Finances

Les finances

Les finances són una branca de la administració d'empreses i de la economia que estudia l'intercanvi intertemporal de capital entre individus, empreses, o Estats, en l'incertitut i el risc que estes activitats comporten. Es dedica a l'estudi de l'obtenció de capital per a l'inversió en bens productius i de les decisions d'inversió dels aforradors. És la disciplina que, per mig de l'auxili d'atres disciplines, tals com la Contabilitat, el Dret i l'Economia, tracta d'optimisar el maneig dels recursos humans i materials de l'empresa, de tal forma que, sense comprometre la seua lliure administració i desenroll futur, obtinga un benefici màxim i equilibrat per als amos o socis, els treballadors i la societat.

Aixina mateix, el seu estudi es basa en la obtenció i la administració dels diners per a conseguir els seus respectius objectius, prenent en conte tots els riscs que ella implica, basant-se en tots i cada u dels seus components que l'integra per a mantindre un bon control.

Les finances estudien cóm els agents econòmics (empreses, famílies o Estat) deuen prendre decisions d'inversió, aforro i despesa en condicions d'incertitut. Al moment de prendre estes decisions els agents poden optar per diversos tipos de recursos financers tals com: diners, abonaments, accions o derivats, incloent la compra de bens de capital com a maquinàries, edificis i atres infraestructures. Vore diferència entre aforro i inversió. Les finances va lligada en l'administració. Per eixemple, en considerar un nou producte, l'administrador financer requerix que el personal de finances li proporcione els càlculs de presupost. I la funció de les finances administratives pot descriure's àmpliament en considerar el seu paper dins de l'organisació, la seua relació en l'economia i la contabilitat i les principals activitats de l'administrador financer. Està relacionat en les transaccions i en l'administració dels diners. En eixe marc s'estudia l'obtenció i gestió, per part d'una companyia, un individu, o del propi Estat, dels fondos que necessita per a complir els seus objectius, i dels criteris en que dispon dels seus actius; en atres paraules, lo relatiu a l'obtenció i gestió dels diners, aixina com d'atres valors o succedàneus dels diners, com lo són els títuls, els abonaments, etc. Segons Bodie i Merton, les finances «estudien la manera en que els recurss escassos s'assignen a través del temps». Les finances tracten, per lo tant, de les condicions i l'oportunitat en que es conseguix el capital, dels usos d'est, i les tornades que un inversioniste obté de les seues inversions.

L'estudi acadèmic de les finances es dividix principalment en dos branques, que reflectixen les posicions respectives d'aquell que necessita fondos o diners per a realisar una inversió, cridada finances corporatives, i d'aquell que vol invertir els seus diners donant-li-ho a algú que ho vullga usar per a invertir, cridada valuación d'actius. L'àrea de finances corporatives estudia cóm li convé més a un inversioniste conseguir diners, per eixemple, si venent accions, demanant prestat a un banc o venent deute en el mercat. L'àrea de valuación d'actius estudia cóm li convé més a un inversioniste invertir els seus diners, per eixemple, si comprant accions, prestant/comprant deute, o acumulant diners en efectiu. Estes dos branques de les finances es dividixen en atres més. Algunes de les àrees més populars dins de l'estudi de les finances són: Intermediació Financera, Finances Conductista, Microestructura dels Mercats Financers, Desenroll Financer, Finances Internacionals, i Finances de Consumidor. Una disciplina recentment creada són les neurofinanzas, branca de la neuroeconomía, encarregada de l'estudi dels biaix relacionats en el maneig de l'economia.

Les finances personals són l'aplicació de les finances i els seus principis a una persona o família en el seu desig de realisar les seues activitats en la millor distribució de diners per a això. Aixina, deuen reconéixer cóm ocupar els seus ingressos en educació, salut, alimentació, vestimenta, segurs, luxos, transport, etc. Es deuen tindre en conte els ingressos, les despeses, els aforros i sempre establint els riscs i els events futurs. Part de les finances personals són els chècs, els contes d'aforro, les targetes de crèdit, els préstams, les inversions en el mercat de valors, els plans de jubilació, els imposts, etc.

Conceptes clau

• Risc i benefici: Els inversors actuen en els diferents mercats intentant obtindre el major rendiment per als seus diners al mateix temps que pretenen minimisar el risc de la seua inversió. El mercat de capitals oferix en cada moment una frontera eficient, que relaciona una determinada rendabilitat en un determinat nivell de risc o volatilitat. L'inversor obté una major rendabilitat esperada a canvi de soportar una major incertitut. El preu de l'incertitut és la diferència entre la rendabilitat de l'inversió i el tipo d'interés d'aquells valors que es consideren segurs. A esta diferència la coneixem com a prima de risc.

