Ujarrás
Ujarrás és un poblat i lloc històric de Costa Rica, localisat en el districte de Paraís, del cantón homònim de Paraís, de la província de Cartago.[1]
Les ruïnes de la seua iglésia colonial estan ubicades a 1 quilómetro de la vora noroest del Llac de Cachí. Esta antiga construcció de "calicanto" (mampostería de calç i pedra) és tot lo que queda de la primera iglésia de calicanto construïda en Costa Rica durant el XVII, aproximadament entre 1686 i 1693. És de gran interés per al turisme.
Este temple es va convertir des dels seus orígens en un important centre de pelegrinages.
Història
[editar | editar còdic]
En temps prehispánicos va ser lloc de certa importància, a on existia un assentament dels indígenes huetares. El seu nom és una castellanisació del nom del rei huetar Uxarrací. A principis de 1563 regnava en Ujarrás un monarca cridat Tuxustí, que junt en atres reis indígenes va visitar l'1 de giner d'eixe any a l'Alcalde Major Juan Vázquez de Coronat en la ciutat de Garcimuñoz.
Per a mediats de 1564, no obstant, el poble de Ujarrás, junte els d'Atirro, Corrosí i Turrialba, s'havia rebelat contra l'autoritat espanyola. L'espanyol Agustín d'Hinojosa va efectuar una correria a Ujarrás, i el propi Vázquez de Coronat va ser al lloc per a tractar de pacificar als indígenes. No obstant, no varen tardar en produir-se nous contactes i a fins de febrer de 1568 un atre rei de Ujarrás, Turichiquí, va encapçalar una gran sublevació contra l'alcalde major Pedro Venegas dels Rius, en la que varen participar els indígenes del Guarco, Turrialba, Ujarrás, Corrosí i Atirro.
Al voltant de 1575, possiblement durant la governació d'Alonso Anguciana de Gamboa, es va establir en Ujarrás una reducció indígena, a càrrec d'un retor doctrinero franciscano. El poble va adquirir celebritat per la presència en la seua iglésia d'una image de l'Inmaculada Concepció, segons pareix obsequiada per Felipe II, que es va conéixer des de 1666 en el nom de la Verge del Rescat, per atribuir-se al seu intercesión l'inexplicable retirada d'una invasió pirata encapçalada per Eduard Mansvelt i Henry Morgan. En el seu honor es va alçar en Ujarrás, entre 1686 i 1693, un temple de calicanto, les ruïnes del qual encara existixen i constituïxen un lloc d'interés per al turisme. Este temple es va convertir des dels seus orígens en un important centre de pelegrinages.
La població indígena de Ujarrás es va extinguir a principis de el XVIII, per lo que la reducció es va convertir en un poble de mestizos. En ella va nàixer el célebre presbítero Florencio del Castell, qui va anar president de les Corts de Càdis. Gràcies a les seues gestions, Ujarrás va ser erigit en vila en 1813.
Per vàries epidèmies de febres, la vila de Ujarrás va ser abandonada entre 1832 i 1833, i els seus veïns es varen traslladar al territori conegut com Plans de Santa Lucía, hui Paraís.[2] De Ujarrás no queda hui més vestigi que les ruïnes del temple de la Verge del Rescat, a on se seguix celebrant en abril de cada any una romeria i una festa en honor de la venerada image.
Estudis recents del presbítero i historiador Manuel Benavides sugerixen que el trasllat es va deure a motius polítics.
En Costa Rica es va constituir una marca comercial de gelea i atres productes baix el nom de Ujarrás.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (8 de març de 2017) Divisió Territorial Administrativa de la República de Costa Rica, Editorial Digital de l'Imprenta Nacional. ISBN 978-9977-58-477-5.
- ↑ [enllaç trencat]
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ujarrás.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ujarrás» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.