Anar al contingut

Parc nacional Illa del Coco

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Parc nacional Illa del Coco
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en [[::Illa del Coco|Illa del Coco]] . (Discussió).
Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F.


El Parc nacional Illa del Coco és un parc nacional de Costa Rica. S'ubica en l'oceà Pacífic, a 532 km de la costa de Veta Blanco. Està conformat per l'illa del Coco i algunes illes i illots aledaño, més una extensió de territori marítim circumdant. Té una extensió de 54.844 km2, superant el tamany del territori continental de Costa Rica.[1][2] Va ser creat per Decret Eixecutiu n.º 8748-A, del 22 de juny de 1978.

L'illa és considerada un laboratori natural per a l'estudi de l'evolució de les espècies. És extremadament plujosa, uns 7.000 mm per any, coberta d'un bosc siempreverde, el qual presenta condició núvol en el Cerro Iglésies.

Es diu que el seu nom deriva de la gran cantitat de cocos que hi havia en l'illa, pero cobra força una versió metafòrica de la seua semblança a un coco en molta aigua per dins, donada l'escassea d'aigua potable en centenars de quilómetros a la redona i allí en canvi s'han contat més de 2000 cascades que cauen a la mar durant events plujosos grans.

Topografia

[editar | editar còdic]

És molt quebrada, lo que dona lloc a la formació de moltes cascades, algunes de les quals cauen espectacularment a la mar, des de gran altura. La costa és molt sinuosa, té penya-segats de fins a 183 metros d'altura i numeroses coves submarines. La mar, blava turquesa és d'extraordinària transparència.

Flora i fauna

[editar | editar còdic]
Taburó martell.
Baïa Wafer.

Abunden els falagueres, les bromelias, els rius, quebrades i cascades; les valls, els penya-segats i els illots freqüentats per infinitat d'aus marines i lloc d'anidación de gavines i pardals beco. Un bosc sempre vert, tupido i dens, cobrix l'accidentat territori insular de 2400 ha, freqüentment nuvolat i assotat per copioses i torrencials pluges.

S'han identificat 235 espècies de plantes (70 endèmicas), 362 d'insectes (64 endèmiques) i 2 de reptils endèmics: la lagartija i la salamandra; 3 d'aranyes, 85 d'aus incloent les marines (4 endèmiques), 57 de crustacis, 118 moluscs marins, més de 200 de peixos i 18 de corals.

En les seues aigües abunden els taburons d'aleta blanca, els jagants taburons martell, les tonyines, els peixos loro, les mantes i els jureles.

Entre les espècies d'arbres més distintives de l'Illa destaquen el copey, el pal de ferro i la palma endèmica.

Dins de les aus descollen les endèmiques: el mosquerito d'Illa del Coco, el cuclillo d'Illa del Coco, i el pinzón d'Illa del Coco. En el bosc és comú l'esperit sant, au de color blanc que visita l'illa per a anidar i que es distinguix per revolotear sobre els caps dels visitants.

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Atardecer en Bahía Wafer Isla del Coco. caps block 2
Vespradeta en Baïa Wafer
Cabanyes para Guarda parcs fetes per voluntaris baix la direcció tècnica del Arq. Ibo Bonilla
Archiu:Puente sobre Rio Genio Isla del Coco. caps block 3
Pont sobre el Riu Geni, fet en rebujos marítims per l'artiste tico "Pancho"


L'Illa va ser descoberta en 1526 pel navegant Joan Caps i es menciona per primera volta en 1541 com ” Coques” en el mapa cartogràfic de Nicolás Desliens (Inst. Geog de CR., pp.33.,1964) , s'assumix que l'illa havia segut descoberta abans d'eixa data pero es desconeix la seua exactitut. Durant els sigles XVII i XVIII va ser refugi per als pirates i corsarios que varen florir a lo llarc de les costes del Pacífic de l'Amèrica Espanyola. Entre els pirates més notoris en l'història de l'época que es varen refugiar en dita illa, es parla de que els llegendaris capitans Morgan, Edward Davies i William Thompson. Segons llegendes, ací es varen amagar valiosos tesors com el tesor de William Davies que va ser ocultat en 1684 i el de Benito "Espasa Sanguinosa" Bonico en 1819 i el de Lima, consistent en tonellades de lingots d'or i argent, làmines d'or que cobrien cúpules de les iglésies, esta història escomença en Lima, Perú en l'any 1820 durant una revolució que donava lloc en eixa ciutat. Les autoritats de l'armada espanyola varen decidir protegir els seus tesors traent-los per barco. Desafortunadament per als espanyols, el capità Thompson, que estava a càrrec de dirigir dita tasca, es deixa el botí i es diu que es va dirigir a l'Illa del Coco i d'acort a l'història, es va vore obligat a enterrar-ho ahí perque l'Armada Espanyola ho va perseguir en controlar la revolució.