• El valor dels diners en el temps: Davant la mateixa cantitat de diners, un inversor preferix dispondre d'ella en el present que en el futur. Per això, el transvase intertemporal de diners conta en un factor de desconte (si intercanviem renda futura per capital present, per eixemple, en un préstam hipotecari), o en una rendabilitat (si ìntercambiamos renda present per renda futura, per eixemple, en un pla de pensions). Este concepte clau, es fonamenta que el temps té un cost financer, puix els diners disponibles hui pot invertir-se i generar interessos o destinar-se a oportunitats que incrementen el seu valor. En canvi, els diners futurs està subjecte a riscs, inflació i pèrdua de poder adquisitiu. Comprendre este concepte permet evaluar correctament inversions, préstams o decisions d'aforro, ya que cada fluix de diners deu comparar-se en una mateixa base temporal. En síntesis, el valor dels diners en el temps representa el pont entre el present i el futur, guiant totes les decisions financeres racionals.

• Taxa d'interés: i representa una taxa d'intercanvi entre el preu dels diners al dia d'hui en térmens dels diners futurs. En Espanya la taxa d'interés és coneguda com el tipo d'interés. La taxa d'interés afecta directament el consum, el comerç i l'inversió, puix partix del consum es paga per mig de targetes de crèdit, part de la mercaderia comprada i venuda pels comerços és comprada a crèdit, i les inversions sempre es recolzen en préstams bancaris o emissió de deute per mig d'abonaments: En pujar la taxa d'interés el consum i l'inversió disminuïxen, puix individus i empreses troben més difícil pagar els seus deutes; en baixar la taxa d'interés el consum i l'inversió aumenten per l'estímul que representa pagar menys interessos. Esta relació entre taxa d'interés, consum i inversió és utilisada pels dissenyadors de polítiques macroeconòmiques per a manipular-els per a afectar creiximent econòmic, ocupació i inflació: Per a disminuir l'inflació induïxen un aument en les taxes d'interés; quan volen aumentar l'ocupació, induïxen la seua disminució. Tals accions usualment són portades a terme per mig del Banc Central de cada país en establir la cridada taxa de desconte - la taxa d'interés a la qual presta diners als bancs. Este canvi en la taxa de desconte impacta els costs dels diners en els bancs i, per tant, impacta la taxa d'interés que tals bancs cobren pels seus préstams.

• La relació entre liquidea i inversió: La necessitat de contar en diners líquits tants per a l'intercanvi per bens i servicis com per a realisar una inversió fa que el mercat de la mercaderia-diners tinga la seua pròpia oferta i demanda, i els seus propis costs i preus.

• Costs d'oportunitat: Fa referència al sacrifici que deu fer qualsevol agent que participe en un mercat en decidir prescindir d'un consum o d'una inversió per a amprar els seus recursos, sent estos per definició escassos, en un atre proyecte.

• Inflació: Procés econòmic que consistix en un aument continu dels preus de la major part dels productes i servicis, i, per lo tant, d'una pèrdua del valor dels diners per a poder adquirir eixos bens i servicis, l'inflació impacta principalment a l'economia d'un país, és el nou cost de vida. L'inflació té un impacte directe sobre la taxa d'interés: posat que l'inflació reduïx el valor dels diners, a major inflació, major és la taxa d'interés necessària per a compensar a un aforrador per prestar diners al veí.

Classificació

Hi ha vàries fonts de les finances, els deutes, les obligacions, les utilitats brutes, els préstams a llarcs determinis, el capital del préstam, les targetes de crèdits, els fondos de riscs laborals, entre uns atres. Estes fonts financeres són útils en diferents situacions i poden classificar-se en base al temps i el control. Una empresa pot elegir les fonts de finançació alternativa. L'elecció deu ser correcta i adequada. Açò supon un gran repte als gerents de finances de les empreses. Este procés de selecció deu ser analisat i, comprendre totes les característiques de cada u, en base a lo que necessite l'empresa. Per a conéixer les fonts de finançació, és necessari saber quins són les classificacions de les finances. Les finances es classifiquen en dos branques, les finances públiques i les privades.

