Espanyol mexicà

El espanyol mexicà (o espanyol de Mèxic, és-MX) és el conjunt de varietats llingüísticas i sociolectos de l'idioma espanyol parlats en Mèxic, i també en regions en molta immigració mexicana, com el suroest d'Estats Units. També descollen el dialecte de l'espanyol propi de la península de Yucatán, conegut com espanyol yucateco, i l'espanyol norteño parlat en la regió nort del país.

Mèxic posseïx el major número de parlants d'espanyol, aplegant a sobrepassar el doble de parlants que en qualsevol país del món. L'espanyol és parlat per poc més del 99.4 % de la població, sent la llengua materna del 92.9 % i la segona llengua del 6.5 %, Els restants 0.6 % que no parlen espanyol, solament usen el seu llengua indígena materna.

Descripció

Històricament, l'evolució de l'espanyol mexicà coincidix en el desenroll de l'idioma espanyol en Sevilla, Madrit, Bogotà, Llima i les grans urbs estandarizantes de l'época. La Ciutat de Mèxic va ser durant sigles el centre d'un dels grans virreinatos de l'Amèrica colonial, el de la Nova Espanya, el qual s'expandia des del suroest de Canadà, passant pel centre de lo que són ara els Estats Units, en el nort, fins a Costa Rica, en el sur.

Com a resultat del prominent paper de la Ciutat de Mèxic en l'administració virreinal al nort de l'equador, esta es va convertir en un dels centres hispanohablante més importants anara d'Espanya.

Conseqüentment, com Llima dins de l'Audiència de Lima i les atres grans ciutats, la Ciutat de Mèxic va tendir històricament a eixercir un efecte estandarizador dins de la seua pròpia esfera d'influència llingüística, la regió central del país, un estat de coses que es reflectix en la pluja d'encomios al patró de parla mexicana donada pels comentaristes dels sigles XVII i XVIII. No obstant, en Mèxic com en atres països de parla hispana, existixen distintes variacions i accents en igual pes i importància llingüística.

El hispanista suec Bertil Malmberg apunta que en l'espanyol de Mèxic les vocals tendixen a perdre força, mentres que les consonant són sempre pronunciades. Malmberg explica això per l'influència del complicat sistema de consonant de la llengua náhuatl a través dels parlants bilingües i la toponímia de la regió.

Varietats de l'espanyol de Mèxic

Vore també: Espanyol yucateco i Espanyol neomexicano

El territori del Mèxic contemporàneu no és coextensivo en lo que podria ser cridat espanyol mexicà. Per diverses variacions com en el cas de Yucatán en peculiaritats úniques tant en el seu lèxic com en la seua pronunciació i entonament que ho distinguixen de qualsevol atre espanyol parlat en Mèxic i país hispanohablante. S'han senyalat algunes característiques molt particulars i generals a casi totes les versions de l'espanyol de Mèxic, també s'ha referit (encara que no insistit en) que existixen algunes peculiaritats regionals i socials, que fragmenten l'espanyol mexicà en múltiples dialectes.

Les varietats regionals posseïxen algunes traces que són molt específics, per eixemple en els estats de Veracruz i Tabasco es perceben forts elements culturals i una profunda influència de les parles andaluses del sur de la península, sense dependre del context socioeconòmic.

També és comú l'us de gran cantitat de lèxic indígena per a designar varis elements, aixina com lèxic espanyol antic en formes verbals i de conjugació també antigues, ademés d'antepondre o pospondre prefixos o sufixos en llengua indígena a les paraules castellanes, com en l'Estat de Mèxic.

Per als immigrants o turistes, moltes voltes resulta difícil comprendre la totalitat del discurs dels interlocutors llogarencs. Algunes macrovariedades són perfectament distinguibles i la seua extensió és més o menys àmplia, com els dialectes amprats en el nort, sur i centre de Mèxic, en la seua forma general i en la seua forma particular, com el cas de la península de Yucatán i la Ciutat de Mèxic, en variacions graduals segons sociolectos i influències d'atres regions per les migracions.

Varietats geogràfiques

Parles del nort

Artícul principal → Espanyol norteny mexicà.

Esta variació de l'espanyol mexicà s'usa en el nort de Mèxic en els estats de Baixa Califòrnia, Baixa Califòrnia Sur, Chihuahua, Sonora, Nou León, Sinaloa, Nayarit, Coahuila, Tamaulipas, i Durango. Es diferencia d'atres regions de Mèxic principalment en l'entonament (prosòdia), la contracció de paraules, aixina com la, pronunciació de la ch com fricativa o l'us del diminutiu -illo.

Us universal del pronom personal de vostés i tuteo, per a situacions formals i informals en el seseo, respectivament. Aixina mateix per una menor presència d'americanisme o lèxic indígena i una influència notable del anglés, davant tot en les zones fronterices en Estats Units. El seu us coloquial és l'ocupació del llenguage, d'alguna forma en un context informal, familiar i distendido, en vocables caracterisats pel seu us comú.

Parles del Altiplano

Esta variació de l'espanyol mexicà és la més popular i usada en la seua majoria per tots els estats de Mèxic, en la seua forma general en la Ciutat de Mèxic, Zacatecas, Guanajuato, Querétaro, Estat de Mèxic, Hidalgo, Pobla, Tlaxcala, Morelos, Aguascalientes, Jalisco i Sant Luis Potosí, aixina com en menor grau en estats costeños (Oaxaca, Guerrero, Colima i Michoacán), septentrionals (Chihuahua, Sonora, Nou León, Durango, Sinaloa i Coahuila) i meridionals (Chiapas, Tabasco i Campeche en Quintana Roo). I en casos especials en Veracruz i Yucatán.

L'espanyol central mexicà és el més conegut internacionalment per ser usat en freqüència com a base del espanyol neutre dels mijos audiovisuals, i el seu tipo de pronunciació s'usa en la majoria dels doblages a l'espanyol per a Hispanoamèrica.

