CD-ROM
- Esta pàgina conté informació no tècnica sobre els discs compactes; per a esta informació, vore Disc compacte.
Un CD-ROM[1] (sigla del anglés Compact Disc Read-Only Memory, segons la RAER: cederrón[2]), és un disc compacte en el que utilisen rajos làser per a llegir informació en format digital. El CD-ROM estàndar va ser establit en 1985 per Sony i Philips.[3] Pertany a un conjunt de llibres de colors conegut com Rainbow Books, que conté les especificacions tècniques per a tots els formats de discs compactes. Algunes unitats lligen CD-ROM i graven sobre els discs compactes d'una sola gravada (CD-RW). Estes unitats es diuen cremadors, ya que funcionen en un làser que «crema» la superfície del disc per a gravar l'informació. Actualment, encara que encara s'utilisen, estan escomençant a caure en desús des de que varen escomençar a ser substituïts per unitats de DVD. Açò es deu principalment a la major capacitat d'almagasenament d'informació, ya que un DVD-ROM supera en capacitat a un CD-ROM.
Història
[editar | editar còdic]El disc compacte va ser creat per Toshitada Doi i Kees Schouhamer Immink en 1979. A l'any següent, Sony i Philips, que havien desenrollat el sistema d'àudio digital Compact Disc, varen començar a distribuir discs compactes, pero les vendes no varen tindre èxit per la depressió econòmica d'aquella época.[4] Llavors varen decidir comprendre el mercat de la música clàssica, de major calitat. Començava ellançament del nou i revolucionari format de gravació àudio que posteriorment s'estendria a atres sectors de la gravació de senyes. El sistema òptic va ser desenrollat per Philips mentres que la llectura i codificació digital va córrer a càrrec de Sony. Va ser presentat en juny de 1980 a l'indústria i es varen adherir al nou producte 40 companyies de tot lo món per mig de l'obtenció de les llicències corresponents per a la producció de reproductors i discs. En 1981, el director d'orquesta Herbert von Karajan, convençut del valor dels discs compactes, els va promoure durant el Festival de Salzburc i des d'eixe moment va escomençar el seu èxit. Els primers títuls gravats en discs compactes en Europa varen ser la Simfonia Alpina, de Richard Strauss, els valses de Frédéric Chopin interpretats pel pianiste chilé Claudio Arrau i l'àlbum The Visitors, d'ABBA. En 1983 es va produir el primer disc compacte en els Estats Units per CBS (hui Sony Music), i el primer títul en el mercat va ser un àlbum de Billy Joel.[5] La producció de discs compactes es va centralisar durant varis anys en els Estats Units i Alemània, des d'a on es distribuïen a tot lo món. Ya entrada la década dels noranta, es varen instalar fàbriques en diversos països. En l'any 1984, els CD varen eixir al món de la informàtica, en una capacitat d'almagasenament de fins a 700 MB. El diàmetro de la perforació central dels discs compactes va ser determinat en 15 mm, quan entre menjars, els creadors es varen inspirar en el diàmetro de la moneda de 10 cèntims de florín de Països Baixos. En canvi, el diàmetro dels discs compactes és de 12 cm, lo que correspon a l'esgambi de les bojaques superiors de les camises per a hòmens, perque, segons la filosofia de Sony, tot devia cabre allí.
Capacitat
[editar | editar còdic]Un CD-ROM estàndar pot albergar 650 o 700 MB de senyes i els especials de gran capacitat poden aplegar als 800 i 900 MB. El CD-ROM és popular per a la distribució de software, especialment aplicacions multimèdia, i grans bases de senyes. Un CD pesa menys de 30 g. Per a posar la memòria del CD-ROM en context, una novela promig conté 60 000 paraules. Si es considera que una paraula promig té dèu lletres (de fet, moltes menys) i cada lletra ocupa un byte, una novela per lo tant ocuparia 600 000 bytes (600 kB). Un CD pugues per lo tant contindre més de 1000 noveles. Si cada novela ocupa per lo manco un centímetro en una estanteria, llavors un CD pot contindre l'equivalent de més de dèu metros en l'estant. Ara be, les senyes textuals poden ser comprimits dèu voltes més, usant algoritmes compressors; per lo tant, un CD-ROM pot almagasenar l'equivalent a més de 100 m d'estant.
