Agricultura en Espanya

Agricultura intensiva de la província d'Almeria.

L'agricultura va ser fins a la década de 1960 el soport principal de l'economia espanyola, pero actualment ampra solament al voltant del 6% de la població activa, per lo que Espanya, ya no és un país agrari.

Els principals cultius són l'olivera, ordi, blat, remolacha azucarera (o betabel), dacsa, creïllas (o papes), centeno, avena, arròs, tomates i ceba. El país té també extenses vinyes i horts de cítrics i oliveres. Les condicions climàtiques i topogràfiques fan que l'agricultura de seca siga obligatòria en una gran part d'Espanya. Les províncies del llitoral mediterràneu tenen sistemes de regadiu des de fa temps, i este cinturó coster que anteriorment era àrit s'ha convertit en una de les àrees més productives d'Espanya, a on és freqüent trobar cultius baix plàstic. Bon eixemple d'això ho trobem en la Província d'Almeria, a on es troba la major extensió d'hivernàculs del món, la qual, gràcies a l'enorme producció de productes hortofrutícolas li ha valgut a Almeria el títul de "Horta d'Europa".

En la vall de l'Ebre es poden trobar proyectes combinats de regadiu i hidroelèctrics. Grans zones d'Extremadura estan irrigadas en aigües procedents del riu Guadiana per mig de sistemes de rec que han segut instalats gràcies a proyectes governamentals (Pla Badajoz i regadius de Còria, entre uns atres). Les explotacions de regadiu de chicotet tamany estan més esteses per les zones de clima humit i per la horta de Múrcia i la horta de Valéncia.

Producció espanyola

En 2018, Espanya va produir:

• 9,8 millons de tonellades d'olives (major productor del món);
• 9,1 millons de tonellades d'ordi (quint productor mundial);
• 7,9 millons de tonellades de blat (19.º productor mundial);
• 6,6 millons de tonellades de raïm (quart productor mundial, darrere de China, Itàlia i Estats Units);
• 4,7 millons de tonellades de tomata (octau productor mundial);
• 3,8 millons de tonellades de dacsa;
• 3,6 millons de tonellades de taronja (sext productor mundial);
• 2,8 millons de tonellades de remolacha azucarera, que s'utilisa per a produir sucre i etanol;
• 2 millons de tonellades de creïlla;
• 1,9 millons de tonellades de mandarina (segon productor més gran del món, solament darrere de China);
• 1,4 millons de tonellades d'avena (tercer productor mundial, solament darrere de Rússia i Canadà);
• 1,2 millons de tonellades de ceba (17.º productor mundial);
• 1,2 millons de tonellades d'ají (quint productor mundial);
• 1,1 millons de tonellades de meló d'Alger (el 14.º productor mundial);
• 1 milló de tonellades de llima (sèptim productor mundial);
• 950 mil tonellades de girasol (undècim productor mundial);
• 934 mil tonellades de lletuga i chicòria;
• 903 mil tonellades de bresquilla (quart productor mundial, solament darrere de China, Itàlia i Grècia);
• 818 mil tonellades d'arròs;
• 725 mil tonellades de coliflor i brócoli;
• 717 mil tonellades de carabassa;
• 664 mil tonellades de meló;
• 649 mil tonellades de triticale;
• 562 mil tonellades de poma;
• 492 mil tonellades de caqui (segon productor mundial, solament darrere de China);
• 388 mil tonellades de centeno (octau productor mundial);
• 386 mil tonellades de banana;
• 382 mil tonellades de carlotes;
• 344 mil tonellades de fraula (sext productor mundial);

• 339 mil tonellades d'armela (segon productor mundial, solament per darrere de EE. UU.);
• 332 mil tonellades de pera;
• 273 mil tonellades d'all;
• 262 mil tonellades de pésol sec;
• 238 mil tonellades d'albargina;
• 213 mil tonellades de repollo;
• 208 mil tonellades de carchofa (tercer productor mundial, darrere d'Itàlia i Egipte);
• 176 mil tonellades d'albercoc (sext productor mundial);

Ademés de chicotetes produccions d'atres productes agrícoles.