Parles del surest

Vore també: Voseo en Mèxic, Espanyol centroamericà, i Espanyol yucateco

Les parles dels estats de Chiapas, Campeche i Yucatán mostren diverses diferències en l'entonament (accent) i la gramàtica. En Chiapas es parla una forma d'espanyol centroamericà, a voltes denominada fraylescano, en que s'utilisa el voseo, absent en l'espanyol mexicà pero si en l'espanyol rioplatense el qual s'utilisa en països com Argentina i Uruguay. L'us del pronom «vós» coexistix en el de «tu», degut a que este últim és majoritari en el país i té més prestigi. El voseo des dels temps virreinals s'ha considerat en moltes parts com una forma incorrecta en els països d'us mixt o en aquells a on el seu us no és comú.

Parles costeñas

Esta variació de l'espanyol mexicà és usat en les àrees costeres pacífiques de Tabasco, Guerrero, Oaxaca i Chiapas, encara que principalment en àrees costeres de Veracruz és aixina mateix distintiu a lo manco a nivell del parla local, com el que exhibix més traces fonètiques de la costa que el parlat en el restant de Mèxic. L'accent costeño exhibix en general una idiosincràsia en traces prou comunes a lo llarc de tot el llitoral, si be existixen llaugeres diferències regionals i maneres de ser molt diferents als dels habitants de l'interior del país i estats. Zones geo-sociològiques que definixen als habitants de les costes i atres regions propenques o limítrofes als mateixos estats.

Fonètica i fonologia

Artícul principal → Fonologia dialectal de Mèxic.

Les consonant de l'espanyol mexicà

	Labial	Dental	Alveolar	Post- alveolar	Palatal	Velar	Glotal	Llavi- velar
Oclusiva	p [p] b, v [b]	t [t] d [d]				c, qu [k] g, gu [ɡ]	[ʔ]	cu [kʷ] gu, gü, hu [ɡʷ]
Aproximante	b, v [β̞]	d [ð̞]			i, hi, i [j]	g, gu [ɣ]		o, hu [w] gu, gü, hu [ɣʷ]
Africada			tl [tɬ] tz [ts]	ch [tʃ] [tɕ] i [dʑ]	i, ll [ɟʝ] [ʝ]
Fricativa	f [f]		c, s, z [s] s, z [z]	x, ch [ʃ] (dialectal)		j, g, x [x]	j, g, s, x [h]	ju [xʷ] [hʷ]
Nassal	m, n [m]		n, m [n]		ñ, n [ɲ]	n [ŋ]
Lateral			l [l]
Vibrant múltiple			r, rr [r]
Vibrant simple			r [ɾ]

Els següents són traces generals:

• Africadas: L'espanyol mexicà té una consonant africada inexistent o inusual en atres dialectes, la consonant africada alveolar sorda /t͡s/ representada pel dígraf TZ, en noms com Tzintzuntzan.
• Seseo: Com ocorre en tots els dialectes d'Hispanoamèrica, Canàries i de bona part d'Andalusia, no existix diferència en la pronunciació de S, Z i les combinacions CE i CI, sent pronunciades totes elles com a /s/. Este sò consonant en l'espanyol mexicà és laminodental o apicodental /s̻/, com en la majoria de variants de l'espanyol en el continent americà.
• Yeísmo: De la mateixa manera, no es diferencia la pronunciació d'I i LL. Abdós són una fricativa palatal sonora [ʝ] o una aproximante palatal [j], com l'I de l'espanyol estàndar.
• X: El fet que la lletra X represente els sons /ks/, /ɣs/, /s/, /x/ i /ʃ/ en l'espanyol mexicà, induïx una gran variabilitat o inestabilitat en la pronunciació de diverses paraules. Per eixemple, xilófono aplega a pronunciar-se com a /si'lofono/, /ksi'lofono/ o encara /ʃi'lofono/; de la mateixa manera que xenofobia s'aplega pronunciar com /kseno'foβia/, /seno'foβia/ o /ʃeno'foβia/.

Els següents són traces que es donen principalment en algunes regions i en unes atres casi no es donen:

• Ensordecimiento vocàlic: En l'espanyol mexicà (Centre, Costa Atlàntica i Costa d'Oaxaca principalment) existix reducció de les vocals átonas per ensordecimiento, com en trastés ['tɾ̥ast^əs]. Este procés és més freqüent quan una vocal està en contacte en el sò [s], sent la construcció [s^əs] el cas més freqüent de reducció. Despuix li seguixen, en orde descendent, les construccions [t^əs], [p^əs], [k^əs], [d^əs], [m^əs] i [n^əs]. És un eixemple del fenomen apuntat per Bertil Malmberg. Un cas molt interessant es dona en les paraules pesas, pecés i pesvos, que es pronuncien d'igual forma ['pes^əs]. Segons l'erudit filòlec Rafael Lapesa, algunes persones ometen també atres vocals (Eixemples, Cóm ’stás 'cóm éstás', nec’sito 'necesito', palabr’s 'palabras', much’s gras’s 'muchas gracias'). Dit fenomen no obstant, és vist com no estàndar, a pesar de ser formes en que s'expressa gran part de la població.
• No aspiració de S i Z: En les mateixes regions —la major part de l'interior de Mèxic— el sò /s/ al final de sílaba rarament es debilita. Açò, combinat en la freqüent reducció de vocals átonas, dona a la sibilant /s/ una prominència especial. Es deu observar que esta situació contrasta en la de les àrees costeres, tant del Pacífic com del Carib, a on el carpiment de la /s/ al final de sílaba és un marcador sociollingüístic; reflectint la tirantez entre la norma del centre de Mèxic i la tendència històrica cap al carpiment consonàntic, que és tan característic de les àrees costeres d'Amèrica i de la mitat meridional de la península ibèrica. Per eixemple, los istudiantes, isla, asteroide, isperanza, asqueroso, los jefes, hazmi, unas fuentes, isbelto, parezco, israelí, los deberes, isguince, pez beta, la teuas niños, entre atres casos, sempre es pronuncien la S i la Z al final de paraula o seguides d'una atra consonant en esta varietat de l'espanyol, dits en tots estos casos en el seseo anteriorment mencionat.
• Pronunciació clara de D: D'igual modo, en contrast en lo que ocorre en el parla ibèrica i en la major part dels dialectes costers del Carib i el Pacífic, la variant mexicana conserva les D en posició intervocàlica en tots els registres, i igualment quan és l'última lletra de la paraula, considerant la seua omissió com a pertanyent a un llenguage poc educat: amado, partido, nada, ciudad, virtud es pronuncien clarament, /ð/, mentres que en el llenguage popular d'atres llocs s'escolta amao, partío, naa [naː], ciudá, virtú. Encara que existix en certes ocasions (especialment a final de paraula) el ensordecimiento de /ð/en /θ/ en llocs de les costes del Golf i Pacífic aixina com certes àrees del nort del país.
• Les lletres CH es pronuncien /tʃ/, un sò més fort a comparació de la varietat andalusa, la cubana, l'espanyola o la chilena: /ʨ/. En el nort del país, la pronunciació per a estes lletres és /ʃ/, el mateix sò que la SH anglesa o la CH portuguesa, francesa i en criollo haitiano.
• En algunes regions de Yucatán, es pronuncia uvularmente /ʁ/.
• La fricativa /x/, usada per a la lletra J i les combinacions GE i GI, s'articula en l'interior del país és usualment una fricativa velar sorda [x], com en ['kaxa] caja, semblant al sò de centre i nort d'Espanya, pero sense realisacions uvulares. En les costes l'articulació normal de J és faríngea o glotal sorda [h], com en la major part dels dialectes costers del Carib i el Pacífic.
• Per influència del idioma maya, la pronunciació de l'oclusiva glotal [ʔ] es preserva en l'espanyol de Yucatán, encara que no s'usa una gràfica específica per a designar-la. D'igual forma, el ensordecimiento de la lletra /s/ inicial en els dialectes septentrionals de Mèxic deriva en una oclusiva glotal. Per eixemple, sí senyor es pronuncia com [ʔiɲor].
• Accent: Per diversos factors no enterament clars, entre els que es podrien contar les influències d'algunes llengües indígenes, les vàries modalitats regionals de l'espanyol ibèric dut des de la península, i les corrents d'immigració d'atres llocs del planeta han creat un mosaic d'accents en Mèxic. Això és comprensible, ademés, per l'extensió del país. Alguns dels accents són clarament distinguibles dels demés, com per eixemple els de Nou León, Sinaloa, Yucatán, la Ciutat de Mèxic, Jalisco, Tabasco, Chiapas i Veracruz.

Gramàtica i sintaxis

Usos preposicionals

Alguns models sintàctics es diferencien del espanyol peninsular. En primer lloc està l'elipsis de l'adverbi de negació ‘no’ en oracions que contenen la preposició 'fins a':

• Serà publicat fins a fins d'any (en espanyol peninsular seria: No serà publicat fins a fi d'any.)
• Tanquen fins a les nou (en espanyol peninsular seria: No tanquen fins a les 9.)
• Fins que vaig prendre la pastilla se'm va llevar el dolor (en espanyol peninsular seria: Fins que no vaig prendre la pastilla no se'm va llevar el dolor.)

Quantificadors

Una segona forma que coexistix en l'us peninsular involucra l'ocupació de l'interrogatiu quin en conjunció en el quantificador tan(to), com en:

• ¿Qué tan greus són els danys? (en espanyol peninsular ¿Cóm de greus són els danys?)
• ¿Qué tan bon cuiner eres? = ¿Cuán bon cuiner eres?

Una atra diferència són les oracions correlatives de cantitat:

• Mèxic: Entre més ho faces, pijor et va a anar
• Espanya: Quant més ho faces, pijor et va a anar

Clíticos d'objecte directe

Una atra característica de l'espanyol de Mèxic és l'us anómal del marcage del plural del receptor o objecte indirecte d'una acció. En espanyol mexicà s'afig una marca de plural -s quan el receptor (objecte indirecte) és semánticamente un plural, pero s'afig al clítico d'objecte directe:

• (1a) ¡Açò anava a passar!, es ho vaig dir [a Juan] (OI singular)
• (1b) ¡Açò anava a passar!, es hos vaig dir [a Juan i a Pedro] (OI plural)

Plantilla:Fets a on les oracions anteriors serien:

• (2a) ¡Açò anava a passar!, es ho vaig dir [a Juan]
• (2b) ¡Açò anava a passar!, es ho vaig dir [a Juan i a Pedro]

És dir, en la majoria de les varietats quan l'objecte directe és clítico (2a) i (2b) són idèntiques i, per tant, potencialment ambigües, ya que el número gramatical de l'objecte indirecte no té marca explícita.

Un atre punt és l'absència de leísmo i l'us de -li com un clítico datiu defectiu, lo que incidentalmente produïx variacions com:

• (3a) No sé cóm hacerlo (= 'No sé cóm fer açò concret')
• (3b) No sé cóm hacerla (= 'No sé cóm fer la tasca o activitat')
• (3c) No sé cóm hacerli (= 'No sé qué fer')

En algunes regions de Mèxic en les que l'espanyol ha entrat en contacte en llengües originàries, els clíticos d'objecte directe tenen una distribució inesperada sobre atres variants de l'espanyol. En estes variants de contacte existix una tendència a la simplificació del paradigma de clíticos d'objecte directe en la que el clítico de tercera persona masculí singular ho cobrix les funcions referencials dels atres membres del paradigma, inclús quan les traces de concordancia de gènero i número no corresponen en els de l'objecte directe.

