Anar al contingut

Espanyol neutre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Est artícul tracta sobre un dialecte artificial de l'idioma espanyol. Per a la neutralitat de gènero en l'idioma espanyol vore Neutralitat de gènero en espanyol.
Mapa en el que es mostra els distints dialectes de l'espanyol en el món.

El espanyol neutre o castellà neutre, és un intent per crear una variant artificial del idioma espanyol que siga acceptable per a distints públics, en el que es pretén deslocalizar el llenguage i que s'acomode al màxim número possible de hispanohablante, en la finalitat de ser amprat per mijos de comunicació i entreteniment.[1][2] És una manera d'abaratir costs, perdent la naturalitat del llenguage de cada regió.

És una modalitat elaborada a partir del diasistema de l'espanyol que s'usa principalment en fins comercials per a aplegar a un àrea geolectal àmplia; utilisant-se en preferència aquelles formes lèxic-semàntiques i morfosintàctiques, aixina com models de dicció (estàndars de pronunciació), més estesos en tot eixe territori. La seua creació es deu a un intent per unificar i rentabilisar el mercat hispanohablante, i aixina evitar l'inversió que supondria realisar distintes adaptacions per a diferents països.

L'espanyol neutre no té res a vore en diversos mits sobre en quina regió es parla un «espanyol pur» o un «espanyol sense accent».[n. 1] Davant certes diferències de pronunciació irreconciliables, l'espanyol neutre advoca per l'us de traces dialectals com el seseo o el yeísmo per la seua àmplia extensió en el món hispanohablante.[5][6][7] Per un atre costat, un espanyol sense accent seria únicament un model hipotètic de pronunciació, mentres que el espanyol neutre englobaria ademés atres aspectes, com les conjugacions i regionalisme amprats.


El gran cort i fragilitat que dividix a l'espanyol internacional es dona en Espanya, degut a que l'espanyol basat en qualsevol varietat americana té diferències més notòries sobre les varietats ibèriques, per lo que és freqüent que películes o un atre material audiovisual acabe tenint 2 versions; una per a Espanya i una atra per a Hispanoamèrica.[8] En l'espanyol peninsular dels mijos predomina la pronunciació de Madrit, la capital.[9]

La neutralitat de l'accent solament es pot entendre de manera subjectiva, sempre de part de qui parla una varietat específica de l'espanyol respecte a unes atres, i per tant un espanyol neutre acceptat per tots no pot existir.[10][11]

Característiques

L'espanyol neutre basa el seu model en l'estàndart mexicà (i àrees circumdants) en detriment d'atres varietats com l'espanyol ibèric o el rioplatense, per la seua major extensió territorial i de població. Açò seria un model de pronunciació adscribible a l'utilisat en les terres altes de Hispanoamèrica pero sense entonament que permeten identificar el parla a una regió concreta. Aixina que, s'ampren fenomens llingüístics com el seseo o el yeísmo ya que solament es fa us de 17 fonema consonàntics obviant tant el fonema interdental /θ/ com el fonema palatal lateral /ʎ/; mentres que en les conjugacions s'opta per l'us del tuteo i l'ustedeo, relegant les formes singulars i plurals del voseo a un context històric, arcaic o localisat.[2]

Sobre el pla morfosintàctic, alguns de les traces més notables que se solen trobar són els següents: l'us abundant de la falsa pluralizaació del complement directe, l'absència del complement directe en certs verps o l'absència de sufixos aspectuals especials i de diminutivos.[2] També es detecten variacions en la sintaxis amprada per un mateix parlant: els determinants possessius poden ser tònics o átonos, existix alternança en l'us del pretérito perfecte compost i el pretérito indefinit per a accions passades dins d'un espai de temps inacabat, per al mateix context temporal s'alterna per conjugar els verps en present i en pretérito perfecte, com també s'alternen les formes en subjuntiu i indicatiu per a oracions subordinades substantives en dependència del verp creure.[2]

Atres aspectes més específics utilisats són els següents: el fet de que les perífrasis de relatiu o oracions hendidas sempre es construïxen en que, l'aparició el interrogativo quin com a adjectiu, les oracions interrogativas directes que comencen per cóm són continuades pel verp ser conjugat més el nexe que.[2] Per últim, cal mencionar que intenta restringir-se al parla culta pretenent deixar a un costat la gerga, modismes, expressions coloquials i vulgars o qualsevol atre tipo de regionalisme que puga dur a confusions entre la població de distints països.

