Época vikinga
_-_cropped.png){kind=link}
La época vikinga és el nom donat al periodo històric en Escandinavia i la seua àrea d'influència en Europa, despuix de l'edat de ferro germànica, entre els anys 793 i 1066, durant el qual els vikingos —guerrers i comerciants escandinaus— varen atacar i varen explorar la major part d'Europa, del suroest d'Àsia, d'Àfrica i de Norteamérica nororiental.
Els vikingos varen ser mariners competents, capaços de viajar llargues distàncies, ademés d'experts en la guerra tant en terra ferma com en la mar, capaces d'atacar objectius pobrement defesos, en relativa impunitat. L'eficàcia d'estos atacs, cridats strandhögg, lliteralment «atacs de plaja», va donar als vikingos una fama de saquejadors i pirates, i els cronistes varen mostrar menys interés en atres aspectes de la seua cultura. Açò es va accentuar per l'absència de fonts de documentació dins de les pròpies comunitats vikingas. Actualment i, d'acort en el catedràtic de llengua àrap en l'Universitat de Cambridge, James Montgomery, la major font de senyes històriques contemporànees escrits sobre els vikingos està en àrap.[1]
L'image tradicional del vikingo portant a terme feroços atacs ràpits i a chicoteta escala contrasta en les investigacions realisades en el XXI que senyalen que, a lo manco en ocasió d'invadir Gran Bretanya en el IX, varen establir un campament en una extensió d'a lo manco 55 hectàrees, en Torksey, Lincolnshire, en el noreste d'Anglaterra, en 872-873.[2] Encara que es desconeix el número de habitants del campament, s'han trobat en les excavacions els restants humans de hòmens, dònes i chiquets. Aixina mateix, en 873-874 es va establir un atre campament de cert tamany, identificat per una tomba d'uns 250 individus, en Repton, Yorkshire, fins fa poc l'únic lloc d'Anglaterra a on s'havia localisat restants d'assentaments de certa extensió.[3] Estos dos campaments corresponen en les cròniques contemporànees que feyen menció del cridat «Gran eixèrcit pagà» que va arrasar a l'illa de Gran Bretanya en 866, pero del com no existien senyes constatables més allà de les cròniques històriques.
Consideracions històriques i culturals
[editar | editar còdic]_(14566486499).jpg){kind=link}
En Anglaterra, l'Edat Vikinga comença el 8 de juny de 793, en el saqueig de l'abadia de Lindisfarne, coneguda en el continent. Els monges varen ser assessinats, tirats a la mar o duts com esclaus com a part del botí. Tres barcos vikingos havien arribat a la baïa de Portland tres anys abans, pero lo més provable és que es tractara d'una expedició comercial. Lindisfarne va ser distint. La devastación de Northumbria va commocionar i va alertar a les corts reals d'Europa. Este succés va formar una image dels vikingos que s'ha mantingut durant els següents dotze sigles. No va ser fins a la década dels noranta de el XIX que els historiadorés de fòra d'Escandinavia varen escomençar a reconsiderar la seua concepció dels vikingos, reconeixent les seues habilitats en l'art, la tecnologia i com a navegants.
Fins al regnat de la regna Victoria, els vikingos eren representats com a gent violenta i sedienta de sanc. Les cròniques de l'Anglaterra medieval sempre els havien retratat com «rapaces llops entre ovelles». Durant el XIX la percepció popular va canviar. Açò va supondre la rehabilitació cultural dels vikingos en Gran Bretanya.
Els primers canvis de moltes imàgens antivikingas varen començar en el XVII. Edicions d'erudits sobre l'Era Vikinga aplegaven a alguns llectors en Gran Bretanya. Els arqueòlecs varen començar a excavar en busca del passat vikingo en Anglaterra. Els llingüistes varen investigar per a buscar expressions i proverbis rurals d'orige vikingo. Els diccionaris de llengua nòrdica antiga, varen permetre als victorians conéixer les primeres sagues islandeses.
En Escandinavia, Thomas Bartholin i Ole Worm, erudits danesos de el XVII, i Olof Rudbeck en Suècia, varen anar els primers en establir les normes per a l'us d'inscripcions rúniques i sagues islandeses com a fonts. En la segona mitat de el XVIII les sagues islandeses eren usades encara com una font històrica important, pero l'era vikinga era recordada com un periodo bàrbar i incivilizado en el història dels països nòrdics. Fins fa poc, el història de l'era vikinga estava basada en gran part en les sagues islandeses, el història dels danesos (Chronica Danorum escrita per Saxo Grammaticus), la crònica de Néstor i crònica Cogad Gáedel re Gallaib (la guerra dels irlandesos contra els estrangers). Encara uns pocs estudiosos consideren fiables estes fonts, encara que els historiadors de hui en dia confien més en l'arqueologia i la numismàtica, disciplines que han fet valioses contribucions per a entendre este periodo.
Fondo històric
[editar | editar còdic]
Els vikingos que varen viajar a l'est i a l'oest d'Europa varen ser essencialment danesos, noruecs i suecs. També es varen establir en Islàndia, Groenlàndia i (breument) Amèrica del Nort.
Hi ha un consensPlantilla:Qui en el historiografia sobre el fet de que Dinamarca va ser poblada per pobles germànics, procedents de lo que hui és Suècia, en els sigles V i VI. La seua llengua va ser la matriu de les actuals llengües escandinaves. En l'any 800, una forta autoritat central sembla haver segut establida en Jutlandia, i els danesos varen començar a emigrar del seu país per a establir-se, comerciar o saquejar.
Noruega havia segut habitada durant sigles per pobles germànics procedents de Dinamarca i Suècia, que varen formar comunitats d'agricultors i peixcadors establides al voltant de la costa i llac. Els territoris montanyosos i els fiorts varen formar fronteres naturals i les comunitats varen permanéixer independents unixques d'unes atres, al contrari que en Dinamarca. Per a l'any 800 existien en Noruega trenta menuts regnes sense importància.
La mar era la via de comunicació entre els regnes noruecs i el món exterior. Va ser en el VIII quan es varen escomençar a construir barcos de guerra i es va procedir a enviar-los en expedicions de saqueig, iniciant aixina l'Era Vikinga, pero les gents del nort no eren sol saquejadors sino també colonizadores, comerciants i exploradors.
Abans de l'any 1000, existixen poques senyes concernents als suecs, encara que se sap que existien dos tribus en temps dels romans: els suiones al nort i els gautas al sur.cita requerida
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ De Castella, Tom (en anglés). Were the Vikings really baix bloodthirsty? BBC. Consultat el 10 de febrer de 2018.
- ↑ (En anglés.) «Yorkshire Museum's Viking exhibition reveals invasion 'in large numbers'.» BBC. Consultat el 10 de febrer de 2018.
- ↑ (En anglés.) «Bones clue to 'lost' Viking army which made England.» BBC. Consultat el 10 de febrer de 2018.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Dumville, David N. (2008), The Viking World, Stefan Brink and Neil Price (ed.), Routledge (publ.), New York, ISBN 0-203-41277-X
- Graham-Campbell, James (2001), Viking world, Frances Lincoln Ltd., Londres, ISBN 0-7112-1800-5
- Sommerville, A. A. (coor.) i R. A. McDonald (2010), The Viking Age, University of Toronto Press, ISBN 978-1-44260-148-2
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Época vikinga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.