Erupció volcànica de la Palma de 2021
La erupció volcànica de la Palma de 2021 es va iniciar el 19 de setembre en la zona de Montanya Rajada,[1] propenc a la localitat d'El Paraís del municipi d'El Pas, en l'illa de La Palma, pertanyent al archipèlec atlàntic de Canàries (Espanya).[2] Va ser l'última erupció en l'illa des de la del Teneguía en 1971 i l'última en Canàries des de la submarina del Ferro de 2011.[3][4][5][6] L'erupció del volcà de Tajogaite es va detindre el 13 de decembre despuix de 85 dies d'activitat,[7] sent l'erupció històrica més llarga registrada en l'illa i tercera en l'archipèlec, despuix de Timanfaya en Lanzarote i Tagoro en El Ferro.[8][9] El 19 de decembre de 2023 es va anunciar en el BOC les mides cautelars per la possible existència de valors geomorfològics, per lo que quedarien protegit el volcà de Tajogaite i el seu entorn, aixina com les dos fajanas.[1] El 9 de febrer de 2023 el Cabildo de la Palma va oficialisar en sessió plenària la denominació de Volcà de Tajogaite per a esta erupció.[10]
Antecedents
[editar | editar còdic]L'illa es troba enclavada en la zona atlàntica de la placa africana, a on existix activitat sísmica deguda a la tectónica regional.[11]
Entre el 7 d'octubre de 2017 i el 25 de juny de 2021 es varen registrar en la partix sur de La Palma fins a un total de huit series sísmiques, conegudes com eixams sísmics, en unes característiques similars.[12][13]
Un estudi científic publicat a principis de 2021,[14][15] que va tindre en conte els eixams sísmics habidos fins a llavors i que va utilisar, entre unes atres, una tècnica nova per a interpretar les observacions obtingudes durant anys per radars situats en distints satèlits, va posar de manifest determinades anomalies en el vall de Aridane que sugeririen una possible «reactivació» del seu subsol a partir de 2009 o 2010.[16] Si ben el mateix estudi reconeixia que en un 80 %, aproximadament, de situacions en este tipo d'anomalies, no es varen produir erupció volcàniques posteriors.[17]
En la matinada del dissabte 11 de setembre de 2021 va començar un nou eixam sísmic de baixa intensitat en el sur de l'illa. Fins al dumenge varen ser 31 moviments sísmics, en magnituts que varen oscilar entre 0,8 i 2 en l'escala mbLg.[18]
El dilluns 13 es varen alcançar els 1500 moviments sísmics en la zona del parc natural de Cim Vell, en els municipis de Fuencaliente, Mall i El Pas, lo que va dur a activar l'alerta de color groc (nivell d'alerta 2 en una escala de 4) en el Pla Especial de Protecció Civil i Atenció a Emergències per Risc Volcànic (Pevolca), per part del Govern de Canàries.[19][20]
Durant el dumenge 19 de setembre es varen registrar 327 terremots, destacant el sisme de 3,8 mbLg ocorregut a les 11:16 (hora local), àmpliament sentit en l'illa i en profunditat de 2 km.[21] Poc despuix, es va produir un de 3,1 mbLg.[21] Des de l'inici de l'activitat sísmica, es va constatar que la deformació de l'illa deguda a la pressió que el magma eixercix sobre la corfa terrestre havia fet elevar-se la zona de la possible erupció fins a entorn a uns 15 centímetros.[22][23]
A pesar d'esta situació, es va decidir no aumentar les mides de precaució, i per part del Cabildo de la Palma solament es va decidir començar l'evacuació d'a lo manco 40 persones en movilitat reduïda, aixina com partix del ganado present en la zona.[5][24]
Erupció
[editar | editar còdic]Setembre
[editar | editar còdic]19 de setembre
[editar | editar còdic]Despuix de més de 25 000 menuts terremots que varen assotar l'illa durant huit dies, a les 15:10 (hora local)[2] es va iniciar l'erupció en un parage denominat Cap de Vaca, en el lloc de les Taques, municipi d'El Pas.[2][25] L'erupció tenia inicialment dos fissures separades per 200 metros, i huit boques.[26] Autoritats com la Guàrdia Civil, que va desplegar sobre el terreny a més de 120 efectius, varen estimar que el número total d'evacuats podria superar els 10 000, consonante al recorregut que fera la lava cap a la costa. Igualment i en prevenció de que la lava tallara les carreteres d'accés als núcleus costers, es va evacuar Port Naos, La Pera, El Rem i Toll Vert, que hagueren quedat incomunicats. També es varen tancar al tràfic vàries carreteres per prevenció.[27]
