Bragança
Bragança (oficialment en portugués, Bragança Archivo de audio "Pt-pt Bragança FF.ogg" no encontrado; en mirandés, Bergancia[1]) és una ciutat portuguesa, capital del districte homònim (en l'actualitat el més despoblado de Portugal), que se situa en la regió de Trás-vos-Montes (Nort) i la comunitat intermunicipal Terres de Trás-vos-Montes. És cap d'un dels municipis portuguesos de major extensió, en 1173,6 km² de superfície i 34 580 habitants[2] (2021) i 39 freguesias. El municipi està llimitat al nort i a l'est per Espanya (comarques de Sanabria i Alliste, província de Zamora), al surest pel municipi de Vimioso, al suroest per Macedo de Cavaleiros i a l'oest per Vinhais. És una de les ciutats més septentrionals del Portugal continental. Els celtes varen donar el nom Brigantia a la ciutat, fundada en el II Posteriorment es latinizó passant a denominar-se Bragança. El nom celta és l'orige del gentilici més generalisat: «brigantino, -a».
Situada en l'altiplà noreste, en les faldes de la serra de Montesinho, constituïx una de les principals poblacions de la província de Trás-vos-Montes. Constituïx un important centre cultural que deu el seu notable creiximent de població i el desenroll de la ciutat en el seu conjunt a la creació de l'Institut Politècnic de Bragança (5300 alumnes) i diversos servicis, aixina com a la tornada d'emigrants vinguts de França i d'Alemània.
Història
[editar | editar còdic]Història primerenca
[editar | editar còdic]L'evidència arqueològica permet determinar l'assentament humà d'esta regió en el Paleolític.[3] Durant el Neolític, va haver un creiximent d'assentaments humans productius que es varen concentrar en la sembra i domesticació d'animals, en una religió naixent.[3] Hi ha molts vestigis d'estes comunitats antigues que inclouen ceràmica, implementos agrícoles, peses, puntes de flecha i joyes modestes. Molts d'estos artefactes es varen trobar en montículs funeraris, com el túmulo de Donai (en la seua majoria destruït). Hi ha molts indicis de construccions megalítiques repartides per tota la regió. Es creu que les comunitats prehistòriques més grans es varen desenrollar en Terra Freda, provablement en la part final de l'Edat del Bronze (1000-700 a. C.). Durant este periodo, la cultura celta o castrista d'estructures urbanes fortificadas va donar com resultat assentaments amurallados, situats en àrees elevades, en una àmplia vista panoràmica per a la defensa. Estes comunitats varen sobreviure essencialment de l'agricultura de subsistència.
La colonisació romana, que es va produir a finals de la dominació romana, va resultar en l'establiment de la propietat privada i l'alluntament dels boscs, ademés dels canvis organisatius que varen donar lloc a l'evolució administrativa, material i cultural. Els vestigis de les societats castre lusità-romanes són evidents en el castre de Sacóias i el castre de Avelãs. Durant algun temps es va denominar Juliobriga, nom otorgat per l'emperador Augusto en homenage al seu tio Juliol César. En estes excavacions, els arqueòlecs moderns han descobert restants funeraris, monedes i implementos. El castre de Avelãs (a uns tres quilómetros de Bragança) va ser un important centre en la via militar cap a Astorga, encara que hi ha molts eixemples (en Alfaião, Aveleda, Carrazedo, Castro de Avelãs, Donai, França, Gostei, Meixedo, Pinela, Quintela Lampaças, etc.) de la presència romana.[4]
L'àrea estava dominada per dos comunitats ètniques: els zoelas, en sèu en Castro de Avelãs, i una ciutat lusitana baix la direcció dels banienses en la partix sur del districte.[3] Un mapa llatí, Atles de Gotha de Justus Perthes, menciona tres assentaments dins d'esta regió: Aquae Flaviae (Chaves), Veniatia (Vinhais) i Zoelae (la seua sèu en Zoelas, hui Castro de Avelãs) sense mencionar cap referència a un nom similar a Bragança.[3] Durant la colonisació romana, va formar part de Gallaecia i depenia administrativamente de Astorga, en l'eix atlàntic d'una calçada romana des de Replanell, que controlava el comerç d'or, ferro i argent. Les referències a un assentament en el nom similar a Bragança es varen produir en els actes de l'Ajuntament de Lugo (569 d. C.) sobre la Vergancia. Una referència similar de Wamba (666 d. C.) es referia a Bregancia, i a on supostament varen nàixer dos màrtirs cristians (Juan i Pablo).
