Pictos

Pedra picta en Strathpeffer (Escòcia), que representa un àguila.

Els pictos eren una confederació de tribus celtas que habitaven el nort i centre d'Escòcia, al nort dels rius Forth i Clyde, des d'a lo manco els temps del Imperi romà fins al X. Eren descendents, o una nova designació contemporànea, dels caledonios i atres tribus que els historiadors romans ya varen nomenar o que apareixien en el mapa de Ptolomeo.

• Pictia o Pictavia (Pictland, en anglés) es va convertir en el regne d'Alba (Escòcia) durant el X, en lo que els pictos es varen convertir a la seua volta en albannach o escocesos. El seu idioma era el picto. El nom pel que els pictos es dien a sí mateixos és desconegut. La paraula grega Πικτοί (piktoi), picti en llatí, apareix per primera volta en un panegíric escrit per Eumenio en 297 i que significa ‘els pintats’ o ‘els tatuados’. No obstant, podria deure's a una etimologia popular anterior, potser del celta pihta o peijta, és dir, ‘lluitador’. Els escotos i els dalriada d'Irlanda els varen cridar cruithne (cru(i)then-túath en irlandés antic), potser del protocelta *kwriteno-toutā. També hi ha cruithne en l'Úlster. Els britanos (antepassats dels galsos) en el sur els coneixien pel dialecte celta P com prydyn, d'a on provenen els térmens «Bretanya» i «britano». La forma en gaèlic escocés modern pecht procedix del anglés antic. L'arqueologia dona algunes aproximacions sobre la societat dels pictos. A pesar de que ha sobrevixcut molt poc de la seua forma d'escritura, l'història d'este poble, a partir d'el IV en avant, és coneguda per una gran varietat de fonts, incloent hagiografia com la de San Columba d'Iona, aixina com varis anals irlandesos. Encara que l'impressió popular dels pictos pot ser la d'un poble obscur i misteriós, no va anar aixina en absolut. L'història i la societat pictas estan en consonancia con la dels pobles d'Europa Central, Septentrional o Oriental en l'Antiguetat o en l'Alta Edat Mija quan se'ls compara en ells.

Societat

Les fonts arqueològiques donen evidència de la cultura material dels pictos, a on es veu una societat no molt diferent ni dels seus veïns gaèlics i bretones ni dels anglosaxons del sur. Encara que pot servir de molt utilisar l'analogia i el coneiximent d'atres societats celtes, estos es varen estendre per un àrea molt gran, per lo que basar-se per eixemple en els gals prerromanos o en l'Irlanda d'el XIII com a font per a estudiar la societat picta d'el IV pot donar com resultat equivocacions o mals interpretacions. Com a passa en la majoria dels pobles del nort d'Europa en l'Antiguetat, els pictos eren grangers organisats en chicotetes comunitats que vivien de l'agricultura i sobretot de la ganaderia: els vacuns i els cavalls es consideraven un signe principal de riquea i prestigi, i hi havia gran cantitat d'ovelles i porcs. Els topònims sugerixen que la transhumancia era una pràctica comuna. Els animals en general eren chicotets per als estàndarts posteriors, pero els varen millorar en contactar en atres pobles: els cavalls d'Anglaterra s'enviaven a Escòcia i Irlanda per a creuar-els en els natius i acréixer el seu tamany. De fonts irlandeses nos ha aplegat que l'èlit solia competir en crío de ganado pel tamany de les reses i no hi ha raó per a no pensar que els pictos feren lo mateix. Tallats en fusta mostren caça en gossos, i també, a diferència d'Irlanda, en falcons. L'economia pastoril de la zona mostra que pells i cuiro hi havia en abundància. La llana era la principal font de fibres per a la roba, i el lli textilli també era comú, encara que no està clar si ho cultivaven per a les fibres, l'oli, o el menjar. L'importància dels animals domesticats sugerix que la carn i els derivats de la llet varen ser una part important en la dieta de les persones comunes, a diferència de l'èlit, que menjava una dieta més rica en carns provinents de la caça i el pastoreig.

En la lliteratura

Picto representat en un llibre d'història britànic d'el XIX.

El britànic Rudyard Kipling (1865-1936), autor de Ellibre de la selva, els menciona vàries voltes en la seua obra Puck of Pook’s Hill. El nortamericà Robert I. Howard (1906-1936) va escriure extensament sobre la seua visió sobre els pictos, especialment en els seus relats sobre el seu personage Bran Mak Morn (un rei picto que lluita contra l'Imperi romà) en el seu relat breu titulat The whisperer in darkness (‘el que murmura en l'obscuritat’). Els pictos apareixen també en atres relats, sobretot com a enemics de Conan el Bàrbar, en el context d'un remot passat oblidat, l'era Hiboria (Hyborian age), completament fictícia, reinventada per H. P. Lovecraft (1890-1937) i Howard. La nortamericana Nancy Farmer (1941-) en The siga of trolls mostra uns pictos ficticis. La nortamericana Juliet Marillier (1948-), autora neozelandesa de fantasia històrica, escriu sobre pictos i gaèlics en el VI en la seua série "The Bridei chronicles". Inclús la nortamericana Anne Rice (1941-2021) va escriure sobre els pictos, donant-els vida en el seu llibre Taltos de la série Les bruixes de Mayfair. També varen aparéixer en un context de fantasia en l'obra del britànic Terry Pratchett (1948-2015), en la que apareixen els nac mac feegle, uns chicotets sers de 15 cm d'estatura, pelirrojo i de pell completament coberta en tatuages blaus, bons espadachines i de caràcter pendenciero encara que noble, també cridats pictsies. La nortamericana Jacqueline Carey (1964) va escriure sobre el regne d'Alba i els pictos i els seus tractes en la Terre d’Ange (Terra de l'Ángel, un país fictici creat per un àngel caigut), una série fantàstica iniciada en la novela Kushiel’s dart.

