Anar al contingut

Akiva ben Iosef

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Akiva ben Iosef


el rabino Akiva ben Iosef, també cridat Akiva (en hebreu: עקיבא) (c. 50-c. 135) va ser un dels sabio tanaim que va viure a finals del I i principis del II i va pertànyer a la tercera generació dels sabio tanaim. Rabi Akiva va ser una gran autoritat en matèria d'halajá, la llei i la tradició judeua. Rabi Akiva és un dels principals contribuents a la redacció de la Mishná i els Midrashim llegals. És nomenat en el Talmud com «Rosh Ha-Jajamim» ('Cap de tots els sabio'). Si be es carix de senyes històriques independents de la tradició talmúdica, mereix ser cridat el pare del judaisme rabínico.[1]

Biografia

Es carix de senyes històriques fefaents del rabí Akiva, més allà del ric material donat per fonts rabínicas, fonamentalment en el Talmud.

Akiva ben Iosef (escrit עקיבא en el Talmud de Babilonia —Babli—, עקיבה en el Talmud de Jerusalem —Jer.—, i també com עקביה), qui és normalment cridat simplement Akiva, prové d'una família comparativament humil.[2] Un malentés en la comprensió del terme Zekut Abot, unit a una tradició concernent a Sísara, capità de l'eixèrcit de Hazor, és la font d'una atra tradició que fa a Akiva descendent de Sísara. Segons el Talmud el pare va ser un prosélito cridat Iosef.

Se sap per tradició que Akiva va ser en la seua joventut un pastor d'ovelles, ignorant de les lleis i tradicions, un «home del poble» o am ha-aretz (Pes. 49b). De la seua esposa Raquel tenim dos cites, la més acceptada l'identifica com a filla de Kalba Sabua, un ric resident de Jerusalem, que va rebujar al seu gendre, mentres una atra nomena com a sogre a un home comú cridat Josué.

A l'edat de 40 anys, sent pare d'una numerosa família, Akiva va decidir concórrer a l'acadèmia del seu poble natal, Lod, dirigida per Eliezer ben Hircano, que va ser l'única persona que Akiva després designava com «rabí» ('el meu gran' mestre). Estes senyes són importants per a fixar la data del seu naiximent. És conegut que en els anys 95-96 Akiva ya tenia gran prominència,[3] i després, va estudiar 13 anys abans de ser ell mateixa un rabí,[4] per lo que l'inici dels seus anys d'estudi deu ser al voltant dels anys 75-80 d. C. Conseqüentment, si acceptem la tradició que Akiva tenia 40 anys quan va escomençar els seus estudis de la Torá, deu haver naixcut entre els anys 40 i 50 d. C. Fonts de la crítica bíblica mencionen que la sifra de «40 anys» indica simplement que era major que els demés alumnes, ya que el número 40 és interpretat en la tradició hebrea com a «molt temps», com en la frase «40 anys en el desert».

Ademés de Eliezer, Akiva va tindre atres mestres, principalment Joshua ben Hanania i Nahum de Gimzo. En cert sentit el rabí Tarfón va ser considerat un dels mestres de Akiva,[5] pero després l'alumne va superar al mestre i el rabí Tarfón va ser un dels grans admiradors de Akiva.[6] Provablement Akiva va permanéixer en Lod mentres Eliezer va morar allí, i després va dur la seua pròpia escola a Bnei Brak, que quedava a cinc milles romanes de Yafo (lloc distant de l'actual ciutat). Akiva també va viure algun temps en Zifrón, l'actual Zafrán.

Algunes cites mencionen un viage de Akiva a Roma en els anys 95-96 d. C., acompanyat per Raban Gamliel, el rabí Elazar ben Azaria i el rabí Yoshua per a solicitar a l'emperador Tito Flavio Domiciano que anulara els decrets contra els judeus.[7] No varen conseguir reunir-se en l'emperador, pero despuix de la seua mort, l'emperador Nerva, va anular l'impost que devien pagar els judeus. Múltiples relats del Talmud estan associats a este viage.