Edat Mija
[editar | editar còdic]Els registres dels regnes germànics suevo i visigodo són pocs, provablement un indici de l'alvanç de les comunitats rurals agràries i pastorals durant la seua ocupació i assentament. Referències toponímiques com Gimonde, Guadramil i Samil són alguns dels restants d'este periodo.[3]
Encara que varen quedar alguns noms de llocs (com Alfaião, Babe, Baçal, Bagueixe, Mogadouro), l'influència de la civilisació islàmica en les regions del nort i el Duero (aixina com en les zones montanyoses) va ser molt menuda. Només hi ha una referència de passada en la Crònica de Sampiro (pero solament en la seua versió ovetense, d'inicis de el XII) a un Pelagius Breganciae menges (Pelayo, comte de Bragança) que apareix acompanyant al rei Alfonso III en la cerimònia de consagració de la Basílica de Santiago de Compostela en l'any 899, aixina com en el Concilie d'Oviedo de l'any 907.[5][3] Per la Reconquista, esta regió es va integrar ràpidament en el Regne de Galícia (dins de León despuix de el X), i l'economia, l'organisació eclesiàstica, l'arquitectura, la cultura i la llengua varen ser fortament influenciades pel asturleonés.[3]
Durant els sigles XI i XII, en els llibres de genealogia, la família Bragançãvos de Castro de Avelãs (en eixe moment la sèu del monasteri benedictino) dominava Bragança, el seu abad Mendo A elãm, qui més vesprada es va casar en la princesa Ardzrouri d'Armènia (qui va fallir en la regió en pelegrinage a Santiago de Compostela), va originar la llínea hereditària.[3] Conta la llegenda que Fernão Mendes (a Braganção) presuntament va seqüestrar i després va casar a Sancha, filla d'Enrique de Borgoña i Teresa, obtenint en els seus morts l'important defensa de la regió. Fernão Mendes i Sancha varen trobar les ruïnes de l'antic poble i les varen reconstruir des del sol en la Realenga dones Terras dona Bragança. Històricament, Fernão Mendes va ser posteriorment referit com el Valent per la seua valentia durant la Batalla de Ourique. No obstant, més vesprada, la regió de Bragança es va convertir en propietat de la Corona, ya que cap hereu es va desenrollar a partir de la seua unió.[3] Els Bragançãvos varen contribuir a la fundació de l'assentament, i la seua importància va ser sent part integral de la defensa del país, per la posició geopolítica en la frontera noroest en els regnes de León i Castella.[3] En la sèptima generació, al voltant de 1258, els Bragançãvos varen perdre el seu títul hereditari i Afonso III va transferir el títul a Nuno Martins, un descendent de la llínea.
L'orige de la ciutat de Bragança data de el X o XI, i provablement es va desenrollar a partir d'un castre romanizado, encara que l'evidència arqueològica encara no s'ha descobert.[3] L'importància estratègica de Bragança, per al control militar de l'accés, va resultar de la seua localisació i va ser reforçada per les institucions administratives establides pel Rei.[3] Sancho I li va otorgar furs en juny de 1187, que varen ser renovats pel rei Alfonso III de Portugal, en maig de 1253, i posteriorment per Manuel I l'11 de novembre de 1514.[3] Els furs varen demostrar específicament l'importància de la ciutat, que va ser la primera en Trás-vos-Montes en rebre el títul de vila.[3] En la seua proclamació, Alfonso III va precisar que el municipi de Bragança pertanyia a l'Iglésia de Bragança, i no a la corona, i que la seua representació devia motivar l'assentament de totes les terres despobladas. Açò estava en conflicte en les Órdens Militars i l'administració del Monasteri de Castro de Avelãs, els qui creïen que tenien dret a assentar tots els llogarets i usar la terra com volgueren. Els privilegis concedits a la naixent població portuguesa per varis monarques subrallen l'importància geogràfica d'atraure assentaments a la frontera nort: Alfonso III va crear una fira anual en 1272 i Fernando va establir una fira de lliure comerç en 1383, que va ser renovada o reformulada per successius monarques (Juan I en 1392 i 1413, el regente Pedro en 1439 i Alfonso V en 1455). Estes iniciatives, encara que templades per migracions cíclicas i epidèmies, varen permetre la concentració de colon en la comunitat del nort.