20 de setembre
[editar | editar còdic]Durant el transcurs de les setze hores posteriors es varen produir tres colades de lava, aplegant estes a alcançar una altura de sis metros.[28] Es va evacuar a més de 5000 persones dels barris més pròxims a la trayectòria de les colades, entre elles a centenars de turistes.[29] A última hora del dia es va contabilisar una novena boca en la zona del barri de Tacande. Les colades de lava no eren molt decorregudes, lo que va facilitar l'evacuació; no obstant, en el seu alvanç cap a l'oceà -a aproximadament 700 metros per hora, i a una temperatura de 1075 °C- havien provocat numerosos danys materials,[25] com la destrucció total d'edificacions, vies de comunicació i instalacions pròximes a la zona de la primera erupció.[30]
21 de setembre
[editar | editar còdic]
Cap a les 14:00 hores la colada principal, que alvançava a una velocitat aproximada de 120 metros per hora, havia alcançat la localitat de Todoque, la més poblada de la zona afectada, en 1200 habitants.[31] En eixos moments la lava alvançava per dos llengües: la situada al suroest en Les Taques tenia «un moviment mínim» d'a penes uns 2 metros per hora, mentres que la segona, alimentada per la nova boca, va ser la que va alcançar Todoque.[31]
Durant la vesprada, Involcan va constatar l'aument del tremor sísmic i, conseqüentment, de l'activitat eruptiva de les quatre boques que seguien actives. Aixina mateix, s'apreciava una deformació del terreny de 25 cm.[32]
22 i 23 de setembre
[editar | editar còdic]El director tècnic del Pevolca, Miguel Ángel Morcuende, va parlar de periodo de «mini estabilitat»: encara que el volcà estava sent «prou explosiu», les colades de lava s'havien ralentisat i alvançaven en molta llentitut. A la seua volta, va confirmar que existien nou boques, havent quatre actives en una sola fissura.[33]
La directora del Institut Geogràfic Nacional (IGN) en Canàries, María José Blanco, va destacar que l'erupció entrava en una fase més explosiva, en gran emissió de cendres i disminució de la sismicidad. També va indicar que la colada seguia aminorar la seua velocitat a uns quatre metros per hora. Una de les dos colades, la que havia alcançat el barri de Todoque, seguia eixamplant el seu front i superava els 500 metros, mentres que la llengua més al nort s'havia detingut.[34]
24 de setembre
[editar | editar còdic]Es varen obrir dos boques més, creant dos colades que es desplaçaven ala avall a una velocitat entorn als 60-80 metros per hora. Poc més tart es va decretar l'evacuació de les poblacions de Tajuya, Tacande d'Avall, i la part de Tacande de Dalt no desestajada anteriorment. Ademés es va intensificar l'activitat explosiva i l'emissió de cendres, provocant la suspensió de totes les operacions comercials en els aeroports de La Palma i de La Gomera, per la presència d'estes partícules en l'aire i la poca visibilitat que produïen.[35]
25 de setembre
[editar | editar còdic]La part occidental del con principal de cendres volcàniques va sofrir una solsida. Ademés, es va obrir una nova boca que va provocar una colada de lava molt més intensa i decorreguda. Eixa nova colada es movia per damunt de la primera, que seguia alvançant molt llentament (pocs metros per hora) perque, en les parts més baixes, la viscosidad havia creixcut molt per la disminució de la temperatura de la lava. Per això va aumentar l'altura de la colada.[36]
La branca de la colada que estava en Todoque a penes alvançava. La deformació del terreny no havia variat molt en els tres dies anteriors. Això volia dir que el material que estava entrant al reservorio magmático s'estava compensant en el que estava eixint. Fins a eixe dia havia expulsat una miqueta més de 25 millons de metros cúbics de magma.[36]
La columna de fum i cendres volcàniques es va elevar a una altura de 6 quilómetros, i la cendra alcançava ya pràcticament a tota l'illa de la Palma i part de la Gomera. Esta circumstància va mantindre l'aeroport de la Palma inoperativo. Les navieres varen reforçar les seues llínees a l'illa de la Palma; no obstant, es varen produir grans coes de passagers peatonals en el port de Santa Creu.[37]
26 de setembre