Dins dels sabio contemporàneus al rabí Akiva que varen ser influïts pel seu pensament podem mencionar a Elisha ben Avuia, Eliezer ben Tzodok, Eleazar ben Azaria, Gamaliel II, Yehuda ben Betheira, Iojanan ben Nuri, el rbí Iosei Haglili, el rabí Ismael, Janina ben Dosa, Simón ben Azai i Simón ben Zoma.


L'acadèmia de Bnei Brak va tindre gran renom, i els seus discípuls varen ser numerosos, les cites talmúdiques eleven el número fins a 24 000, si ben no hi ha fonts fidedignes que respalen esta sifra.


Akiva era un dels membres més actius del Sanedrín en sèu en Yavne, i un dels colaboradors més propencs del Nasí Rabán Shimon ben Gamliel de Yavne. Al grup d'estudiosos centrats al voltant de Akiva li'l denominava "La vinya de Yavne", dins dels que es destacava el rabí Ismael ben Elisha.[8]

Akiva va tindre una participació molt activa en la rebelió contra l'Imperi romà encapçalada per Simón bar Kojba, a qui va proclamar Mesías. Va ser capturat pels romans i torturat fins a morir en Cesarea Marítima en l'any 135.[9] L'acusació va ser violar els decrets d'Adriano que prohibien l'ensenyança de la Torá. Akiva va ser torturat en pentines de ferro calfats al roig viu en els que li varen arrancar la pell i la carn, per lo que és considerat un dels 10 màrtirs del judaisme i el seu nom és recordat en el servici de Yom Kipur.[10] La tradició conta que va ser torturat en el moment de dir la pregària del Shemá, que afirma l'unicitat divina, i va estendre la paraula final Ejad (U) fins a fallir.[11]

Discípuls

Segons el còmput de Maimónides, el rabí Akiva pertany a la tercera generació de Tanaim.

Dins dels numerosos discípuls que va tindre, cal destacar els pertanyents a la "segona generació":

Rabí Yehuda Ha-Nasí (conegut com Rabí o Rebí); compilador de la Mishná, va ser discípul de Rabí Meir, qui li va transmetre les ensenyances del rabí Akiva.

Respecte a la primera generació de discípuls, el Talmud conta que la majoria varen fallir en una gran epidèmia durant els dies de la conte del Omer. En la festa de Lag Baomer es recorda la finalisació de dita plaga.[14]

Aquila de Sinope va realisar una nova traducció del Tanaj al grec baix la supervisió del rabí Akiba, sent esta molt lliteral, a diferència de la Septuaginta. Dins de les diferències podem citar la traducció del versícul respecte a la profecia de la dòna mencionada en Isaías 7:14, a on les paraules ha-almah és traduïda com "Dòna jove" en lloc de "Verge", com traduïx la Septuaginta, ya que la paraula hebrea per a Verge és Betula.[15]

Método

La metodologia desenrollada per Akiva estava basada en una interpretació del text que donava principal importància a cada lletra, paraula i símbol. D'esta manera, Akiva va poder adequar les lleis transmeses per la tradició a les necessitats del seu temps. Els seus discípuls varen aplicar este acostament en els Midrashim que compilaron.


Aixina mateix, Akiva va organisar sistemàticament el conjunt de lleis (halajot) i tradicions anteriors de la llei oral (hebreu: Torá she beal pé תורה שבעל פה), que era complex i molt difícil de comprendre, separant les lleis de la seua exégesis. Compiló i va organisar les lleis en sis seccions i subsecciones, d'acort al tema en qüestió. Este sistema va ser continuat per Rabí Meir i el seu discípul, Rabí Iehuda Ha-Nasi, que ho va utilisar en escriure la Mishná. Els tractats del Talmud, en ser comentaris dels tractats de la Mishná, seguixen este orde. L'exégesis de les lleis les compiló en el Midrásh, desenrollant estiga método, (midrash halájico) i va promulgar noves lleis (halajot) deduïdes llògicament de les anteriors, constituint un cos llegal orgànic. Esta és una de les raons per les que li'l considera fundador del Judaisme Rabínico. El seu còdic rep el nom de Mishná de Akiva.

