Volcà submarí
Un volcà submarí és un fenomen geològic produït per una erupció volcànica[1] que té lloc en el fondo marí sense que dita estructura alcance la superfície de l'mar. A pesar de que solament fa unes décades que els científics conten en les ferramentes necessàries per a estudiar el fondo marí i el seu topografia, s'estima que solament els volcans en les dorsals oceàniques representen el 75% de la producció de magma en la Terra.[2] Alguns investigadors calculen que podria haver fins a un milló de volcans i valls, alvencs i cadenes montanyoses.[2] Ademés, molts d'eixos volcans es troben actius.[3] Se sap que solament 119 volcans submarins en els oceans i mars de la Terra han entrat en erupció durant els últims 11 700 anys.[4][5]
Ya que els volcans submarins entren en erupció en l'aigua i no en l'aire, els mateixos es comporten de forma molt diferent als volcans terrestres. Per eixemple, és rar que els volcans submarins tinguen erupció explosives. El pes de l'aigua sobre ells crea una pressió molt alta, que sol donar lloc a lo que es coneix com a fluix passius de lava a lo llarc del fondo marí. La majoria de les erupció submarines no alteren la superfície de l'oceà.
Formació
[editar | editar còdic]
La majoria naixen en zones d'alt moviment tectónico de plaques dorsals oceàniques per eixemple, quan les plaques tectónicas se separen formant fissures o falles geològiques. També poden nàixer en mig de les plaques, fenomen conegut com vulcanisme intraplaca. I també en zones de subducción, que es produïxen en chocar dites plaques creant una fractura. Totes, són zones de la corfa terrestre que han quedat debilitades i per a on la roca fosa ascendirà i fluirà fins a aplegar a la superfície.[6] La lava expulsada crearà una nova zona en el fondo marí i en este fenomen es cobrirà al voltant del 80% de la corfa del planeta.[6] Encara que les erupció no són visibles, les dorsals oceàniques són responsables de la formació de grans sistemes volcànics en la Terra.[7] Al no poder vore estos processos, perque estan fòra del nostre alcanç, els nostres coneiximents queden llimitats. La vulcanóloga Isobel Yeo, procedent del Institut Helmotz d'Investigació Oceànica GEOMAR en Kiel, Alemània, va portar a terme un estudi del llit marí a on va obtindre imàgens del fondo de l'mar. L'estudi va consistir en analisar quànt sò reflectix de regrés el fluix de lava, en ser alcançat en un sonar.[7]
Aspectes quantitatius
[editar | editar còdic]
Els científics de la NASA estimen que hi ha prop d'1,5 millons de volcans submarins, mil voltes més que els 1500 volcans terrestres actius, prop de 75.000 d'estos volcans s'eleven un quilómetro per damunt de la fondo oceànic.[8] La gran majoria d'estos volcans es localisen en zones d'activitat tectónica, conegudes com crestes oceàniques.
Encara que la majoria dels volcans submarins es troben en les profunditats dels oceans, alguns també existixen en aigües poc profundes i poden tirar material a l'aire en entrar en erupció.
S'estima que els volcans submarins produïxen al voltant del 75% de la cantitat total de magma produïda cada any.
Les fonts hidrotermales, a on l'activitat biològica és important, solen formar-se prop dels volcans submarins.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Els volcans poden fer erupció dins de l'aigua i la lava es torna en arena i es formen cràters volcànica|erupció]]
- ↑ 2,0 2,1 Martin R. Speight, Peter A. Henderson, "Marine Ecology: Concepts and Applications", John Wiley & Sons, 2013. ISBN 978-1-4051-2699-1.
- ↑ «Aixina són els volcans submarins» (en espanyol). Volcans en amere. Molt Interessant. Consultat el 11 de juliol de 2017.
- ↑ «Holocene Volcano List». Global Volcanism Program Volcanoes of the World (version 4.9.1). Smithsonian Institution.
- ↑ «How many active volcanoes llaure there?». Global Volcanism Program Volcanoes of the World (version 4.9.1). Smithsonian Institution.
- ↑ 6,0 6,1 «Volcans submarins ¡qué són i per qué es produïxen?». El temps. Consultat el 11 de juliol de 2017.
- ↑ 7,0 7,1 «Els volcans que s'amaguen en lo més profunt de l'oceà». BBC. Consultat el 11 de juliol de 2017.
- ↑ Felix Robert W. (2000). Not by Fire But by Isse, Sugarhouse Publishing, p. 134.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Volcán submarino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.