[editar | editar còdic]L'última colada de lava es va reactivar alcançant una velocitat mija d'uns 100 metros per hora, sobrepassant el barri de Todoque, i discorrent aproximadament a uns 150 metros cap a l'oest del centre d'este núcleu poblacional. Cap a les 20:30 es va situar a 1600 metros de la costa.[38] El pas de la lava per este barri va deixar la cridanera image de la solsida del campanar de l'iglésia de sant Pío X.[39]
27 de setembre
[editar | editar còdic]Despuix d'una nit de gran activitat explosiva, cap a les 8:30 hora local es va produir una cessació de l'activitat. Per la seua banda l'activitat sísmica s'havia reactivat en el matí desplaçant-se al sur, en 16 terremots localisats en la zona nort de Fuencaliente de la Palma.[40] Els experts que monitorizan l'erupció varen calificar el paró d'un «procés normal» d'este tipo de erupció fisurales estrombolianas en les que s'alternen «continuïtat i discontinuidades».[41] Despuix de dos hores de paró el volcà va recomençar la seua activitat encara que durant la vesprada es va mantindre de nou tranquil fins que, passades les 19:00, hora local, una série d'explosions varen donar pas a una fase més efusiva en la que va abocar una major cantitat de lava.[42] Esta era ara menys viscosa en trobar-se a més temperatura degut a que procedia d'una major profunditat (erupció hawaiana). Eixa gran cantitat de lava en ser més decorreguda va descendir a més velocitat i a pesar de discórrer pel mateix camí, va eixamplar les colades aumentant la destrucció fent desaparéixer construccions que havien resistit fins a llavors.[43]
Fins a eixe dia, l'erupció havia abocat 46,3 millons de metros cúbics de material magmático (cendres i lava).[44]
28 de setembre
[editar | editar còdic]Durant la vesprada, la lava va sobrepassar la montanya de Todoque tallant la carretera de la costa i arrasant al seu pas hivernàculs de plataneras, en la consegüent solsida de gasos tòxics de plàstics i fertilisants.[45] Finalment cap a les 23:02 (hora local), la colada de lava va conseguir alcançar la mar, en la plaja del Perdut del municipi de Tazacorte.[46]
29 de setembre
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Cap al migdia ya s'havia format una plataforma d'uns 500 metros d'ample que en Canàries rep el nom d'illa baixa o fajana,[47][48][49] guanyant terreny a l'mar. L'entrada de lava estava sent tranquila i els penachos de gasos potencialment tòxics es dissipaven sense causar problemes de salut.[50]
Octubre
[editar | editar còdic]1 d'octubre
[editar | editar còdic]Entorn a les 2:30 (hora local), a uns 400 metros al nort de la boca principal, es va obrir una nova via de efusión de lava en dos boques separades per uns 15 m en la conseqüent aparició d'una nova colada que discorria en eixos moments cap a la mar, de forma paralela a la colada principal.[51] Per un atre costat despuix de dos dies, la fajana formada estava a una distància superior a 475 m de la llínea de costa, alcançant la profunditat de 30 m. La superfície coberta va aplegar a 27,7 ha. L'arribada de lava a la mar seguia produint un penacho marí en núvols de vapor d'aigua i atres gasos possiblement tòxics, que es concentren en una menuda àrea al voltant del contacte.[52]
7 d'octubre
[editar | editar còdic]A les 12:17 (hora local) es va registrar un terremot de magnitut 4,3 mbLg, el més fort fins a eixe moment, localisat en Vila de Mall a una profunditat de 25 km.[53] També es varen registrar un atre de magnitut 3,8 a 36 quilómetros i un atre de 3,4 en Fuencaliente a nivell mig de 12 km. Ademés, la colada principal canalisada a la mar es desgajó a l'altura de la montanya de Todoque, prenent una nova direcció paralela a la principal i acostant-se a la costa en la zona de la plaja del Charcón.[54]
9 d'octubre
[editar | editar còdic]A lo llarc de la matinada i la vesprada del dissabte es varen produir vàries solsides en l'ala nort del cràter provocant que la colada es desparramara en vàries direccions i accelerara la seua velocitat. A lo manco tres colades noves varen alvançar cap al polígon industrial del Carreró de la Gata. Per un atre costat la sismicidad va créixer lleument en seismes situats a uns 20 quilómetros de profunditat, lo que, junt a l'estabilitat de les deformacions del terreny, varen dur al Pevolca a descartar a curt determini l'aparició d'un atre centre emissor llunt del cràter.[55]
