Cost d'oportunitat

En economia, el cost d'oportunitat o cost alternatiu designa el cost de l'inversió dels recursos disponibles a costa de la millor inversió alternativa disponible, o també el valor de la millor opció no realisada. El terme va ser falcat per Friedrich von Wieser en el seu Theorie der gesellschaftlichen Wirtschaft (Teoria de l'economia social, 1914).

Es referix a allò de lo que un agent es priva o renúncia quan fa una elecció o pren una decisió.

Comprendre el cost d'oportunitat permet maximizar el tornada del temps invertit (ROTI). El cost d'oportunitat representa els beneficis potencials que es perden en elegir una alternativa sobre una atra. En térmens d'inversió de temps, implica considerar atres activitats valioses que podrien haver-se realisat.

En gestió i finances

El cost d'oportunitat d'una inversió és el valor descartat per la realisació de la mateixa o també el cost de la no realisació de l'inversió. Es medix per la rendabilitat esperada dels fondos invertits en el proyecte (o de l'assignació de l'immovilisació a atres utilitats, per eixemple, el lloguer d'un terreny que tenim a la nostra disposició o, per eixemple, la dedicació d'estos fondos a la compra de deute públic, de rendabilitat i cobro garantisats). Este criteri és un dels utilisats en les eleccions d'inversió. En principi, el rendiment és com a mínim igual al cost d'oportunitat.

En finances, es referix a la rendabilitat que tindria una inversió considerant el risc acceptat. Servix per a fer valoracions, contrastant el risc de les inversions o l'immovilitat del actiu.

Un eixemple de cost d'oportunitat podria ser el següent: Una persona s'està plantejant, en els diners que té aforrat, dos alternatives de negoci: la primera és montar una tenda de sabates, la segona alternativa és ingressar els diners en un conte remunerat i rebre el relatiu interés. Finalment opta per la tenda de sabates. Passat un any, la tenda de sabates li ha reportat un benefici de 0 €. En este moment, al final del primer any, el cost d'oportunitat seria la cantitat deixada d'obtindre en la segona opció per haver pres la decisió d'eixecutar la primera, açò és, l'interés que s'hauria reportat en el mateix periodo en el conte remunerat. No obstant, el cost d'oportunitat està específicament referit al periodo considerat, ya que la primera decisió pot llavors evolucionar favorablement en els anys següents en la consegüent variació, també significativa, en la determinació del cost d'oportunitat si s'amplia el periodo de comparació.

En macroeconomia

Per l'escassea de recursos, es fa una decisió d'usar els recursos en infinites possibilitats. Per eixemple, si $ 4 poden comprar una tassa de café o dos gelats, si compres una tassa de café, el cost d'oportunitat serà dos gelats. Els costs d'oportunitat són «les alternatives altament valioses a les que es deu renunciar quan es pren la decisió d'usar els recursos en determinada opció».

Per a establir el cost d'oportunitat complet es tenen en conte els factors externs positius i negatius (externalitats).

Quan els individus s'agrupen en societats, s'enfronten a diferents tipos de disyuntivas. La clàssica és la disyuntiva entre «els canons i la manteca». Quant més gastem en defensa nacional per a protegir les nostres costes dels agressors estrangers (canons), menys podrem gastar en bens personals per a millorar el nivell de vida en el nostre país (manteca). En la societat moderna, també és important la disyuntiva entre un mig ambient net i un elevat nivell de rendabilitat. La llegislació que obliga a les empreses a reduir la contaminació eleva el cost de produir bens i servicis. En ser més alts els costs, estes acaben obtenint menys beneficis, pagant uns salaris més baixos, cobrant uns preus més alts o les tres coses al mateix temps.