Flash (fotografia)
.jpg)
El flash fotogràfic o destellador és un dispositiu que actua com a font de llum artificial intensa i dura, que generalment comprén poc espai i és transportable.
Atenent a la seua constitució, existixen varis tipos de flashes:
- El flash de llàntia que provoca l'ignició de filaments metàlics tancats en una ampolla de vidre. En l'actualitat ha caigut en desús, sobretot perque calia repondre la llàntia despuix de cada centelleig. La seua combustió era ràpida, pero no instantànea.
- El flash electrònic, que provoca una descàrrega de l'electricitat acumulada en un condensador en una llàntia de xenón. Una volta carregat el condensador, el seu dispar és instantàneu i deu estar ben sincronisat en l'obertura del obturador.
El flash convencional, pel seu curt alcanç, és menys útil quan el subjecte està llunt. No obstant, els flashes de més alta potència són capaces d'allumenar més allà dels 75 metros. Els fabricants donen una indicació sobre l'alcanç d'un flash per mig del seu número guia.
Història
Els primers flashes consistien en l'ignició manual d'una chicoteta cantitat de pols de magnesi. El seu primer us data de 1864, pero el seu preu prohibitivo li va impedir generalisar-se fins a passada una década. En 1880 es va usar la mescla de pols de magnesi en un agent oxidant com el clorato potásico.[1] El caràcter explosiu del mateix feya perillós el seu us.
En 1930, Johann Ostermeyer inventa els flashes de llàntia o flashes de pera que varen substituir a la pols de magnesi. Eren peres d'un sol us que tancaven herméticament un llarc filament de magnesi en una atmòsfera d'oxigen. La seua ignició es provocava eléctricament en l'accionament de l'obturador de la cambra. Per a evitar que esclataren, la pressió de l'oxigen del seu interior era inferior a 1 atmòsfera. Posteriorment, el zirconio va substituir al magnesi per a produir centelleigs/centellejos més lluents. Varen aplegar a popularisar-se agrupacions de 4 llànties (el cridat cuboflash) i d'unes 10 (el flipflash).
En l'actualitat les unitats de flash electrònic estan constituïdes per llànties de xenón. Un flash electrònic conté un tubo ple de gas xenón, en el que una descàrrega elèctrica d'alt voltage genera un arc que emet un centelleig lluminós en una duració de l'orde de milèsimes de segon. La majoria de cambres destinades al consumidor els incorporen.
Els ledes, encara que encara no alcancen els nivells de potència per a reemplaçar als flashes de xenón de les cambres de consum, ya han segut usats en les cambres de teléfons mòvils.
Us del flash
Atenuació d'ombres
El flash de farcidura servix per a atenuar les ombres produïdes per la llum ambiente sobre el subjecte. Sol usar-se en situacions de contraluz o simplement baix el sol del migdia. Té l'inconvenient de que l'image pot quedar alguna cosa plana.
A voltes és necessari evitar o suavisar les ombres provocades pel propi flash. Els professionals usen atres dispositius, com els difusores per a suavisar la llum del flash.
També és útil l'evitar que la llum del flash es dirigixca directament cap al subjecte apuntant en el seu lloc cap a una superfície reflectante (en freqüència el sostre o una paret), de modo que al subjecte aplega una llum difosa. Esta tècnica, coneguda com flash rebotat, necessita de major potència del flash que l'allumenament directe.
També poden evitar-se en l'us simultàneu de varis flashes. El flash per simpatia, que s'usa en els estudis fotogràfics, consistix en l'utilisació de varis flashes que funcionen al unísono per "simpatia". Quan es dispara un (flash mestre), els restants (flashes esclaus) detecten la llum i disparen també. El retart és inapreciable.
Sincronisació llenta
L'alcanç llimitat del flash en escenes nocturnes fa que el fondo aparega en freqüència massa obscur. Açò pot evitar-se en la "sincronisació llenta", que deixa l'obturador obert més temps del que necessita el flash. D'esta manera s'afig detall al fondo, encara que la velocitat llenta sol obligar a estabilisar la cambra per a evitar fotos trepidadas.
Reducció de l'efecte d'ulls rojos
L'image d'avall mostra una fotografia en flash suficient.
En condicions d'escàs allumenament, les pupiles dels ulls de persones o d'alguns animals estan molt dilatades, i lloc que la retina conté centenars de chicotets gots sanguíneus, els ulls rojos són el resultat del rebot de la llum del flash frontal en la retina, que nos torna rajos de llum tintats de color roig per la sanc. Est pot reduir-se per un centelleig previ i contraure aixina la pupila abans d'efectuar el centelleig principal. Una atra opció és evitar disparar el flash directe frontalment, és dir, rebotar-ho si fora possible, en qualsevol element propenc com a parets, sostres, etc.
Atres usos
Per a usos més específics podem destacar:
- El flash estroboscópico o flash múltiple, el qual, en lloc d'emetre un sol fes de llum, emet varis. Si el subjecte està sobre un fondo obscur i el subjecte es mou, es voran una superposició d'instantànees del moviment.
Vore també
- Efecte d'ulls rojos
- Flash anular
- Número guia
- Through the lens (TTL)
- Tubo de flash, tubo de centelleigs/centellejos o tubo destellador[2]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Flash (fotografía)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.