10 d'octubre
[editar | editar còdic]La nova colada del volcà va sepultar els últims edificis en peu de Todoque.[56] Despuix de tres semanes d'erupció la lava havia afectat a 525 hectàrees i a més de 1200 construccions.[57]
14 i 15 d'octubre
[editar | editar còdic]El dijous 14 a les 2:27 (hora local) es va registrar un sisme de magnitut 4,5 en escala mbLg a 37 km de profunditat en Vila de Mall.[58] Al sendemà per la vesprada es va obrir un nou centre eruptivo al suroest del cràter, inicialment emetia piroclastos, gasos i vapor d'aigua, considerant-se un fenomen normal en este tipo de erupció.[59]
16 d'octubre
[editar | editar còdic]A les 7:07 (hora local) es registren dos sismes molt seguits de magnituts 4,3 i 4,5 mbLg a 37 i 34 quilómetros de profunditat. En principi es va registrar com un sol terremot de magnitut 4,5, pero finalment este "error" va ser corregit.[60]
20 d'octubre
[editar | editar còdic]
La colada nort va travessar el barri de L'Estany, formada per dos llengües de material magmático varen discórrer fins al creuament que dividix el poble, engolint-se la gasolinera i la farmàcia i aplegant a escassos metros del colege CEIP L'Estany.[61] Dita localitat havia segut desestajada una semana abans quan la lava es va desviar cap al nort.[62]
Este mateix dia a les 22:48 (hora local), es va registrar un terremot de magnitut 4,8 en escala mbLg, el més fort des de l'inici de l'erupció. Est va ser sentit en tota l'illa i al nort de Tenerife a pesar de la seua profunditat de 39 quilómetros.[63]
23 d'octubre
[editar | editar còdic]El con principal va sofrir una solsida parcial en el consegüent desbordament de lava per una boca secundària.[64] Es varen registrar 30 terremots, entre els quals, 10 eren de magnitut major a 3 en escala mbLg. Els majors varen ser de 4,3 i 4,9, sent este últim el major produït des de l'inici de l'erupció i localisat a 38 quilómetros de profunditat.[65][66]
30 i 31 d'octubre
[editar | editar còdic]Es registren per primera volta terremots de magnitut major a 5 en escala mbLg des de l'inici de l'erupció. Un d'ells el dia 30 a les 7:24 (hora local), a 35 quilómetros de profunditat al suroest de Vila de Mall i va ser sentit tant en La Palma com en Tenerife, La Gomera i El Ferro.[67] El segon terremot es va produir també en Vila de Mall, a 38 quilómetros de profunditat al sendemà a les 17:52 (hora local).[68]
Novembre
[editar | editar còdic]
4 de novembre
[editar | editar còdic]La disminució pronunciada del tremor des del dia anterior (dimecres 3) i la reducció paulatina del volum de diòxit de sofre (SO2), en descens des del 25 de setembre, varen ser considerats com el primer signe positiu en l'evolució de l'erupció. A pesar de les senyes l'elevada sismicidad profunda (un sisme, de magnitut 5 i en intensitat de grau IV-V, es va produir a les 8:27 hores del dimecres 3, solament tres segons despuix d'una atra tremolació de magnitut 4,8 mbLg) obligaven a ser cautos sobre aventurar un fi de l'erupció propenc.[69]
10 de novembre
[editar | editar còdic]A la 1:45 (hora local) una nova colada va alcançar la mar, per segona volta des de l'inici de l'erupció, al sur de la fajana inicial, en la plaja dels Guirres.[70] Eixe mateix dia, la nova fajana va continuar estenent-se fins a alcançar l'original, de tal manera que abdós varen quedar unides.[71] Dos dies més tart es va unir en la creada per l'erupció del volcà de Sant Joan en 1949.[72]
12 de novembre
[editar | editar còdic]Un home d'uns setanta anys del municipi del Pas va ser trobat mort en una vivenda del barri de Corazoncillo, en el llímit entre els municipis dels Plans de Aridane i El Pas. Es va atribuir la seua mort a una caiguda de la teulada mentres netejava la cendra volcànica.[73] No obstant, dos dies més tart no s'havia descartat que el seu decés anara per atres causes, com a inhalació de gasos o un infart.[74]
17 de novembre
[editar | editar còdic]El IGN va comunicar un aument en el número de terremots localisats diàriament fins als 210 sismes, sifra significativament major a la dels dies anteriors en sifres entorn als trenta terremots diaris. A les 7:17 (UTC) va tindre lloc un terremot de magnitut 4,7 mbLg, el de major intensitat en les 24 hores anteriors a la publicació de la nota de prensa.[75][76]
