Brescia

Brescia

Brescia és un municipi i ciutat italiana, capital de la província homònima, en la regió de Lombardía. En 201 622 habitants en 2026, és la segona ciutat de la regió per població despuix de Milà. Li la coneix també com la Leonessa d'Itàlia, segons l'apelatiu atribuït a Giosuè Carducci. La ciutat està situada en el fondo de la vall denominada Val Trompia. L'antiga ciutat de Brixia, Brescia ha segut un centre regional important des de temps prerromanos i numerosos monuments romans i medievals s'han preservat, entre els quals està el seu castell. La zona arqueològica monumental del Fòrum Romà i el monasteri de Santa Giulia són part d'un grup de sèt llocs coneguts com «Centres de poder dels longobardos en Itàlia (568-774 d. C.)», declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 2011. La ciutat es troba en el centre de la tercera àrea industrial més gran del país, concentrada en ingenieria mecànica, automovilística i maquinària (accessoris d'automòvil, mijos de transport, armes), indústria textil i alimentació. Les seues companyies són de mijà i chicotet tamany, moltes voltes empreses familiars. El sector financer també dona molta ocupació a la regió, aixina com el turisme, per la proximitat del llac de Garda, el llac d'Iseo i els Alps.

Toponímia

Tant en espanyol com en italià es coneix a la ciutat com Brescia. En dialecte bresciano és Brèsa, pronunciat també com Brèha en algunes zones de la província.

Geografia física

• Brescia s'ubica en l'alta planura padana, a on naix la Val Trompia, als peus del mont Maddalena. El territori de la ciutat —delimitat al nort per les Prealpes de Brescia, a l'est per les Prealpes del Garda i a l'oest pel territori de Franciacorta— és majoritàriament pla; en qualsevol cas tot el costat sur del Mont Maddalena (inclosa el cim) es troba en el territori de Brescia, per lo tant el territori ciutadà aplega a tindre una excursió altimétrica de 770 m. el caixco antic es troba a l'interior del perímetro de la muralla d'época veneciano, quan Brescia es trobava baix el domini de dita potència. La muralla s'ha abatut entre la segona mitat d'el XIX i la década de 1920, i la zona nort del caixco antic la domina el castell de Brescia, d'época medieval. El restant de la ciutat s'estén en el territori entorn, rodejat per una cadena de monts que componen el Mont Maddalena (a l'est) i el Mont Spina (al nort), encara que este últim no es troba en el territori de l'ajuntament de Brescia, més be en els ajuntaments del hinterland norteny Bovezzo, Lumezzane, Concesio i Nau.

Clima

Segons la classificació climàtica de Köppen, Brescia goja del clima templat típic de les latitut miges, en pluges o generalment humit en totes les estacions, en estius molt calorosos. Les precipitacions es concentren sobretot en els periodos entre març i maig, i entre octubre i novembre, en algunes chapallons aïllades en estiu. L'hivern sol estendre's entre el més de novembre i el més de març, i es caracterisa per escasses precipitacions.

Hidrografia

El principal riu de la ciutat és el Mella, que naix en el Pas del Maniva i, passant a través de la Val Trompia, aplega a la ciutat des del nort travessant-la de nort a sur, encara que vorejant el caixco antic en el seu costat occidental. En qualsevol cas el riu Mella no és navegable i presenta grans problemes de contaminació. Els demés rius són més be rieres, com per eixemple el Garza o el Naviglio de Brescia, un canal que naix del riu Chiese.

Orografia

el Mont Maddalena és el principal mont de la ciutat, i pertany a les Prealpes de Brescia. Voreja l'ajuntament de Brescia en el seu extrem nor-oriental. Té una altitut de 874 m sobre el nivell de la mar, i és l'autèntic pulmó de la ciutat.

Història

Dèu Dies de Brescia (1849)