Iojanan Bar Napá nos va deixar esta important cita en referència a la composició i edició de la Mishná i atres texts halájicos:

Nostra Mishná ve directament de Rabí Meir, la Tosefta de Rabí Nehemiá, el Sifrá de Rabí Ieudá, i el Sifrei de Rabí Simón, pero tots ells varen prendre a Akiva com a model en els seus treballs i varen seguir el seu método (tractat Sanedrín 86a)

Idees fonamentals

Akiva mai va oblidar el seu orige humil, i açò es reflectix en les seues idees, dins de les que podem mencionar:[16]

  • Les desigualtats i injustícies existents en el món creat no deuen interferir en la nostra creència, per lo que les lleis no deuen excloure ni exigir grans sacrificis als sectors més pobres i dèbils ni privilegiar als més poderosos. Per ej., en el cas de les sepultures costoses.
  • Les lleis civils poden interpretar-se. La llegislació deu favorir als sectors més oprimits, com a viudes i òrfens. Per ej. les lleis de Peá donant preferència a les viudes i òrfens en la recolecció de les gavillas deixades arrere.[17]
  • La dòna deu ser protegida. Per ej. va dictaminar que si els ingressos d'una dòna eren superiors al cost del seu manteniment, la diferència era de la seua propietat.
  • El matrimoni deu ser protegit, per lo que va establir dures penes contra l'infidelitat.
  • Els comerciants observantes de la Torá deuen ser protegits per les desventages que açò implica. Per ej. tenen llimitat el marge de guany.[18]
  • Les #superstició deuen ser erradicades del judaisme perque són una forma d'Idolatría.

Cites en el Tractat de Principis

Algunes de les cites en Pirke Avot.[19]

Justícia i Benevolència

L'idea d'aplicació estricta de la Llei és bàsica en el pensament de Rabí Akiva, per lo que l'atribut diví de Benevolència podria entrar en conflicte en el de Justícia. Va ensenyar que Deu combina Bondat i Benevolència en estricta Justícia.[20] Va dir:

El món és jujat en benevolència pero tot depén de la majoria de les nostres accions". (Pirke Abot Cap. 3:18)

És dir, Deu és benevolente, pero el resultat del juí sobre l'home està donat per si predominen les nostres bones accions sobre les males o viceversa.

Lliure albir

Akiva sostenia emfàticament la llibertat d'elecció en l'Home, en aparent contradicció en la predestinació. La seua màxima al respecte està citada en el Pirke Avot:

Tot està previst pero l'home té el lliure albir (Pirke Abot Cap. 3:18)

Definint que esta aparent paradoxa simplement està més allà de la capacitat de comprensió de l'Home.

Normes de vida

Respecte a com conduir-nos, el rabí Akiva diu:

La burla i la frivolitat conduïxen a l'home a l'immoralitat. La tradició és com una tanca que salvaguarda la Torá, la beneficencia salvaguarda la riquea, els vots conduïxen a l'abstinència, mentres que el silenci conduïx al saber.(Pirke Abot Cap. 3:17)

Càbala

Si be algunes fonts minoritàries ho citen com a autor del Séfer Ietzirá,[21] hi ha numeroses cites del text anteriors a ell. Aryeh Kaplan sugerix la possibilitat que Akiva haja modificat el text, que en eixa época es transmetia oralment, seguint el seu método de precisió en cada lletra i paraula.[22] Al seu discípul, el rabí Shimon bar Iojai, se li atribuïx la redacció del Zohar, text fonamental en la Càbala judeua. Aixina mateix, Akiva és mencionat en múltiples texts cabalísticos, com el Shiur Komá, del rabí Moshe Cordovero, el Sefer ha-Bahir, i uns atres.

