Organisació Internacional de Normalisació

La Organisació Internacional de Normalisació és una organisació per a la creació d'estàndars internacionals composta per diverses organisacions nacionals de normalisació. Ya que l'Organisació Internacional de Normalisació tindria diferents sigles en distints idiomes (IOS en anglés, OIN en francés per Organisation internationale de normalisation), els seus fundadors varen decidir donar-li la forma abreviada ISO. ISO procedix del grec isos, que significa 'igual'. En tots els països, en tots els idiomes, sempre és ISO.

Fundada el 23 de febrer de 1947, l'organisació promou l'us d'estàndarts privatius, industrials i comercials a nivell mundial. La seua sèu està en Ginebra. El número d'organismes nacionals de normalisació que formen part de l'ISO són 175.

Introducció

L'Organisació Internacional de Normalisació (ISO) és una organisació independent i no-governamental formada per les organisacions de normalisació de les seues 164 països membres. És el major desenrollador mundial d'estàndarts internacionals voluntaris i facilita el comerç mundial en proporcionar estàndarts comuns entre països. S'han establit prop de vint mil estàndarts cobrint des de productes manufacturados i tecnologia a seguritat alimentícia, agricultura i sanitat.

L'us d'estàndarts facilita la creació de productes i servicis que siguen segurs, fiables i de calitat. Els estàndarts ajuden als negocis a aumentar la productivitat al mateix temps que minimisen els errors i la despesa. En permetre comparar directament productes de diferents fabricants, facilita que noves companyies puguen entrar en nous mercats i ajudar en el desenroll d'un comerç global en bases justes. Els estàndarts també servixen per a protegir als consumidors i usuaris finals de productes i servicis, assegurant que els productes certificats s'ajusten als mínims normalisats internacionalment.

Nom i sigles

Els tres idiomes oficials d'ISO són anglés, francés i rus. El nom de l'organisació en francés és Organisation internationale de normalisation, International Organization for Standardization en anglés i Международная организация по стандартизации en rus. Segons ISO, degut a que el seu nom en diferents idiomes tindria diferents sigles ("IOS" en anglés, "OIN" en francés, etc.), l'organisació va adoptar "ISO" com les seues sigles en referència a la paraula grega isos (ἴσος, traduït com a igual) No obstant, durant les reunions fundacionals de la nova organisació, esta paraula mai va ser mencionada, aixina que esta explicació podria haver segut imaginada posteriorment.

Tant el nom "ISO" com elogo són marques registrades, i el seu us està restringit.

Història

Placa senyalant l'edifici en Praga a on es va fundar el predecessor d'ISO, ISA.

L'organisació coneguda hui en dia com a ISO va nàixer en 1926 com la Federació Internacional d'Associacions d'Estandardisació Nacionals (ISA). Va ser suspesa en 1942 durant la Segona Guerra Mundial, pero despuix de la guerra se li va propondre per part del Comité Coordinador d'Estàndarts de les Nacions Unides (UNSCC) formar un nou cos d'estàndarts globals. En octubre de 1946, delegats d'ISA i d'UNSCC de 25 països es varen reunir en Londres i varen decidir unir forces per a crear la nova Organisació Internacional de Normalisació; la nova organisació començaria oficialment a operar en febrer de 1947.

Estructura

ISO és una organisació voluntària els membres de la qual són autoritats reconegudes en normalisació, cada u representant a un país. Els membres es reunixen anualment en l'Assamblea General per a discutir els objectius estratègics d'ISO. L'organisació està coordinada per un Secretariat Central en sèu en Ginebra.

Un Consell rotatiu de 20 membres proporcionen guia i govern, incloent l'establiment dels presuposts anuals del Secretariat Central.

La Junta d'Administració Tècnica és la responsable de prop de 250 comités tècnics, els qui desenrollen els estàndars ISO.

Comités conjunts en IEC

ISO ha format varis comités conjunts en la Comissió Electrotécnica Internacional (IEC) per a desenrollar estàndars i la terminologia relacionats en àrees de tecnologia elèctrica i electrònica.

ISO/IEC JTC 1

Tecnologia de l'Informació

Artícul principal → en:ISO/IEC JTC 1.

El Comité Conjunt Tècnic ISO/IEC 1 (JTC 1) va ser creat en 1987 per a "desenrollar, mantindre, promoure i facilitar els estàndarts relacionats en la Tecnologia de l'Informació".