19 de novembre
[editar | editar còdic]Es va produir un nou terremot de magnitut 5,1 mbLg baix la Vila de Mall a la 1:08 (UTC), sent el de major magnitut des de l'inici de l'erupció i, de la mateixa manera que atres terremots produïts durant l'erupció es va poder sentir tant en l'illa com en les illes veïnes. És el quint terremot que supera la magnitut 5 des de l'inici de l'erupció.[77]
20 de novembre
[editar | editar còdic]El comité científic del Pla d'emergències volcàniques de Canàries (Pevolca) va elevar l'índex de explosividad de 2 a 3, en una escala de 8, ya que s'havien superat els 10 millons de metros cúbics de material piroclástico emés i no perque es produïen canvis ni en el mecanisme eruptivo ni en la explosividad.[78] Des de l'inici de l'erupció s'havia estimat este índex com 2.[79]
22 de novembre
[editar | editar còdic]La lava va aplegar a la mar per quarta volta, esta volta a uns 2 quilómetros al nort de la primera fajana i uns 3 quilómetros al sur del Port de Tazacorte, este succés va provocar el confinament de 3000 persones del municipi de Tazacorte, per l'exposició a gasos.[80]
25 de novembre
[editar | editar còdic]Va aparéixer una nova boca al sur del con principal del volcà i que va originar una nova colada en una lava molt més decorreguda i menys viscosa.[81]
28 de novembre
[editar | editar còdic]Sobre les 3:00 del matí es va obrir una nova boca que va escomençar a formar un nou con secundari.[82]
29 i 30 de novembre
[editar | editar còdic]El con principal va deixar d'expulsar lava i cendres durant casi 30 hores, no obstant, mentrestant el con secundari continuava actiu. Despuix d'este periodo de temps el con principal va reprendre la seua activitat.[83][84]
Decembre
[editar | editar còdic]12 de decembre
[editar | editar còdic]L'erupció volcànica es va convertir en la més llarga registrada, quan va alcançar els 85 dies d'activitat contínua. Anteriorment, l'erupció del volcà Tajuya en 1585 va ser la més llarga en 84 dies. No es dispon de senyes fiables sobre les erupció volcàniques anteriors.[85]
13 de decembre
[editar | editar còdic]El tremor volcànic pràcticament va desaparéixer des de la nit del 13 de decembre, no obstant, es varen registrar numerosos terremots de menuda magnitut[76] i el volcà va crear un gran núvol de gasos que va obligar a confinar a 33 000 veïns.[86]
17 de decembre
[editar | editar còdic]Despuix de quatre dies sense activitat, els experts es varen mostrar esperançats davant un provable final del procés eruptivo, marcant un determini de 7 dies més per a confirmar-ho.[87]
25 de decembre
[editar | editar còdic]El conseller portaveu del Govern de Canàries, Juliol Pérez, va anunciar que l'erupció havia finalisat el dia 13 de decembre despuix de 85 dies i 8 hores d'activitat.[8][9]
Reconstrucció
[editar | editar còdic]De les aproximadament 7000 persones que varen ser evacuades en un perímetro de seguritat, prop de 1000 varen començar a retornar el 3 de giner de 2022, aquells casos en els que les seues vivendes no havien resultat danyades per la lava. Per a això, prèviament es varen tindre que realisar medicions que descartaren la presència de gasos tòxics i es devien complir en certes normes: no accedir a garajos, trasters o sòtols, a on encara podia haver bosses de gasos, mantindre ben ventilada la vivenda, estar sempre acompanyats i abandonar el lloc en cas de sentir marejos o nàusees.[88]
En juny de 2022 es va crear el Comissionat Especial del Govern per a la Reconstrucció de l'Illa de la Palma en ranc de Subsecretaria d'Estat i dependència directa del Ministeri de la Presidència, Relacions en les Corts i Memòria Democràtica, sent el Comissionat el palmero Héctor Esquerre encarregat de la coordinació i impuls de les actuacions adoptades per l'Administració General de l'Estat per a la reparació dels danys ocasionats per les erupció volcàniques i per a la reconstrucció de l'Illa de la Palma.[89]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Notícies volcanologia». www.ign.es. Consultat el 2021-10-16.
- ↑ «La Palma escomença a evacuar davant un escenari més propenc d'erupció». La Vanguardia. Consultat el 2021-09-19.
- ↑ «Entra en erupció el volcà en La Palma». EL PAÍS. Consultat el 2021-09-19.