Relats

Existixen múltiples hagadot (relats) del rabí Akiva tant en el Talmud jerusalemitano com en el Talmud babilonio. Mencionarem solament alguns d'ells.

Modèstia

Un eixemple de la seua modèstia és la directiva sobre el seu sepeli donada al seu fill Simón, a on expressament demana que el seu sepeli siga simple, i que els seus seguidors ho honren complint en les lleis de la Torá. Ell va dir:[23]

Germans de la casa d'Israel, escolten-me. No perque yo és un estudiós deuen vostés concórrer en gran número; existix gent mes docta que yo. No perque és un home ric, perque hi ha molta gent mes rica que yo. La gent del sur coneix a Akiba, pero ¿quanta gent de la Galilea em coneix?. Els hòmens em coneixen, pero ¿quantes dònes i chiquets em coneixen?

Fe

Relata el Talmud:[24]


Relació en la seua esposa

El Talmud Babilonio tractat Shabat 86a conte:


Entrada al paraís

El Talmud Babilonio Tractat Jaguigá 14.2 conte:

La paraula Pardes en hebreu pot traduir-se com a jardí, en referència al paraís, pero també s'interpreta és l'acrònim de les quatre formes d'interpretació de la Torá:

P per Pshat: Interpretació lliteral
R per Remez: Interpretació alusiva el context, a on totes les lletres nos diuen alguna cosa.
D per Drash: Interpretació Exegética.
S per Sod: Interpretació secreta o mística.

Esta cita té múltiples interpretacions, sobretot cabalísticas.[25] La majoria dels estudis concorden en prendre esta cita com a prova que Rabí Akiva estudiava els texts secrets cabalísticos.

Ensenyança de la Torá

El rabí Akiva va continuar l'ensenyança de la Torá en públic aun cuando el govern romà l'havia prohibit en pena de mort segons els decrets d'Adriano. Papus ben Iehuda, li va advertir que estava posant en risc la seua vida. Akiva li va contestar en la següent paràbola:

Un rabosot estava caminant una volta per la vora d'un riu, i va vore que els peixos nadaven d'un costat a l'atre. «¿De qué estan fugint?», li va preguntar als peixos. «Escapem de les rets del peixcador», li varen contestar. «En eixe cas vengen i queden-se junt al meu en la terra seca», va dir el rabosot. Els peixos li varen contestar «¿A tu és al que descriuen com el més inteligent dels animals?, No eres astut sino mec. Si ací en l'aigua que és a on vivim estem en perill, quant més lo estarem en la terra seca, a on segur morirem».

Un Midrash conta que Moisés li va preguntar a Deu en el Sinaí, quan estava rebent la Llei, si esta continuaria en el temps. Deu li va mostrar a Moisés l'acadèmia del rabí Akiba en una classe en els alumnes, i Moisés no va entendre res de lo que Akiva explicava. En un moment, un dels alumnes li va preguntar a Akiba d'on venia eixa llei, i Akiba va contestar: Moisés la va rebre de Deu en el Sinaí. I Moisés es va tranquilisar sobre el futur de la Halajá.


Ensenyança dels Kethuvim

Respecte al Cantar dels Cantares, el rabí Akiva va expressar el seu aprecie aixina:

El món sancer no era digne del dia en que esta Cançó sublim va ser donada a Israel.

(Mishna Yadayim 3:5).

Tot és para ben

Casi tota la religió judeua és en el 'fonament religiós' de la providència; des del Pentateuco en Deu Creador, en l'èxodo de l'antic Egipte, en el manà, etc., ademés del Talmud en els seus innumerables eixemples, fins a la llitúrgia en les celebracions festives en el transcurs del temps diari i en les mateixes oracions, bo: per a cada judeu, Deu és certament omnipresent, tant en la vida quotidiana com en l'història i en l'existència individual i colectiva com poble d'Israel.