Durant el XIV, les guerres en Castella varen provocar la destrucció dels assentaments fronteriços i les tropes castellanes varen prendre la ciutat de Bragança. En 1381, la regió va tornar a ser devastada militarment, lo que va provocar hambruna, epidèmies, taxes de mortalitat infantil, abandó de terres, originant una caiguda de la població del 83 %. En 1387, el duc de Lancaster i Constanza varen firmar el Tractat de Babe, que reconeixia el títul i els drets de Juan I sobre Portugal i l'Algarve (llavors ya aclamat en les Corts portugueses i casat en Felipa de Lancaster). Pero en 1396, Juan va retornar a Bragança per a frenar l'agressió castellana, llevant els títuls a Afonso Pimentel (que era un aliat de Castella) i entregant en mans del seu fill illegítim Afonso (donado en 1401 pel regente Pedro),[3] a qui va acusar en el reforç de la frontera i l'elaboració de les defenses del castell. Després, Juan va unir la regió fronteriça a la Corona en el matrimoni del seu fill en Beatriz, filla de Nuno Álvares Pereira, a fi d'enfortir els llaços de l'incipient corona en la terra.
El regente Don Pedro de Portugal, duc de Coímbra, en 1442, va ascendir a Bragança a cap del ducado homònim concedit al seu germà illegítim Alfonso, octau comte de Barcelos, que va ser gendre de Nuno Álvares Pereira. En 1445, Bragança va rebre la concessió d'una fira franca, i posteriorment, en 1464, Alfonso V la va elevar a la categoria de ciutat.
En els sigles XIV i XV, es va desenrollar el creiximent fòra de la ciutat de Bragança, i en els sigles següents es varen realisar importants renovacions i remodelacions de les iglésies, convents i finques nobles dins del municipi.[3] Molts dels noms dels carrers de Bragança també mostren una ràpida industrialisació i comercialisació en la comunitat, en l'aparició de noms de carrers com Rua dos Prateiros («plateros»), Rua dos Sineiros («campaners»), Rua dos Oleiros («alfareros»), Rua dona Alfândega («aduana»), Posa't dones Tenarias («curtidores»), Posa't dones Ferrarias («herrerías»), que dirigien les seues exportacions al mercat regional.[3] Este entorn dinàmic va ser facilitat per judeus que varen escapar de l'Inquisició en Castella durant el XV, i que varen estimular els mercats comercials, artesanals i de cereals de la regió.[3]
Despuix de 60 anys, els portuguesos varen posar fi a l'Unió Ibèrica en el restant de regnes de la Monarquia Hispànica. L'1 de decembre de 1640, es va restaurar l'independència de Portugal, lo que va permetre l'ascensió de l'octau duc de Bragança (llavors governador militar de Portugal) com a rei Juan IV. De 1640 a 1910, la Casa de Bragança va proporcionar a Portugal els seus reis i els dos emperadors de Brasil. Este últim va governar des de 1822 fins a 1889. El castell feudal dels ducs (construït en 1187) encara resistix.
El 5 de març de 1770, Bragança es va convertir en sèu diocesana. Es va fusionar des del 27 de setembre de 1780 en la diòcesis de Miranda de Duero (creada el 22 de maig de 1545), situant-se la sèu en Bragança. La diòcesis es va passar a denominar oficialment com «de Bragança i Miranda».
En el XVIII va haver vàries crisis i fracassos en Bragança associats en una industrialisació tentativa. Els problemes en l'agricultura a principis de el XIX també varen ocórrer just quan l'indústria començava a abandonar la ciutat de Bragança.[3] Des de llavors, l'economia de la regió ha passat per varis altibaixos, en repunt estimulats per algunes iniciatives nacionals.[3]
El 26 d'abril de 1919 la ciutat va ser admesa com a membre de l'Orde Militar de la Torre i Espasa, del Valor, Llealtat i Mèrit.
Geografia
[editar | editar còdic]
Bragança es troba en un braç del ric Sabor al sur de la Serra de la Culebra, a 255 km al noreste de Porto, a 515 km de Lisboa i a 22 km de la frontera espanyola.
El municipi de Bragança forma part de la frontera del parc natural de Montesinho, establit en 1979 per a salvaguardar els distints elements de la regió. Montesinho es classifica en boscs i arboledas (plantacions de roures i castanyers en la base de la serra de la Culebra, els rius Tuela i baix Gamoneda o Baceiro); boscs i pinades (boscs i vegetació arbustiva en l'oest i este del riu Pomes, Aveleda, Portelo / Montesinho, Mofreito / Montouto, Pinheiros, Serra de la Culebra, Vilar Sec dona Lomba); una zona agrícola mixta subatlántica (al voltant dels rius Tuela i Gamoneda); espai obert que permet l'agricultura a lo llarc dels replanells de Baçal, Aveleda, Onor, Deilão); i les montanyes de granit poblades en espècies de roures i abedulls.
