Anar al contingut

Llengües altaiques

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El concepte de llengües altaiques es referix a una proposta de macrofamilia llingüística àmpliament qüestionada en l'actualitat,[1] que agruparia vàries famílies de llengües parlades principalment en Àsia Central, en especial la túrquica i la mongólica. L'existència de la família altaica és debatuda entre els llingüistes històrics, puix ha segut casi universalment rebujada. El nom prové del massiç de Altái, cadena montanyosa d'Àsia central.

Els defensors de les llengües altaiques inclouen a les següents famílies:

A sovint inclouen també el grup de llengües japónicas i coreánicas. S'ha sugerit també l'inclusió del ainu. Pero l'inclusió d'estos tres grups és encara més insegura i és rebujada per molts especialistes.

Les llengües altaiques s'han considerat recentment com un cas d'àrea de convergència llingüística (Sprachbund).

Les llengües altaiques, també denominades altaispracias, són un grup d'unes 60 llengües de Eurasia en entre 200 i 210 millons de parlants. A principis de 1844, Matthias Alexander Castrén, va formular l'hipòtesis de la família de llengües ural-altaiques, va anar àmpliament acceptada com a tal fins a la década de 1960; no obstant, en l'actualitat es considera majoritàriament un mer grup llingüístic format per vàries famílies menors no relacionades entre sí.[2][3][4][5] El nom es remonta a les montanyes Altai d'Àsia Central, que anteriorment se suponia que eren la pàtria original d'estes llengües.

Segons els seus defensors, la família llingüística altaica consta d'a lo manco tres famílies llingüístiques subdivididas, les llengües túrquicas, les mongolianas i les llengües tungúsicas.[6] Estes tres famílies llingüístiques tenen lèxic, morfològica, fonètica i tipològica comunes, que alguns científics consideren una prova de la seua unitat genètica i, per tant, del seu rastreabilidad fins a una llengua predecessora comuna (protolengua). No obstant, la majoria dels investigadors veuen estes similituts simplement com el resultat de préstams lèxics i estructurals que han sorgit a través de contactes convergents (Sprachbund) a lo llarc dels sigles entre estos grups llingüístics.

Història de la teoria altaica

[editar | editar còdic]

La família altaica, baixe el nom de "tatar", va ser postulada en 1849 per Schott com un grup de llengües que unia a túrquicos, mongoles i tungús. Prèviament l'idea de que estos tres grups de llengües estan emparentats va ser conjeturada per Philip Johan von Strahlenberg (1730) que era un oficial suec que va viajar per la regió oriental del Imperi rus sent presoner de guerra durant la Gran Guerra del Nort. Schott va usar el nom de "altaic" per a lo que més recentment es va denominar família uralo-altaica, agrupamiento filogenético rebujada hui en dia per la majoria dels llingüistes. Castrés va propondre en 1862 teories similars, pero va classificar al túrquico en lo que ell cridava urálico. A mitan de el XX Nicholas Poppe (1960) va realisar un ingent treball comparatiu, a partir del com va propondre una reconstrucció hipotètica del sistema fonològic del proto-altaic i alguns centenars de cognados.[7]

Anton Boller va propondre en 1857 afegir el coreà i el japonés. En 1920 G. J. Ramstedt i Yevgueni Polivánov varen propondre més etimologias per al coreà. El grup de llengües japónico es relaciona habitualment en el coreà (p. ejm. Samuel Martin 1966) i en 1971 Roy Miller va propondre relacionar el japonés en el coreà i les llengües altaiques.[8] La proposta ha segut presa i desenrollada per varis atres llingüistes com Serguéi Stárostin.

El ainú ha segut relacionat alguna volta al grup altaic, per eixemple per Street (1962) i Patrie (1982). No obstant, les últimes investigacions la relacionen les llengües austroasiáticas.

