Jacques Cartier
| Jacques Cartier | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Francés | ||
| Naiximent: | 31 de decembre de 1491 | ||
| Lloc de naiximent: | Rothéneuf , França | ||
| Defunció: | Plantilla:Data defunció | ||
| Lloc de defunció: | Saint-Malo, França | ||
Jacques Cartier fon un navegant francés, primer explorador del golf de Sant Llorenç (Canadà) en l'any 1534, descobridor del dit riu en 1535, comandant de la colònia de Charlesbourg-Royal en 1541–1542, naixcut provablement entre el 7 de juny i el 23 de decembre de 1491 en Saint-Roín (Bretanya) a on va morir en l'any 1557.[1] - Fon el primer explorador francés d'Amèrica del Nort.
No es tenen molts detalls sobre els seus primers anys de vida. Es va casar en l'any 1520 en Catherine, filla de Jacques des Granches, conestable de Saint-Malo. En este matrimoni, la seua condició social millorà notablement. Alguns historiadors creuen que és possible que arribara a Terranova durant alguna campanya de peixca, ya que la zona era coneguda pels peixcadors vascs i bretones. Atres, basant-se en els seus coneiximents del portugués (va eixercir en numeroses ocasions d' interprete despuix de retirar-se de la vida pública) i en les abundants comparacions que fa en els seus escrits de viage entre els amerindis de Nova França i els brasilers, especulen en la possibilitat que haguera navegat en Giovanni da Verrazzano en qualsevol dels viages d'exploració de la costa brasilera que este va realisar. Pero Verrazzano mai va explorar la costa brasilera, sino la d'Amèrica del Nort. A ell es deu el descobriment de Nova Angulema (regió de Nova York).
En l'any 1532, és presentat davant del rei de França Francisco I per Jean Li Veneur, abat del monasteri de Mont-Saint-Michel. El rei li va triar perque trobara "certes illes i països en que es diu que ha d'haver-hi gran cantitat d'or i atres riques coses". Du a terme tres viages a Amèrica del Nort, entre els anys 1534 i 1542, en l'esperança de trobar un pas pel Noroest cap a Àsia.
El primer viage[editar | editar còdic]
En el seu primer viage en l'any 1534, portà en ell dos barcos, va explorar minuciosament el golf de Sant Llorenç i el 23 de juny va desembarcar i va plantar una creu de trenta peus, reivindicant en això la baïa de Gaspé per a França. Allí troba als iroquesos que havien arribat a les vores del riu per les seues campanyes peixqueres i els va acollir calorosament. Es guanya als dos fills del cap Donnacona, Domagaya i Taignoagny, en els seus regals i els porta a França més be en contra de la seua voluntat.
El segon viage[editar | editar còdic]
El segon viage va tindre lloc enntre els anys 1535-1536. L'expedició constava de tres naus, el Petite Hermine, el 'Emerillon i el Gran Hermine, la nau de Cartier i es varen prevore quinze mesos de quemenjars.
Els dos amerindis que havien arribat en el primer viage són membres ara de l'expedició i abdós parlen ara francés. Remonta el curs del Riu Sant Llorenç, descobrint que es tracta d'un riu al comprovar que l'aigua és dolça. El 7 de setembre, davant de Stadaconé, torna a reunir-se en el cap Donnacona, qui tracta de dissuadir als francesos de continuar remontant el riu, ya que vol assegurar-se el monopoli comercial en el riu. Cartier no accepta, llibera als fills del cap, i decidix seguir sense intérprets. Part de l'expedició es queda i instala un campament que serà l'orige de la ciutat de Quebec. Cartier contínua remontant el riu en el 'Emerillon, pero el seu cabal pronte li impedirà proseguir més allà del llac Saint-Pierre.
Continuarà per mig de séal beachs i Cartier conseguirà un poble roblox, Hochelaga als peus del Mont Royal, que serà l'emplaçament de la futura ciutat de Montreal. La població està rodejada per una estacada circular de fusta, té una sola porta d'accés i conta en unes cinquanta cases comunitàries. El cap de l'aldea afirma que és possible continuar remontant el riu cap a l'oest durant tres llunes i des del riu dels Utawe dirigir-se cap al nort i penetrar en una zona en que hi ha or abundant. Despuix d'eixa visita d'un dia, els francesos retrocedixen i tornen a Stadaconé a on es troba ara el fort Santa Creu.