Clima
[editar | editar còdic]Bragança té un clima templat, en influències tant continentals com a oceàniques. L'estiu és normalment càlit i sec, en dies solejats. Les ones de calor durant l'estiu poden elevar la temperatura per damunt dels 35 °C. Durant esta estació la precipitació és escassa, i la major part es concentra a última hora de la vesprada en forma de tormentes. L'hivern és fret i humit, i en ell es donen els mesos més plujosos. A pesar d'això no són rars llarcs periodos de sol. És una de les ciutats portugueses en més precipitació en forma de neu, encara que la variabilitat interanual és molt significativa, cobrint des d'hiverns com el de 2007-2008 en menys de 5 dies de neu, fins a hiverns en més de 20 dies, com el de 2008-2009.
Bragança té un clima mediterràneu Csb[6] (templat en estiu sec i templat) segons la classificació climàtica de Köppen.
Comunicacions
[editar | editar còdic]
A huit quilómetros del centre de la ciutat se situa l'aeroport municipal/regional (Aeroport de Bragança), en vols regulars de Sevenair Air Services a Lisboa (LIS) i Vila Real (VRL).[7] L'aeroport de Bragança es troba al nort de la ciutat, en la parròquia d'Aveleda, accessible en taxi o autobús. Es va ampliar l'aeròdrom i es va ampliar la pista, incloent nous sistemes de navegació, nou allumenament i facilitats de respal, en la finalitat d'incrementar les aeronaus de tamany mijà per a estar a la parell en atres aeroports regionals europeus. Dins dels esforços de Portugal per a frenar el problema nacional de la despoblació en el districte de Bragança i potenciar-ho com destí turístic natural s'ha proyectat en finançació dels fondos Next Generation EU la construcció d'una autovia de 2 carrils per sentit des de l'aeroport a la frontera en Espanya en Rionor. Açò deixarà a Espanya de l'aeroport de Bragança en un viage en coche de tan sol 10 minuts.[8] Mentres, Espanya no acaba d'impulsar la seua part del tram de Rionor a Pobla de Sanabria enllaçant a l'autovia de les Rigues Baixes.[9][10][11]
Bragança és una de les dos capitals de districte (junt en Viseo) sense servici ferroviari en Portugal. Antigament existia un ferrocarril de via mètrica (la llínea del Túa) de Bragança a Túa, per a conectar trens a Porto. L'estació de Bragança (i el tram Bragança-Mirandela del ferrocarril) es va tancar en 1991. En l'arribada de l'alta velocitat a l'estació d'Otero de Sanabria (Sanabria AV), part de la llínea d'alta velocitat Madrit-Zamora-Galícia, Bragança dispondrà una conexió en trens d'alta velocitat a 35 km de distància.[12] En 35.341 habitants, Bragança és el mercat potencial més gran de les afores de l'estació.[13]
Hi ha tres vies d'accés principals dins del municipi: les autopistes A4, IP2 i N103.[7] La carretera principal que conecta Bragança i les comunitats locals és la A4: Amarante-Vila Real-Bragança-Quintanilha, que creua la frontera suroest dels municipis cap a Bragança, abans de rodejar la ciutat en direcció a la frontera oriental en Espanya. La IP2 complementària es troba en la A4 al voltant de Macedo de Cavaleiros i la N103 creua d'oest a est, confluint en Bragança, abans de continuar com la N218 cap a Espanya. Atres carreteres conecten municipis propencs com Mirandela, Penafiel, ademés de Chaves, Valpaços i Miranda de Duero, incloses les localitats de Vinhais i Vimioso.
Freguesias
[editar | editar còdic]Les freguesias del municipi de Bragança són les següents:
Demografia
[editar | editar còdic]
La sèu del municipi és la ciutat de Bragança, que consta de les parròquies Sé, Santa María i Meixedo. En la jerarquia de les comunitats urbanes portugueses, Bragança ocupa el segon lloc despuix de Chaves en la subregión de l'Alt Trás-vos-Montes.[14] Històricament, el municipi ha experimentat una evolució demogràfica. Entre 1911 i 1991, hi ha hagut un aument del 6,80% (1655 habitants), mitigat per canvis anuals que varen experimentar creiximents i disminució. Per eixemple, entre 1981 i 1991 es va produir un èxodo de l'interior de la regió de jóvens, lo que va provocar una caiguda de la població i de la taxa de natalitat (que solament va beneficiar a les comunitats costeres de Portugal). La ciutat de Bragança ha experimentat en general un creiximent positiu, sent la capital de la regió i atraent un component més jove. Sé i Santa María, les dos parròquies principalment urbanes, es varen beneficiar directament d'açò, convertint-se en el motor dinàmic del creiximent del territori i convertint-se en un pol en l'interior noreste.[14]
La població activa (41,2 %) està principalment repartida entre els sectors terciario (82,2 %) i secundari (16,1 %), en a penes un 1,7 % en el sector primari, si ben tota l'activitat econòmica gira entorn a la producció agrícola. En 1991 tenia 15 624 habitants, molts més que els que tenia en 1960, distribuïts en 2 parròquies: Sé i Santa Maria.