ISO/IEC JTC 2

Proyecte de Comité Conjunt – Eficiència energètica i fonts d'energia renovables – Terminologia comuna

El Comité Conjunt Tècnic ISO/IEC 2 (JTC 2) es va crear en 2009 en el propòsit de «normalisar el camp de l'eficiència energètica i les fonts d'energies renovables».

Afiliació

     Països membre d'ISO en dret a vot      Membres corresponsals (països sense un cos nacional de normalisació).      Membres subscriptors (països en chicotetes economies)      Països no-membres en còdics ISO 3166-1.

ISO té 164 països membres, d'un total de 206 països en el món. ISO té tres categories de membres:

• Els Cossos membre són cossos de normalisació nacionals considerats els més representatius de cada país. Són els únics membres d'ISO en dret a vot.
• Els Membres corresponsals són països que no tenen la seua pròpia organisació de normalisació. Estos membres estan informats sobre el treball d'ISO, pero no participen en la promulgació d'estàndarts.

• Els Membres subscriptors són països en chicotetes economies. Paguen tarifes reduïdes, pero poden seguir el desenroll dels estàndarts. Els membres participants són cridats membres "P", en contraposició als membres observadors, que són cridats membres "O".

Finançació

ISO està finançada per una combinació de:

• Organisacions que administren proyectes específics o presten a experts per a participar en el treball tècnic.
• Subscripcions dels cossos membres. Estes subscripcions són proporcionals al producte interior brut de cada país i les seues sifres de comerç.
• Venda d'estàndarts.

Estàndarts Internacionals i atres publicacions

Vore també: Anex:Normes ISO

Els principals productes d'ISO són els seus estàndarts internacionals. ISO també publica informes tècnics, especificacions tècniques, especificacions disponibles públicament, erratas tècniques, i guies.

Estàndarts internacionals

Són designats utilisant el format ISO[/IEC] [/ASTM] [IS] nnnnn[-p]:[yyyy] Títul, a on nnnnn és el número de l'estàndart, p és un número opcional de part, yyyy és l'any de publicació i Títul descriu el tema de l'estàndart. IEC (de Comissió Electrotécnica Internacional s'inclou si l'estàndart és el resultat del treball d'ISO/IEC JT1 (El Comité Conjunt Tècnic). ASTM (de Societat Nortamericana per a Proves de Materials) s'usa per als estàndarts desenrollats junt a ASTM Internacional. yyyy i IS no s'usen per a estàndarts incomplets o que no hagen segut publicats i baix determinades circumstàncies es poden ometre del títul d'un treball publicat.

Informes tècnics

Són emesos quan un comité tècnic o un subcomité reunix informació d'un tipo distint del que normalment es publica com un Estàndart Internacional, tal com referències i explicacions. El conveni de denominació per a estos és el mateix que per als estàndarts, excepto que s'antepon TR en lloc de IS en el nom de l'informe.
Per eixemple:

• ISO/IEC TR 17799:2000 Code of Practice for Information Security Management
• ISO/TR 19033:2000 Technical product documentation — Metadata for construction documentation

Especificacions tècniques i disponibles públicament

Les especificacions tècniques es poden crear quan "el tema en qüestió està encara baix desenroll o quan per qualsevol atra raó existix la possibilitat en un futur no immediat d'un acort per a publicar un Estàndart Internacional". Una especificació disponible públicament és normalment una «especificació intermija, publicada prèviament al desenroll d'un Estàndart Internacional compleor, o, en IEC pot ser una publicació conjunta publicada en colaboració en una organisació externa». Per conveni, abdós tipos d'especificacions són nomenades de manera similar als informes tècnics de l'organisació.
Per eixemple:

• ISO/TS 16952-1:2006 Technical product documentation — Reference designation system — Part 1: General application rules
• ISO/PAS 11154:2006 Road vehicles — Roof lloeu carriers

Erratas tècniques

A voltes ISO també publica «erratas tècniques». Estes són esmenes fetes a estàndarts ya existents per fallos tècnics menors, millores d'usabilidad o extensions d'aplicabilidad llimitada. Normalment es publiquen en l'intenció de que l'estàndart afectat siga actualisat o retirat en la següent revisió prevista.