Els següents eixemples són arreplegats per diferents investigadores en situacions en les que l'espanyol entra en contacte en llengües diferents. En (a) són senyes de l'espanyol en contacte en el tepehuano del surest, en (b) de l'espanyol en contacte en el otomí de la comunitat de Poble Nou, municipi d'Acambay, Estat de Mèxic i (c) es tracta de l'espanyol en contacte en el otomí de Sant Andrés Cuexcontitlán, Estat de Mèxic:

• (a) Ah per ahí ho varen vore, per ahí ho veig les chicones que ya vénen a comprar duraznos. (Torruana, consecutiu, Sta. María d'Ocotán en Torres 2015: 25)
• (b) va passar una tremolació per ací juerte, ho va tirar les iglésia (Nemesio B. En Lizárraga 2014: 42)
• (c) (...) li demana prestat una bicicleta nova que tenia l'espós de la meua mare i ell no es ho va voler prestar (...) (Avelino 2017: 277)

Un comportament prou similar ha segut observat en l'espanyol de Chiapas, una varietat monolingüe de l'espanyol i en la que fins al moment no es pot atribuir directament una relació de contacte en alguna llengua específica.

Alguns eixemples d'esta variant són:

• (a) (...) ells mateixos nos ho varen cremar les oficines de la presidència municipal. (Chapa 2019: 3)
• (b) Sí vós, ho vaig vore ø la teua amiga. Ni adeu em va dir (...) (Chapa 2019: 3)

Valors de les formes verbals

L'estudi de José G. Moreno d'Alba sobre els valors de les formes verbals en l'espanyol de Mèxic tira numeroses senyes llingüístiques d'indicatiu, imperatiu i subjuntiu que caracterisen este dialecte. A continuació es mostren taules referents únicament a l'indicatiu, per ser este modo el més empleat tant en registres orals com a escrits:

Valors del pretérito d'indicatiu
Valor	Percentage de casos
Semelfactiu	92.1 %
Equivalent a antecopretérito	1.6 %
Equivalent a antefuturo	0.6 %
Casos especials	5 %

Valors del futur d'indicatiu Valor Percentage de casos Futur en valor temporal 77.6 % Valor modal. Provabilitat referida al present 8.2 % Valor modal. Concesivo 4.4 % Valor modal. Dubitatiu present 2.2 % Valor modal. Exclamatiu present 1.4 % Valor modal. Prospectiva 5.9 %

Valors del present d'indicatiu Valor Percentage de casos Present actual momentàneu 8.1 % Present actual duratiu 58.6 % Present habitual 48.6 % Present intemporal 19.5 % Present històric (en valor de pretérito) 2.7 % Present en valor de futur 7.1 % Casos especials 0.6 %

Una atra característica de l'espanyol de Mèxic, el pretérito perfecte simple, ha aumentat el seu freqüència d'us sobre l'espanyol del XVI. Un estudi contemporàneu basat en mostres de llengua parlada coloquial de diverses ciutats d'Amèrica, realisat també per J. G. Moreno d'Alba, mostra que Mèxic ha seguit també eixe patró:

Ciutat	Perfecte simple	Perfecte compost
Madrit	58 %	42 %
Ciutat de Mèxic	80 %	20 %
Santiago de Chile	74 %	26 %
Sant Joan (Puerto Rico)	72 %	28 %

Determinants

L'espanyol de Mèxic diferix de l'espanyol general i particularment en l'us de certs determinants indefinits, o les expressions sense determinant són més freqüents en Mèxic que en atres àrees:

• ¡Si no soc gos!
  • '¡No soc un gos!'
• És lladre
  • 'És una lladre'

No obstant, de la mateixa manera que l'espanyol d'Amèrica tendix a usar artícul determinat quan en espanyol d'Espanya no apareix, degut a que en Galícia sí es diu:

• Em vaig eixir de la casa
  • 'Em vaig anar de casa'
  • 'Funme dona casa' (dona = de + a → dona = de + la)

Verps canviants

En conjugacions, de manera no normalisada, alguns verps terminats en -iar presenten ruptura de diptongo en la seua conjugació en el present de l'indicatiu, terminant en ía o en ío, com en els següents casos:

• El banc negocía un préstam, en lloc de "El banc negocia un préstam".
• Yo no diferencío entre els colors, en lloc de "Yo no diferencie entre els colors".
• Yo et financío l'obra, en lloc de "Yo et finance l'obra".

A voltes s'apleguen a canviar completament els verps, fent falses conjugacions, de modo que es conserva el modo infinitiu del verp, com seguix:

• Digues-li que no force la ferradura, en lloc de "Digues-li que no force la ferradura".
• Ell solda els metals, en lloc de "Ell suelda els metals".
• Deixa que l'arròs es coza, en lloc de "Deixa que l'arròs es coga".

Formació dels imperatius

En bona part del territori mexicà s'acostuma afegir un -li al final dels verps conjugats en modo imperatiu.

• José, corre-li perque es va el camió.
• Moguen-li (vostés) be a la farina.

Lexicologia

Mexicanismes

Els mexicanismes o mejicanismes són les paraules, accepcions i frases que distinguixen l'espanyol que es parla en Mèxic d'atres varietats de la llengua espanyola. Es definix un mexicanisme com:

Vocablo, gir o modo de parlar propi dels mexicans.

