Llengua de senyes britànica
La llengua de senyes britànica (en anglés, British Sign Language o BSL) és la llengua de senyes majoritària de la comunitat sorda del Regne Unit.
La llengua de senyes britànica i la llengua de senyes americana (ASL) no són mútuament inteligibles, a pesar de que en abdós països es parla anglés.[1]
La llengua de senyes britànica es diversificó durant el XIX, donant lloc a la llengua de senyes australiana (Auslan), la llengua de senyes neozelandesa (NZSL) i la llengua de senyes d'Irlanda del Nort (NIRSL).[2]
Vore també
Referències
- ↑ «Sign Language in the Brain».Scientific American.284(6)
- 58–65.doi:10.1038/scientificamerican0601-58.
- ↑ google. com/books/edition/La_m%C3%ADmesis_ling%C3%BC%C3%ADstica/1hszEQAAQBAJ? hl=en&gbpv=1&dq=Lengua+de+se%C3%B1as+brit%C3%A1nica&pg=PA180 La Mímesis Llingüística: L'Imitació de la Realitat en Les Llengües Del Món, 1st edició, Tres Vores, Madrit: Edicions akal Mèxic. ISBN 9788446055334.
Enllaços externs
- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Llengua de senyes britànica.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lengua de señas británica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.