De les 18 capitals dels districtes històrics portuguesos, Bragança és la més alluntada de Lisboa, la capital nacional.
Economia
[editar | editar còdic]Bragança és una ciutat de servicis que depén d'institucions estatals com l'Institut Politècnic de Bragança i l'hospital regional per a l'ocupació. A principis de el XXI, el seu camp va sofrir un decliu poblacional en l'abandó dels pobles i l'envelliment de la població rural. La ciutat de Bragança és un ancora de l'economia regional, resistint el despoblació de l'interior i concentrant l'administració del sector públic en la regió.[14]
En Bragança, aproximadament el 16% de la població està involucrada en el sector industrial secundari, mentres que el 60% està associat al sector de servicis terciarios, aludint a un problema en l'atracció d'inversions en el sector secundari. L'ocupació és impulsada principalment pel sector terciario, que inclou el comerç, els restaurants i els hotels, pero també la construcció civil (que és el segon major empleador de residents locals).[14] Encara que hi ha hagut una evolució positiva, l'activitat industrial seguix sent dèbil, obstaculisada per l'evolució del mercat en esta regió perifèrica fronteriça de Portugal. Per la seua ubicació prop de la frontera espanyola, la ciutat rep turistes de Zamora, León, Salamanca, Astúries i atres llocs.
La agroindustria se centra en l'oli d'oliva, els cereals, la castanya i la ganaderia, especialment l'oví. Els cultius de cereals i castanyers de Montesinho que ocupen les altures, entre la ciutat i Espanya al nort i a l'est, compartixen activitat econòmica en la crío de ganado oví i vacú en menor mida.
Educació
[editar | editar còdic]La població estudiantil de Bragança està fortament concentrada dins de la ciutat. La major part dels estudiants corresponen a l'escola tècnica d'educació superior estatal (institut politècnic): l'Institut Politècnic de Bragança (IPB). Des de la seua formació en 1986, hi ha hagut un creiximent significatiu en la matriculació. El restant dels matriculats en educació superior es troben dispersos en l'Institut Superior de Llengües i Administració i l'Escola Superior d'Enfermeria.
En molts llogarets, no hi ha suficients chiquets per a mantindre les escoles rurals, que el govern està tancant gradualment.
Monuments i llocs d'interés
[editar | editar còdic]Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]El municipi de Bragança està hermanado en les següents ciutats:
Persones destacades
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ García-Gil, Héctor (2008). “L’asturià-llionés: aspeutos llingüísticos, sociollingüísticos i llexislación” (ast). MERCATOR. ISSN 2013-102X.
- ↑ (portugués) Institut Nacional de Estatística (ed.): «Cense 2011 - Per freguesia, segon a CAOP2012».
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 Câmara Municipal (ed.): «Breu Panorâmica Històrica» (en pt). Bragança, Portugal: Câmara Municipal de Bragança (2009).
- ↑ Aramando Fernandes (2011). Câmara Municipal (ed.): «Bragança: Muito Per a Alem Fronteiras» (en pt). Bragança, Portugal: Câmara Municipal de Bragança.
- ↑ (1758) Espanya Sagrada. Tom XIV, Quarta, de 2004 edició, Guadarrama (Madrit): Revista Agustiniana, pp. 515, 516. ISBN 84-95745-33-X.
- ↑ aemet.és, Atles climàtic ibèric.
- ↑ 7,0 7,1 Everest (ed.): «Live and Discover: Bragança». Rio do Mouro, Portugal: Everest Editora Lda..
- ↑ «[1]». Consultat el 22 d'agost de 2021 (en espanyol).
- ↑ «[2]». Consultat el 22 d'agost de 2021 (en espanyol).
- ↑ «[3]». Consultat el 22 d'agost de 2021 (en espanyol).
- ↑ «[4]». Consultat el 22 d'agost de 2021 (en espanyol).
- ↑ Cipriano, Carlos. «Bragança é a primeira cidade em Portugal a ter a alta velocidade já ali ao costat».
- ↑ «[5]».
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Câmara Municipal (ed.): «Caracterização Sócio-Econòmica» (en pt). Bragança, Portugal: Câmara Municipal de Bragança (2009).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bragança.- Este artícul conté una traducció parcial derivada de «Bragança» de Wikipedia en portugués, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Ajuntament de Bragança (portugués)