Llengües de Norteamérica

Distribució de les llengües de Norteamérica abans de la conquista europea.

Les llengües de Norteamérica es reflectixen no només en els pobles indígenes del continent, sino també en les colónies europees. Els idiomes més parlats de Norteamérica són l'anglés, espanyol, francés, el neerlandés i el danés.

Història

La major part dels historiadors concorden que la població nativa d'Amèrica procedix d'Àsia i va aplegar a Amèrica a través del Estret de Bering, cosa que s'aprecia en les traces racials que els natius americans compartixen en els pobles d'Àsia, com per eixemple les traces amerindis que apareixen en les esquenes i anques dels recent naixcuts i que desapareixen en el creiximent.

La data que es fixa per a les primeres ones migratòries cap al continent americà des d'Àsia és vint mil anys a. C., sent raonable pensar que va haver posteriorment atres. Per eixemple, molts investigadors creuen que la migració esquimo-aleutiana des d'Àsia va tindre lloc cap al 3000 a. C., encara que es pot supondre que en haver encara assentaments esquimal en Àsia, en l'extrem nort-oriental de Siberia, l'emigració esquimal va poder ser en sentit contrari, és dir des d'Alaska a Àsia.

El primer contacte conegut entre europeus i natius del Nou Món va tindre lloc poc despuix de l'any 1000 quan Leif Erikson va posar el seu peu en 'Vinland', possiblement la Península del Labrador o qualsevol atre lloc entre eixe lloc i Maine, i es va trobar als skrälingar, a els qui definix com a 'colegues menuts'. No està clar si en eixa expressió es referix als esquimal o als indis; poc despuix el germà de Leif, Thorwald, va ser mort per una flecha dels skrälingar. Quatre sigles despuix, Jacques Cartier negociava en parlants en llengua iroquesa en Quebec. Per a 1620 els colon procedents d'Anglaterra estaven en contacte en els indis, els que semblen ser iroqueses, en Nova Anglaterra.

Com a resultat del fluix anglo-francés, paraules índies, sobretot iroquesas, varen ser registrades pels exploradors i misionero, alvançant-se inclús en l'identificació de la relació genètica entre les diferents formes de la família iroquesa. No obstant l'estudi de les llengües índies d'Amèrica del Nort va ser fragmentario i no té comparació en l'estudi més profunt realisat en Mesoamérica. No va ser fins a l'obra de Franz Boes (1858-1942) que es va realisar un fèrtil treball antropològic, llingüístic i etnològic en l'estudi científic de les llengües índies d'Amèrica del Nort.

Quan els europeus varen colonisar Norteamérica hi havia unes 300 llengües natives, a lo que va seguir una història d'erosió, decliu i en molts casos extinció. Hui queden unes 50 o 100 llengües de les quals la majoria són parlades per gent d'edat alvançada, sent conegudes per unes poques dotzenes de persones o com a molt centenars.

Sifres

Sobre el número de parlants passats i presents no es pot establir cap sifra exacta, només estimativa i per comparació. Es creu que quan els europeus varen aplegar al Nou Món, en el nort de Mèxic parlaven les seues pròpies llengües prop de milló i mig de persones, que actualment s'han reduït a unes doscentes mil.

Cinc llengües, choctaw, muskogui, dakota, cheroqui i pima-papago, tenen entre dèu mil i vint mil parlants i dos, creu i ojibwa, eleven eixe número fins a quaranta mil o cinquanta mil. L'única llengua que trenca la perspectiva general de decadència és la navajo, que no solament ha conseguit estabilitat sino que està creixent en número, rondant els 100.000 parlants.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Llengües indígenes d'Amèrica|20px|Vore el portal sobre Llengües indígenes d'Amèrica]] Portal:Llengües indígenes d'Amèrica. Contingut relacionat en Llengües indígenes d'Amèrica.
• Proyecte:Llengües indígenes d'Amèrica
• Espanyol mexicà
• Idioma espanyol en Estats Units