Verraco de pedra
_-_2013-Aug-20_-_by_Stromare.JPG){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Els verracos de pedra són escultures zoomorfas de pedra que es troben en Espanya, en les províncies de Càceres, Salamanca, Zamora, Àvila, Toledo, Viscaya i Segòvia, i en Portugal, en les regions de Beira Interior Nort i Trás-vos-Montes, de l'época dels vetones (cap a el V a. C), la finalitat del qual no està molt clara.
Característiques
[editar | editar còdic]Hi ha vàries teories en referència al seu significat: per un costat es creu que delimitaven terrenys dedicats al pastoreig; per un atre, que pogueren tindre un significat místic o religiós, concretament el cult als morts o ritos funeraris (açò es deu a que varis estan emplaçats en camins a necròpolis, i alguns tenen gravades inscripcions funeràries llatines de l'época romana), o el cult a la fertilitat (vore Atégina) o inclús ser exvotos.
Un dels verracos més singulars és l'ídol de Mikeldi, aparegut en Durango (Viscaya), puix baixe la pancha del javalí representat apareixen discs (possiblement el sol i la lluna sorgint de la base del terreny representada als peus de l'animal) i el disc de la dreta va tindre una inscripció en caràcters d'un alfabet diferent al llatí, de la que queda testimoni per un dibuix del canonge Bernaola de finals de el XIX.
Els verracos tenen diverses formes, entre les que predominen són: la de bou, porc, javalí i menys freqüent la forma d'orso. La predilecció dels pobles hispans pel porc i el javalí provenia del caràcter sagrat que estos animals tenien per a ells, tractant-se la seua crío i la seua caça de grans ocupacions.[1] Quan estan prou deformes pel pas del temps, no queda la figura perfectament definida i pot fàcilment prendre's per diferents animals. Per lo que afecta a la representació de les seues diferències sexuals, s'han documentat machos i femelles.
Quan tenen la forma i el tamany d'un bou, se'ls crida bous de pedra, ya que la paraula verraco significa «porc pare».[2]
Uns dels més coneguts són els Bous de Guisant, en la província d'Àvila, i el més gran fins a la data conegut ha segut recuperat recentment i es troba en la plaça major de Villanueva del Campillo, en Àvila. També existix un molt antic i en bon estat en la plaça de Torralba de Oropesa, Toledo.
Potser el més famós de tots és el que hi ha junt al pont romà de Salamanca que apareix en la novela picaresca el Lazarillo de Tormes.
Este tipo de verracos en el periodo més recent de l'història ha definit als pobles principalment ganaders.
Es troben uns atres molt semblants en llocs tan apartats com Polònia.
Localisació d'alguns verracos
[editar | editar còdic]Àvila
[editar | editar còdic]- Llogaret del Rei Chiquet
- Arévalo (un eixemplar en el palau del general Vicente de Riu)
- Àvila dels Cavallers (14 eixemplars procedents de Tornadizos i 3 trobats junt al Adaja)
- Cardeñosa (Castro de Les Cogotas)
- Chamartín (5 eixemplars, el millor conservat és el Verraco del Castro de la Taula de Miranda)
- Martiherrero (4 verracos)
- Mingorría
- Mirueña dels Infanzones (2 eixemplars incrustats en la paret d'una casa)
- Narrillos de Sant Leonardo
- L'Orso (eixemplar malnomenat "L'orso" i que dona nom a la població)
- Sant Miguel de Cucala (eixemplar descobert en 2019)
- Sant Miguel de Serrezuela (actualment en El Torreón dels Guzmanes en Àvila capital)
- Santa María de la Riera (Verraco de Santa María de la Riera)
- Sant Dumenge de les Posades (1 eixemplar)
- Solà de Rioalmar (1 eixemplar cridat verraco de Orihuelos)
- Solosancho (Verraco de Solosancho i un atre eixemplar, Castro de Ulaca)
- El Tremole (4 eixemplars, els coneguts "Bous de Guisant")
- Tornadizos d'Àvila (conserven 8 eixemplars)
- La Torre (2 verracos sense cap en l'atri de l'iglésia i un atre empotrat en una paret) Vore també: Verraco de la Torre
- Villanueva del Campillo (2 verracos, un d'ells el més gran d'Europa)
- Villatoro (3 eixemplars)
- Vicolozano
Càceres
[editar | editar còdic]- Còria actualment en el Museu de la Presó Real de Còria.