Els oponents a la teoria afirmen que es basa principalment en similituts tipològiques com la harmonia vocal, la falta de gènero gramatical i el ser aglutinants. De fet, s'han propost una série d'etimologies (Ramstedt, Martin, Stárostin), pero són rebujades com a resultat de préstams intensos o influències mútues deguts a llarcs contactes entre els pobles. Aixina llingüistes com Doerfer 1963 o Bernard Comrie 1981 no consideren a les llengües altaiques com una família vàlida, sino com tres (o més) famílies separades de llengües.

Arguments

[editar | editar còdic]

A favor de l'agrupació altaica

[editar | editar còdic]

Característiques fonològiques i gramaticals

[editar | editar còdic]

Els arguments originals per a agrupar les llengües "microaltaicas" dins d'una família uraloaltaica es basaven en traces compartides com la harmonia vocàlica i l'aglutinació.

Segons Roy Miller, la prova més contundent de la teoria són les similituts en verpal morfologia.[9]

El Diccionari etimològic de Starostin i uns atres (2003) propon un conjunt de lleis de canvi de sò que explicarien l'evolució del protoaltaico a les llengües descendents. Per eixemple, encara que la majoria de les llengües altaiques actuals tenen harmonia vocàlica, el protoaltaico reconstruït per ells caria d'ella; en el seu lloc, es varen produir diverses #assimilació vocàliques entre la primera i la segona sílaba de les paraules en el túrquico, el mongólico, el tungúsico, el coreà i el japónico. També incloïen una série de correspondències gramaticals entre les llengües.[10]

Lèxic compartit

[editar | editar còdic]

Starostin va afirmar en 1991 que els membres del grup altaic propost compartien al voltant del 15-20% de cognados aparents dins de la llista breu de Swadesh-Yakhontov de 110 paraules; en particular, túrquico-mongólico 20%, túrquico-tungúsico 18%, túrquico-coreà 17%, mongólico-tungúsico 22%, mongólico-coreà 16%, i tungúsico-coreà 21%. [11] El Diccionari etimològic de 2003 inclou una llista de 2.800 conjunts cognados proposts, aixina com alguns canvis importants en la reconstrucció del protoaltaico. Els autors es varen esforçar per distinguir els préstams entre túrquico i mongólico i entre mongólico i tungúsico dels cognados; i sugerixen paraules que apareixen en túrquico i tungúsico pero no en mongólico. Totes les demés combinacions entre les cinc branques també apareixen en el llibre. Enumera 144 elements de vocabulari bàsic compartit, incloent paraules per a elements com a 'ull', 'orella', 'coll', 'os', 'sanc', 'aigua', 'pedra', 'sol', i 'dos'.[10]

Martine Robbeets i Bouckaert (2018) utilisen métodos filolingüísticos bayesianos per a defendre la coherència de les llengües altaiques "estretes" (túrquico, mongólico i tungúsico) junt en el japónico i el coreónico, a les que denominen llengües transeurasiáticas. [12] Els seus resultats inclouen el següent arbre filogenético:.[13]


Martine Robbeets (2020) argumenta que els primers parlants transeurásicos eren originalment agricultors en el noreste de China, convertint-se més vesprada en pastors.

En contra de l'agrupació

[editar | editar còdic]

Deficacia de les senyes lèxiques i tipològics

[editar | editar còdic]

Segons G. Clauson (1956), G. Doerfer (1963) i A. Shcherbak (1963), moltes de les característiques tipològica de les supostes llengües altaiques, en particular aglutinant forta sufixació morfologia i orde de paraules subjecte-objecte-verp (SOV),[14] solen aparéixer juntes en les llengües.[15][16][17]

Eixos crítics també argumentaven que les paraules i traces compartides per les llengües túrquicas, mongólicas i tungúsicas eren en la seua majoria préstams i que el restant podia atribuir-se a semblances fortuïtes. Varen senyalar que hi havia poc vocabulari compartit per les llengües túrquicas i tungúsicas, encara que més compartit en les llengües mongólicas. Varen raonar que, si les tres famílies tenien un antepassat comú, deuríem esperar que les pèrdues es produïren a l'encert, i no només en els màrgens geogràfics de la família; i que el patró observat és coherent en els préstams.[15][16][17]