- ↑ 5,0 5,1 «La Palma: les impressionants imàgens de l'erupció d'un volcà en les illes Canàries».
- ↑ «canviar-la-història-de-la-humanitat-krakatoa-santorini-eyjafjallajokull-vesubio.html Els volcans que varen canviar l'història de la humanitat: Krakatoa, Santorini, Eyjafjallajökull, Vesubio…».
- ↑ CESIC.Institut d'Estudis Hispànics de Canàries.Consultat el 25-12-2023.
- ↑ 8,0 8,1 «de-85-dias-i-8-hores-de-duracion-i-1-219-hectareas-de-colades/ L'erupció de la Palma es declara finalisada despuix de 85 dies...». www3.gobiernodecanarias.org. Consultat el 2021-12-25.
- ↑ 9,0 9,1 «Fi del volcà de Cim Vell» (en és). Canàries7. Consultat el 2021-12-25.
- ↑ «El Cabildo oficialisa en sessió plenària la denominació de Volcà de Tajogaite per a l'última erupció de l'Illa | Cabildo de la Palma». www.cabildodelapalma.es. Consultat el 2024-02-12.
- ↑ «Descripció geològica de Canàries» (en és). www.ign.es. Consultat el 2022-07-13.
- ↑ «Este és el sò de l'eixam sísmic de Cim Vell». ElDiario.és. Consultat el 2021-09-21.
- ↑ IGN. «Notícies d'interés i informe mensual». Consultat el 21 de setembre de 2021.
- ↑ Institut de Geociencias (CSIC-UCM). «Un grup de científics liderats per el IGEO ya va detectar l'inici de la reactivació volcànica en l'illa de la Palma en 2009-2010». Institut de Geociencias (Consell Superior d'Investigacions Científiques-Universitat Complutense de Madrit). Consultat el 2021-09-30.
- ↑ «Gasos tòxics i nous sismes: els riscs del volcà de la Palma despuix de l'erupció». El Confidencial. Consultat el 2021-09-24.
- ↑ «avisar-de-la-reactivacion-del-volcan-de-la-palma.html “Tot quadrava”: els experts que varen avisar de la reactivació del volcà de la Palma». El País.és. Consultat el 2021-09-23.
- ↑ Fernández, José; Escayo, Joaquín; Hu, Zhongbo. et al. «Detection of volcanic unrest onset in La Palma, Canary Islands, evolution and implications». Scientific Reports. Consultat el 2021-09-23.
- ↑ «Eixam sísmic en La Palma en 31 tremolació de menuda magnitut». ElDiario.és. Consultat el 2021-09-19.
- ↑ «Activen l'alerta groga en La Palma per risc d'erupció volcànica». La Vanguardia. Consultat el 2021-09-19.
- ↑ Bolletí Oficial del Canàries.(154)Consultat el 11-10-2021.
- ↑ 21,0 21,1 «Informació del Terremot». Geoportal oficial de l'Institut Geogràfic Nacional d'Espanya. Consultat el 2021-10-04.
- ↑ «La superfície de la Palma s'eleva fins als 15 centímetros i l'activitat sísmica s'accelera». La Vanguardia. Consultat el 2021-09-20.
- ↑ «El Involcan detecta una gran reserva de magma baix La Palma responsable d'alimentar l'erupció de Tajogaite de 2021 | INVOLCAN». www.involcan.org. Consultat el 2023-12-25.
- ↑ «Comença l'evacuació preventiva de persones en movilitat reduïda en núcleus de risc de la Palma». Europa Press. Consultat el 2021-09-19.
- ↑ 25,0 25,1 «La Palma: A l'octau dia, va esclatar el volcà». Agència EFE. Consultat el 2021-09-25.
- ↑ «L'erupció té dos fissures separades per 200 metros i huit boques». Agència EFE. Consultat el 2021-09-25.
- ↑ «La Guàrdia Civil preveu evacuar en La Palma entre 5.000 i 10.000 persones». Agència EFE. Consultat el 2021-09-25.
- ↑ «Erupció La Palma: una nova boca alimenta les llengües de lava i obliga al desestage de 700 persones més». www.lasexta.com. Consultat el 2021-09-25.
- ↑ «Més de 5.000 evacuats per erupció volcànica en l'illa espanyola de la Palma». Agència EFE. Consultat el 2021-09-25.
- ↑ «L'aparició d'una novena boca activa del volcà provoca nous desestages en La Palma». El HuffPost. Consultat el 2021-09-20.
