Iglésia de Orosi

La Temple de Orosi, també coneguda com a Iglésia Colonial de Orosi o Iglésia de Sant Josep de Orosi, és un temple cristià catòlic i parròquia ubicat en el districte d'Orosi, pertanyent al cantón de Paraís de Cartago, en Costa Rica. És una de les més antigues edificacions del país, que daten de l'época de la Colónia espanyola, que persistixen fins a l'actualitat. Va ser construïda en 1767 per flares franciscanos, i està dedicada a Sant Josep. En l'antic convent dels flares, s'ubica actualment un museu d'art religiós. Des de 1920 és patrimoni històric-arquitectònic de Costa Rica, i en 1985, va ser declarada Monument Nacional.

Història

La parròquia de Sant Josep de Orosi va ser fundada per misionero franciscanos en el sigle xviii, en el lloc que va ocupar el poble d'indis de Orosi, fundat en 1570 després de que el governador espanyol Perafán de Ribera repartira als indígenes locals en encomana. La població de Orosi és encara més antiga: es va tractar d'un assentament habitat per indígenes huetares, que ocupaven la Vall de Orosi a el hora de l'arribe dels europeus en el sigle xvi.

En 1743, els misionero varen edificar un convent, i dèu anys despuix, en 1753, varen erigir una parròquia. En 1766, varen finalisar la construcció del temple, edificat en cañabrava i atobó, que és el mateix que persistix fins a el sigle xxi, sent d'esta manera l'iglésia més antiga de Costa Rica encara en funcionament.

La construcció de l'ermita va iniciar en 1743 i va finalisar en 1766, i va formar part d'atres 12 ermites construïdes en la regió pels misionero franciscanos Antonio Margil i Melchor López, els qui varen iniciar l'evangelizaació en la regió de Talamanca en 1689 en la fundació del poblat de Sant Josep Cabécar. D'estes 12 ermites, solament el temple de Orosi subsistix fins a l'actualitat. Dèu anys despuix de l'arribada dels flares, en 1699, els indígenes que habitaven la reducció de Orosi varen ser traslladats a Ujarrás, per considerar-se el lloc (Orosi) «malaltiç» per dos epidèmies en 1690 i 1694. En 1753, en l'erecció de la parròquia de Orosi, pero especialment en 1755, en les regirades indígenes en Talamanca i el fracàs dels franciscanos en evangelizar eixa regió, els misionero repoblen el lloc en indígenes cabécarés, que en 1763 alcancen els 300 habitants. El temple, abandonat a partir de 1846 en la partida dels franciscanos, comença a ser restaurat en 1973 baix l'impuls de fra Ginés Dima Mateos, fins que en 1986 escomença a ser administrat pels flares diocesàs.

L'iglésia colonial de Orosi conta en la particularitat de que mira cap a l'orient, a diferència de la majoria dels temples catòlics. Esta situació és explicada a través d'una llegenda local, segons la qual, despuix de la destrucció del temple de Sant Josep en la comunitat de Cabécar, com a conseqüència dels tumults indígenes liderats per Pablo Presbere en 1709, els pares franciscanos que havien fugit duent-se l'image del sant varen erigir una ermita de palla en Orosi, la qual va ser destruïda en dos ocasions per inundacions del riu Reventazón. Despuix de contínues oracions, es va comprendre que l'iglésia devia ser construïda a l'inversa, de modo que l'image de Sant Josep poguera mirar sempre cap a l'orient, cap a les montanyes del seu «amat Cabécar», en la qual cosa ni les inundacions ni els conseqüents terremots en la regió de Cartago varen poder derrocar l'antic recint.

El temple de Orosi, fabricat en grosses parets d'atobó, posseïx una llínea arquitectònica senzilla que li dona un aspecte humil i al mateix temps sobri. Posseïx una frontera blanca de forma triangular, que sosté un sostre a dos aigües fet de teixixcas. Destaca una sòlida torre blanca adossada al costat noroest de l'edifici principal, a on es troba el campanar. La planta basilical es troba dividida en tres chicotetes naus en paviment de rajola i pilastras de cedre en base de pedra que sostenen un sostre artesonado de taulons de fusta, originalment fet de cañabrava. Posseïx dos capelles: la Bautismal i la de les Ánimas, ubicades en la nau esquerra. El retaule major en l'image de Sant Josep es troba en la nau central. Dos retaules arrematen els murs en les naus laterals, mentres que la sacristia a la dreta dona pas al convent, en forma de «L», al costat surest del temple. L'espai davant de la frontera del temple i el pati del convent es troben ocupats per un tupido jardí d'hortensias. En el pati del convent, es troba un sepulcro. Un va en forma d'arc, fet en l'época actual, servix d'entrada al recint.

En 1920, el temple de Orosi va ser declarat Patrimoni Nacional. A partir de 1996, va passar a ser administrat per flares diocesans, sent restaurat en dos ocasions, 1976 i 1980. En este últim any, l'antic convent franciscano va ser transformat en la sèu del Museu d'Art Religiós de Sant Josep de Orosi.

Arquitectura del temple colonial de Orosi

El temple de Orosi posseïx una arquitectura típicament d'estil colonial: és una construcció tipo missió, que integra l'iglésia i el convent per mig d'un corredor, fabricada en grosses parets d'atobó, bahareque i calicanto. Posseïx una llínea arquitectònica sòbria i senzilla, austera. La seua frontera principal és un cos de forma triangular, en un sostre a dos aigües fet de teixixcas. La porta principal es troba coronada per un arc de mig punt. Al costat noroest, adossada a l'edifici principal, es troba una torre-campanar que destaca per sobre el restant del conjunt. El temple és un edifici d'una sola planta, dividit en tres naus, en paviment de rajola i pilastras de cedre. Estes pilastres s'assenten sobre bases de pedra, i sostenen el artesonado de taulons de fusta del sostre. En el seu interior, el presbiteri s'eleva del restant de la construcció a penes per dos escalons. D'una sola planta, l'iglésia es manté a la mateixa altura que l'atri.

La nau esquerra del temple posseïx dos capelles, cridades Bautismal i de les Ánimas. En la nau central es troba el retaule major en l'image de Sant Josep, mentres que atres dos retaules se situen en les naus laterals. A la dreta del recint, es troba la sacristia, que es comunica en el convent, en forma de lletra L, ubicat al surest del temple, i en a on actualment es troba el Museu d'Art Religiós de Orosi, en el qual poden trobar-se peces antigues de ceràmica precolombina, valioses pintures de l'época colonial, escultures i imagineria i atres objectes religiosos fets d'argent. En contrast en la senzillea de la missió, estes obres d'art donen al lloc cert ambient barroc.

Posseïx un pati central. Al sur, s'ubica el cementeri. Un va contemporàneu, fet en forma d'arc, servix d'entrada al lloc.

Vore també

Parròquia Sant Isidro Labrador

Referències

Lemistre Pujol, Annie: Orosi. Sant Josep, Costa Rica: Ministeri de Cultura Joventut i Deports,1980.
Ret de Museus Comunitaris d'Amèrica 2000 - 2020. https://www.museoscomunitarios.org/
ArtcityTour. 2022. Sant Josep. Costa Rica. https://artcitytour.gamcultural.com/title/parets-que-murmuren/

Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de Orosi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.