- Botija (Castro de Villasviejas del Tamuja, "Tamusia")
- Guadalupe (Caseriu de Mirabel)
- Jaraíz de la Vora
- Madrigalejo (actualment en el Museu Arqueològic de Càceres)
- Segura de Bou
- Valdelacasa de Tajo
- Villar del Pedroso
- Pasarón de la Vora va ser destruït possiblement en el XIX, pero seguix formant part del seu escut.
Salamanca
[editar | editar còdic]- Ciutat Rodrigo (2 eixemplars, un d'ells procedent de Gallecs de Argañán)
- Gallecs de Argañán (un actualment en el Museu de Salamanca i un atre en la Casa de la Cultura de Ciutat Rodrigo)
- Juzbado
- Larrodrigo
- Ledesma
- Lumbrales (2 verracos)
- Masueco (actualment en el Museu de Salamanca)
- Monleón
- Pont del Congosto
- La Redona (actualment en el Museu de Salamanca)
- Salamanca (el verraco del pont citat en El Lazarillo de Tormes junt al pont romà i varis eixemplars en el Museu)
- Sant Feliços dels Gallecs
- Santibáñez de Béjar
- Tabera d'Avall
- Yecla de Yeltes (Castro de Yecla la Vella, actualment en l'Aula arqueològica)
Segòvia
[editar | editar còdic]- Segòvia (2 eixemplars: un bou i un javalí; actualment en el Museu Provincial).[3]
- Coca (3 eixemplars: dos front a l'arc de la Vila i un incrustat en els murs del castell).
Toledo
[editar | editar còdic]- La Pobla de Montalbán. Un eixemplar, trobat en 2006 i ubicat en el museu "La Celestina".[4]
- Castell de Bayuela 2 eixemplars. Situats en la Plaça d i Sant Antonio i en perfecte estat
- Talavera de la Reina. Conegut com a «cap del moro» en estar incrustat en una muralla i solament vore's el cap.
- Talavera la Nova
- Torralba de Oropesa
- Torrecilla de la Jara (2 eixemplars)
Viscaya
[editar | editar còdic]- Ídol de Mikeldi, localisat en Durango, actualment en Bilbao.
Zamora
[editar | editar còdic]- Molgues del Pa (dos verracos)
- San Vitero
- Bou
- Villardiegua
- Zamora (Museu Arqueològic Provincial de Zamora)
Despuix de vos Montes, Portugal
[editar | editar còdic]Guarda, Portugal
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cardeño, M. L. i Cabañes, E. (1994). «El simbolisme del javalí en l'àmbit celta peninsular». Treballs de Prehistòria, 51(2): 103-119
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ MARTÍN, José Luis (1992). L'escultura segoviana, Segòvia, pp. 231-235. ISBN 84-606-0909-X.
- ↑ Ajuntament de la Pobla de Montalbán. «El VII aniversari del Museu ‘La Celestina' acostarà al públic el verraco trobat en La Pobla». Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2012. Consultat el 26 de maig de 2010.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Martín (1992). L'escultura segoviana, Segòvia. ISBN 84-606-0909-X.
- Luis Valdés, Isabel Arenal, Martín Almagro-Gorbea, Arturo Aldecoa Ruiz, Lluminós ídol obscur. Miqueldi, història i significat; arqueologia: religió i creències: jaciments arqueològics , Fundació Popular d'Estudis Vascs (FPEV), juny, 2022, 428 p. ISBN 978-84-09-44587-5
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Verraco de piedra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.