Illa de Corvo

Erro al crear miniatura:

Illa de Corvo

La illa de Corvo (en portugués, ilha do Corvo; tradicionalment en espanyol i en desús, illa del Cuervo) és l'illa més chicoteta de l'archipèlec de les Azores, Portugal, estant situada en el grup occidental d'illes, sobre la placa Nortamericana, al nort de l'illa de Flores. L'illa ocupa una superfície de 17,13 km² i medix 6,5 km de llarc per 4 km d'ample. Dista de l'illa de Flores 6 milles nàutiques. La seua capital és Vila do Corvo.

Etimologia

En els mapes genoveses de el XV es menciona la Insula Corvi Marini (l'illa dels cuervos marins o cormoranes). Encara que és poc provable que esta designació es referira específicament a esta illa, este nom és l'orige del nom de l'illa. En un principi sembla que va ser una designació per a les dos illes del Grup Occidental de l'archipèlec (Flores i Corvo). Abdós varen ser descobertes per Diogo de Teive en la tornada del seu segon viage d'exploració (1452), estant molt pròximes. En temps d'Enrique el Navegant va ser illa de Santa Iria. També es va conéixer com "Illot de les Flores" (Iléu dones Flores) i també "Illa del Marco" (Ilha do Marque), perque el mont del Caldeirão servia com a referència geogràfica als mariners.

Geografia

Archiu:A Lagoa do Caldeirão alojada na cratera vulcânica, ilha do Corvo, Açores. CAPS 1

Estanys del Caldeirão (principal volcà de l'illa).

L'illa està formada per una montanya volcàica extinguida, el Mont Gros de 770 metros d'altura.

Els penya-segats escarpados dominen les zones costeres, en excepció del marge sur que es compon d'antics fluix de lava. Els penya-segats occidentals, en una pendent casi vertical, s'eleven 700 metros sobre el nivell de la mar; són unes de les principals elevació costeres de l'Atlàntic. Els restants de l'antic volcà es conserven parcialment en els flancs meridional i oriental de l'illa (que conserven altituts entre 500 i 700 metros sobre el nivell de la mar). Ademés de l'erosió marina, l'illa és erosionada constantment pels forts vents del norest i de l'oest. En el sur, els cons secundaris de cendra, com Coroínha, Morro dona Fonte, Grotão dona Castelhana i Coroa do Pique, estan ben preservats en poca erosió. L'última erupció va tindre lloc fa uns 80-100.000 anys en els voltants de Vila Nova do Corvo.

En l'extrem noreste, a lo llarc de la Ponta Torrais, hi ha dos menuts illots, Ilhéu dos Torrais i el Ilhéu do Torrão, ademés de varis secs submarins que són perillosos per a la navegació. A finals d'octubre de 2012, despuix de varis dies de precipitacions excessives, es va produir una solsida que va derribar roques a lo llarc del cantó nort-occidental de l'illa, donant lloc a la formació de menuts illots que es varen transformar progressivament en una península i finalment en una fajana.

Corvo presenta una densitat forestal molt baixa (menys del 0,6 %), lo que correspon a un àrea d'1 hectàrea, subrallant les següents espècies: cedre de les Azores, criptomeria i llorer.

Esta illa va ser declarada en el més de setembre de 2007 com Reserva de la Biosfera per l'UNESCO, despuix d'una candidatura presentada a tal fi pel Govern Regional de les Azores. Esta important classificació confirma la calitat de la biosfera d'esta illa, que és molt variada, posseint una rica varietat de biòtops típics de la Macaronesia.