Real Acadèmia Espanyola

Estos són alguns eixemples de mexicanismes en el seu corresponent significat, els quals apareixen en el de l'espanyol de Mèxic:

• cabús. 1 Vagó de ferrocarril que, en els trens de càrrega, va a la coa del comboi, i que es caracterisa per la seua forma, en la que destaca una espècie de mirador sobre el sostre; servix com a oficina i lloc de treball administratiu, de descans, etc. dels tripulants del tren. 2 (informal) Atrasser d'una persona.
• escuincle o chamaco. (coloquial) 1 Chiquet o chicon: Ya callen a eixa escuincla / chamaca chillona, Les seues chamacos ya estan grans. 2 Que és inexperto o inmaduro: Està molt escuincle per a eixe lloc. II Escuintle; xoloescuintle.
• papalote o papagayo (Més usat en Yucatán). Joguet constituït per un armassó molt llauger de distintes formes, que tensa una peça de paper, tela o plàstic llauger, i té una coa llarga. Es fa volar en la pressió del vent subjectant-ho per mig d'un fil llarc. La paraula més comuna en espanyol és cometa: Anaven a la plaja a volar la seua papalote, Quan hi havia festa el cel s'omplia de papalotes.
• platicar. 1 Parlar o conversar dos o més persones unes en unes atres intercanviant idees, contant coses, etc.: platicar en els amics. 2 (informal) Contar o relatar alguna cosa: És una història que em platicaron fa molt temps, Els platiqué de Mèxic, Tinc una infecció a on et platiqué, ¿Qué més vols que et platique?, Els platicó del seu germà.
• tlapalería. Tenda en la que es venen utensilis per a electricitat, albañilería, plomería, fusteria, pintura i per a atres oficis semblants: Vaig comprar la pintura en la tlapalería del cantó, El meu germà treballa en una tlapalería.

Els següents eixemples de mexicanismes i el seu corresponent significat apareixen en el Diccionari de mexicanismes:

• ¡aigües! S'ampra per a expressar precaució o conte: ¡Aigües en l'escaló! Et pots caure.
• camió. Autobús.
• chapopote. 1. Asfalt. 2. Qualsevol substància cremada viscosa i en forta olor: Li canviem l'oli al motor i va eixir chapopote.
• itacate. 1. Recapte d'aliment que es consumix en el camí: Cal dur itacate. El viage va a ser llarc i nos donarà fam. 2. Recapte d'aliment que es du a l'escola o al treball. 3. Aliment que un amfitrió oferix als seus invitats per a dur despuix d'un menjar: Duguen-se itacate. Va sobrar molt mole. 4. Conjunt d'objectes personals que es du com a equipage: Espera'm, faig el meu itacate de roba i em vaig per a la teua casa. 5. (En Morelos), gordita triangular de massa de dacsa reblix de distints ingredients.
• mossegada. Soborn.

Paraules usades comunament en Mèxic	Paraules preferides en atres varietats (algunes també conegudes en Mèxic)
agujetas	cordoneres (per a sabates)
alberca	piscina
banqueta	acera
bola (més be informal)	grup (de gent)
cachar (considerada informal)	atrapar (més formal)
camió	autobús
camote	boniato
cinta canella (més comunament usat)	cinta per a embalar
cháchara	baratija
chapopote	asfalte
chapulín	saltamontes
dona (De la paraula anglesa dònut (ortografia nortamericana) o doughnut (l'ortografia més comuna)	rosquilla
gis	tiza
guajolote	pavo
panteón	cementeri
plomero (De la paraula anglesa plumber)	fontaner
ploma	bolígraf
rasurarse	afaitar-se
rentar	llogar
pujar-se (a algun mig de transport)	montar-se
tecolote	lechuza
tlacuache	zarigüeya
zopilote	buitre

Controvèrsia DM-DEM sobre la definició de "mexicanisme" en la lexicografia

En novembre de 2010, l'Acadèmia Mexicana de la Llengua va editar el Diccionari de mexicanismes (DM) (primera edició), dirigit per la llingüista, filòloga, lexicógrafa i acadèmica mexicana Concepció Company. Posteriorment en febrer de 2011, el llingüiste, lexicógrafo i acadèmic mexicà Luis Fernando Lara Ramos va publicar, en la revista Lletres Lliures, una crítica al Diccionari de mexicanismes, a on disiente del concepte de “mexicanisme” que allí es presenta.^{cita requerida}

Al respecte, Lara Ramos menciona que este és reduït per Company i atres autors al vocabulari bròfec, del sexe, de la mort i del masclisme i que es pren com a punt de referència al espanyol peninsular. En el Diccionari de l'espanyol de Mèxic (DEM), Lara Ramos definix “mexicanisme” com seguix:

Paraula, construcció o significat utilisat en l'espanyol de Mèxic de manera característica o exclusiva, en comparació a atres varietats de la llengua espanyola.

Luis Fernando Lara

En tant, Company registra i definix “mexicanisme” en el DM de la següent manera:

(…) el conjunt de veus, locucions, expressions i accepcions caracterizadoras del parla de Mèxic, que distancien la variant mexicana respecte de l'espanyol peninsular, concretament, de la seua varietat castellana.

Concepció Company

El DM definix i explica els mexicanismes sincrónicos, els quals poden ser entesos com vocables que actualment ampren els mexicans, i que són desconeguts per parlants d'espanyol d'atres regions de parla hispana. El corpus està conformat per varis tipos de fonts d'informació, entre els que es troben: pàgines d'Internet, diccionaris i películes; ademés del parla espontànea de parlants en diverses situacions comunicatives. La nomenclatura està organisada alfabéticamente. Apareixen extranjerismes i noms comercials que són marques registrades.^{cita requerida}

El DM mostra la relació entre llengua, cultura i societat. Els mexicanismes en este diccionari són entesos com les paraules simples i complexes, les expressions lexicalizades, les accepcions que caracterisen la llengua popular o culta de Mèxic, principalment les que pertanyen a varietats urbanes del Altiplano Central de Mèxic. Alguns mexicanismes són compartits en atres varietats de l'espanyol americà, per lo que un mexicanisme al mateix temps pot ser un panamericanisme o americanisme general.^{cita requerida}

En esta obra, un mexicanisme no es referix necessàriament a un indigenisme (nahuatlisme, zapotequisme, etcétera); aixina mateix, existixen indigenisme que es consideren mexicanismes, per eixemple: “itacate”, “molcajete”, “cenzontle” i “chapopote”. Existixen indigenisme que no poden ser classificats com mexicanismes, ya que el seu us s'ha generalisat en totes les varietats de la llengua espanyola; tal és el cas de “tomata” i “chocolate”. Finalment existixen alguns mexicanismes que no són indigenisme, ya que el seu orige i ocupació no es relacionen en llengües indígenes, ya que no resulten del contacte cultural i de tipo llingüístic entre l'espanyol i les llengües indígenes mesoamericanes, sino de l'us del lèxic; per eixemple, “banqueta”, “pendejo”, ”vés-li” i “madrear(es)”.