Guies ISO

Són metaestándares que cobrixen «matèries relacionades en la normalisació internacional». Són nomenades utilisant el format "ISO[/IEC]Guide N:yyyy: Títul"
Per eixemple:

• ISO/IEC Guide 2:2004 Standardization and related activities — General vocabulary
• ISO/IEC Guide 65:1996 General requirements for bodies operating product certification

Un estàndart publicat per ISO/IEC és l'última etapa en un llarc procés que normalment comença en la proposta d'un nou treball en un comité. Ací es presenten algunes abreviatures usades per a marcar un estàndart quan està en este estat:

• PWI – Objecte de Treball Preliminal (Preliminary Work Item)
• NP o NWIP – Nova Proposta (New Proposal) o Proposta de Nou Ítem de Treball (New Work Item Proposal) (per eixemple, ISO/IEC NP 23007)
• AWI – Ítem de Treball Aprovat (Approved new Work Item) (per eixemple, ISO/IEC AWI 15444-14)
• WD – Borrador de Treball (Working Draft) (per eixemple, ISO/IEC WD 27032)
• CD – Borrador de Comité (Committee Draft) (per eixemple, ISO/IEC CD 23000-5)
• FCD – Borrador Final de Comité (Final Committee Draft) (per eixemple, ISO/IEC FCD 23000-12)
• DIS – Borrador d'Estàndart Internacional (Draft International Standard) (per eixemple., ISO/IEC DIS 14297)
• FDIS – Borrador Final d'Estàndart Internacional (Final Draft International Standard) (per eixemple, ISO/IEC FDIS 27003)
• PRF – Prova d'un nou Estàndart Internacional (Proof of a new International Standard) (per eixemple, ISO/IEC PRF 18018)
• IS – Estàndart Internacional (International Standard) (per eixemple, ISO/IEC 13818-1:2007)

Abreviatures usades per a esmenes:

• NP Amd – Esmena de Nova Proposta (New Proposal Amendment) (per eixemple, ISO/IEC 15444-2:2004/NP Amd 3)
• AWI Amd – Esmena de Nou Ítem de Treball (Approved new Work Item Amendment) (per eixemple, ISO/IEC 14492:2001/AWI Amd 4)
• WD Amd – Esmena de Borrador de Treball (Working Draft Amendment) (per eixemple, ISO 11092:1993/WD Amd 1)
• CD Amd / PDAmd – Esmena de Borrador de Comité (Committee Draft Amendment) / Esmena de Borrador Propost (Proposed Draft Amendment) (per eixemple, ISO/IEC 13818-1:2007/CD Amd 6)
• FPDAmd / DAM (DAmd) – Esmena de Borrador Propost Final (Final Proposed Draft Amendment) / Borrador d'Esmena (Draft Amendment) (per eixemple, ISO/IEC 14496-14:2003/FPDAmd 1)
• FDAM (FDAmd) – Esmena de Borrador Final (Final Draft Amendment) (per eixemple, ISO/IEC 13818-1:2007/FDAmd 4)

• PRF Amd – Esmena de Prova d'un nou Estàndart Internacional (Proof of a new International Standard Amendment) (per eixemple, ISO 12639:2004/PRF Amd 1)
• Amd – Esmena (Amendment) (per eixemple, ISO/IEC 13818-1:2007/Amd 1:2007)

Atres abreviatures:

• TR – Informe Tècnic (Technical Report) (per eixemple, ISO/IEC TR 19791:2006)
• DTR – Borrador d'Informe Tècnic (Draft Technical Report) (per eixemple, ISO/IEC DTR 19791)
• TS – Especificació Tècnica (Technical Specification) (per eixemple, ISO/TS 16949:2009)
• DTS – Borrador d'Especificació Tècnica (Draft Technical Specification) (per eixemple, ISO/DTS 11602-1)
• PAS – Especificació Disponible Públicament (Publicly Available Specification)
• TTA – Evaluació de Tendències Tecnològiques (Technology Trends Assessment) (per eixemple, ISO/TTA 1:1994)
• IWA – Acort de Taller Internacional (International Workshop Agreement) (per eixemple, IWA 1:2005)

