Anar al contingut

Sabah

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Kota Kinabalu City Mosque 0019.jpg
Sabah
Per a el periòdic editat en Turquia vore Sabah (periòdic).


Sabah és el nom d'un dels estats de Malàsia. Constituïx un estat federat en l'extrem noreste de la gran illa de Borneo. Té un àrea de 73 711 km² i una població en 2010 de 3 117 405 habitants. La seua capital és la ciutat de Kota Kinabalu (antigament: Jesselton).

Toponímia

[editar | editar còdic]

Segons la tradició el nom Sabah deriva del àrap as sabah, és dir, "l'amanecer" per ser el punt més oriental freqüentat en l'Edat Mija pels marins àraps. Entre 1888 i 1963 va ser cridat per la corona del Regne Unit: "Borneo Septentrional" (Northern Borneo), el territori també rep el renom malayo de Sabah, negeiri vaig donar bawah bayu ("Terra baixe els vents monsóicos").

Geografia

[editar | editar còdic]
Archiu:Kinabalu Sabah Borneo Kampong Kundasang panorama 2.jpg
El mont Kinabalu, en Sabah, és la major montanya de Malàsia.

Sabah llimita al suroest en l'atre estat federat de Malàsia Oriental: Sarawak[1] i al sur en el Kalimantán d'Indonèsia. Els seus atres llímits són marítims: en el mar de la China Meridional en les illes Labuan i en el mar de Sulú en les illes Banggi, a l'est el llímit està donat pel mar de Célebes. En Sabah es troba l'altura màxima de Malàsia (o Federació Malaya) i del Surest Asiàtic: és el mont Kinabalu (o Gunong Kinabalu) en 4175 metros d'altura. Este cim s'ubica casi en l'extrem nort de l'illa de Borneo sent el punt culminant dels cristalins Montes Croker, Terus Madi i Witti, estos sistemes montanyosos ocupen més de la mitat de l'estat quedant les àrees baixes més importants en les anegadizas regions costeres en a on abunden els manglarés.

Les cordilleres formen vàries chicotetes valls selváticos pels quals corren caudalosos pero curts i ràpits cursos fluvials entre els quals es destaquen el Labuk, Kinabatangan, Padas (que travessen el centre del territori) i el Sagama que corre sinuosamente per l'est de Sabah, el Kinabatangan és navegable per embarcacions de gran i mig calat per un trecho de 193 quilómetros.

El clima és subecuatorial perhúmedo somés a freqüents monsons.

Prehistòria i història

[editar | editar còdic]
Archiu:Awm 120461 sandakan.jpg
Camp japonés de presoners en Sandakan, usat en la Segona Guerra Mundial.

Fa 17 000 anys el Homo sapiens ya habitava en el territori de Sabah. Els jaciments de Bukik Tengorag daten de fa 6000 anys. Entre el 209 a. C. i el 9 d. C. va ser important la presència de comerciants chinencs. Des de el VII es va fer freqüent la presència de comerciants i colon hindús. En 1541 el territori va ser incorporat al regne malayo de Mayapahit. Des del 1541 al 1888 va ser disputat pels sultans de Sulú (o Joló), Brunei i Malaca.


