Idioma huetar

El idioma huetar, que pertany provablement a la família chibcha, servia com lingua franca a la majoria dels pobles indígenes de l'interior de Costa Rica, i va desaparéixer des del XVII, a l'extrem de que hui solament es coneixen d'ell algunes poques paraules, conservades principalment en la toponímia de varis llocs costarricenses (per eixemple, són d'orige huetar els noms d'Aserrí Acserí, Barva, Curridabat Curriravá, Turrialba Toriaravá, Tucurrique, Ujarrás, Tibás ("aigua freda"), etc.), i alguns noms de plantes i animals.

Els principals estudis sobre este idioma es deuen al filòlec costarricense Miguel Ángel Quesada Pacheco.

Fonologia

La reconstrucció del sistema fonològic del huetar deu basar-se en els testimonis que han perdurat, com alguns antropónimos conservats en la documentació colonial, topònims, i certs huetarismes que encara es mantenen en el parla quotidiana de Costa Rica.

Vocals

Els espanyols, al transcribir els térmens huetares, varen utilisar les cinc vocals pròpies d'esta llengua. No obstant, l'anàlisis de les grafies revela la presència d'alternances i vacilacions en l'escritura de les vocals átonas, lo que pot interpretar-se com a indici de l'existència de timbres vocàlics distints als de l'espanyol.

Bibliografia

• Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin; Bank, Sebastian, eds. (2016). ["Huetar" https://web. archive. org/web/20160822145407/http://glottolog. org/resource/languoid/id/huet1235]. Glottolog 2.7. Jena: Max Planck Institute for the Science of Human History.