Rabí Akiva viajava una volta en el camí (a Jerusalem) i tenia un ruc, un gall i una llàntia en ell. Va aplegar a certa ciutat i va anar a buscar estage per a passar la nit, pero tots ho varen rebujar. Ell va dir: «Qualsevol cosa que Deu faça és pel ben» ...i va passar la nit a l'aire lliure. Un lleó va vindre i va devorar el seu ruc; va vindre un gat i es va menjar el seu gall; i una racha de vent va vindre i va apagar la llum. Ell va dir: «Tot lo que Deu fa és para ben» Eixa mateixa nit va aplegar un regiment de l'eixèrcit, va conquistar la ciutat i va dur al poble al captiveri. Rabí Akiva va dir: «¿No t'ho vaig dir? ¿Lo que Deu fa és para ben?»

Referències

  1. ↑ Talmud Ierushalmi Moed iii 47b, Rosh Hashaná i. 56d.
  2. ↑ Jer, Ber. iv. 7d, Babli. ibid. 27b.
  3. ↑ H. Grätz, Gesch. d. Juden, 2d ed., iv. 121
  4. ↑ Ab. R. N. l.c.
  5. ↑ Mishná- Orde Nashim tractat Ketuvot 84 b
  6. ↑ Sifre, Num. 75
  7. ↑ Heinrich Graetz "Geschichte der Juden" Tom IV pag. 121
  8. ↑ Dubnow, Simón (1951). Història Universal del Poble Judeu, tom III Cap. 1 Item 6, Buenos Aires: EDITORIAL SIGAL.
  9. ↑ [enllaç trencat]
  10. ↑ Encyclopedia Judeua
  11. ↑ Talmud Bablí Tractat Berajot 61b
  12. ↑ Enciclopèdia Judeua en Engonals
  13. ↑ Yevamot, 82b; Nida, 46b.
  14. ↑ Lag Baomer Jabad Lubavitch Argentina [1] archivat en Wayback Machine.
  15. ↑ Ewert, David (1990) (1990). A General Introduction to the Bible: From Ancient Tablets to Modern Translations., Zondervan. ISBN 0-310-45371-2.
  16. ↑ «Jinuj.net: Rabi Akiva, el seu Pensament». Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 28 de juliol de 2007.
  17. ↑ http://www.iadb.org/etica/documentos/kli_judai.doc[2] archivat en Wayback Machine. EL JUDAISME RECLAMA EL COMPROMÍS EN L'ATRE I L'ACCIÓ autor Bernardo Kliksberg
  18. ↑ Del Valle, Carlos. «Orde Quart Danys Nesiquin», Edicions Sigueme S.A. (ed.). La Misna, Segona Edició edició, pp. 674. ISBN 84-301-1342-8. «" Hi ha dany quan existix un recàrrec de quatre peces en vintiquatre"»
  19. ↑ Seminari Rabínico Llatinoamericà (1989). SIDUR, Buenos Aires: Abel Resnik i Fills. ISBN 950-99230-1-X.
  20. ↑ Mishná Segon orde Moed, Tractat Hagiga 14a
  21. ↑ http://www.maqom.com/journal/paper14.pdf
  22. ↑ Aryeh Kaplan (2002). Sefer Yetzirah El llibre de la creació, Madrit, Equip Difusor del Lliure S.L.. ISBN 84-95593-06-8.
  23. ↑ Talmud Babli Makot 21b
  24. ↑ Talmud Babli Makot 24b
  25. ↑ «Halel». Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 1 d'agost de 2007.

Enllaços externs

Commons

En castellà

En anglés


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Akiva_ben_Iosef&oldid=1463936»