Al voltant de 1869, el llavors president de Costa Rica Jesús Jiménez, va ordenar l'inclusió de l'illa com a part del territori costarricense. Per a tal fi, ell va organisar una expedició que va ser encapçalada per don Rafael Oreamuno, quí va issar la bandera de la república de Costa Rica per primera volta en l'illa. Anys més vesprada, durant l'administració de Tomás Guàrdia (1876-1882) va ser destinada l'illa com una colónia penal per a presoners polítics, (Inst. Geog. de C.R., Pag. 108, 1963).

En 1889, August Gissler va aplegar a l'Illa del Coco i posteriorment és nomenat Tinent Governador entre 1897 i 1906. Gissler, quí va dedicar 18 anys de la seua vida en la busca del tesor, és la personificació mateixa del fenomen de la febra per tesors amagats. Es diu que vàries occiones en Hawái, ell es trobava en un home conegut com Old Mack , quí dia ser el net d'un dels sobreviviente del saqueig de Lima.

Sobre la base d'esta història, es diu que Gissler mai va desistir de buscar el Tesor de l'Illa del Coco, pero a la data es desconeixen els resultats de dita busca. A pesar d'açò, es menciona una història de tradició verbal sobre un home cridat John Keating, qui va ser capaç de trobar el tesor amagat i va prendre part del mateix.

El Sr. Keating era un acabalat industrial quí en el llit de la seua mort li va contar a la seua família sobre la seua experiència en l'illa despuix d'un naufragi i de cóm va poder localisar el tesor rescatant part del mateix.(Raul Arias, UCR, 1995).

Estes riquees han atret a més de 500 expedicions, incloent una del Govern de Costa Rica que va prendre possessió de l'Illa el 15 de setembre de 1869.

L'explorador i investigador francés Jacques-Yves Cousteau, va considerar en vida a l'Illa del Coco la més bella del món.[3]

Protecció

[editar | editar còdic]

El parc conta en varis programes. El programa de Protecció vés-la pel compliment de les lleis de conservació dels recursos naturals, mantenint un adequat equilibri dels ecosistemes de l'illa dins dels llímits marins i terrestres. Una atra funció és velar per la seguritat dels visitants nacionals i estrangers que apleguen a l'illa.

El Programa d'Administració es propon conseguir la planificació de totes les llabors del parc a curt i mijà determini.

El Programa d'Investigació i Monitoreo es propon assentar les bases per al desenroll de l'investigació científica en l'àrea i incentivar-la segons les prioritats del parc.


Finalment, el Programa d'Us Públic, l'objectiu del qual és conscienciar als grups que es dediquen a l'activitat peixquera en els llímits d'àrea, sobre l'importància de preservar les poblacions d'organismes marins d'us comercial més amenaçades.

Com a part de la protecció s'està fent infraestructura que inclou cabanyes per als Guarda parcs, laboratoris científics i llocs fixos en llocs estratègics per al control i monitoreo de l'activitat turística aixina com la de peixca illegal, tot baix estrictes principis de baix impacte ambiental i escènic, els quals han estat a càrrec dels reconeguts arquitectes bioclimàtics i ambientalistas Ibo Bonilla i Rafael Víquez, que han realisat proyectes en múltiples parcs nacionals i àrees protegides.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Parc Nacional Illa del Coco creix i serà més gran que tot el territori terrestre de Costa Rica» (en és). L'Observador CR. Consultat el 2024-07-17.
  2. ↑ «Governe firma decrete per a ampliar Àrees Marines Protegides» (en és-es). Faico - Amics de l'Illa del Coco. Consultat el 2024-07-17.
  3. ↑ Andrea Solano. «Illa del Coco és finaliste en concurs mundial». La Nació. Archivat des d'el original, el 14 de juliol de 2009. Consultat el 10 de juliol de 2009.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Galeria d'imàgens

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Parc_nacional_Illa_del_Coco&oldid=783396»