El DEM és un diccionari integral, el segon per a l'espanyol, que reunix l'espanyol en la seua varietat mexicana (vore Enllaços externs). Les seues senyes provenen del Corpus de l'espanyol mexicà contemporàneu. Els vocables apareixen per freqüència d'us. Conté les següents seccions per a consulta: Us dels temps verbals, Regles d'ortografia i puntuació. La nomenclatura està organisada alfabéticamente. No apareixen vocables d'orige estranger.

El terme chicle és definit en els dos diccionaris com:

chicle. Pastilla que es mastega com a dolça o llepolia i es prepara industrialmente a pur d'una substància pegajosa que s'extrau del tronc del chicozapote, o algun substitut sintètic d'esta, a la que s'afigen endulzantes, aromatizantes i saborizantes; en mastegar-se adquirix una consistència blana i elàstica: chicle de menta, una caixa de chicles. 2 Chicle bomba Pastilla o bolita que quan es mastega pugues inflarse fent eixir un chicotet globo per la boca. 3 Substància pegajosa que s'extrau del tronc del chicozapote.

chicle. Persona que aplega a ser molesta a una atra per estar sempre en la seua companyia. “La chicle de Daniela no se'm separa”.

Arcaisme

L'espanyol de Mèxic pot resultar com un parla conservadora per a oyents d'atres països hispanohablante, com el cas d'Espanya. En efecte, no són pocs els casos en que el parla de Mèxic ha conservat modos que en atres països han desaparegut, sense deixar-se influir per les innovacions realisades en atres zones de la comunitat llingüística hispana.

El fet de que algunes veus o expressions ya desaparegudes en el parla d'Espanya se seguixquen sentint en Mèxic és la raó per la qual s'ha senyalat el "arcaisme" com a característica de l'espanyol mexicà. Són arcaismes respecte a Espanya (perque en Mèxic és expressió i paraula vigent) expressions com: se'm fa (em sembla), ¿qué tant? (¿quànt?), molt nit, dizque, a on (usat com a condicional en expressions com: «A on li'l digues, et mate»). Els arcaisme resulten més evidents en el vocabulari. Paraules ya oblidades en Espanya conserven vigència en Mèxic: parar-se (posar-se de peu), prieto, llauger, angost, demorar-se, dilatar-se, esculcar, després, fierro (ferro), flama (flama), rebre's (graduar-se).

Entre atres veus desaparegudes en atres països es troben formes de conjugar verps, usades per lo general en poblacions a on no hi ha molta comunicació en l'exterior, a saber: truje per trage, naza per naixca (de nàixer), vide per vaig vore, traiba per duya. Inclús en la capital és comuna per a molta gent (la majoria dels habitants dels pobles i barris originaris i en general en el territori de la Ciutat de Mèxic) usar una conjugació antiga del verp haver, haiga en volta hi haja, i amprar la terminació en -stes, com en hablastes o hicistes, mesmamente (per aixina mateix o aixina és), mesmo (per mateix); encara que estes últimes són considerades incorrectes, el seu us en el llenguage quotidià al voltant del país inclús és molt comú. També la pronunciació de la hache fricativa en paraules com hediondo, que en el parla rural es pronuncia jediondo, i l'us d'adverbis arcaics com ansina 'ansí, aixina'.

A la seua volta, en Mèxic es consideren arcaisme l'us de "vosatres" i algunes expressions i paraules que encara estan vigents en Espanya, pero que no s'usen pràcticament en territori mexicà, com lo són "fontaner", "bañador", "chaquetilla" o "chaval".

Estes formes persistixen sobretot en les zones relativament aïllades de la majoria de la societat, constituint illes llingüístiques, com s'ha senyalat prèviament. Aixina en les zones serranes de l'Estat de Chihuahua, Zacatecas, Durango i Sonora és a on es poden apreciar estes formes vives encara.

Regió	Frases
Espanyol mexicà	Ho vaig vore el dia que vares ser	Aixina que estava ben hediondo	¿A on es va anar?	El ferrer em va donar un ferro llauger	El taperot va botar a un clot molt fondo
Valle de Mèxic	Ho vide el dia que vares ser	Ansina estava ben jediondo	¿On es jué?	El fierrero em va donar un fierro llauger	El tepocate va botar a un joyo ben jondo
Valle del Mezquital	Ho vaig vore el dia que juites	Ansi estava rejediondo	¿Onde es jué?	El fierreru em va donar un fierru bofo	El xonfo va botar a un joyu rejondo
La Fraylesca	Vós ho vaig vore el dia que va anar’ste	Ansinita staba ben jediondo	¿A'onde es va anar?	El fierrero em va donar'un fierro lijero	El ranacuajo va botar al'oyo jondo

Regionalisme

Junt al conjunt de traces comunes a totes les variants de l'espanyol mexicà, existixen diferències de vocabulari, entonament i gramàtica característiques de cada regió del país. Per eixemple:

• bollo en la Ciutat de Mèxic és un tipo de pa, pero en Yucatán són heces.
• mecos en Chiapas són persones rosses o fa referència al semen; mentres que en la Ciutat de Mèxic fa referència extremadament vulgar a l'esperma. En Morelos, referix a les coses o persones brutes. A la seua volta esta expressió en algunes zones del nort del país fa alusió a persones poc inteligents, jóvens o sense experiència en una activitat en particular: ¡Cóm eres meco! (¡Cóm eres ilús!). No obstant, és vist com una expressió vulgar.
• totol (del nahuatl tototl, "pardal") en Chiapas es referix al guajolote (pavo, del náhuatl huexolotl "mònstruo vell").
• lonche en el nort del país es referix a un almorzar o menjar ràpit per al desdejuni (de l'anglés lunch), mentres que en Jalisco és l'equivalent a coca: "Em prepara un lonche de cuixot".
• retor, que es referix a un clerc; aixina com en la variant occidental és per a referir-se a alguna cosa curiós, rar o graciós ¡Quina cura està el gos!