Finances privades

AP

Vore també: Planificador financer

Les finances personals es definixen com "la planificació conscient de la despesa i l'aforro monetaris, tenint també en conte la possibilitat de riscs futurs" Les finances personals poden implicar el pagament de l'educació, la finançació de bens duradors com a immobles i automòvils, la compra de segurs, l'inversió i l'aforro per a la jubilació. Les finances personals també poden implicar el pagament d'un préstam o atres obligacions de deute. Es considera que les principals àrees de les finances personals són els ingressos, les despeses, l'aforro, l'inversió i la protecció. Els següents passos, esbossats per eixemple en manuals sugerixen que una persona comprendrà un pla de finances personals potencialment segur despuix de:

• Adquirir un segur que garantise la protecció front a imprevists personals;
• Comprendre els efectes de les polítiques fiscals, les subvencions o les sancions en la gestió de les finances personals;
• Comprendre els efectes del crèdit en la situació financera personal;
• Desenrollar un pla d'aforro o finançació per a grans compres (automòvil, educació, vivenda);
• Planificar un futur financer segur en un entorn d'inestabilitat econòmica;
• Obtindre un conte corrent i/o un conte d'aforros;
• Preparar-se per a la jubilació o atres despeses a llarc determini.

Instruments relacionats en les finances privades inclouen:

• contes d'aforro
• riscs laborals
• plans de retirs
• préstams personals
• inversions en el mercat de valors
• gestió dels imposts
• targetes de crèdit

Finances d'empreses

Dōjima Rice Exchange, la primera bossa de futurs del món, establida en Osaka en 1697.

AP

Les finances corporatives s'ocupen de les mides que prenen els directius per a aumentar el valor de l'empresa per als accionistes, les fonts de finançació i l'estructura de capital de les empreses, i les ferramentes i anàlisis utilisats per a assignar els recursos financers. Encara que les finances empresarials són, en principi, diferents de les finances gerencials, que estudien la gestió financera de totes les empreses i no només de les corporacions, els conceptes són aplicables als problemes financers de totes les empreses, per lo que este àmbit sol denominar-se "finances empresarials". Típicament, puix, les "finances empresarials" es relacionen en l'objectiu a llarc determini de maximizar el valor dels actius de l'entitat, les seues accions i el seu rendiment per als accionistes, equilibrant al mateix temps el risc i la rendabilitat. Açò implica tres àrees principals:

• Presupuestación del capital: selecció dels proyectes en els que invertir; en este cas, la determinació precisa del valor és crucial, ya que els juïns sobre el valor dels actius poden ser decisius.
• Política de dividents: us dels fondos "sobrants": ¿es reinvierten en l'empresa o es tornen als accionistes?
• Estructura de capital: decisió sobre la combinació de finançació que s'utilisarà; en este cas es tracta de trobar la combinació òptima de capital en relació en els compromisos de deute front al cost de capital. Açò últim crea el víncul en la banca d'inversió i el comerç de valors, com s'ha indicat anteriorment, en el sentit de que el capital obtingut comprendrà genèricament deute, és dir, abonaments corporatius, i accions, a sovint accions cotisades. Sobre la gestió de riscs en les empreses, vore més alvance. Els gestors financers, és dir, a diferència dels financers de les empreses, se centren més en els elements a curt determini de la rendabilitat, el flujo i la "gestió del capital circulant" (existències, crèdits i deutors), garantisant que l'empresa puga portar a terme els seus objectius financers i operatius de forma segura i rendable, és dir, que: (1) puga fer front als reembossos del deute a curt determini i als pagaments programats del deute a llarc determini, i (2) tinga suficient flujo per a les despeses operatives en curs i futurs. Vore Gestió financera § Funció i Analiste financer § Empresa i uns atres.

Finances públiques

Esta finança és l'encarregada de tractar d'optimisar els objectius econòmics d'un Estat (inversió, PIB, dèficit, superàvit, entre atres), per mig de l'estimació de les necessitats futures i l'assignació de fondos d'acort en la disponibilitat de fondos. Les finances públiques constituïxen una branca de l'economia que ajuda a examinar les conseqüències dels diferents tipos d'inversions, dels imposts i de les despeses dels empleats de les empreses estatals o dels governs. També analisa l'eficàcia dels procediments en el desenroll tècnic de l'empresa. Les finances públiques s'encarreguen dels recaptes necessaris a nivell de comerç. Una empresa necessita constantment capital, sobre la base de les diferents inversions a:

Mijà determini

Les inversions a curt determini s'utilisen per a satisfer les necessitats actuals d'una empresa. Les inversions a llarc determini són utilisades per a l'adquisició d'actius fixos de l'empresa, per eixemple, terres, maquinària, entre unes atres. I les inversions a mijà determini inclouen les utilitats retingudes, per eixemple, els préstams temporals, canvis en l'empresa, entre unes atres. Algunes branques de les finances públiques són:

1. Ingressos. Els ingressos són obtinguts pel govern a través dels imposts (imposts sobre la renda, dret d'importació, entre uns atres) i les fonts no tributàries (multes i honoraris).
2. Despeses públiques. Estos són els diferents tipos de despeses en que incorre el govern o empresa durant el seu correcte funcionament.
3. Deute públic. Quan la despesa pública d'un govern excedix els seus ingressos, el govern pren prestat per a continuar en el seu correcte funcionament.
4. Presupost. El presupost és utilisat per a determinar totes les despeses que tindrà un govern, mateixa que es fa de forma anual.

Política fiscal

La política fiscal té que vore en el marc polític del govern, despuix de prendre en consideració la despesa pública, les vies d'ingressos del govern, entre unes atres. Les finances juguen un paper fonamental en l'organisació d'un govern i d'una empresa. Sense una correcta organisació, les despeses poden elevar-se de tal manera que el deute públic creixca fins a convertir-se en un deute extern.

Disciplines auxiliars

L'especialitat financera té víncul en atres ciències i en diverses teories econòmiques i administratives. Economia i finances tenen gran coneiximent en comú, les finances poden ser una branca de l'economia, aixina com també de l'administració, per això es té el concepte d'administració financera, finances públiques o economia de l'empresa. Una matèria aledaño a les finances és la contabilitat. El método de registre contable produïx informació acomodada i estructurada en els cridats estats financers. Les finances be poden estar relacionades en les matemàtiques. Les cridades matemàtiques financeres otorguen les bases de càlcul necessàries per a solucionar diversos situacions financeres com el valor dels diners en el procés d'estimació i possibilitats d'ocurrència. Les finances tenen relació en el dret, ya que el método financer té el seu soport en un combregue de regles, normes i lleis que es troba el seu marc llegal a on operen les finances.

• Finances i economia: Les finances en conjunt en l'economia tenen com a funció administrar recursos escassos i desijos illimitats. Les necessitats són superiors, en alguns casos, als recursos disponibles.
• Finances i contabilitat: La contabilitat posseïx una tècnica que s'ocupa de registrar i resumir les operacions mercantils d'un negoci en la finalitat d'interpretar els seus resultats. Per tant, els gerents o directors a través de la contabilitat poden orientar-se sobre el curs que seguixen els seus negocis per mig de senyes contables i estadístics. Estes senyes permeten conéixer l'estabilitat i solvència de la companyia, la corrent de cobros i pagaments, les tendències de les vendes, costs i despeses generals, entre uns atres. De manera que es puga conéixer la capacitat financera de l'empresa.
• Finances i matemàtiques: La matemàtica financera és el camp de les matemàtiques aplicades, que analisa, valora i calcula matèries relacionades en els mercats financers i, en especial, el valor dels diners en el temps. Aixina, les matemàtiques financeres s'ocuparan del càlcul del valor, taxes d'interés o rendabilitat dels distints productes que existixen en els mercats financers.

El paper de les finances en la globalisació

El paper de les finances en la globalisació: En el context global actual, les finances tenen un rol cada volta més important en la conexió entre mercats internacionals. La globalisació ha permés que els capitals fluïxquen ràpidament a través de fronteres, lo que fa que les decisions financeres d'una empresa o un govern tinguen repercussions més allà de les seues fronteres nacionals. Les finances internacionals, en estudiar el comportament dels mercats de capitals globals, l'inversió estrangera i el tipo de canvi, són essencials per a entendre les dinàmiques de l'economia global. Segons Grosse i Goldberg (2011), les finances tenen un paper essencial en la conexió entre els mercats internacionals, especialment en el context de la globalisació, a on els capitals fluïxen ràpidament a través de les fronteres, influint en les decisions financeres d'empreses i governs més allà de les seues fronteres nacionals.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Economia|20px|Vore el portal sobre Economia]] Portal:Economia. Contingut relacionat en Economia.
• Aforro i Inversió
• Autoritat de supervisió prudencial i de resolució
• Bossa de valors
• Crisis financera
• Deute i Crèdit
• Diners i Banc
• Fondo Europeu d'Estabilitat Financera
• Gobernanza financera
• Mercat financer
• Risc financer