Segons C. Schönig (2003), despuix de tindre en conte els efectes areales, el lèxic compartit que podria tindre un orige genètic comú es reduïa a un menut número de raïls lèxiques monosilábicas, inclosos els pronoms personals i alguns atres elements deícticos i auxiliars, l'us compartit dels quals podria explicar-se d'atres maneres; no el tipo d'us compartit que s'espera en casos de relació genètica.[18]

L'hipòtesis del Sprachbund

[editar | editar còdic]

En lloc d'un orige genètic comú, Clauson, Doerfer i Shcherbak varen propondre (en 1956-1966) que les llengües túrquicas, mongólicas i tungúsicas formen un Sprachbund]': un conjunt de llengües en similituts degudes a la convergència a través de préstams intensius i llarcs contactes, en lloc d'un orige comú.[15][16][17]

Asya Pereltsvaig va observar ademés en 2011 que, en general, les llengües i famílies genèticament relacionades tendixen a divergir en el temps: les formes més antigues són més paregudes que les modernes. No obstant, afirma que un anàlisis dels primers registres escrits de les llengües mongólica i túrquica mostra lo contrari, lo que sugerix que no compartixen un antepassat comú rastreable, sino que s'han tornat més similars a través del contacte llingüístic i els efectes areales.[19][20]

Característiques comunes

[editar | editar còdic]

Moltes de les similituts trobades entre les llengües altaiques podrien ser d'orige tipològic, més que heretades d'un ancestro comú. Entre estes traces esteses entre les llengües altaiques estarien:[21]

Ademés moltes llengües altaiques posseïxen sinarmonía vocàlica una traça que podria deure's a contacte llingüístic de tipo sprachbund fonològic.

Fonologia

[editar | editar còdic]

El treball de Poppe [1960], Starostin [2003], Blažek [2006] i uns atres ha dut a un sistema fonològic hipotèticament reconstruït per a l'antecessor de les llengües altaiques el sistema consonàntic de les quals ve dau per:

Bilabial Alveolar/
dental 		Alveo-
palatal 		Post-
alveolar 		 Palatal    Velar  
Oclusiva aspirada pʰ tʰ kʰ
sorda p t k
sonora b d g
Africada aspirada tʃʰ
sorda tʃ
sonora dʒ
Fricativa sorda s *ʃ
sonora *z1
Nassal m n nʲ *ŋ
Rótica r2 rʲ
Aproximante l lʲ j2

1 Este #fonema solament ocorre a l'inici de paraula.
2 Este #fonema solament apareix en posició interior de paraula.

L'inventari de vocalés ve dau per:

Anterior Posterior
no-redonejada redonejada
Tancada *i i o
Mija i ø o
Mig-oberta æ
Oberta a

No està clar fins que punt/æ/, /ø/, /i/ són monoptongos tal com es conjectura ací (presumiblement [æ œø ʏi]) o diptongos ([i̯ai̯ɑ i̯ɔi̯o i̯ʊi̯o]); l'evidència no és inequívoca. En qualsevol cas, estes vocals apareixen solament (a voltes únicament) en la primera sílaba. Totes les vocals poden ser llargues o breus, sent l'oposició de cantitat fonémica en la primera sílaba. Starostin et al. (2003) consideren que la cantitat vocàlica, de la mateixa manera que el to és una característica supragmental en les llengües altaiques.

Llengües macro-altaiques

[editar | editar còdic]

Els térmens macro-altaic i el seu sinònim transeurasiático, s'usen per a agrupar a les llengües altaiques, pero incloent també a les llengües japónicas, a les i ocasionalment al ainu; de tal modo que en est és context, els térmens altaic o micro-altaic definirien exclusivament la relació entre les llengües túrquicas, mongólicas i tunguses. El grup macro-altaic ha segut respalat per la reconstrucció d'unes 635 proto-paraules (entrades lèxiques).[22]

Comparació lèxica

[editar | editar còdic]