| Tipo | Sectors | Capacitat màxima de senyes | Capacitat màxima d'àudio | Temps | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| (MB) | (MiB) | (MB) | (MiB) | (min)
| ||
| 8 cm | 94 500 | 193 536 | 184,6 | 222 264 | 212,0 | 21 |
| 8 cm DL | 283 500 | 580 608 | 553,7 | 666 792 | 635,9 | 63 |
| 650 MB | 333 000 | 681 984 | 650,3 | 783 216 | 746,9 | 74 |
| 700 MB | 360 000 | 737 280 | 703,125 | 846 720 | 807,4 | 80 |
| 800 MB | 405 000 | 829 440 | 791,0 | 952 560 | 908,4 | 90 |
| 900 MB | 445 500 | 912 384 | 870,1 | 1 047 816 | 999,3 | 99 |
Nota: Estos valors no són exactes.
Llector de CD
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Disc compacteLlectora.
Un llector de CD és un dispositiu electrònic que permet la llectura d'estos per mig de l'ocupació d'un raig làser i la posterior transformació d'est en impulsos elèctrics que la computadora interpreta, escrits per gravadores de CD (a sovint cridades "quemadoras"), un dispositiu similar allector de CD, en la diferència de que fa lo contrari, és dir, transformar impulsos elèctrics en un fes de llum làser que almagasenen en el CD senyes binaris en forma de pous i plans. Els pous tenen un esgambi de 0,6 μm (micras), mentres que la seua profunditat (respecte als plans) es reduïx a 0,12 μm. La llongitut de pous i plans està entre les 0,9 i les 3,3 μm. Entre una revolució de l'espiral i les adjacents hi ha una distància aproximada d'1,6 μm (lo que fa prop de 20 marques per centímetro). És creència molt comuna el pensar que un pou correspon a un valor binari i un pla a l'atre valor, pero no és aixina, ya que els valors binaris són detectats per les transicions de pou a pla, i viceversa: una transició determina un 1 binari, mentres que la llongitut d'un pou o un pla indica el número consecutiu de 0 binaris.
Llectors de CD-ROM
[editar | editar còdic]Consoles
[editar | editar còdic]- Sega Saturn
- Sega Dreamcast
- PlayStation
- PlayStation 2 (retrocompatible en el catàlec de PlayStation 1, mentres que un catàlec minúscul de PlayStation 2 usa CD-ROM).
- PlayStation 3 (compatible en el CD-ROM de PlayStation 1 en tots els models de la PS3, pero en el CD-ROM de PlayStation 2 solament és compatible en hardware de dita consola en PS3).
- Xbox (pocs jocs usen el CD-ROM en Xbox com Halo 2).
- Xbox 360 (cap joc de Xbox 360 usa CD-ROM, solament és compatible en els CD-ROM del seu antecessor).
- Xbox One (retrocompatible en els CD-ROM de Xbox, cap joc de Xbox One es va guardar en dit format).
- Xbox Series X (retrocompatible en els jocs del Xbox original en CD-ROM).
- Neo Geo CD
- AmigaCD32
- PC-FX
- Panasonic 3DO
- Philips CD-i
Perifèrics
[editar | editar còdic]Atres Sistemes
[editar | editar còdic]Almagasenament i neteja
[editar | editar còdic]El millor empaque per al disc és en el que ve el disc en ser adquirit. També poden utilisar-se portadiscos o àlbums de discs, sempre quan siguen de bona calitat. Mai ha d'escriure's o pintar-se el disc per la seua cara de llectura (la no serigrafiada), per a evitar errors de llectura o escritura. Poden identificar-se els discs en la part especialisada (en les instruccions o en el disc) en un marcador especial i mai en llapis o bolígraf, per a evitar clavills en el disc. No deurien pegar-se papers o adhesius en el disc, llevat que es tracte de sistemes d'etiquetage específicament dissenyats per a este soport. Un adhesiu no simètric respecte al centre del disc podria desplaçar el seu centre de masses i produir vibracions no desijades durant la seua llectura. En alguns casos, és provable que un disc molt danyat o badat es trenque dins de l'unitat de llectura o escritura del disc. En eixe cas, convé apagar el dispositiu o l'equip i contactar en alguna persona especialisada, per a aixina evitar més danys. Si no hi ha disponible cap persona especialisada, pot retirar-se l'unitat de llectura o escritura de l'equip, fins a dispondre d'una atra.