Cultura popular

Música

En el seu àlbum de 1969 Ummagumma, Pink Floyd té un tema cridat «Several Species of Small Furry Animals Gathered Together in a Cave and Grooving with a Pict», que consistix, com el seu nom indica, en diverses espècies de chicotets animals peluts fent soroll i un picto donant un discurs al final.

Cine

• Cervesa de petorra (Вересковый мед), curtmetrage de dibuixos animats de 1974 produït pels estudis Kievnauchfilm (Киевнаучфильм)^[4] i dirigit per Irina Gúrvich (Ирина Гурвич, 1911-1995); és adaptació del poema de Robert Louis Stevenson del mateix títul, Heather Ale, que està basat en una llegenda de Galloway sobre la beguda de petorra que feyen els pictos.

• En la película de 1982 Conan el Bàrbar, protagonisada per Arnold Schwartzenegger, en l'escena inicial apareix un explorador picto.

• També apareixen els pictos en la película de 2004 George and the Dragon, dirigida per Tom Reeve i protagonisada per Michael Clarke Duncan, James Purefoy, Patrick Swayze, Jean-Pierre Castaldi i Piper Perabo.

• En la película de 2004 El rei Arturo: la verdadera història que va inspirar la llegenda, es diu despectivamente woads als pictos i li'ls mostra com a uns salvages tatuados i pintats de blau dirigits per un obscur mac Merlín. En dita película els pictos són inicialment enemics d'Arturo, pero més vesprada es convertixen en els seus aliats contra els sajones lluitant en la batalla del Mont Badon.

• En la película de Neil Marshall de 2010 Centurión es mostra l'enfrontament entre els pictos i l'IX legió romana i es fabula la seua destrucció, encara que esta no va succeir en la realitat.

• En la película de 2011 legió de l'àguila (The eagle) es mostra l'enfrontament entre pictos i romans.

Videojocs

• Senua, la protagonista d'Hellade: Senua's Sacrifice és una jove picta. A mida que el joc alvança, el jugador pot recopilar informació sobre el seu passat. Es parla sobre el seu orige picto, el seu poblat matern situat en una Illa Orkney, la forma de vida tribal i l'invasió que varen sofrir per part dels "Hòmens del Nort", els quals sabem que professen la religió germànica i podem presupondre que vénen d'Escandinavia. També tenen una chicoteta aparició en Assassin's Cregau: Valhalla, capítul de Jorvik.

Historietes

El 24 d'octubre de 2013 va eixir a la venda un nou àlbum de la série d'historietes Astérix el Gal titulat Astérix i els pictos que transcorria en Escòcia i que va supondre el regrés dels personages al Regne Unit despuix de "Astérix en Bretanya". Té la peculiaritat de ser el primer àlbum en el que no varen participar els dos creadors originals del personage (Uderzo i Goscinny).

Vore també

• Idioma picto
• Britania
• Britanos
• Caledònia
• Escotos

Bibliografia

• James I. Fraser, The New Edinburgh History Of Scotland Vol. 1 - From Caledònia To Pictland, Edinburgh University Press(2009) ISBN 978-0-7486-1232-1.
• Fraser Hunter, Beyond the Edge of Empire: Caledonians, Picts and Romans, Groam House Museum, Rosemarkie (2007) ISBN 978-0-9540-9992-3
• Alex Woolf, The New Edinburgh History Of Scotland Vol.2 - From Pictland To Aba, Edinburgh University Press,(2007) ISBN 978-0-7486-1234-5

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pictos.
• Glasgow University [5] server, including Katherine Forsyth's
  • Language in Pictland (pdf) and
  • Literacy in Pictland (pdf)
• Electronic Texts at College Cork
  • • The Corpus of Electronic Texts includes the Annals of Ulster, Tigernach, the Four Masters and Innisfallen, the Chronicon Scotorum, the Lebor Bretnach, Genealogies, and various Saints' Lives. Most llaure translated into English, or translations llaure in
• progress *Royalty
• The Chronicle of the Kings of Alba
• Annals of Clonmacnoise at Cornell
• Bede's Ecclesiastical History and its Continuation (pdf), at [6], translated by A. M. Sagellar.
• Annals Cambriae (translated) [7] archivat en Wayback Machine. at the Internet Medieval Sourcebook.

• [8] of the Society of Antiquaries of Scotland (PSAS) through 1999 (pdf).
• Discovery Programme with reports on excavations at Portmahomack.
• [9] the Scottish Plau-Name Society (Comann Ainmean-Áite na h-Alba), including commentary on and extracts from Watson's The History of the Celtic Plau-names of Scotland.
• Picts and Scots in history