Influència del náhuatl

L'espanyol de Mèxic ha tingut com substrat llingüístic diverses llengües indígenes. Especialment significatiu ha segut l'influix del náhuatl, sobretot en el lèxic. No obstant, si be en el vocabulari la seua influència és innegable, a penes es deixa sentir en el terreny gramatical. En el lèxic, ademés de les paraules originàries de Mèxic en les que s'ha enriquit la llengua espanyola, com a tomata, hule, tiza, chocolate, coyot, petaca, etcétera; l'espanyol de Mèxic conta en molts nahuatlismes que li conferixen una personalitat lèxica pròpia.

Pot ocórrer que la veu náhuatl coexistixca en la veu espanyola, com en els casos de cuate i amic, guajolote i pavo, chamaco i chiquet, mecate i reata, etc. En atres ocasions, la paraula indígena diferix llaugerament de l'espanyola, com en els casos d'huarache, que és un tipo de sandalia; tlapalería, una varietat de ferreteria, molcajete, un morter de pedra, etc.

En atres ocasions, la paraula náhuatl ha desplaçat casi completament a l'espanyola, com en: tecolote, atole, popote, milpa, ejote, jacal, papalote, etc. Són molts els indigenisme que designen realitats mexicanes per a les que no existix una paraula castellana; mezquite, zapote, jícama, ixtle, cenzontle, tuza, pozole, tamals, huacal, comal, huipil, metate, etc. Cal fer notar que la força del substrat náhuatl cada dia fa sentir menys la seua influència, ya que no hi ha aportacions noves.

Nahuatlismes molt freqüents: Albocat, jitomate Cacahuate, cacao, chocolate Coyot, chapulín, guajolote, huachinango, mayate, zopilote Cuate Chicle Ejote, elote, milpa, olote Hule Mecate Petaca (per maleta) Papalote Piocha

Nahuatlismes mijanament freqüents: Ajolote, tecolote Chichi (per pit femení) Jacal Xocoyote (Rebuig) Tianguis, tlapalería Zacate Purépechismes o tarasquismes: Huarache Jorongo Cotorina Pirecua, saricua Tacuche, achoque Corunda

Atres indigenisme no mexicans: Arepa Butaca, canoa, naguas Cacic Caimà, iguana Coatí, colibrí, jaiba, jején, loro, ñandú Jaguar, puma Chirimoya, guayaba, maguey, dacsa, mamey, maní, ñame, papaya, piragua Tabac Tapioca, yuca Huracà

L'influència del náhuatl en la fonologia sembla restringida a la pronunciació homosilábica dels dígrafs -tz- i -tl- (Mèxic: [a.'t͡ɬan. tu. ko] / Espanya: [at.'lan. tu. ko]), i a les diverses pronunciacions de la lletra -x-, aplegant a representar els sons [ks], [gz], [s], [x] i [ʃ]. En la gramàtica, un pot citar com a influència del náhuatl l'us i abús dels diminutius: ¿Acàs un minutito té menys segons que un minut? ¿Un cieguito veu més que un cego, o be, és més amable? També es pot citar com a influència del náhuatl l'us del sufix -li per a donar-li un caràcter emfàtic al imperatiu. Per eixemple:

• brincar → bríncali
• menja → cómeli
• passa → pásali

Es considera que este sufix és un creuament del pronom d'objecte indirecte espanyol li en les interjeccions excitatives nahuas, tals com cole. No obstant, este sufix no és un verdader pronom d'objecte indirecte, ya que s'usa encara en construccions no verbals, tals com:

• fill → híjoli
• ara → órali
• ¿que va haver? → quihúboli

Encara que l'hipòtesis del sufix -li com a influència del náhuatl ha segut àmpliament qüestionada. Navarro Ibarra (2009) troba una atra explicació sobre el caràcter intensificador de li. L'autora advertix que es tracta d'un clítico datiu defectiu; en lloc de que li funcione com un pronom d'objecte indirecte, modifica al verp. Un efecte de la modificació és la intransitivisació dels verps transitius que apareixen en est li defectiu (eg. moure-li no és "moure alguna cosa per a algú" sino "fer l'acció de moure").

Este us intensificador és una traça gramatical particular de la variant de l'espanyol mexicà. En qualsevol cas, no es deu confondre l'us de li com modificador verbal, en els diversos usos dels pronoms d'objecte indirecte (datiu) en l'espanyol clàssic, puix estos són àmpliament usats per a indicar en particular el cas genitiu i el datiu ètic. En lo que es considera una de les actes de naiximent de l'idioma espanyol, el poema de Mio Cid escrit al voltant de l'any 1200, ya es poden trobar varis eixemples de datiu possessiu o ètic.

Influència de l'anglés

Mèxic té una frontera de més de 2,500 quilómetros en els Estats Units. Rep cada any gran afluència de turistes nortamericans i canadencs. Centenars de mils de mexicans van a treballar temporal o permanentment als dos països veïns. Mèxic és, de fet, el país en més ciutadans nortamericans vivint fòra d'Estats Units, en més d'1'000,000, distribuïts al voltant del territori nacional.

L'anglés és la llengua estrangera més estudiada en Mèxic i la tercera més parlada despuix de l'espanyol i de les llengües autòctones preses en conjunt. En canvi, la corrent d'anglicisme, o siga, paraules de l'anglés incorporades a l'espanyol, va en continu aument. Hi ha moltes paraules de l'anglés que s'usen tant en Amèrica com en Espanya: filmar, béisbol, club, còctel, líder, chèc, sándwich, etc, Pero en l'espanyol mexicà s'usen atres anglicisme que no s'utilisen en tots els països de parla hispana. En este cas es troben: bye, ok, nice, cool, checar, hobby, fólder, overol, suéter, réferi, lonchería, clóset, maple, baby shower, etc.