Factors que condicionen l'agricultura d'Espanya

Físics

Erro al crear miniatura:

Vinyes de La Rioja.

• L'altitut: Espanya és un país en una altitut mija elevada (uns 600 metros), i considerant que l'altitut òptima per al desenroll de l'agricultura se situa al voltant dels 200 metros, podem vore que solament l'11,4% del territori espanyol presenta eixa altitut òptima per al seu desenroll.
• El clima: El territori espanyol rep una mija de 2500 hores de sol, que és elevada, inclús en hivern, pero també la major part del país sofrix freqüents i acusades gelades que afecten, a voltes de manera catastròfica, a molts cultius. El repartiment de precipitacions també és molt irregular, sobretot en les regions de clima mediterràneu, en els que casi el total de les precipitacions anuals cauen en un periodo curt de temps.
• L'erosió: Les fortes pluges que es produïxen sobretot en les regions mediterrànees, arrastren gran cantitat de terra de les zones de cultiu elevades, depositant-les en els embassaments, aterrándolos o termina en l'mar. En les zones en abundant vegetació es amortigua molt l'erosió, pero a on la vegetació és escassa i les precipitacions torrencials, com ocorre en moltes zones d'Espanya, el problema s'ajaganta

Històrics

• La protecció ganadera: Durant l'Edat Mija els reis cristians es varen preocupar més de la ganaderia que de l'agricultura. Es varen formar juntes de ganaders per a garantisar l'aliment dels animals, principalment ovins de producció lanera, que al fi es varen unir en l'Honrat Consell de la Mesta, reconegut per Alfonso X en l'any 1273. Assegurava l'exclusiu us per al ganado de cañadas i l'aprofitament de baldíos, guarets i rastolls.
• Etapa de preponderancia agrícola en el sigle XVIII: A finals de el XVIII, prop del 70 per cent de la terra pertanyia a l'Iglésia, a la beneficencia, a la noblea o eren bens comunals pertanyents als municipis. En el XIX la supressió dels privilegis de la Mesta i la desamortisació varen permetre aumentar l'àrea llaurada i varen lliberalisar la possessió de la terra.

Últimes transformacions:

Archiu:Rebaño. CAPS 8

Rabera d'ovellas camine de les seues pastures.

Despuix de la guerra civil, es varen iniciar plans de transformació i millora de l'agricultura.

• Ampliació de l'àrea regada: Des dels embassaments construïts es varen derivar les aigües en les distintes conques per mig de canals. En la de l'Ebre, els canals de Bardenas, Monegros, Cinca etc. En el Duero, les zones del Páramo Lleonés, en el Tajo en el canal de Estremera i Alberche i en el Guadiana els de Orellana i Montijo.
• Concentració parcelaria: Les successives transmissions de la propietat rústica havien deixat la terra molt parcelada. Per a remediar esta desventaja es va iniciar en 1956 la concentració parcelaria, i en l'any 1982 la superfície mija per parcela havia passat de 0,34 a 2,58 ha.

Problemes i contrasts actuals:

• Població agrària i explotacions: La població activa agrària s'ha reduït molt en els últims decenis, aplegant a ser en 2006 del 5% per cent de la població treballadora. L'emigració afecta a la població jove, jornaleros i inclús menuts propietaris que deixen les seues propietats en mans d'els qui permaneixen com a agricultors.
• Les tècniques: En les zones de regadiu s'ha estés la pràctica dels cultius forçats. Una autèntica mar de plàstics protectors s'estén ara pels regadius de distintes àrees ribereñas del Mediterràneu.

• Resultats econòmics:L'eixamplada de l'àrea regada, el cultiu baix plàstics protectors, la mecanisació, la selecció de llavors i, en general, les millores introduïdes han elevat els rendiments dels cultius.