Illa de Fayal
L'illa de Fayal (en portugués: Faial) és la quinta illa més gran de l'archipèlac de les Azores, Portugal. La seua capital és Horta.
Descripció
L'illa es troba en el grup central de l'archipèlac de les Azores i forma part de les cridades "illes del triàngul", junt en San Jorge i en la veïna illa de Pico separada pel Canal de Fayal, un estret braç de mar d'uns 8 km d'esgambi. L'illa té una extensió propenca als 172 km², en 21 km de llarc i un esgambi màxim de 14 km.[1] El punt de l'illa més alt és el Cabeço Gros, en una altura de 1043 m s. n. m. Fayal també és coneguda com l'illa del blau de les Azores, per la seua gran varietat de plages i flors, i també alguns habitants de Portugal la criden el Paraís de les Azores. Oferix des de la plaja una magnífica vista del volcà de Pico. Va ser descoberta en 1427.
L'illa, que en el passat va dependre de la caça de ballenes i l'agricultura, va ser pròspera fins a l'erupció del Capelinhos en 1957. Les comunitats de les costes septentrional i occidental es varen vore molt afectades per l'erupció del volcà, puix terres agrícoles varen quedar inutilisades i cobertes en arena i cendra. Açò va dur a l'emigració de quatre mil persones als Estats Units, dirigits per membres de la diàspora portuguesa en Nova Anglaterra i l'influent senador de Massachusetts, John F. Kennedy. Ademés, la caça de ballenes, com un negoci comercial viable, va anar llentament retallada en innovacions en el sector químic i la lluita pels drets dels animals.
Geografia

Junt en atres illes de l'archipèlac de les Azores, Fayal és d'orige volcànic i està prop de la llínea divisòria entre les plaques tectòniques d'Europa i Amèrica del Nort. De fet, l'illa es pot considerar (des d'una perspectiva geofísica), el punt més occidental d'Europa (les dos illes a l'oest de Fayal, Corvo i Flores, ya estan en la placa d'Amèrica).
Visualment, l'illa es caracterisa per ser un pentàgon irregular, que ocupa un àrea d'aproximadament 173 quilómetros quadrats, i format per una falla transformante que s'estén des de la Cordillera de l'Atlàntic Mig a les falles de Hirondella. Esta és la mateixa falla que dividix el restant del grup central d'illes a lo llarc d'una direcció oest-noroest a l'orientació este-surest. Encara que format per events vulcanológicos complexos, la massa de terra actual està dominada pel cràter del seu volcà central, en flancs relativament suaus de pendent, que mostra pocs signes d'erosió.

La naturalea de l'estructura de l'estratovolcà en l'illa convergix en el complex volcànic de la caldera central, encara que el punt més alt es produïx a lo llarc de la ribera sur, en el cim de Cabeço Gros (1.043 m sobre el nivell de la mar). La Caldeira (Caldera) és casi circular, 2000 m de perímetro, en una profunditat de 400 m per baix del cim del Cabeço Gros. El seu centre es dividix per pantans d'aigua, xares i està rodejada de tallats casi verticals en una vegetació diversa, abdós endèmiques o invasivas de la Macaronesia. Està constituït per material piroclàstic i lahars.
Referències
- ↑ Portal d'Archius Espanyols (ed.): «Illa de Fayal (Azores, Portugal)».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla de Fayal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.