Gran eixèrcit pagà
El Gran eixèrcit pagà, també conegut com el Gran eixèrcit o Gran eixèrcit danés, va anar un eixèrcit vikingo d'orige danés que va devastar i va conquistar gran part d'Anglaterra a finals de el IX. A diferència de la majoria d'incursions escandinaves de l'época, les fonts contemporànees existents no oferixen una sifra concreta, pero és evident que va ser una de les forces armades més poderoses de la seua classe, entre centenars de naus i mils de guerrers involucrats.
Història
editar
El terme Gran eixèrcit pagà s'usa en la crònica anglosaxona. La majoria d'evidències sobre l'eixèrcit procedix d'estos anals, i com el redactat s'inicia l'1 de setembre, molts dels acontenyiments citats es produïxen un any més tarde (usant el calendari gregoriano).
L'orige de l'eixèrcit pot imputar-se als grups vikingos que varen atacar París en l'any 845, possiblement liderats pel llegendari caudillo Ragnar Lodbrok. Varen devastar la regió a partir de 850, saquejant repetidament Ruan i atres ciutats menudes, possiblement utilisant bases esporàdiques fàcilment defendibles per a donar curs a la seua activitat depredadora.
Despuix de guanyar experiència a lo largo y ancho de Europa, l'eixèrcit va aplegar a Gran Bretanya a finals de 865, entrant per East Anglia. Baixe el mando d'Halfdan Ragnarsson i Ivar el Deshuesado, en respal d'Ubbe Ragnarsson, qui va animar a conquistar i assentar-se en Anglaterra. Les sagues nòrdiques entenen l'invasió com una resposta a la mort del seu pare, Ragnar Lodbrok, a mans de Ælla de Northumbria en 865, pero l'historicitat d'esta justificació és molt incerta. Simeón de Durham en la seua Història de Sancto Cuthberto menciona als caudillos vikingos i jarls del gran eixèrcit pagà: Halfdan, Inguar, Hubba, Beicsecg, Guthrum, Oscytell, Amund, dos jarls en el mateix nom Sidroc, Osbern, Frana i Harold.[1][2]
A finals de 866, varen conquistar el regne de Northumbria, i en 870 el regne de Estanglia. En 871, el gran eixèrcit d'estiu va aplegar des de Escandinavia[3] liderats pel vikingo Bagsecg. L'enfortiment de les forces militars varen capacitar a l'eixèrcit per a conquistar Mercia en l'any 874. El mateix any, un considerable número de colon es varen assentar en els territoris conquistats, seguits d'un atre grup en 877. Halfdan va seguir al nort per a atacar als pictos, mentres que Guthrum apareixia com caudillo de les forces vikingas en el sur, i en 876 es varen sumar més forces que varen servir per a guanyar la batalla de Wareham. No obstant, Alfredo el Gran va tornar el colp i finalment va conseguir la victòria sobre l'eixèrcit nòrdic en la batalla de Ethandun en 878, forçant el Tractat de Wedmore.
Els assentaments de l'eixèrcit varen servir per a fundar el regne vikingo de York en l'any 866 el qual va sobreviure en algunes interrupcions fins a 954.
Regrés al continent
editarEl 12 d'abril de 879 els vikingos del gran eixèrcit varen dirigir la seua atenció cap al continent i varen desembarcar en la desembocadura del Escalda. Durant tretze anys, ciutats i cultius varen ser incendiats i la devastación es va estendre ràpidament, aplegant a Lieja, Malinas, Coblenza, Tréveris, Colónia i Aquisgrà, inclús fins al mateix palau de Carlomagno. Entre 885 i 886 varen realisar el lloc de París en 700 naus i 30 000 guerrers del nort pero Eudes de França, comte de París, els va fer front durant onze mesos i no varen conseguir el seu comés. En 892 varen retornar al Danelaw en Anglaterra, pero Alfredo el Gran s'havia aprofitat de la llarga treua, havia aplegat a Londres i estava millor preparat per a qualsevol possible envestida dels belicosos veïns.[4]
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Stevenson, J. (1855) The Historical Works of Simeon of Durham, Church Historians of England, volume III, part II p. 654.
- ↑ «Fact and Fiction in the Legend of St. Edmund.» Proceedings of the Suffolk Institute of Archaeology 31 (1969) p. 227.
- ↑ Hooper, Nicholas Hooper & Bennett, Matthew The Cambridge Illustrated Atles of Warfare: the Middle Ages, p. 22.
- ↑ Oxenstierna, Eric Graf (1959). Els Vikingos, Ed. W. Kohlhammer GmbH, Stuttgart, ISBN 8421742248 pp. 155-156.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran ejército pagano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.