Encara que es reconeixia solament un reduït número de cognados i existixen molts dubtes sobre certes #reconstrucció, el següent quadro és una mostra típica del treball comparatiu sobre les llengües macro-altaiques:[23]

GLOSSA PROTO-
ALTAIC 		PROTO-
TÚRQUICO 		PROTO-
MONGÓLICO 		PROTO-
TUNGÚS. 		PROTO-
JAPÓNICO 		Coreánico
antic
'u' bʲuri bīr *nigən *əmün *piyto hətan
'dos' *pučo *ẹk(k)i *koyar dʐur puta *tupir
'tres' *ilu *üč *gurban *ilam *urufu *seki
'quatre' *torʲ- tȫrt *dörben *dügin *jo *neki
'cinc' la teua bẹ̄ĺ(k) *tabun la teuańga *itu *tasə
'sis' *ńo- *altı *jirguxən *ńöŋün *mu jəsəs
'sèt' *ŋadi jẹt(t)i *doluxən naden *nana *nidkup
'huit' *ĵa *sekiŕ *najman dʐapun *ja iəterp
'nou' *keg- *toquŕ *yersün *xüyägin *kokono *ahóp
'dèu' tʲub- *ōn *xarban dʐuan *towo *jer

Relacions

[editar | editar còdic]

Per un atre costat, atres investigacions plantegen que el japónico tindria una relació més propenca en les llengües austronesias, no obstant, és possible que este acostament es dega al contacte entre la cultura neolítica macro-altaica Xinglongwa (riu Liao, China) en contacte en pobles que tenien un idioma germà al proto-austronesio durant l'expansió de l'agricultura de la dacseta i l'arròs en el sext mileni A. C.[24] Les relacions serien les següents:


