Llengües amerindias
Les llengües amerindias és una controvertida proposta de família de llengües, més exactament una macrofamilia, presentada pel llingüista Joseph Greenberg en 1986 per a la classificació de les llengües indígenes d'Amèrica, a partir del seu método de comparació lèxica massiva. En este plantejament, solament hi ha dos famílies més de llengües indígenes americanes, que són les més acceptades llengües na-dené i llengües esquimo-aleutianas; estes tres agrupacions representarien tres ones migratòries distintes d'acort en Greenberg, la primera de les quals correspondria al poble amerindio, també cridat paleoamericano pels estudiosos de l'Amèrica precolombina. Totes les llengües excloses de les famílies Na-Dené i esquimo-aleutiana formen part de la macrofamilia amerindia. Esta proposta va ser publicada en el llibre The Settlement of the Americas (1986),[1] encara que l'unitat de les llengües americanes va ser prèviament sugerida per Trombetti (1905) i pel mateix Greenberg (1960).[2]
Les llengües amerindias es parlaven en tota Amèrica, des de Canadà fins a l'extrem meridional de Sudamérica, fins a l'arribada dels europeus al Nou Món, que varen impondre les llengües indoeuropeas, dominant hui l'anglés, l'espanyol i el portugués.
Parlants
[editar | editar còdic]En els últims 500 anys s'ha produït una desaparició de dites llengües, estimant-se que, de les mills que varen existir, hui en dia es reduïxen a unes 600 llengües parlades per 28 millons de persones,[3] la qual cosa supon una mija de 47 000 parlants per llengua. No obstant, la distribució real del número de parlants per cada llengua no és homogénea, ya que tan sol 17 d'estes llengües constituïxen el 90 % de la població amerindia, en més de 100 000 parlants. Per un atre costat, les llengües índies nortamericanes estan molt propenques a l'extinció, ya que els jóvens tendixen a parlar l'anglés.
Hui en dia el quechua és la llengua amerindia més parlada, en 8 millons de parlants en Perú, Equador, Bolívia i Colòmbia. El guaraní és el segon més parlat en casi la mateixa sifra en Paraguay, Brasil i Argentina. Atres llengües importants són l'aimara, el náhuatl o asteca i el maya quiché.
Crítiques contra l'hipòtesis amerindia
[editar | editar còdic]La proposta de Greenberg és generalment descartada per històric-llingüistes per dos raons:
- El método de la comparació lèxica massiva és célebre perque no permet distinguir les similituts originades per una relació històrica entre determinats idiomes i perque no oferix mijos de distinció entre similituts per contacte històric i per comuna descendència.
- Les senyes en els quals es va realisar l'estudi inclouen un gran número d'errors. Els experts que han revisat els fallos relatius a les llengües en les quals són experts estimen per lo comú que prop de la mitat del mateix conjunt és incorrecte. En alguns casos, el conjunt de senyes complet és erròneu.
Existix un problema encara major. L'autor va utilisar fonts obscures o molt antigues, sense adequar-se als estàndarts acadèmics. Per eixemple, no va oferir cites de les senyes amprades per lo que resulta casi impossible verificar-los. Freqüentment per a cada família, Greenberg i Ruhlen trien una llengua concreta a on veuen major semblança lèxica, en lloc de reconstruir adequadament la protolengua de la família en qüestió que seria un procediment més segur, per a les grans famílies donat l'elevat número de llengües resulta fàcil trobar una paraula que mostre per encert major semblat, per eixa raó la comparació lèxica practicada per estos autors ha segut molt criticada.
Campbell (1979, 1997) critica que es trie arbitrariamente entre les llengües d'una família, perque donat l'elevat número de llengües en una família, sempre resulta més fàcil trobar semblances a l'encert d'una mostra gran que si es restringix rigorosament l'elecció a les formes reconstruïdes per a la protolengua per mig del método comparatiu. Ademés Greenberg i Ruhlen no sempre trien les mateixes formes del pronom sino que en ocasions consideren les formes lliures, en ocasions els possessius i en ocasions les marques de persona en el verp; això aumenta encara més la llibertat d'elecció i les possibilitats de cometre un error de tipo II.
L'hipòtesis amerindia no ha rebut, com s'ha mencionat anteriorment, acceptació general per part dels llingüistes que treballen en llingüística històrica. El rebuig és particularment notori entre els especialistes en llengües autòctones americanes,[4] pel fet de que la base de la proposta es basa en la comparació lèxica massiva.[5] Esta tècnica generalment es considera inapropiada perque és incapaç de distinguir les semblances degudes a l'encert de les semblances degudes a un parentesc històric genuí, i per tant els resultats basats en ella es consideren inconcluyentes.
Ademés d'estes crítiques generals, varis autors han senyalat un gran número d'errors particulars a l'hora de citar les senyes: formes errònees, glosses equivocades, segmentación morfològica injustificada, equivocació dels noms de les llengües i menció de formes completament espurias.[6] Els experts que han revisat les senyes respecte a les llengües que coneixen típicament, consideren que existix un 50 % de les formes citades que contenen algun tipo d'error. En alguns casos, el 100 % de les senyes són erròneus.
Un atre problema major encara és que, contràriament a la pràctica usual dels especialistes, no es donen cites o referències per a les senyes, que en la majoria dels casos provenen de llengües per a les que no existix una font estàndar o reconeguda. Ademés, Greenberg no estandardisa la transcripció fonològica de les senyes, en la qual cosa és impossible saber -a menos que es conega la font original- quina valor fonològic donar a cada signe.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Joseph H. Greenberg, Christy G. Turner II & Stephen L. Zegura 1986, The Settlement of the Americas: A Comparison of the Linguistic, Dental, and Genetic Evidence Current Anthropology Vol. 27, No. 5
- ↑ Greenberg, Joseph H. 1960. "The general classification of Central and South American languages," in Selected papers of the Fifth International Congress of Anthropological Sciences, Philadelphia, Sept. 1-6, 1956. Edited by A. F. C. Wallace, pp. 791-94. Philadelphia: University of Pennsylvania Press.
- ↑ Amèrica indígena, 1979, Vol. 39.
- ↑ Vore Campbell 1997, Goddard 1996, i Mithun 1999
- ↑ Vore Campbell 1988, Goddard 1987, Goddard 1990, Matisoff 1990, Rankin 1992, i Ringe 2000
- ↑ See Adelaar 1989, Berman 1992, Campbell 1988, Chafe 1987, Kimball 1992, Matisoff 1990, Poser 1992, Rankin 1992
- ↑ Vore Campbell 1988, Poser 1992
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lenguas amerindias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.