En el XV pertanyia al sultanato de Brunei, en el XVI el territori va ser litigado per espanyols i portuguesos, Espanya va conseguir llegitimitat en la possessió d'este territori quan va passar a ser part del Sultanato de Joló i tal Sultanato de Joló es va integrar en les Filipines, d'esta manera la sobirania espanyola es va eixercir laxamente fins a l'irrupció dels anglesos en els veïns Sarawak i Brunei (i la Crisis de les Carolinas): en 1761 el representant anglés de la British East Índia Company (Companyia Britànica de l'Índia Oriental), Alexander Dalrymple, va firmar en el sultà de Joló un tractat d'arrendament de bases en Sabah, en 1865 el nortamericà Claude Lee Moses va obtindre del sultà de Brunei l'arrendament durant una década de la base i factoria en Kimmis, despuix d'açò el baró von Overbeck cònsul austríac en Hong Kong va obtindre atres dèu anys d'arrendament després els seus drets varen ser transferits a la British North Borneo Company en 1881 establint la seua capital en Kudat, de manera que per la Crisis de les Carolinas Espanya va cedir per complet Sabah a R.U. En 1848 Labuan va passar a control anglés mentres que en 1877 tropes britàniques ocupaven la totalitat de Sabah a l'hora que en 1871 un grup comercial en el vist i plau dels sultans (d'orige anglés) de Brunei es feya en el control del territori este grup va passar a cridar-se Companyia Britànica del Nort de Borneo. Finalment en 1888 Sabah va ser convertit en un "protectorat" del Regne Unit, despuix de 1898 (any en que Espanya es va vore obligada a cedir-li Filipines a Estats Units) el Regne Unit va ser reconegut internacionalment com l'estat que controlava a Sabah. Este domini es va interrompre entre 1942–1945 periodo de la Segona Guerra Mundial en la qual el territori va ser invadit per Japó. En 1957 la veïna Indonèsia es va declarar independent i va reclamar la sobirania sobre l'àrea de Borneo baix domini del Regne Unit, en resposta a açò la corona del Regne Unit va promoure l'autodeterminació de Sarawak i Sabah aixina com la seua inclusió en la Federació de Malàsia; davant açò tant Indonèsia com Filipines varen protestar ya que abdós estats reclamaven la sobirania de Sabah.[2][3][4][5]

Des dels 1970s s'ha fomentat l'immigració de treballadors procedents d'Indonèsia i de les àrees musulmanes de Filipines, fet que posa en minoria a la població malaya nativa, per una atra part en 1984 l'illa de Labuan ha segut transformada en territori federal i separada de Sabah.

Etnografia

[editar | editar còdic]

En Sabah hi ha com a mínim 30 colectius o grups ètnics freqüentment enfrontatscita requerida, encara seguixen sent majoria relativa els aborigen dayak dividits en parcialitat com la bahau, brunei, dunsun i suluk pobles que són principalment peixcadors i agricultors, o els murut que habiten en les selváticas tossals, encara que l'ètnia nativa més numerosa és la dels kadayan població malayo-dayak dedicada a l'agricultura i cristiana catòlica des de el XVI (hui –2007– aproximadament 1/4 de la població de Sabah és cristiana), mentres que la població chinenca és encara el conjunt no indígena més numerós en un 16% de la població total, a estos s'afigen hindús, malayos, àraps i una minoria de directe orige europeu. Un 8% de la població és budiste, es mantenen algunes creències ancestrals i gran part de la població ha adoptat al islamismo suní.

Els idiomes oficials són el malayo i l'anglés. També es parlen moltes atres llengües corresponents a les minories ètniques locals i a un gran número d'immigrants de països veïns.

Política

[editar | editar còdic]
Archiu:Sabah-Divisions.png
Divisió política: els districtes de Sabah

El títul del cap de Govern d'este estat federat és el de Yang vaig donar-Pertuan Negen (cap d'Estat temporal) electe per periodos de quatre anys pel cridat Yang vaig donar-Pertuan Agong (cap d'Estat continu, o monarca o "sultà"), existint aixina un curiós règim monàrquic ya que el "sultà" per la seua banda és un dels pocs de Malaysia que no posseïx este títul hereditariamente; tal monarca és assessorat per un gabinet eixecutiu o "assamblea de notables" que supervisa al Yang vaig donar-Pertuan Negen; existix ademés una sòrt d'assamblea llegislativa.

Economia

[editar | editar còdic]

Sabah es caracterisa per la seua producció forestal (teca, caoba, bambú) i caucho, encara que des de la segona mitat de el XX es destaca per la producció de petròleu i gas natural, Sabah és el tercer estat productor de petròleu en Malàsia, sent importants els jaciments de Tembungo, atres minerals que es troben són l'antimoni, estany, ferro, diamants, sofre i or, també són destacades les produccions de copra i ratán. El principal cultiu alimentici és l'arròs, sent importants activitats econòmiques la peixca i un creixent turisme atret per les plages, el turisme sexual i l'existència d'àrees naturals com el parc nacional de Kinabalu.

Principals ciutats i la seua població cap al 2006

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Galeria de Fotos

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]