. Inclou les llengües de Micronesia com el nauruano, el sama i el chamorro i les llengües de Polinèsia com l'hawaiano, el maorí, el rapanui, el samoano, el tahitiano, el tongano i el tuvaluano. Totes estes llengües tenen estatus oficial en els seus respectius territoris
      - Idioma hawaiano (Hawái)
      - maorí (Nova Zelanda i Islas Cook)
      - rapanui (Illa de Pasqua)
      - samoano (Samoa, Samoa Americana i Tokelau)
      - tahitiano (Polinèsia Francesa)
      - tongano (Tonga i Samoa Americana)
      - tuvaluano (Tuvalu i Fiji)

Descripció llingüística

Fonologia

Les llengües malayo-polinésicas mostren una gran diversitat per l'extensió que ha alcançat la família llingüística, la subfamília malayo-polinesia és major que qualsevol atra família llingüística del món superant les 1200 llengües. La primera reconstrucció del proto-malayo-polinesio és la deguda a Dempwolff (1934), que es no va tindre en conte l'evidència suplementària procedent de les llengües formosanas. La reconstrucció de Dempwoff va ser revisada per Dyen (1965, 1971), Tsuchida (1976), Dahl (1976, 1981), Wolff (1988), Blust (1990) i Ross (1992) d'acort en esta última el sistema fonològic és:^[3]

	bilabial	dental/ alveolar	palatal	velar	uvular	glotal
nassal	m	n			ŋ
oclusiva	p, b	t, d	**Z [ɟ]	k, g	q	ʔ
fricativa		s		j [ɣ⁽ⁱ⁾]		h
aproximante	w		i
líquida		l			R

Este sistema carix d'algunes de les retroflejas i africades que Ross reconstruïx per al proto-austronesio.

Comparació lèxica

Els numerals reconstruïts per a diferents branques de llengües austronesias són:

GLOSSA	llengües malayo-polinesias					PROTO- AUSTRONESIO
GLOSSA	PROTO- FILIPÍ^[4]	PROTO- BORNEANO	PROTO- MP CENTRAL^[5]	PROTO- OCEÀNIC	PROTO- MALAYO- POLINESIO	PROTO- AUSTRONESIO
1	ʔəʔsá	**isa	**isa	sa-kai ta-sa	eixa **isa	eixa **isa
2	**duá	**dua	**dua	**rua	**duha	-	3	təl̥ú	tɛlu	təlu	**tolu	təlu	etɭo
4	ʔə́mpat	ɛpat	(ə)pat	**pat	əpat	śepat
5	**limá	llima		llima	llima	llima
6	ʔaʔnəm	ɛnina		**onom	ənəm	**enem
7	**pitu	**pitu		**pitu	**pitu	**pitu
8	**wal̥ú	**valu		**walu	**walu	**walu
9	**siyám	**siva		**siwa	**siwa	śiwa
10	**púl̥o	**pulu		**sa-(ŋa)-puluq	-puluq	**sa-puluq

Referències

↑ Greenhill, S. J., Blust. R, & Gray, R. D. (2008). Classification [1] archivat en Wayback Machine.. The Austronesian Basic Vocabulary Database. Consultat el 8 de març de 2013.
↑ Wouk & Ross 2002, The history and typology of western Austronesian voice systems.
↑ Ross, 1992, p. 28
↑ «Pau, Console J. 1981». Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2013. Consultat el 31 de març de 2013.
↑ «Blust, Robert. Central and Central–Eastern Malayo-Polynesian. 32:241–293 (1993).». Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2013. Consultat el 31 de març de 2013.

Bibliografia

Dyen, Isidore (1965). "A Lexicostatistical classification of the Austronesian languages." International Journal of American Linguistics, Memoir 19.
Dyen, Isidore, ed. (1973). Lexicostatistics in genetic linguistics: Proceedings of the Yale conference, April 3–4, 1971. La Haye: Mouton.
Ross, Malcom (1992). "The Sound of Proto-Austronesian", Oceanic Linguistics, Vol. 31, No. 1, 1992, pp. 23-64.

Este artícul conté una traducció derivada de «Lenguas malayo-polinesias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Greenhill, S. J., Blust. R, & Gray, R. D. (2008). Classification [1] archivat en Wayback Machine.. The Austronesian Basic Vocabulary Database. Consultat el 8 de març de 2013.

[2] Wouk & Ross 2002, The history and typology of western Austronesian voice systems.

[3] Ross, 1992, p. 28

[4] «Pau, Console J. 1981». Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2013. Consultat el 31 de març de 2013.

[5] «Blust, Robert. Central and Central–Eastern Malayo-Polynesian. 32:241–293 (1993).». Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2013. Consultat el 31 de març de 2013.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]