En la regió del nort de Mèxic i el sur d'Estats Units, especialment en els estats fronteriços, l'espanyol incorpora paraules de l'anglés d'us comú: barata (truck), lonche (lunch), yonque (junkyard).

El Centre de Llingüística Hispànica de l'UNAM va realisar un número d'enquestes en el Proyecte d'estudi coordinat de la norma llingüística culta de les principals ciutats d'Iberoamèrica i de la Península Ibèrica. En les realisades a parlants mexicans de norma culta urbana el número total d'anglicisme era d'aproximadament un 4 %. No obstant, en esta sifra s'inclouen anglicisme que permearon l'espanyol general fa temps i no particularizan el parla nacional, com són nailon, dólar, rom, vagó i uns atres.

Els resultats de dita investigació es resumixen en:

• Els préstams lèxics es registren en la seua majoria en la classe morfològica del sustantiu.

Anglicisme d'us general: O. K. /oquéi/ Bye /bai/ Rating o reiting Clic, clip Basquetbol, tenis o tennis, set Béisbol, bat, cácher, strike o estráik, hit /xit/, jonrón Boxeig, nocaut, raund o round Futbol, gol Chèc

Claxon, clutch, reversa, rin Clóset Coctel Champú o shampoo Esmòquin, overol, pants, suéter Exprés Jeep, jet Líder Mítin Nailon o nylon Panqué, pay (de l'anglés peu), pudín Baby shower Supermercat Fólder Vallet pàrquing Güisqui o whiskey

Anglicisme freqüents: Bar Shorts (pantaló curt) Bistec Chequera Jockey DJ (disk jockey) o diyei Show Sport (tipo de roba) Switch.

Anglicisme d'us mig: Barman King/Queen Size Grill Manager Penthouse Pullman Strapless Zíper o zipper

Alguns eixemples d'anglicisme sintàctics, que coexistixen en les variants comunes, són:

• Us del verp aplicar, coexistix en postular-se. ("Vaig aplicar a eixa universitat" I applied to the university, en lloc de "Vaig postular a esta universitat")
• Us del verp assumir, coexistix de manera no generalisada en supondre. ("Assumixc que sí va a anar a la festa", I assume she / he is going to the party, en lloc de "Suponc que sí va a anar a la festa")
• Us del verp accesar coexistix de manera no generalisada en accedir a. ("Accesa a la nostra pàgina d'internet", Access our web page, en lloc de "Accedix a la nostra pàgina d'internet").

Extranjerismes

De la mateixa manera que succeïx en l'espanyol en atres països, l'espanyol mexicà fa us de certs anglicisme i atres extranjerismes. Per eixemple: ¡Qué cool!, significa que alguna cosa està molt ben o que ha agradat. Dir que alguna cosa "està súper in", vol dir que alguna cosa està de moda o que és vanguardista: dir "està out", significa lo contrari.

Iberismes

Són formes lèxiques principalment d'orige gallec i andalús, pero poques voltes es reconeixen com iberismes, ya que es troben molt arraïlades a l'espanyol mexicà. Alguns eixemples són: dizque, a majors, val, pocillo, antier, chavalo, gaveta, balde, fer cas, etc.

Bibliografia

Lexicologia

• Lope Blanch, Juan M. Investigacions sobre dialectologia mexicana. Mèxic: UNAM, 1990. ISBN 968-5825-67-X
• Carranza Vásquez, Teresa. "Galicisme i anglicisme en el lèxic del vestuari en l'espanyol de Mèxic", en Actes del VI congrés internacional de l'Associació de llingüística i filologia de l'Amèrica Llatina: Phoenix, Arizona (setembre de 1981), 1988. ISBN 968-36-0485-4, pags. 575-592.
• Haensch, Günther. "La lexicografia de l'espanyol d'Amèrica en el llindar del sigle XXI" en Trobada Internacional sobre l'espanyol d'Amèrica. Presència i Destí. L'espanyol d'Amèrica cap al sigle XXI, Tom I, Bogotà: Institut Car i Cuervo, 1991.

Sintaxis

• Leñero, Carmen. Elements relacionantes interclausulares en el parla culta de la ciutat de Mèxic. Mèxic: UNAM, 1990. ISBN 968-36-1344-6
• Moreno d'Alba, José. Valors de les formes verbals en l'espanyol de Mèxic. Mèxic: UNAM, 1985. ISBN 968-837-166-1
• Reynoso Noverón, Jeanett. "Processos de gramaticalisació per subjetivisació: L'us del diminutiu en l'espanyol", Selected Proceedings of the 7th Hispanic Linguistics Symposium, ed. David Eddington, 79-86. Somerville, MA: Cascadilla Proceedings. Project. www. lingref. com, document #1088.

Atres

• Moreno d'Alba, José G. (1994) La pronunciació de l'espanyol en Mèxic, Mèxic, ed. El Colege de Mèxic|COLMEX
• Garibay K, Ángel María (1997) Entorn a l'espanyol parlat en Mèxic, Mèxic, ed. UNAM ISBN 968-36-6147-5
• Moreno D'Alba, José G. Suma De Minucias Del Llenguage. Mèxic: Fondo De Cultura Econòmica, 2003. Print.

Enllaços externs

• Diccionari breu de mexicanismes, de Guido Gómez de Silva. Mèxic, Fondo de Cultura Econòmica, 2001.
• Diccionari de l'espanyol usual en Mèxic. El Colege de Mèxic (Colmex)
• "Gergues de parla hispana", un diccionari dialectal i coloquial en llínea de l'espanyol de tots els països de parla hispana
• Paisología i sociollingüística mexicanes. Mèxic en la seua història i la seua actualitat. Comunicació, llenguages, cultura, mexicanismes, tradicions i fenomens soci-polític-governamentals més importants en l'història de Mèxic
• Diccionari de l'espanyol de Mèxic (DEM), editat pel Colege de Mèxic (Colmex)