Ganaderia en Espanya

Romeria de Sant Froilán en Castrillo dels Polvazares.

L'activitat econòmica de la ganaderia espanyola, que va créixer significativament en el deceni dels xixanta, s'ha mantingut pràcticament inalterado des dels primers anys setanta en el citat valor.

En l'últim terç de el XI s'ha produït un notable aument de la densitat pecuària, ha variat la composició interna de la cabanya i inclús la seua pròpia composició, puix ara està formada pels animals pertanyents a races autòctones, a races importades i per animals mestizos resultants dels denominats creus industrials.

Les noves pràctiques pecuàries han fet sorgir explotacions ganaderes cada volta menys depenents de les condicions agronómicas del mig, encara que depenents de l'importació de penss. Açò ha donat lloc a una transformació dels espais ganaders que hui poden aparéixer independisats del seu entorn rural i acollir a una ganaderia que, en uns casos, mereix la consideració d'aprofitament agrari, i, en uns atres, d'utilitat industrial.

Ganado vacú

Artícul principal → Països per població de ganado vacú a nivell mundial.

Archiu:Ganadería CAPS 2 en el Soto de Navalafuente. (40055635683).jpg

Vaques en una granja de Navalafuente.

El ganado vacú predomina en les regions de l'Espanya humida, per la zona del nort , estes últimes especialisades en recría i esc.

La capacitat del ganado vacú d'aprofitar recursos pastables aportant carn, llet, cuiro i treball ha segut aprofitada pel ser humà des de les albors de la humanitat. Aixina encara en el món actual s'integren sistemes de producció tradicionals basats en la peixca i en l'ocupació de races autòctones adaptades al mig en modernes formes de producció intensiva en les més alvançades tecnologies.

El sector vacú nacional, en la seua doble aptitut cárnica i lletera, ha constituït històricament un dels pilars de la ganaderia nacional, estant ademés íntimament lligat al teixit social del mig rural. La tendència registrada reflectix en els últims anys una progressiva professionalisació dels ganaders, encara que en detriment del seu número, i d'una constant diferenciació en la seua orientació productiva.

En les vacadas es reemplacen les races autòctones —rossa gallega, morenes del noroest, asturiana de les valls, tudanca, etc.—, que s'explotaven al mateix temps per a treball i carn o llet, per estrangeres d'única i més selecta aptitut, de manera preferent la frisona per a llet i la charolesa per a carn; o es creuen estes en les oriundes per a obtindre eixemplars que s'acomoden millor a les condicions naturals del país. En les explotacions de ganado per a monyida es preferix el règim d'estabulació. En les destinades a carn, si són de raça autòctona o mixtes, es preferix el règim campero, encara que també completant l'alimentació en pens.

El cens actualPlantilla:Quan de ganado vacú se situa en 6 463 547 animals, sobre una sifra aproximada de 1300 millons de resés a nivell mundial. Dit valor situa a Espanya com el tercer país de la UE-25 en número de vacuns. En Espanya la carn i el ganado vacú suponen aproximadament un 6,2 % de la Producció Final Agrària (PFA), valor al que cal afegir el dels productes que del vacú s'obtenen destacant la llet que constituïx un 6,6 % de la P.F.A.

Ademés, és destacable el fet de que en Espanya algunes de les carns produïdes a partir del ganado vacú autòcton conten en el certificat d'Indicació Geogràfica Protegida, com és el cas de la Vedella d'Extremadura o la Vedella dels Pirineus Catalans.

L'eliminació en 2015 del sistema d'assignació de quotes làctees va supondre un canvi significatiu en el sector des de la perspectiva de les relacions entre productors i indústria. Quan s'assignaven quotes individuals als productors, l'indústria estava obligada a adquirir llet dels ganaders que tenien quotes assignades. Açò significa que la seua capacitat per a elegir proveïdors estava llimitada, ya que solament podien comprar a aquells en quotes. Ademés, les quotes també restringien la cantitat de llet que cada ganader podia vendre.

En l'eliminació d'este sistema de quotes, l'indústria làctea va obtindre la capacitat de seleccionar a quina ganaders li interessa comprar. Com a resultat, les explotacions més menudes o aquelles ubicades en àrees de difícil accés per a la recollida de llet deixen de ser atractives per a l'indústria. Açò, a la seua volta, va fomentar un aument en el tamany promig de les explotacions i en la producció per explotació, ya que s'optimisen les rutes de recolecció per a aumentar el volum de recollida diària. Actualment, l'indústria valora la cantitat de llet arreplegada per dia com una prioritat. Este factor és una raó important darrere de la tendència de les últimes décades: una disminució en el número de ganaders junt en un aument en la producció total de llet.

Paralelament, esta transformació ha comportat una reorganisació del sector. Els ganaders més menuts estan desapareixent gradualment, mentres que uns atres estan ajustant el tamany de les seues explotacions per a que siguen més grans. No obstant, esta transformació no implica una reubicación del sector cap a atres àrees geogràfiques. L'activitat ganadera seguix en la mateixa regió a pesar dels canvis en l'estructura de l'indústria làctea. En 2022 la Rebanc Cantàbric concentrava el 77 % del total de ganaders en entregues declarades de llet de vacú en Espanya (Galícia 56 %, Astúries 13 % i Cantàbria el 8 %). Castella i Lleó, en el 7 % del total, era la quarta comunitat autònoma en repartiment de ganaders en entregues.

Ganado oví

Rabera d'ovelles pastando en Trigueros del Valle.

El ganado oví presenta un major grau de difusió sobre la geografia espanyola. La seua àrea actual coincidix en la tradicional. Tant per densitat com per número de caps destaquen Extremadura, Aragó, i les províncies de Ciutat Real, Zamora, Sevilla, Navarra, i Salamanca, que concentren casi la mitat de la cabanya.

La rellevància del ganado oví radica en la seua triple aptitut productiva (llet, carn i llana), la seua frugalidad, resistència i capacitat d'adaptació.

Este ganado encara seguix un règim exclusivament campero, d'aprofitament a dent del pasturage. Ya són pocs els ovins transhumants: qui no dispon d'extensos pasturages propis per a ells preferix desplaçaments més curts, des de montanyes, penillanuras i riberes als rastolls cerealistas de les planures.

En els últims anys s'ha registrat una progressiva professionalisació del sector, en la que la producció de llana ha quedat relegada a térmens residuals i en la que s'ha profundisat en l'especialisació productiva de carn en els corders i de llet en les zones a on existix una prestigiosa elaboració quesera.

El ganado oví espanyol es presenta com un dels més rellevants dins dels països comunitaris per la seua importància censal.