Biodiversitat de Costa Rica
En solament 51.100 km², Costa Rica és considerada un dels 25 països més biodiversos del planeta. En este chicotet territori se supon que habiten més de 500.000 espècies, açò representa el 6% de la biodiversitat mundial. No obstant solament es coneix un 18%, lo que significa que en Costa Rica hi ha identificades unes 91,000 espècies. A modo de comparació en Costa Rica hi ha 227 espècies de mamífers aproximadament, mentres que en Sudan hi ha 5.555 espècies de mamífers pero en una extensió molt major.
La primera reserva natural històrica del país va ser Veta Blanco, fundada en l'any 1963. Costa Rica va crear en 1970 la seua ret de parcs nacionals, la qual és administrada pel SINAC des de 1994, que és un departament del Ministeri de l'Ambient i Energia encarregat del manteniment, organisació i planificació estratègica de totes les àrees protegides del territori.
El SINAC conte al seu càrrec 27 parcs nacionals (UICN-II) i vàries reserves biològiques i forestals que entren en categories de maneig diferents. La Cordillera de Talamanca conta en un gran número d'estes àrees protegides, incloent el Parc internacional L'Amistat, que s'estén sobre esta i fins a dins del territori panameny, en la península d'Orsoa es troba el Parc nacional Corcovado, el qual, és un remanent de bosc tropical plujós de terres baixes únic en el món, per la gran cantitat d'espècies que viuen allí.
En la regió del pacífic noroest, el Parc nacional Marí Les Baulas és l'àrea de conservació més important del Pacífic americà per al desove de la tortuga baula,[1] que es troba en perill d'extinció. En Costa Rica, també, existixen prop de 350 chapullés, que cobrixen aproximadament un 7% del territori nacional, dels quals 11 s'han identificat com «Llocs Ramsar», d'importància a nivell mundial.[2]
Costa Rica conta en tres Patrimonis de la Humanitat de l'UNESCO que són tots, bens naturals i són els següents:
- La Reserves de la Cordillera de Talamanca–L'Amistat/Parc Internacional de l'Amistat (declarada en l'any 1983)
- El Parc nacional Illa del Coco (declarada en l'any 1997) i,
- l'Àrea de Conservació Guanacaste (declarada en l'any 1999).[3]
En el cas de l'investigació en el camp de l'ecologia tropical, destaca l'Organisació per a Estudis Tropicals. Fundada en 1963, agrupa 63 institucions, universitats, museus i fundacions d'Estats Units, Amèrica Llatina i Austràlia. Està composta per una ret de tres estacions biològiques destinades a este fi: l'Estació Biològica La Selva, ubicada en les planures del Carib, al nort del Parc nacional Braulio Carrillo; l'Estació Biològica Pal Vert, en el parc del mateix nom; i l'Estació Biològica Les Creus i el Jardí Botànic Wilson, en les costes del Pacífic Sur. L'investigació en biologia i ecologia ha segut de gran sustente per al desenroll de les comunitats i el progrés sostenible i integral en economia i societat. Per mig de proyectes de comunicació s'ha educat a la població sobre temes molt importants per al desenroll sostenible i la conservació del mig ambient. Esta incipient formació s'ha anat inculcant des d'etapes molt primerenques en la vida dels costarricenses, lo que ha fomentat en la ciutadania una valoració cap als recursos naturals que el país posseïx. Aixina mateix, s'ha instruït a la ciutadania a canviar hàbits, denunciar delictes i tindre coneiximent bàsic de la llegislació en térmens de maneig del mig ambient.
Gran biodiversitat
[editar | editar còdic]Hi ha una gran varietat d'espècies en la fauna de Costa Rica entre elles es troben:
- Mamífers: (227 espècies) Destaquen les moltes espècies de rat penats, els felinos com el jaguar, el puma i l'ocelote, quatre espècies de primats: el capuchino, el mona aullador, la mona arrapa i el saimiri, les dantas, els manatíés i 30 espècies de mamífers marins.
- Aus: (+ de 800 espècies) Loros, amazones, guacamayos, àguilas i atres aus d'assut, etc.
- Reptils: Un gran número de serps, cocodrils, caimans i tortugas.
- Amfibis: Granotes i sapos (un total de 183 espècies).
A nivell Centroamericano Costa Rica ocupa el primer lloc en amfibis; el segon en plantes, aus, mamífers; el tercer en reptils i peixos.
Entre vertebrats i plantes s'han identificat unes 13091 espècies, la qual cosa supon la segona major varietat en América Central.
S'estima que Costa Rica és el país en major cantitat d'espècies per unitat d'àrea, en 1.8 espècies per km².
En tots els grups de vertebrats i en el grup de les plantes, Costa Rica forma part dels 35 primers llocs (els de major cantitat d'espècies de cada grup). Aixina que en plantes, Costa Rica es troba en el lloc 17; en amfibis, Costa Rica s'ubica en el lloc 13; en reptils, Costa Rica està en el lloc 20; en mamífers, Costa Rica es troba en el lloc 32; en aus, Costa Rica s'ubica en el lloc 23.
