Myrica gale

Mirto de Brabante (Myrica gale)

Mirto de Brabante o mirto de turbera (Myrica gale) és una espècie vegetal, pertanyent a la família de les miricáceas.

Distribució

La planta creix en les zones oligotróficas de gran part del Hemisferi Boreal: llitoral atlàntic i nort d'Amèrica Boreal, este d'Àsia i nort i oest d'Europa, casi sempre en zona d'influència oceànica. En la Península Ibèrica està repartida pel seu quadrant noroest, des de Galícia fins a la Extremadura portuguesa i en alguns punts aïllats del centre.

Hàbitat

En general, creix en l'àcida turba de turberas, i per a fer front a estes difícils condicions de poc nitrogen, la raïl té que fixar el nitrogen en actinobacterias que permeten a les plantes créixer.

Característiques

Es tracta d'un arbust caducifolio que alcança els 1-2 m d'altura. Les fulls estan dispostes en espiral, simples, de 2-5 cm de llarc, oblanceoladas còniques en una base més àmplia i punta, i un arrugat o finamente dentado marge. Les flors són aments, en masculines i femenines en diferents plantes (dioico). El frut és una menuda drupa.

Propietats

Els fulls contenen un oli essencial ric en terpenos pero de composició variada. Els principals components són el α-pineno, l'1,8 cineol, el mirceno i el limoneno. Ademés també s'han reportat el ß -cadineno, l'11-selineno-4-ol, el ß -terpineno, el p -cimeno, el cariofileno, el 4,11-selinadieno, el ß -elemenoneno, el germacrone i uns atres.

Usos

Algunes receptes que ho ampren han segut reportades en Suècia, Anglaterra i el Nort de França. En el passat, els seus fragants fulls oferien un aroma encara a els qui no podien costejar l'us de les espècies importades, entre ells, els llauradors d'Europa Central i del Nort.

No obstant, històricament, l'aplicació més important d'esta espècia va ser durant el aromatizado de la cervesa. El procés d'obtenció d'este producte constituïx un art antic d'Europa Central i Occidental; en el qual el lúpulo (Humulus lupulus) representa una menuda part de l'història medieval. És aixina que els fabricants usaven una gran cantitat de plantes aromàtiques, sent el mirto de Brabante un dels més eficients aixina com més barats. Com a resultat, en el periodo renaixentiste varen existir una multitut de varietats d'este producte.

La seua corfa s'amprada pel caràcter astringente del tanino que conté.

Els fulls d'un mirto de Brabante posseïxen un aroma molt agradable que es veu incrementat en secar-les. El seu sabor és similar encara que llaugerament amarc i astringente.

Taxonomia

Myrica gale va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1024. 1753.

Sinonímia

• Gale belgica Dumort.
• Gale portugalensis (Mirb. ex DC.) A. Cheval.
• Gale palustris Chev.
• Gale uliginosa Spach
• Myrica palustris Lam.
• Myrica rothmaleriana P.Silva
• Gale commune J.Presl
• Myrica brabantica Gray
• Myrtus brabantica Garsault

Noms comuns

• Castellà: arrayán brabántico, arrayán bravántico, arrayán de Brabante, arrayán de Bravante, arrayán dels pantans, mirto bastardo, mirto de Bonal, mirto de Brabante, mirto de Bravante, mirto real.

• arbre de la cera

Enllaços externs

• Molina Martín, Carlos, coord. (2006). Diagnòstic i aplicació de mides de conservació en les poblacions de Myrica gale en la comarca de Pinades (Burgos i #Soria). 96 pp. Activitats Estudis i Proyectes en el Mig ambient, S.L. #Soria. Jolube Consultor i Editor Botànic, Jaca, Osca. Format lliure electrònic, juliol 2009. ISBN 9788493729158.
• Molina Martín, Carlos, coord. (2006). Seguiment i aplicació de mides de conservació en les poblacions de Myrica gale en la comarca de Pinades (Burgos i #Soria)]. Activitats Estudis i Proyectes en el Mig ambient, S.L. #Soria. 83 pp. Edita Jolube Consultor i Editor Botànic, Jaca, Osca. Format lliure electrònic, juliol 2009. ISBN 978-84-937291-4-1.