Fajana

Vista de la Fajana de Francesos, en l'illa canària de La Palma.

Fajã Rasa, una fajana típica de la costa nort de l'illa de Sant Jorge.

Punta del Sol queda situada en una fajana de la costa nort de l'illa de Sant Antão, Veta Verda

Una fajana (Plantilla:Lang-pt), també illa baixa, és un terme d'orige incert que designa un terreny pla, en general cultivat de menuda extensió, situat a la vora del mar, format per materials despresos dels penya-segats o per la penetració en la mar de colades de lava provinents de l'alvertent.

La paraula fajã està estesa en tota la Macaronesia lusófona, sent molt comuna en les Azores, a on apareix en casi totes les illes, en l'illa de la Madeira i en moltes illes de Veta Verda. António Cândido de Figueiredo, en el seu Nou Diccionari de la Llengua Portuguesa, definix fajã com tota la terra baixa i plana o com menuda extensió de terreny pla, susceptible de cultiu, junt a una roca, generalment en la ribera de la mar, formada en general per materials despresos per quebrades o acumulats en la hoz d'una ribera i assentades casi sempre en un banc de lava molt resistent. No obstant, en les Illes Canàries, que conformen la Macaronesia hispanohablante, s'utilisa el terme "fajana" com a equivalent a la paraula fajã portuguesa. De fet, en la pròpia toponímia insular de La Palma, entre atres illes de l'archipèlec canari, ha quedat reflectit este mateix fenomen, com queda de manifest en els casos de Fajana de Francesos i Fajana de Barlovent.

Encara que el terme fajana siga en general utilisat per a designar plataformes costeres, és a voltes utilisat en la toponímia de la Macaronesia unit a les menudes zones planes aniuades junt a monts o tossals en alvertents escarpadas. És el cas de les zones planes a on se situen les freguesias de Fajã de Baixo i de Fajã de Cim, en l'illa de Sant Miguel, abdós freguesias interiors sense qualsevol conexió a la costa. Lo mateixa ocorre en el topònim Fajã dones Ovelhas (Fajana de les Ovelles), un lloc elevat, en les faldes septentrionals de la Serra de Santa Bàrbara, en l'illa Terceira. En esta accepció la paraula es confon en el terme achada (trobada), també utilisat en la Macaronesia per a descriure una zona plana entre monts, en especial les plataformes planálticas suspenses entre els grans volcans centrals de les illes i la costa.

A pesar d'existir fajanas en casi totes les illes de la Macaronesia,  són més comuns i dicten en bona part la distribució de la població, en l'illa de Sant Jorge. En esta illa, les ciutats sedes dels seus dos municipis, Vés-les i Calheta, se situen en fajanas, lo mateixa ocorre en la vila de Lajes del Pico, en la veïna illa del Pico.

Tipos de fajanas

En esta vista satelital de l'erupció volcànica de la Palma de 2021, el fluix de lava es dirigix en direcció oest des dels penya-segats cap al Atlàntic, formant una fajana.

En consonancia con les seues característiques, orige i localisació, les fajanas poden ser classificades en:

• Fajanas costeres. Es tracta de fajanas en contacte directe en el llitoral.

• • Fajanas de delta lávico. Són fajanas creades quan les colades de lava alvancen sobre la mar, provocant la retirada de la llínea de costa. Estes fajanas, en general molt resistents a l'erosió de la mar per estar constituïdes per grans masses rocoses compactes i sense fissures apreciables, estan en general delimitades per costes abruptes, angulosas, fortament retallades, en grans cudols en la vora. La superfície d'estes deltes lávicos pot tindre cràters o cons llitorals, i l'erosió del front de la colada o un drenage posterior li conferixen freqüentment un aspecte similar al d'uns dits que s'adinsen en l'mar. Són freqüents els arcs rocosos costers i les coves submarines resultants de l'excavació erosiva per acció de l'mar.
  • Fajanas de talús o fajanas detrítiques. Són fajanas creades per l'acumulació de materials resultants de la solsida de les ales. Estes fajanas tendixen a ser més aplanadas i, per ser constituïdes per materials solts, fàcilment subjectes al transport per les ones, tenen en general costes de formes suaus i casi rectilíneas, en plages de vora rodada de dimensions variables. En la costa més exposta a les ones, en general les orientades al nort, es formen a voltes cordoneres de vores rodades que conduïxen a l'aparició de formacions lagunares (com succeïx en la Fajana de la Caldeira de Sant Crist). Els sols d'estes fajanas són en general molt fèrtils, encara que les més perilloses per a habitació humana, donada la recurrencia de les solsides. Els grans terremots tendixen a formar noves fajanas d'este tipo, com va ocórrer profusamente en el gran sisme del Manat de Deu, en la mitat este de Sant Jorge.
• Fajanas d'altitut i menudes (en portugués achadas o trobades). Són fajanas encaixades en pendents lluntanes a la mar, en general menudes valls aplanados al peu de montanyes o de cons volcànics.
  • Fajanas de pendent. Es tracta de plataformes formades com a conseqüència de quebrades que deixen plataformes d'extirpació en les pendents. En general de menuda extensió, presenten poc interés per a us humà, pero són importants com biòtops per a espècies que exigixen bona exposició solar i bon drenage.
  • Fajanas de peu o menudes (en portugués achadas o trobades). Són plataformes aplanadas existents al peu de les pendents o entre cons volcànics. El terme achada resulta d'interés com a llocs privilegiats de cultiu, preferits per a la permanència pels colonizadores quan les "trobaven" en explorar les illes.

Fajanas de l'illa de Sant Jorge (Azores)

Fajana de Vasc Martins, en la que es pot apreciar la rica biodiversitat de la flora.

Per a efectes de preservació i salvaguarda del patrimoni natural i cultural de les fajanas de l'illa de Sant Jorge, el concepte de fajana va ser objecte de consagració llegal, tenint el parlament de les Azores, a través del Decret Llegislatiu Regional n.º 32/2000/A, de 24 d'octubre, va definir que s'entén per fajana tota àrea de terreny relativament plana, susceptible d'albergar construccions o cultures, ubicada en la zona costera entre la llínea de la pleamar i la costa fins als 250 m d'altitut.

Pel seu orige, la geomorfología de les fajanas gana en general un caràcter de pronunciat amfiteatre, d'extensió i inclinament molt variables, en general en el decliu aumentant ràpidament en l'aproximació a la costa. En el cas de les fajanas llitorals, la costa que les delimita pel costat de terra és en general un penya-segat fòssil que manté el seu caràcter de penya-segat coster, incloent la flora i fauna que li són típiques.

Per les seues característiques climàtiques, particularment quan estan orientades cap al sur o sueste, i per l'abundància de recursos naturals, donada la facilitat d'accés a la mar, ya que virtualment totes les fajanas tenen la seua plaja, les fajanas varen ser llocs de fixació inicial dels colonizadores, havent segut a partir d'elles que irradiaron el poblament de les terres altes de l'interior.

La diferenciació climàtica és tal que en les fajanas costeres del sur de l'illa de Sant Jorge, en especial en la Fajã de São João, existixen microclima a on, en plantes dutes de Brasil, es varen fer menudes plantacions de café, les quals produïxen prop de 50 kg/planta/any de café.