Les causes de que hi haja tanta biodiversitat en un país tan chicotet són les següents:
- Ubicació geogràfica: Costa Rica es troba al sur d'América Central, en la zona Intertropical del planeta. Les zones intertropicals del continent americà alberguen una major biodiversitat que la dels atres continents. D'esta forma 1 km² de selva tropical en Costa Rica, alberga més espècies que 1 km² de selva tropical en Àfrica Central. Ademés el país es troba molt prop de l'Equador, s'estima que els països més propencs a l'Equador són els més biodiversos. Aixina que s'obté que, per eixemple, la selva tropical del centre de Costa Rica (en un àrea d'1,200 km²) alberga unes 6,500 espècies de plantes; mentres que la Selva Lacandona de l'estat mexicà de Chiapas (en un àrea de 9,600 km²) alberga unes 3,000 espècies de plantes.
- Dos costes: El fet de tindre dos costes (la del Mar Carib i la del Pacífic) provoca que Costa Rica tinga moltes més espècies marines que atres països.
- Altitut: El ranc d'altitut de Costa Rica és molt ampli, ya que va des del nivell de la mar fins als 3,820 m d'altitut. Açò provoca que en el país es desenrollen ecosistemes molt diferents; aixina que en les planures baixes del Carib es dona la selva tropical, mentres que en les zones de major altura de la Cordillera de Talamanca es dona la vegetació de páramo.
Espècies Introduïdes i Canvi Climàtic
[editar | editar còdic]En les últimes décades, ha creixcut la preocupació per l'impacte d'espècies animals i vegetals introduïdes i invasoras fòra del seu hàbitat natural, especialment en illes oceàniques menudes, a on l'impacte sol ser més devastador per raons biogeográficas. Este fenomen també afecta significativament àrees continentals. L'introducció i invasió d'estes espècies són components importants dels canvis ambientals globals induïts pel ser humà, accelerats per l'aument dels viages i l'economia global. La rapidea d'estes invasions hui en dia és notable, facilitada pel canvi climàtic i la destrucció d'hàbitats. Per eixemple, moltes espècies hortícoles ya es cultiven exitosament molt més al nort dels seus rancs naturals coneguts, revelant l'adaptabilitat i expansió d'estes espècies. En este context, les estratègies de maneig deuen considerar la presència d'estes espècies "noves", evaluant si deuen ser erradicades, tolerades o inclús integrades per a enriquir la flora local i recolzar la restauració ecològica. Costa Rica ilustra este fenomen en claritat des de el XVI, a on algunes plantes introduïdes han tingut impactes socioeconòmics i ambientals significatius. Estes espècies continuen aplegant i establint-se, algunes com invasoras. Des de el XVI, diverses espècies de plantes introduïdes han deixat una chafada significativa en l'història de Costa Rica. Algunes d'estes plantes es varen convertir en cultius de gran impacte socioeconòmic i ambiental, mentres que unes atres es naturalizaron o es varen tornar invasoras. En anys recents, continuen aplegant noves espècies com a immigrants, introduïdes de manera intencional.
Una investigació recent, publicada en 2020, en la revista Quaderns d'Investigació UNED es va propondre identificar i classificar les plantes seminíferas alóctonas de Costa Rica. Esta investigació va revelar un total de 144 famílies, 623 gèneros i 982 espècies introduïdes. Es destaquen 29 famílies que comprenen el 60% dels gèneros i el 62% de les espècies introduïdes en el país, a pesar de representar solament el 20% del número total de famílies en espècies alóctonas. Entre estes, Fabaceae emergix com la família més diversa en 46 gèneros i 70 espècies, superant significativament a Poaceae, que conta en 27 gèneros i 39 espècies, aixina com a Lamiaceae en un número similar d'espècies. Sobre la flora nativa de Costa Rica, s'observa que sis de les famílies més diverses (Asteraceae, Euphorbiaceae, Fabaceae, Orchidaceae, Poaceae i Rubiaceae) també són grups en una presència notable d'espècies alóctonas cultivades i naturalizadas en el país. No obstant, Orchidaceae, la família més diversa de la flora nativa, ocupa el lloc 27 sobre espècies introduïdes, en part per la dificultat per a quantificar híbrits. En anys recents, continuen aplegant noves espècies com a immigrants, introduïdes de manera intencional.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2008).PKoS Biology Juliol de 2008.Sant Francisco, Calif.: Public Library of Science.6(7)
- 1408-1416.ISSN 1545-7885.doi:10.1371/journal.pbio.0060171.Consultat el 9 d'octubre de 2011.
- ↑ Jorge Gamboa Elizondo, Programa Nacional de Chapulls, Sistema Nacional d'Àrees de Conservació. «Chapulls». Consultat el 12 d'octubre de 2011.
- ↑ UNESCO. «Llista del Patrimoni Mundial». Consultat el 24 de giner de 2012.
- ↑ UNED Research Journal.12(2)
- i3098–i3098.ISSN 1659-441X.doi:10.22458/urj.v12i2.3098.Consultat el 2024-07-21.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Biodiversidad de Costa Rica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.