La ciutat té el seu orige al voltant d'el IV, quan en tot el nort d'Itàlia es varen establir poblacions com els ínsubres o els gals cenómanos. Posteriorment, entre el III i el II i com a resultat de guerres entre ínsubres, gals i romans, Brixia es va encarrilar en el camí cap a l'anexió a la República romana, culminat en l'any 41 a. C., quan els seus habitants varen obtindre la ciutadania romana, encara conservant certa autonomia administrativa. Entre 402 i 493 la ciutat va sofrir numeroses invasions bàrbares, entre unes atres les dels visigodos d'Alarico, dels hunos d'Atila, dels hérulos d'Odoacro i dels ostrogodos de Teodorico; precisament baix Teodorico la ciutat va obtindre una importància clau en el regne ostrogodo d'Itàlia. A partir de 568 va ser un important ducado del regne lombardo. En el XII es va proclamar comune autònom, per a després passar baix dominació viscontea. En novembre de 1426 es va convertir en Domini vaig donar Terraferma de la República de Venècia, com es denominaven a aquells territoris baix el domini de dita República que es trobaven en territori padano-véneto, sense eixida a el mar. Ocupada i saquejada per tropes franceses el 18 de febrer de 1512 durant la Guerra de la Lliga de Cambrai, va ser tornada a Venècia en 1520. Més vesprada va entrar a formar part del Regne lombardo-véneto, i durant el Risorgimento la ciutat va ser teatre de les Dèu jornades de Brescia, raó per la qual du l'apelatiu de Lleona d'Itàlia. Va ser part del Regne d'Itàlia des de 1860, ans que es proclamara oficialment.

Monuments

Fòrum romà de Brescia

Catedrals nova i vella de Brescia

Castell de Brescia

Districte financer de Brescia

Els principals monuments de Brescia són:

• La plaça de la Loggia, que és el conjunt arquitectònic més homogéneu de la ciutat i és un eixemple esplèndit d'una plaça tancada de la Renaixença. El seu edifici principal és la Loggia, hui palau del Comune, iniciat en 1492 baix la direcció de Filippino de Grassi.
• La plaça de la Victòria, un conjunt urbanístic i arquitectònic realisat en la década de 1930.
• En la plaça de Pablo VI (coneguda com Piazza Duomo) es troben:
  • la catedral vella (Duomo vecchio o Rotonda) construïda en el XI i que conté obres mestres de Palma el jove, Moretto, i Romanino;

• • la catedral nova (Duomo nuovo) també en vàries obres mestres entre les que destaca Arca dei SS. Apollonio i Filastrio de 1510 i la cúpula, la tercera més gran d'Itàlia despuix de la de la basílica de Sant Pedro de Roma i la de Santa María del Fiore en Florencia;
  • el Broletto, a on està l'antic Palau Comunal,
• la Plaça del Fòrum és el conjunt més important en restants de l'época romana de tota la Lombardía;
• el Monasteri de S. Salvatore o de S. Giulia: un dels millors eixemples d'arquitectura del final de l'Edat Mija que es troba en el nort d'Itàlia. En 2011, es va convertir en Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco com a part d'un grup de sèt inscrita com longobardos en Itàlia. Llocs de la potència (568-774 d. C.).
• la frontera de S. Maria dei Miracoli, proyectada per l'arquitecte Giovanni Antonio Amadeo.
• l'iglésia romànic-gòtica de S. Francesco.
• l'iglésia dels sants Nazaro i Celso.
• la chicoteta iglésia del Buon Pastore.
• l'iglésia de Sant Clemente, en pintures d'Alessandro Bonvicino, cridat el Moretto.
• l'Iglésia de Sant Giovanni.
• Teatre Gran.

• Castell de Brescia.
• Torre della Pallata.

Ciutats hermanades

• Darmstadt (Alemània)
• Logronyo (Espanya)
• Toluca (Mèxic)
• Troyes (França)
• Barquisimeto (Veneçola)

Deports

Estadi Mario Rigamonti.

Brescia Calcio és el club de fútbol de la ciutat. Participa en la Serie B, la segona divisió del fútbol italià. Disputa les seues trobades de local en l'estadi Mario Rigamonti l'aforament del qual supera els 27 000 espectadors.

Persones notables

Artícul principal → .

Vore també

• (521) Brixia

Bibliografia

• Danilo Fappani., Enciclopèdia bresciana, Brescia 1975.
• Danilo Fappani, Enciclopèdia Bresciana, Brescia, 1981.
• Antonio Fappani, Giuseppe Zanardelli i Geremia Bonomelli: corrispondenza inedita, Brescia, Società per la storia della Diocesi vaig donar Brescia, 1968 ("Fonti i documenti" 1).
• Antonio Fappani, La Campagna garibaldina del 1866 in Valle Sabbia i nelle Giudicarie, Brescia 1970.
• Antonio Fappani, Mons. Pietro Capretti, 1972.
• Antonio Fappani, Achille Grandi - vita i opere, Modena, Ed. Paoline, 1960, 262pp.+ 16pp. ills. out of text, (texte en Italien), dans la série "Biografie vaig donar contemporanei" vol.17.
• Antonio Fappani, La Valle vaig donar Vestino. Appunti vaig donar Storia locale", Fondazione Civiltà Bresciana, Brescia 1993.

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Brescia.
• Brescia en Wikivoyage
• Pàgina web de la Comune vaig donar Brescia