Fraylescano

El fraylescano, ladinío, espanyol de la Fraylesca o espanyol chiapaneco és un dialecte del espanyol que es parla en el centre de Chiapas i certes parts de la frontera d'este estat mexicà en Guatemala. A on s'ha preservat més pur és en La Fraylesca, per l'aïllament prolongat d'esta regió. Recentment se li va escomençar a cridar llengua fraylescana perque va ser en la ciutat de Villaflores, Chiapas, el lloc del seu descobriment i que, d'acort en l'escritor Eraclio Zepeda, la Fraylesca és el hereua directa del parla de Chiapa de Cabirol, que està montada sobre l'antiga llengua chiapaneca.

Es diu que el ladinío o fraylescano està emparentat en l'espanyol centroamericà, no obstant, pels sigles d'aïllament, presenta una série de arcaisme i localisme.

Este dialecte ha segut molt poc estudiat i es troba en vies d'extinció, degut a que és mal vist i despreciat per la societat chiapaneca, per lo que parlar-ho pot ser motiu de vergonya, de burles i segregació.

Història

S'especula que els seus orígens es troben en el municipi de Chiapa de Cabirol (en a on va estar el primer temple catòlic en Chiapas dels espanyols, construït l'1 de març de 1528), en l'arribada de flares i espanyols descendents de sefardíes, els qui varen ser els que varen ensenyar als locals el seu espanyol sefaradí de el XV. Posteriorment es va estendre en Chiapas, en la migració i colonisació de la gent de Chiapa de Cabirol a la regió de la fraylesca i algunes atres parts de Chiapas, com Tuxtla Gutiérrez, Acala, Suchiapa i Copoya.

Este dialecte posseïx un cuádruple fonament: el castiç (castellà antic de el XV), els hebraísmos utilisats en Espanya i Portugal, aixina com també dels elements indígenes locals (chiapaneco, zoque i maya) a la seua volta que paraules inventades originals del dialecte en objectes senzills. Rep el nom de ladinío en la década dels xixanta, per la semblança que alguns llingüistes varen trobar en el haquetía, en el judeo-espanyol o judezmo i en el espanyolit, aixina com, per la seua semblança a l'espanyol migeval, per esta raó se'ls cridava als indis que parlaven castilla o espanyol, indis ladinos, per la seua manera de parlar semblant a la dels parlants del judeo-espanyol o ladino. Al no haver segut encara harmonisada per una programació llingüística, és actualment objecte de controvèrsia.

Discriminació

El 7 d'agost de 1915, un senyor de llinage Calç i Major [provablement un governador en 1921], envie una circular rubricada a on senyalava lo següent: “Existix actualment en l'Estat español chiapaneco una degeneració molt marcada en l'idioma nacional, no només per la pobrea extraordinària del llenguage, sino també pel deplorable número de veus i construccions incorrectes”. Relats com estos donaven la sensació de que en Chiapas es parlava un pèssim castellà o el pijor espanyol del món, sense donar-se conte de que en realitat es tracta d'una variació llingüística, d'un dialecte de l'espanyol.

D'esta manera es va combatre per mig de campanyes intenses de correcció en les escoles i mijos de comunicació, per a parlar be. Proclamant-se que eren veus pròpies d'ignorants i construccions incorrectes, frases com:

A va donar’fotut. Ques’sese. A’la seua mecha. Pa’jodelo. Apue’uhm. Cas vol. Agarrá juí. Va a haver o va haver. Saber. En saber. Vel. Ah ruc. Jesús. Ai deu. Verge santíssima. Dejalo’sta. Vas’teakeré. Ai’matí. Pa’la mecha. Pa’la chucha. Ya no molt. Mirelo’ste. Mire’ste. Iday vós, alsaber, urés, desdioy, desdiurés, etcétera.

O paraules com:

Asinita, vós, malhaya, guarampo, usté, jímbalo, vení, barraco, callate, indizuelo o indizuela, nani, mima, mirálo, andá, venite, jonís, virgüela, virgüeliento, onde, guineo, jolote, amonós, chiqueado, apishcahuo, desbalagado, maestrada, matazón, somatar, tragallada, cabal, escueleros, papujo, choque, cholenco, aiga, ansí, disir, iday, ño o ña, condenat, etcétera.

Les quals deurien ser substituïdes per:

Aixina res més, tu, ixcà, enclenque, vosté, llançar-ho, veuen, home, calla't, chiquet o chiqueta, bebita, mami, mira-ho, va, vine't, coa, pigota, virolento, a on, banana, guajolote, anem-nos, mimat, apestoso, desordenat, mestres, matança, assotar, licor, cabalmente, estudiants, pàlit, cego, lerdo, hi haja, aixina, dir, i d'ahí, dò o donya, cretino, etcétera.

Donant com resultat una campanya permanent per a "supostament" corregir la forma de parlar un "mal espanyol" o d'un "espanyol inferior", lo que representa un genocidi llingüístic, per lo que este dialecte podria desaparéixer en unes quantes décades, sense ser estudiat científicament.

Vore també

• Espanyol tabasqueño
• Idioma judeoespañol
• Sefardí
• Judeoespañol calc

Bibliografia

• The Postclassic to Spanish-era Transition in Mesoamerica: Archaeological Perspectives. Susan Kepecs, Rani T. Alexander. UNM Press, 2005.
• Words of the True Peoples/Paraules dels Sers Verdaders: Anthology of Contemporary Mexican Indigenous-Language Writers/Antologia d'Escritors Actuals en Llengües Indígenes de Mèxic: Vol. I. Carlos Montemayor, Donald Frischmann. University of Texas Press, 2004.
• L'identitat chiapaneca a través del conte. Irma Contreras García. UNAM, 2010.
• Rial Acadèmia de la Llengua Frailescana: "nos acordamo, platicamo i lo mantenemo" : diccionari de térmens Frailescanos no arreplegats per la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola : anècdotes, poemes, coples, salms, contes i un atre tipo de relats que formen part de la a tradició oral de la Frailesca, Chiapas. Rial Acadèmia de la Llengua Frailescana, 2006.