Consonante vibrant

En fonètica, una vibrant múltiple és un sò segmental consonàntic produït per mig de vibracions múltiples (típicament 2 o 3) entre l'orgue articulador en un lloc o punt d'articulació. L'espanyol té una vibrant múltiple alveolar [r] en perro, mentres que el francés parisenc usa casi sempre vibrants múltiples uvulares [ʀ] entre vocals. Les vibrants múltiples són molt diferents de les "vibrants" simples, que pròpiament no són vibrants. En les primeres hi ha una repetida vibració mentres que en les segones hi ha un golpetear únic del articulador en el punt d'articulació. En les "vibrants" simples el articulador colpeja una volta el punt d'articulació, mentres que en una autèntica vibrant múltiple l'orgue articulador es manté en posició i és en part el efecte Venturi de la corrent d'aire lo que ocasiona la vibració reiterada. Usualment una vibrant múltiple consistix en 2 o 3 golpeteos o periodos, encara que pot aplegar a tindre fins a 5 per a vibrants molt llargues i ocasionalment més per a en el cas de geminades, o en pronunciació emfàtica. Les vibrants múltiples que tenen un signe distintiu en el alfabet fonètic internacional són:

• [r] - vibrant múltiple alveolar
• [ʙ] - vibrant múltiple bilabial
• [ʀ] - vibrant múltiple uvular

La vibrant bilabial és relativament rara o poc freqüent en les llengües del món, mentres que la vibrant múltiple alveolar és molt més freqüent [r͇], també existixen atres dos tipos de sons similars a este últim que no tenen un signe propi, com són la vibrant múltiple dental [r̪]i la postaveolar [r̠]. Alguns africanistas sostenen que el idioma tota posseïx una genuïna vibrant múltiple retrofleja transcrita com [ɽ] (és dir, en el mateix signe que la vibrant simple retrofleja), encara que el AFI podria transcribir este sò de manera menys ambigua com [ɽ͡r], ya que solament l'inici de dit segment és retroflejo.