Selva Lacandona
La Selva Lacandona està ubicada en l'estat de Chiapas, Mèxic. La regió està poblada pel poble maya lacandón, d'ahí el seu nom. A principis de 1990 en la selva hi havia 200 000 habitants i 200 comunitats indígenes (tojolabales, choles, tseltales, tsotsiles, entre uns atres).[1] Esta va cobrar notorietat en l'aparició del Eixèrcit Zapatista de Lliberació Nacional en 1994. L'ecosistema es comunica per mig de la carretera fronteriça a la ciutat de Palenque i d'esta es desprenen ramals cap als poblats.
Es calcula que des de la década dels 80, la selva ha sofrit una reducció del seu tamany del 70%.[2] Entre les amenaces a les que s'enfronta esta selva estan la deforestació, descuit de fonts de calor, els assentaments humans illegals i la caça furtiva.
Context geogràfic
La superfície considerada com "Regió Lacandona" comprén 957 240 hectàrees, que representa casi el 13 % del territori estatal. Esta regió, ubicada en la porció noreste de l'estat de Chiapas llimita al sur i a l'est en Guatemala, a l'oest en la vall del riu Jataté i al nort en el paralel 17.[3][4]
Clima
La selva posseïx condicions climàtiques humides, càlides i semicálidas, predominant el clima càlit humit en una temperatura mija anual superior als 22 °C, en baixa oscilació tèrmica anual. Les pluges alcancen valors anuals superiors als 1500 mm i poden aplegar fins als 3000 mm en la zona nort. En els llocs de major altitut, es localisa el tipo climàtic semicálido, el més fresc dels càlits, en una temperatura mija anual inferior als 22 °C, sense descendir dels 18 °C, en este tipo climàtic es troba associat el bosc de pi-encino.
L'estació plujosa ben definida, es presenta en estiu i s'estén fins a part de l'autumne. Existix també un percentage menor de pluges hivernals provocades per masses d'aire fret, provinents del nort. De major importància són les tormentes tropicals que es presenten en els mesos de maig a novembre originades en la zona del Carib Occidental.
Les elevades temperatures, forta humitat i pluja la major part de l'any presents durant el cicle anual, favorixen els processos d'alteració de minerals del sol, aixina com la degradació de l'abundant matèria orgànica acumulada. Estos processos, que donen orige als sols de la selva i que permeten un equilibri, poden ser fàcilment modificats quan els desmontes substituïxen la vegetació natural, ya que disminuïxen la cantitat de matèria orgànica i es produïxen canvis en la circulació d'aigua en el perfil. En remoure la vegetació, el sol sofrix disminució de matèria orgànica i canvis en la circulació d'aigua en el perfil, lo que favorix la formació de plintita (Argila ferruginosa de color roig de rajola) i l'aument d'acidea.
La coberta vegetal en la Selva Lacandona és altament diversa a nivell d'espècies, comunitats i ecosistemes. En especial la Comunitat Lacandona mostra una de les extensions més grans en el país de selves altes perennifolias, un dels ecosistemes més complexos i diversos que es coneixen, pero al mateix temps, un dels més vulnerables i fràgils front a la manipulació humana.
Per un atre costat, este important massiç selvático oferix atres importants "servicis ambientals" com la regulació hidrològica a nivell regional, el control de l'erosió i el manteniment de la humitat dels sols; alguns estudis recents indiquen que esta coberta vegetal és responsable en part del cicle de pluges que precipita sobre la depressió central de l'estat. Una conca tancada l'única obertura de la qual per a on penetren els núvols que produïxen les pluges, passa sobre la Selva Lacandona. En la depressió central s'ubica el sistema de l'alt Grijalva, que genera més del 30% de l'energia elèctrica del país.
Fauna
La fauna selvada mostra una gran diversitat. En la Selva Lacandona es troben moltes espècies endèmiques de les selves humides mesoamericanes de les quals vàries estan amenaçades o en perill d'extinció, com el jaguar (Panthera onca), l'àguila arpía (Harpia harpyja), el guacamayo escarlata (Llaura macao), el tucán pico de iris (Ramphastos sulfuratus) i atres animals, ademés d'una infinitat d'espècies d'amfibis com la granota d'ulls rojos (Agalychnis callidryas).
Relleu
En la Selva Lacandona es distinguixen bàsicament tres tipos de formes de relleu: ales, replanells i depressió, les dos primeres són les més esteses en les elevació plegades i estan constituïdes per calcàrees del Cretácico superior i són més freqüents en la porció nort de l'àrea. Als diferents relleus correspon un tipo de vegetació característica.
Ales
Són les superfícies de major inclinament de les elevació plegades, generalment en més de dèu graus de pendent. S'han desenrollat sobre roques calcàrees, es localisen principalment a l'occident i nororiente de la Selva Lacandona i representen una separació entre les taules i planicies. En les ales es presenten corrents intermitents que formen barrancs de poca profunditat (menys de dèu metros), estos no tenen continuïtat en el relleu, ya que en entrar en contacte en les planicies desapareixen formant valls cegues, característics de les regions càrstiques. La vegetació que cobrix les ales és la selva mijana, encara que també es presenta la selva baixa quan les condicions topogràfiques són limitantes per al desenroll de la vegetació.
Replanells
Els replanells són les millor representades en la regió. Es localisen en les crestes de plecs anticlinals i estan formades per roques calcàrees dolomíticas. En general els replanells estan disposts en forma escalonada, lo que reflectix una estreta relació en el procés de plegament que ha segut de molt diversa intensitat en la regió.
L'altitut dels replanells varia des de menys de 500 m sobre el nivell de la mar, fins a més de 1400 m. La formació d'este relleu es deu a la dissolució de les roques de les crestes montanyoses per infiltració que ocorre en una ret de fissures en estrats d'inclinament dèbil. Lo anterior és favorit per les condicions d'humitat, clima càlit i l'abundància de matèria orgànica. El escurrimiento llent en la superfície dels parteaguas favorix l'infiltració per clavills i fissures provocant la formació de les valls.
Referències
- ↑ Li Bot Yvon, "Subcomandante Marcos, el somi zapatista", Plaça Janés.
- ↑ «La selva Lacandona es queda sense oxigen».El País Societat.
- ↑ De Vós, J.. «Una selva ferida de mort: Història recent de la Selva Lacandona», Vásquez-Sánchez, M.A. & M.A. Rams (ed.). Reserva de la Biosfera Montes Blaves, selva Lacandona, investigació per a la seua conservació, Publicació Especial Ecosfera I, pp. 267-286.
- ↑ Grup Parlamentari del Partit Vert Ecologiste de Mèxic. «QUE REFORMA EL ARTÍCULO 65 DE LA LEY GENERAL DEL EQUILIBRIO ECOLÓGICO I el AMBIENTE, A CARGO DEL GRUPO PARLAMENTARIO DEL PVEM» (pdf). Palau Llegislatiu de Sant Lázaro, sèu de la Cámara de l'honorable Congrés de l'Unió dels Estats Units Mexicans.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Selva Lacandona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.