Llengua de senyes francesa

"LSF" (Llengua de signes francesa)

La llengua de senyes francesa (en francés, langue dones signes française o LSF) és la llengua de senyes de les persones sordes en França. Segons la revista Ethnologue, est té entre 50 000 a 100 000 usuaris.

La llengua de senyes francesa està filogenéticamente emparentada en la llengua de senyes holandesa (NGT), llengua de senyes irlandesa (ISL), la llengua de senyes americana (ASL), la llengua de senyes de Quebec (LSQ), la llengua de senyes espanyola i el restant de llengües de senyes de la península ibèrica, i moltes en Llatinoamèrica com les llengües de senyes de Chile, de Mèxic o de Veneçola.

També presenta algunes similituts en llengües aparegudes posteriorment com la llengua de senyes alemana (DGS), llengua de senyes flamenca (VGT), llengua de senyes belga francòfona (LSFB). Es discutix si existix un parentesc filogenético en estes llengües i la llengua que va donar orige a la llengua de senyes francesa.

Història

La llengua de senyes francesa s'ha atribuït ocasionalment al treball de Charles-Michel de l'Épée (l'abbé de l'Épée). No obstant, sembla que De l'Épée va descobrir accidentalment esta llengua de senyes. Havent-se refugiat en una casa propenca per a escapar de la pluja, De l'Épée va trobar a dos germanes bessones sordes, que es comunicaven per mig de senyes. De l'Épée va quedar impressionat per la riquea i la complexitat de la llengua de senyes que usaven les bessones per a comunicar-se entre sí i en la comunitat parisenca sorda. De l´Epée es va propondre deprendre dita llengua, que es coneix com antiga llengua de senyes francesa.

A partir dels seus treball sobre la llengua De l'Épée va establir una escola gratuïta per a sorts. En esta escola, ell va desenrollar un sistema que va cridar "senyes metòdiques", per a ensenyar als seus estudiants cóm llegir i escriure. De l´Epée va poder finalment fer demostracions públiques (1771 a 1774) del seu sistema, demostracions que varen despertar l'atenció d'educadors i celebritats de todas partes del continent i que varen popularisar l'idea de que el sort podria ser educat, especialment per gests.

Les senyes metòdiques que ell va crear varen ser una mescla de paraules de llenguage per senyes que ell havia deprés en alguns térmens gramaticals que ell va inventar. La combinació resultant, un idioma artificial, va ser més que complicat i completament inutilisable pels seus estudiants. Per eixemple, a on el seu sistema construiria elaboradamente la paraula "ininteligible" en una cadena de 5 senyes (“interior-comprendre-possible-adjectiu-no”), el llenguage natural sort solament diria “comprendre-impossible”. LSF no va ser inventat per L´Ebée, pero per les seues importants contribucions a la comunitat sorda varen fer reconéixer que el sort no necessitava el llenguage parlat per a poder pensar, i per a accelerar indirectament el creiximent natural del llenguage en virtut de posar a molts estudiants sorts baix un sol sostre.

La llengua de senyes francesa va florir des d'este punt fins a finals d'el XIX en el que durant molt temps havia desenrollat un cisma entre les escoles de pensament manualistas i oralistas. En 1880 el Congrés Internacional de Mestres de Milà per a el Sordomudo es va reunir i va decidir que la tradició dels oralistas seria preferida. En el temps, l'us de llenguage per senyes va ser tractat com una barrera per a deprendre a parlar, i d'eixe sentit va ser prohibit en l'aula de classes.

Esta situació va permanéixer sense canvis en França fins a finals de la década de 1970, quan la comunitat sorda va començar a militar per al reconeiximent més gran del llenguage per senyes i per a un sistema d'educació bilingüe. En 1991 l'Assamblea Nacional de França va aprovar la Llei Fabius, autorisant oficialment l'us de LSF per a l'educació dels chiquets sorts. Una llei va ser aprovada en 2004 reconeixent completament el LSF com un idioma en el seu propi dret.

L'alfabet

L'alfabet manual francés s'utilisa per a distinguir els signes del LSF i incorporar paraules franceses en firmar.

Referències

Enllaços externs

Este artícul conté una traducció derivada de «Lengua de señas francesa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.