• Cor – Errata Tècnica (Technical Corrigendum) (per eixemple, ISO/IEC 13818-1:2007/Cor 1:2008)
• Guide – una guia per a comités tècnics per a la preparació d'estàndarts. Els Estàndarts Internacionals són desenrollats pels comités tècnics d'ISO (TC) i subcomités (SC) per un procés en sis etapes:
• Etapa 1: Etapa de proposició
• Etapa 2: Etapa de preparació
• Etapa 3: Etapa de comité
• Etapa 4: Etapa d'investigació
• Etapa 5: Etapa d'aprovació
• Etapa 6: Etapa de publicació

Els TC i SC poden establir grups de treball (WG) d'experts per a la preparació de borradors de treball. Els Subcomités poden tindre varis grups de treball, els quals a la seua volta poden tindre varis Subgrups (SG).

Plantilla:Gran

Còdic d'etapa	Etapa	Nom del document associat	Abreviatura	Plantilla:Hlist
00	Preliminar	Ítem de treball preliminar	PWI
10	Proposta	Proposta de nou ítem de treball	Plantilla:Llista
20	Preparatòria	Borrador o borradors de treball	Plantilla:Llista
30	Comité	Borrador o borradors de comité	Plantilla:Llesta
40	Investigació	Borrador d'investigació	Plantilla:Llesta	(CDV in IEC)
50	Aprovació	Borrador final	Plantilla:Llista
60	Publicació	Estàndar Internacional	Plantilla:Llesta
90	Revisió
95	Retirada

És possible ometre certes etapes, si hi ha algun document en un cert grau de madurea al principi del proyecte de normalisació, per eixemple un estàndart desenrollat per una atra organisació. Les directrius d'ISO/IEC també permeten el cridat "Procediment abreviat". En este procediment el document és enviat directament per a aprovació com un Borrador d'Estàndart Internacional (DIS) als cossos membres d'ISO o com un Borrador Final d'Estàndart Internacional (FDIS) si el document va ser desenrollat per un cos internacional de normalisació reconegut pel Consell d'ISO.

El primer pas -una proposta de treball (Nova Proposició)- és aprovat el subcomité o comité tècnic rellevant (per eixemple, SC29 i JTC1 respectivament en el cas de Moving Picture Experts Group - ISO/IEC JTC1/SC29/WG11). Un grup de treball (WG) d'experts és establit pel TC/SC per a la preparació d'un borrador de treball. Quan l'objectiu d'un nou treball està lo suficientment clar, algun dels grups de treball (per eixemple, MPEG) normalment fa una petició oberta de proposicions -conegut com "petició de propostes". El primer document que és produït per eixemple per als estàndarts de codificació d'àudio i vídeo és cridat un model de verificació (VM) (anteriorment també cridat un "model de simulació i prova"). Quan s'alcança la suficient confiança en l'estabilitat de l'estàndart en desenroll, es produïx un borrador de treball (WD). Té la forma d'un estàndart, pero es manté internament per a ser revisat pel grup de treball. Quan un borrador de treball és lo suficientment sòlit i el grup de treball està segur que d'ha desenrollat la millor solució tècnica per al problema tractat, este es convertix en un borrador de comité (CD). Si és necessari, és llavors quan és enviat als membres P del TC/ES (els cossos nacionals) per a votació. El CD passa a ser un borrador final de comité (FCD) si el número de vots positius està per damunt del quorum. Varis borradors de comité poden ser evaluats fins que s'alcance un consens en el seu contingut tècnic. Quan s'alcança, el text és finalisat per a ser enviat com un borrador d'Estàndart Internacional (DIS). El text és llavors enviat als cossos nacionals per a votació i ser comentat en un periodo de cinc mesos. És aprovat com un borrador final d'Estàndart Internacional (FDIS) si un les dos terceres parts dels membres P del TC/SC estan a favor i no més d'un quarto del total de vots emesos són negatius. ISO celebrarà llavors una votació en els Cossos Nacionals a on no es podran propondre canvis tècnics al text (una votació se sí/no), en un periodo de dos mesos. És aprovat com un Estàndart Internacional (IS) si les dos terceres parts dels membres P del TC/SC estan a favor i no més d'un quarto dels vots emesos són negatius. Despuix de l'aprovació, solament s'introduiran canvis menors editorials en el text. El text final s'envia al Secretariat Central d'ISO, el qual ho publica com un Estàndart Internacional.

