Judeoespañol calc
El judeoespañol calc o ladino[1] és una llengua d'us exclusivament escrit que va ser creada per erudits judeus per a la traducció de texts sapienciales. Encara és amprada actualment per a l'estudi i l'oració. Antigament era cridat ladino, pero en l'actualitat este nom ho utilisa principalment el judeoespañol parlat, tal volta pel prestigi de que goja esta varietat, que ha sobrevixcut fins a hui.
La creació del judeoespañol calc va tindre com a meta la superació dels numerosos problemes que carrejava la traducció de la Bíblia a una llengua molt diferent del hebreu i en un vocabulari de difícil correspondència. Frut d'aquells esforços varen ser el Pentateuco de Constantinopla i la Bíblia de Ferrara com obres més emblemàtiques.
Orige
[editar | editar còdic]El rabino Akiva ben Iosef de el I ensenyava que Deu, en comunicar la Torá en llenguage humà, trasfunde en el text una miqueta de la seua transcendència, conseguint que el midrásh adquirixca una importància fonamental per a conéixer a Deu i els seus manaments. Açò va dur als traductors de la Bíblia a perseguir en denuedo la màxima fidelitat als texts originals i tractar de infundir en la llengua abocada la sacralitat de la llengua original encara a costa de la naturalitat de la traducció, ya que en esta l'orde de les paraules era el mateix que en l'original hebreu[2] i estava quallada de calcs semàntics, cultismes i hebraismes, combinats al mateix temps en un llenguage molt popular; el resultat va ser una llengua religiosa en l'apariència d'una llengua vulgar.
Lliteratura
[editar | editar còdic]Hi ha treballs en judeoespañol rabínico des de 1350[3] fins a l'actualitat, encara que en enfocaments targúmicos diferents, com el de la brit jadasha ladina (1999) que, llevat llargues frases en hebreu, no té tant en conte la sintaxis hebrea pero sí utilisa tantes paraules hebrees que la seua llectura requerix coneiximents de hebreu. El major monument de les lletres ladinas és sense dubte la Bíblia de Ferrara, que es va publicar per volta primera en 1552 en Ferrara i va tindre molta influència en la traducció Reina Valera.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Còdic de linguasphere (51-AAB-ba)còdic de linguasphere
- ↑ "Li ladino donne la versió de ces textes avec li mot á mot juxtaposé á el hébreu sans tenir compte de la syntaxe." Jesús Pedrera en el pròlec del Dictionnaire du Judeo-Espagnol de Joseph Nehama, CSIC Madrit 1977 ISBN 84-00-03613-1
- ↑ "Liturgical judeo spanish from c. 1350 5=Indoeuropean phylosector linnguasphere observatory
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Manuel Alvar: El ladino, judeoespañol calc. Real acadèmia de l'història. Madrit Any 2000. ISBN 9788489512535
- Vidal Sephiha: Li ladino (Judeoespagnol calque) Associació vides llargues. Paris 1979.
- Yedida Kalfon Stillman i Norman Stillman: From Iberia to diaspora. Studies in sephardic history culture. Brill. Boston 1998. ISBN 9004098445
- Iacob Hassan:¿És el ladino judeoespañol calc? Quaderns de filologia. Estudis lingüístics. Nº9,2004.[1]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Judeoespañol calco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.