El mit sobre els llocs a on s'atribuïxen l'espanyol neutre

En l'hispà-esfera, hi ha alguns llocs que s'atribuïxen tindre accent neutre:[10]

  • En Bogotà (Colòmbia), els seus habitants diuen tindre un espanyol pur i sense accent;[12] segons els bogotanos,[13] allí es parla el millor espanyol del món.[14]
  • En Guayaquil (Equador), diuen que el seu to no té forma cantada i la seua pronunciació és clara.[15]
  • En Madrit (Espanya), es diu que els accents pertanyen als gallecs, els catalans o els andalusos, mentres Madrit no té accent.[9]
  • En Mèxic, especialment en Ciutat de Mèxic, els seus habitants diuen tindre accent neutre; el seu argument es basa en la cantitat de doblage en cine, televisió i infomercials.[16]
  • En Perú, se sol afirmar que l'espanyol de la costa (espanyol ribereño), especialment el de Llima, seria el més neutre. La creència es deu a que en la década de 1980, el país va ser molt solicitat per a realisar doblages.[17] Segons un estudi d'actituts llingüístiques coordinat des de l'Universitat de Bergen (Noruega) en colaboració en Darío Rojas, magíster en llingüística de l'Universitat de Chile,[18] els chilens creuen que en Perú es parla el millor espanyol per la seua pronunciació i vocabulari.[19] La malinterpretaació de l'objectiu de dit estudi per part d'alguns mijos de comunicació va ajudar a afiançar dita creència entre els ciutadans peruans.[20]

De manera que, la ‘neutralitat’ de l'accent s'entén de manera subjectiva, sempre de part de qui parla una varietat específica de l'espanyol respecte a atres formes de parlar alienes a la seua costum i com a tal l'espanyol neutre no existix.[10][11]

Notes

  1. ↑ Existix un mit des del sigle XVII que afirma que l'espanyol pur o sense accent és parlat en la província espanyola de Valladolit, el qual va ser desmentit per la RAE.[3][4]

Vore també

Referències

  1. ↑ Cervantes. «Lila Petrella: L'espanyol «neutre» dels doblages: intencions i realitats». Consultat el 10 de setembre de 2020.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Mª del Rosario Llorente Pinte. «¿Qué és l'espanyol neutre?» (pdf). Consultat el 30 de maig de 2016.
  3. ↑ Javier Rodríguez Marcos (15 de decembre de 2015). «En cap lloc es parla el millor espanyol del món». El País. Consultat el 30 de maig de 2016.
  4. ↑ Óscar Flare (16 de giner de 2013). «Ningú parla l'espanyol com yo». Consultat el 30 de maig de 2016.
  5. ↑ «Seseo, ceceo, yeísmo, voseo i atres». Consultat el 30 de maig de 2016.
  6. ↑ «El ceceo i el seseo». Consultat el 30 de maig de 2016.
  7. ↑ «Ceceo i seseo. Orige i evolució històrica». Archivat des de l'original, el 11 de juny de 2016. Consultat el 30 de maig de 2016.
  8. ↑ Raquel Marcos (9 d'octubre de 2019). «Auge i caiguda de l'espanyol neutre: ¿cap a un castellà digital?». Archiletras. Consultat el 19 de març de 2023.
  9. ↑ 9,0 9,1 J. A. Aunión (27 d'agost de 2017). «De el ‘ejque’ i atres claus per a identificar el parla de Madrit». Consultat el 19 de març de 2023.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 https://www.bbc.com/mundo/noticias-46145706
  11. ↑ 11,0 11,1 https://conexioncapital.co/veritat-accent-neutre-bogotanos/
  12. ↑ https://www.elespectador.com/noticias/bogota/bogota-destí-preferit-latinoamerica-deprendre-espanol-articule-556702
  13. ↑ https://www.eltiempo.com/archivo/documento/CMS-16513418
  14. ↑ https://revistadiners.com.co/oci/52483_a on-es-parla-el-millor-espanol-del-món/
  15. ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 17 d'agost de 2019. Consultat el 17 d'agost de 2019.
  16. ↑ https://www.diariolasamericas.com/cultura/el-un atre-mur-el-accent-neutre-les-séries-i-telenovela-hispanes-n4118048
  17. ↑ http://recursos.educared.fundaciontelefonica.com.pe/recursos/comunicacion/004.pdf
  18. ↑ Rojas, Dario (2014). Actituts llingüístiques en Santiago de Chile. En Chiquito, Ana Beatriz i Quesada Pacheco, Miguel Ángel (eds.). Actituts llingüístiques dels hispanohablante cap a l'idioma espanyol i les seues variants, Bergen Language and Linguistic Studies (BeLLS), 5. Disponible en https://bells.uib.no/index.php/bells/issue/view/161
  19. ↑ https://web.archive.org/web/20141231105308/https://www.fundeu.es/noticia/los-santiaguinos-creuen-que-són-els-que-pijor-parlen-el-espanol-segun-un-estudi-7241/
  20. ↑ https://peru21.pe/llima/dia-idioma-peru-parla-millor-espanol-latinoamerica-159645


Referències