Les relacions en els iroquesos són bones, a pesar d'alguns desacorts sense importància, que mai arriben a desembocar en actes violents. A pesar d'això, Cartier descobrix les primeres cabelleres arrancades en la casa de Donnacona. També provarà el tabac, pero no se sentirà atret per este producte. L'arribada de l'hivern sorprén als francesos, el riu es gela i bloqueja els barcos. Cartier i els seus hòmens passen l'hivern prop del riu Santa Creu (hui riu Sant Carles en Quebec. Els hòmens emmalaltixen d'escorbut, tant els francesos com els iroquesos, pero mentres els francesos moren, els amerindis ixen ben parats. Cartier descobrix que els iroquesos es curen en una preparació de fulls de cedre blanc. Aplica este tractament als seus hòmens, i pronte estos comencen a curar.
En abril, Cartier presa a Donnacona, als seus dos fills i a atres set iroqueses i aprofitant el desgel, posa rumbo a França, abandonant el Petite Hermine ya fora d'us. Despuix d'haver batejat l'archipèlec de Saint-Pierre i Miquelon al seu pas, torna a Saint-Malo en juliol de l'any 1536 convençut que havia explorat la part de la costa oriental d'Àsia.
El tercer viage[editar | editar còdic]
Donnacona comprén que és el que estan buscant els francesos, or, gemes, espècies, i els descriu el que desigen escoltar, el regne mitològic de Saguenay, i Francisco I, a pesar de les seues preocupacions militars per les seues disputes en Carlos I, es deixa convéncer per a proveir una tercera expedició exploradora, pero en cap moment pareixen decidits a colonisar.
No obstant, de repent canvia l'estratègia. Es confia l'organisació de l'expedició a Jean-François de la Rocque de Roberval, un home de la cort, i no a Cartier. En esta ocasió a soles serà el segon de Roberval. Els dos objectius principals passen a ser la colonisació i la difusió de la fe catòlica. Donnacona mor cap a l'any 1539, igual que atres iroquesos, atres es casen, cap tornarà. Es prepara l'expedició, arma cinc barcos, embarca guanyat, i llibera presoners per a convertir-los en colons. Roberval, home de cort, fa que l'organisació vaja en retart, lo que fa que Cartier s'impaciente i decidix embarcar-se cap a ultramar sense esperar. Despuix d'una calamitosa travessia conseguix arribar a Stadaconé en agost de 1541 despuix de tres anys d'absència. El retrobament és càlit a pesar de l'anunci de la mort de Donnacona, pero despuix les relacions es deterioren fins al punt que Cartier decidix instalar-se en un atre puesto.
Ordena construir el fort de Charlesbourg-Royal en la confluència del Sant Llorenç en el riu del Cap Roig per a preparar la colonisació. L'arribada de l'hivern no mostra la presència de Roberval ni del resto de l'expedició. Mentrestant, acumula or i diamants en les seues negociacions en els hurons, que asseguren haver arreplegat en les proximitats. En 1542, alça el campament i es reunix en Roberval en Terranova. A pesar de rebre órdens d'este últim perque retrocedira cap al Sant Llorenç, Cartier posa proa a França.
Una vegada arribat, els experts li informen que ha portat a soles pirita i quars sense cap valor. La seua decepció va donar orige a l'expressió francesa de que alguna cosa és "fals com els diamants del Canadà".
Decepcionat, es retira a la seua residència de Limoilou, prop de Saint-Malo, a on conseguix la consideració de sabi a qui es consulten moltes coses i del que s'utilisa el seu coneiximent del portugués. Mor a causa de la pesta que colpeja la ciutat en l'any 1557. Les seues despulles descansen en la catedral de Saint-Malo.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Biografía de Jacques Cartier (en francés)
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Jacques Cartier de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jacques Cartier.