Multisesión
[editar | editar còdic]Des de fa temps han sorgit programes computacionals per a gravar unitats CD que nos permeten utilisar un disc CD-R com si es tractara d'un disc regrabable. Açò no vol dir que el CD es puga gravar i posteriorment borrar, sino que es pot gravar en distintes sessions, fins a ocupar tot l'espai disponible del CD. Els discs multisesión no són més que un disc normal grabable, ni en les seues caixes, ni en l'informació sobre els seus detalls tècnics es resalta que funcione com a disc multisesión, ya que esta funció no depén del disc, sino de cóm està gravat. Si es grava un CD i no està finalisat, podem afegir-li una nova sessió, pero desperdiciant una part per a separar les sessions (uns 20 MB aproximadament). Farem que un CD siga multisesión en el moment que realisem la segona gravació sobre ell, estiga o no finalisat, no obstant, en gravar un CD de música automàticament el CD-R queda finalisat i no pot ser utilisat com a disc multisesión. No tots els dispositius ni els sistemes operatius són capaços de reconéixer un disc en multisesión, o que no estiga finalisat.
Diferències entre CD-R multisesión i CD-RW
[editar | editar còdic]Pot haver confusió entre un CD-R en gravat multisesión i un CD-RW (regrabable). En el moment quan un disc CD-R es fa multisesión, el software li donarà la característica per a que puga ser utilisat en múltiples sessions, és dir, en cada gravació es crearan «sessions», que solament seran modificades per la qual'usuari crea convenient. Per eixemple, si s'ha gravat en un CD-R els archius prova1. cht, prova2. cht i prova3. cht, s'haurà creat una sessió en el disc que serà llegida per tots els reproductors i que contindrà els archius mencionats. Si en algun moment no es necessita algun dels fichers o es modifica el contingut de la gravació, el programa software crearà una nova sessió, a continuació de l'anterior, a on no apareixeran els archius que no es desige consultar, o es voran les modificacions realisades, és dir, és possible afegir més archius, o inclús llevar alguns que estaven inclosos. En realisar una modificació la sessió anterior no es borrarà, sino que quedarà amagada per la nova sessió donant una sensació de que els archius han segut borrats o modificats, pero en realitat permaneixen en el disc. Òbviament les sessions anteriors, encara que aparentment no apareixen permaneixen en el disc i estan ocupant espai en el mateix, açò vol dir que algun dia ya no serà possible «regrabarlo», modificar els archius que conté, perque s'haurà utilisat tota la capacitat del disc. A diferència dels CD-R, els discs CD-RW sí poden ser borrats, o inclús formateados (permet usar el disc, perdent una part de la seua capacitat, pero permetent gravar en ell fichers nous). En el cas d'utilisar un CD-RW quan borrem, ho borrem completament, es poden fer també borrats parcials, que necessiten una major potència delàser per a tornar a gravar-se. Un disc CD-RW es pot utilisar com un disquet, en software adequat, sempre que l'unitat soporte esta característica, es poden manipular fichers com en un disquet, en la salvetat de que no es borra, sino que en borrar un ficher este seguix ocupant un espai en el disc, encara que en examinar-ho no aparega dit archiu. Els discs CD-RW necessiten més potència delàser per a poder gravar-se, per esta raó els discs regrabables tenen una velocitat de gravació menor que els discs grabables, ya que tarden més en terminar de gravar-se. Els DVD-RW, DVD+RW funcionen de manera anàloga, aixina com els DVD-RAM, pero estan dissenyats per a escritura, com en els disquets.
CD-ROM XA
[editar | editar còdic]CD-ROM XA (CD-ROM Estendre Architecture): És una conjunció del format CD-ROM i el CD-I, dissenyat per a millorar les capacitats d'àudio i vídeo. Pot ser utilisat també per a almagasenar sol senyes.
Etiquetage
[editar | editar còdic]Actualment, s'estan investigant una série de tecnologies làser per a gravar motius i imàgens personalisades en l'anvers d'un CD (cara oposta a la de senyes). El sistema d'etiquetage làser va ser impost per Yamaha en DiscT2, pero dit sistema no va tindre èxit. Estan apareixent distintes tecnologies per a etiquetar els CD, com LightScribe i Labelash, per eixemple. També existixen impressores de tinta especialisades per a fer una impressió d'etiquetes en discs preparats i en major capacitat per a colocar correctament els archius.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «cederrón | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2026-07-25.
- ↑ «Philips Research». The history of the CD - The CD family.
- ↑ «Berkerley». 1980-82 Early 1980s Recession.
- ↑ «History of Information». The Compact Disc (CD) is Developed.
- Este artícul conté una traducció derivada de «CD-ROM» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.