Productes en el nom d'ISO

El fet de que molts dels estàndarts creats per ISO són ubics ha dut, en ocasions, a l'us de "ISO" per a cridar al producte en sí que s'adequa a un estàndart. Alguns eixemples d'això són:

• Moltes imàgens de CD terminen en l'extensió d'archiu "ISO" per a especificar que utilisen l'estàndart de sistemes d'archius ISO 9660 a diferència d'atres sistemes d'archius, per lo que dites imàgens són cridades comunament "ISOs". Tècnicament tots els ordenadors en unitats CD-ROM que puguen llegir els CD utilisen este estàndart. Alguns DVD-ROM també usa el sistema d'archius ISO 9660.
• La sensibilitat d'una película fotogràfica a la llum (la seua escala de sensibilitat fotogràfica) es descriu en els estàndars ISO 6, ISO 2240 i ISO 5800; per lo que normalment la sensibilitat de la película es coneix com el seu número ISO.
• En ser originalment definit en l'estàndar ISO 518, la zapata de conexió per al flash en les cambres fotogràfiques (hot shoe en anglés) és conegut com a ISO shoe en el món anglosaxó.

Crítiques

A excepció d'un chicotet número d'estàndarts aïllats, els estàndars ISO no estan disponibles gratuïtament, el cost del qual ha segut vist per alguns sectors com a massa elevat per a proyectes chicotets software de còdic obert.

Els procediments abreviats de l'ISO/IEC JTC1 (usat per Office Open XML i OpenDocument) han collit crítiques en relació a l'estandardisació d'Office Open XML. Martin Bryan, convocant de l'ISO/IEC JTC1/SC34 WG1, va dir al respecte:

L'empresari en seguritat i inversor d'Ubuntu, Mark Shuttleworth, va comentar en el procés d'estandardisació d'Office Open XML que "creu que devalúa la confiança de la gent en el procediment de creació d'estàndarts" i va alegar que ISO no estava portant a terme les seues responsabilitats. També va senyalar que Microsoft ha pressionat activament a molts països que tradicionalment no han participat en ISO i format comités en empleats de Microsoft, proveïdors de solucions i distribuïdors afins a Office Open XLM.

Vore també

Anex:Normes ISO Institut Argentí de Normalisació i Certificació Institut Nacional de Normalisació (Chile) Associació Espanyola de Normalisació i Certificació Institut Nacional de Calitat Institut Nacional Nortamericà d'Estàndarts Associação Brasileira de Normes Tècniques Deutsches Institut für Normung British Standards Institution

Comité Europeu de Normalisació GOST International Electrotechnical Commission IEEE Standards Association International Telecommunication Union Normalisació Grup de treball d'ingenieria d'internet Ent Nazionale Italià vaig donar Unificazione Federació Mundial d'Organisacions d'Ingenieria

Llectures adicionals

• JoAnne Yates and Craig N. Murphy, «Coordinating International Standards: The Formation of the ISO» (PDF). Archivat des d'el original, el 22 de setembre de 2010. mit. edu/iandeseminar/index2006. html MIT Innovations and Entrepreneurship Seminar Séries, Fall 2006.
• «Friendship Among Equals - Recollections from ISO's first fifty years» (PDF). ISO (1997). Archivat des d'el original, el 26 d'octubre de 2012.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Organisació Internacional de Normalisació.
• iso. org Lloc oficial d'ISO
  • iso. org/ittf/PubliclyAvailableStandards/index. html Publicly Available Standards, en accés gratuït a un chicotet conjunt dels estàndarts.
  • iso. org/iso/search/extendedsearchstandards. htm? formKeyword=&displayForm=true&published=true Advanced search for standards and/or projects [1] archivat en Wayback Machine.
  • iso. org Concept Database, una base de senyes terminològica d'estàndars ISO.
• jtc1. org/ISO/IECJTC1
• Certification Bodies archive. org/web/20150611015552/http://www. tra-cd. com/TRA Certification
• memberclicks. net/personnel-certification Personnel Certification [2] archivat en Wayback Machine.
• archive. org/web/20160504054951/http://www. qualityassociates. org/ISO9001consultingservicesin Califòrnia

aenor. com/certificacion/riesgos-y-seguridad/seguridad-salud-trabajo-45001ISO45001de Seguritat i salut en el treball

• iso21001. us Norma ISO 21001 Education / per al sector educació