- ↑ 31,0 31,1 «Vídeo: La lava aplega al barri de Todoque». Canàries7. Consultat el 2021-09-21.
- ↑ «Aumenta l'activitat explosiva concentrada en quatre boques obertes per l'erupció en La Palma». El HuffPost. Consultat el 2021-09-22.
- ↑ «El volcà entra en 'zona d'estabilitat', en colades més llentes, quatre boques actives i solament una fissura». www.europapress.es. Consultat el 2021-09-22.
- ↑ «Blanco: «Una de les llengües s'ha detingut. És la que està més cap al nort»». Canàries7. Consultat el 2021-09-23.
- ↑ «El volcà de la Palma es fa més explosiu: s'òbrin dos noves boques eruptivas i s'ordena l'evacuació obligatòria de vàries poblacions». ElDiario.és. Consultat el 2021-09-24.
- ↑ 36,0 36,1 «El con del volcà de la Palma es trenca i deixa “una colada enorme” en direcció a la mar». El HuffPost. Consultat el 2021-09-26.
- ↑ «La cendra nuvola l'aeroport de la Palma». EL PAÍS. Consultat el 2021-09-26.
- ↑ «La lava sobrepassa Todoque i està a 1,6 quilómetros de la costa». infobae. Consultat el 2021-09-27.
- ↑ «La lava derroca el campanar de Todoque i la colada es reactiva». AS.com. Consultat el 2021-09-27.
- ↑ «El volcà es reactiva despuix del paró». Canàries7. Consultat el 2021-09-27.
- ↑ «El paró del volcà entra “dins del procés normal” d'este tipo d'erupció». La Vanguardia. Consultat el 2021-09-27.
- ↑ «de-20210927200627-nt.html El volcà es reactiva en noves explosions i expulsió de lava». Canàries7. Consultat el 2021-10-02.
- ↑ «La lava creua la carretera de la costa en el seu camí cap a la mar». AS.com. Consultat el 2021-09-30.
- ↑ «L'erupció del volcà proseguix en normalitat: 46,3 millons de metros cúbics de lava i acostant-se a la mar». www.europapress.es. Consultat el 2021-09-28.
- ↑ «La colada sobrepassa la montanya de Todoque i s'acosta més a la mar». Canàries7. Consultat el 2021-09-29.
- ↑ «la-mar.html La lava del volcà de la Palma aplega a la mar». EL PAÍS. Consultat el 2021-09-29.
- ↑ «fajana | Diccionari de la llengua espanyola». «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-10-01.
- ↑ (2002) Diccionari històric-etimològic del parla canària, Santa Creu de Tenerife: ETC Editora de Temes Canaris. ISBN 84-95691-31-0.
- ↑ Trapero, Maximiano (1999). Diccionari de toponímia canària: lèxic de referència oronímica, Las Palmas de Gran Canària: Fundació d'Ensenyança Superior a Distància de les Palmes de Gran Canària. ISBN 84-923422-6-9.
- ↑ «La lava del volcà de la Palma crea una enorme delta de 500 metros d'ample i decolora la mar». ElDiario.és. Consultat el 2021-09-29.
- ↑ «S'obri una nova boca en el volcà de la Palma». eldia.és. Consultat el 2021-10-01.
- ↑ «de-la-aparicion-de-dos-centres-de-emision/ El PEVOLCA monitoriza l'alvanç d'una nova colada despuix de la...». www3.gobiernodecanarias.org. Consultat el 2021-10-02.
- ↑ «La Palma registra el major terremot des de l'erupció volcànica, de magnitut 4,3». Món Deportiu. Consultat el 8 d'octubre de 2021.
- ↑ «de-comenzo-erupcion-202110071407_notícia.html La llengua de lava del volcà de la Palma es dividix i amenaça noves zones en el seu camí a la mar». abc. Consultat el 2021-10-09.
- ↑ «Varis solsides en la cara nort del volcà de la Palma acceleren el fluix de les colades». El País. Consultat el 2021-10-09.
- ↑ «Todoque, sepultat per complet baix la lava: la nova colada arrasa en lo que s'anava salvant de l'erupció». www.lasexta.com. Consultat el 2021-10-11.
- ↑ «La lava ya ha destruït 525 hectàrees i ha afectat a més de 1200 construccions». rtve.
- ↑ «de-inici-erupcion-palma-202110141018_notícia.html Es registra un terremot de 4,5, el de major magnitut des de l'inici de l'erupció en La Palma». ABC. Consultat el 14 d'octubre de 2021.