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Martine Robbeets & Alexander Savelyev, "Introduction", The Oxford Guide to the Transeurasian Languages (2020, Oxford, pp. 1-3). "The Transeurasian languages llaure among the most fervently debated language families in modern linguistics..." (pg. 1)
  2. ↑ "While 'Altaic' is repeated in encyclopedias and handbooks most specialists in these languages no longer believe that the three traditional supposed Altaic groups, Turkic, Mongolian and Tungusic, llaure related." Lyle Campbell & Maurici J. Mixco, A Glossary of Historical Linguistics (2007, University of Utah Press), pg. 7.
  3. ↑ "Quan es va demostrar que els cognados no eren vàlits, es va abandonar l'altaic, i l'opinió rebuda ara és que el túrquico, el mongol i el tungúsico no estan relacionats". Johanna Nichols, Linguistic Diversity in Space and Clave (1992, Chicago), pg. 4.
  4. ↑ "Un examen cuidadós indica que les famílies establides, túrquico, mongol i tungúsico, formen un àrea llingüística (cridada altaica)...No s'han donat criteris suficients que justifiquen parlar d'una relació genètica ací". R.M.W. Dixon, The Rise and Fall of Languages (1997, Cambridge), pg. 32.
  5. ↑ "...[I]sta selecció de traces no proporciona una bona evidència de la descendència comuna" i "podem observar convergència més que divergència entre les llengües túrquicas i mongólicas -un patró que és fàcilment explicable per préstams i difusió més que per descendència comuna", Asya Pereltsvaig, Languages of the World, An Introduction (2012, Cambridge) té una bona discussió de l'hipòtesis altaica (pp. 211-216).
  6. ↑ A voltes resumida com la "agrupació transeurásica/macroaltaica"; Martine Robbeets: Dacseta i judeues, llengua i gens: l'orige i la distribució de les llengües transeurásicas. Informe d'investigació 2015 - Institut Max Planck per a la Ciència de l'Història Humana, [1]
  7. ↑ N. Poppe, 1960.
  8. ↑ R. A. Miller, 1971.
  9. ↑ Roy Andrew Miller (1996): Languages and History: Japanese, Korean and Altaic. Oslo: Institute for Comparative Research in Human Culture. ISBN 974-8299-69-4. Pages 98–99
  10. ↑ 10,0 10,1 Sergei Starostin, Anna V. Dybo, i Oleg A. Mudrak (2003): Diccionari etimològic de les llengües altaiques, 3 volums. ISBN 90-04-13153-1.
  11. ↑ Sergei A. Starostin (1991): Altajskaja problema i proisxoždenie japonskogo jazyka ('El problema altaic i l'orige de la llengua japonesa'). Nauka, Moscou.
  12. ↑ Robbeets, M.; Bouckaert, R.: Bayesian phylolinguistics reveals the internal structure of the Transeurasian family. Journal of Language Evolution 3 (2), pp. 145-162 (2018) doi:10.1093/jole/lzy007
  13. ↑ Structure of Transeurasian language family revealed by computational linguistic methods [2] archivat en Wayback Machine.. 2018. Institut Max Planck per a la Ciència de l'Història Humana.
  14. ↑ Hawkins i Gilligan (1988): "The suffixing preference", en The Final-Over-Final Condition: A Syntactic Universal, pàgina 326. MIT Press. Plantilla:Isbn; Segons la taula, entre les llengües estudiades, el 75% de les llengües OV són principalment sufijadoras, i més del 70% de les llengües principalment sufijadoras són OV.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Gerard Clauson (1956). "El cas contra la teoria altaica". Central Asiatic Journal volum 2, pàgines 181-187
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Gerhard Doerfer (1963): "Bemerkungen zur Verwandtschaft der sog. altaische Sprachen" ('Observacions sobre la relació de les anomenades llengües altaiques') En Gerhard Doerfer ed.: Türkische und mongolische Elemente im Neupersischen, Bd. I: Mongolische Elemente im Neupersischen, pàgines 51-105. Franz Steiner, Wiesbaden
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Alexander Shcherbak (1963).
  18. ↑ Schönig (2003): "Les relacions turc-mongólicas". En Les llengües mongólicas, editat per Juha Janhunen, pàgines 403-419. Routledge.
  19. ↑ Asya Pereltsvaig (2012) Languages of the World, An Introduction. Cambridge University Press. Pages 211–216: "[...T]his selection of features does not provide good evidence for common descent" [...] "we ca observe convergence rather than divergence between Turkic and Mongolic languages—a pattern than is easily explainable by borrowing and diffusion rather than common descent"
  20. ↑ Janhunen, Juha A.. “L'unitat i diversitat de l'altaic” (és). Annual Review of Linguistics 9 (1): 135-154. doi:10.1146/annurev-linguistics-030521-042356. ISSN 2333-9683.
  21. ↑ Voegelin, C.F. & F.M. Voegelin. 1977. Classification and index of the World's languages. New York: Elsevier.
  22. ↑ Martine Irma Robbeets 2005, Is Japanese Related to Korean, Tungusic, Mongolic and Turkic? Harrassowitz Verlag, Wiesbaden
  23. ↑ [http://starling.rinet.ru/cgi-bin/query.cgi?root=config&morpho=0&basename=data�lt�ltet Altaic Database, G. Starostin et al.]
  24. ↑ Martine Robbeets 2017, Austronesian influence and Transeurasian ancestry in Japanese: A case of farming/language dispersal Language Dynamics and Change 7(2):210-251

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Miller, Roy Andrew. 1971. Japanese and the Other Altaic Languages. Chicago: University of Chicago Press. ISBN 0-226-52719-0.
  • Poppe, Nicholas. 1960. Vergleichende Grammatik der altaischen Sprachen. Teil I. Vergleichende Lautlehre, 'Comparative Grammar of the Altaic Languages, Part 1: Comparative Phonology'. Wiesbaden: Otto Harrassowitz. (Only part to appear of a projected larger work.)
  • Poppe, Nicholas. 1965. Introduction to Altaic Linguistics. Ural-altaische Bibliothek 14. Wiesbaden: Otto Harrassowitz.
  • Poppe, Nicholas. 1976. Review of Karl H. Menges, Altajische Studien II. Japanisch und Altajisch (1975). In The Journal of Japanese Studies 2.2, 470–474.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llengües_altaiques&oldid=701351»