- ↑ «El volcà de la Palma obri una nova boca al surest». RTVC. Consultat el 15 d'octubre de 2021.
- ↑ «El terremot de 4.5 registrat hui en La Palma resulten ser dos sismes molt seguits de 4.3 i 4.5». www.europapress.es. Consultat el 2021-10-16.
- ↑ «La lava entra en el cor de l'Estany i s'ordena evacuar atres cinc barris». Canàries7. Consultat el 2021-10-22.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada:3 - ↑ «Registrat un terremot de 4,8 en La Palma, el major des de que va començar l'erupció». ElDiario.és. Consultat el 2021-10-22.
- ↑ «Es derroca part del con principal del volcà de la Palma: açò és lo que pot ocórrer segons la direcció que prenga la lava». www.lasexta.com. Consultat el 2021-10-23.
- ↑ «de-la-erupcion-del-volcan/ Un terremot de magnitut 4,9 va sacsar l'illa de la Palma, el major des de l'erupció del volcà». infobae. Consultat el 2021-10-23.
- ↑ «Un terremot de 4,9 de magnitut, el major des de l'inici de l'erupció del volcà, sacsa La Palma». El País. Consultat el 2021-10-23.
- ↑ «La Palma registra un terremot de magnitut 5, el major fins a la data». elperiodico. Consultat el 2021-11-01.
- ↑ «La Palma tremola en el segon terremot de magnitut 5». ElDiario.és. Consultat el 2021-11-01.
- ↑ «¿El principi del fi del volcà? El tremor i les emissions de diòxit de sofre baixen». Canàries7. Consultat el 2021-11-04.
- ↑ «[1]», eldiario.és.
- ↑ «[2]», eldiario.és. Consultat el 12 de novembre de 2021.
- ↑ «La nova fajana del volcà de la Palma s'unix a l'antiga de Sant Joan de 1949». telecinco. Consultat el 2021-11-22.
- ↑ «Mor un home de 70 anys en La Palma i s'investiga si va poder caure-li el sostre per la cendra del volcà». El HuffPost. Consultat el 2021-11-15.
- ↑ «La família del mort en el volcà: "No li va caure el sostre damunt, va morir en l'interior de la casa"». El Món.és. Consultat el 2021-11-15.
- ↑ «Notícies volcanologia». www.ign.es. Consultat el 2021-11-18.
- ↑ 76,0 76,1 «Histograma confeccionat per el IGN» (gràfic). Institut Geogràfic Nacional. Consultat el 18 de novembre de 2021.
- ↑ «de-erupcion-20211119_1628352 Revisen a 5,1 el sisme de Mall, el del major magnitut des de l'erupció». COPE. Consultat el 2021-11-19.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaVEI - ↑ «Overall Orange alert Volcanic eruption for La Palma» (en en) (2021-09-27).
- ↑ «Nous confinaments en Tazacorte per l'arribada d'una atra colada a la mar». El HuffPost. Consultat el 2021-11-22.
- ↑ «Involcan confirma l'aparició d'una nova boca eruptiva al sur del con del volcà en La Palma». AS.com. Consultat el 2021-11-26.
- ↑ «S'obri una nova boca en el volcà de la Palma, que forma una colada» (en és). ElDiario.és. Consultat el 2021-12-03.
- ↑ «El con principal del volcà deixa d'emetre lava i cendres, pero no el secundari» (en és). www.efe.com. Consultat el 2021-12-03.
- ↑ «Torna a entrar en erupció el con principal del volcà de la Palma» (en és). sport. Consultat el 2021-12-03.
- ↑ «Els gasos expulsats pel volcà de la Palma obliguen a confinar a 33.000 persones». El País. Consultat el 2021-12-13.
- ↑ «El volcà desconcerta en el tremor «desaparegut» i la columna d'emissió més alta registrada» (en és). ABC.és. Consultat el 2021-12-14.
- ↑ «Quarta jornada d'inactivitat en el volcà de la Palma». RTVE.és. Consultat el 2021-12-20.
- ↑ «L'emoció dels palmeros que retornen a les seues cases despuix de tres mesos: "És un regal de Reis"». RTVE. Consultat el 3 de giner de 2022.
- ↑ «a-reconstruir-la-illa-de-la-palma-de-els-efectes-de-la-erupcion-del-volcan.html El Govern crea un comissionat per a reconstruir l'illa de la Palma dels efectes de l'erupció del volcà». El País. Consultat el 2022-06-10.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Erupción volcánica de La Palma de 2021» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.