Pobla de Sanabria

Pobla de Sanabria

Pobla de Sanabria (en sanabrés: La Viella) és un municipi i localitat espanyola de la província de Zamora, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó. El municipi de Pobla està situat en el noroest de la província, en la comarca natural de Sanabria. Ademés de Pobla, el seu terme municipal inclou les localitats de Castellanos, Robledo i Ungilde. El municipi, que té una superfície de 81,39 km², conta en . El núcleu de Pobla dista 112 km de la capital provincial, Zamora, aixina com 148 km de León, 148 km d'Orense i 42 km de Bragança (Portugal).

El caixco urbà de Pobla es troba en un territori al que la naturalea ha dotat d'especials característiques defensives, modelades a lo llarc dels sigles per la riera Ferrera i els rius Tera i Castro, que el han dotat de la seua especial fisonomia de espigón. Ademés, la seua ubicació estratègica junt a la frontera en Portugal, va fer que esta plaça fòra des d'antic una vila aforada, fortificada i amurallada, en un notable protagonisme en la formació històrica del territori que la rodeja. Va ser sèu d'un notable poder militar, eclesiàstic i polític que a lo llarc dels sigles va generar un ric patrimoni arquitectònic i monumental, el qual va dur a que en 1994 la vila fora declarada be d'interés cultural en la categoria de conjunt històric. Aixina mateix, destaca el notable nivell de conservació del seu patrimoni paisagístic i migambiental, de característiques similars a les del propenc espai natural protegit del parc natural del Llac de Sanabria.

Està catalogat com Un d'Els Pobles Més Bonicos d'Espanya des de l'any 2017 i pertany des de llavors a l'associació homònima.

Toponímia

Pobla és un topònim recurrent en la geografia espanyola i que sol deure el seu orige a la fundació o refundació d'una vila sobre la base d'una carta pobla otorgada per monarca o, en ocasions, per càrrec eclesiàstic. Est sembla ser l'orige de la primera part del topònim d'esta localitat, a la que Alfonso IX de León la va convertir en una de les seues pobles el 1 de setembre de 1220, despuix de concedir-li una carta pobla inspirada en el Fur de Benavente. La raó última d'otorgar-li esta distinció, va sorgir de la necessitat de crear en la zona un sòlit bastió lleonés que reforçara la frontera en Portugal, idea que es veu reforçada en la coetánea reedificaació i millora de castell i muralles d'esta vila.

«En el nom del nostre Sennor Iesu Christo, amen. Guisada cosa eixe pertany a tot rei christiano de donar a la la seua pobla nova tals furs i tals drets, i tals costums de justícia, i confirmar-los per sempre jamai, que la pobla nova reba acrecimiento en bondat i en valor del seu conceyo entre les atres pobles antigues de la seua reyno, i d'apremiar als mals en la seua soberba i confonder als soberbiosos en la seua maldat, de manera que guarden l'onrra i el prez del seu rei en totes les coses, i quel fagan bon servici i lleal a ell i a tots aquells que vernán dél; i despues que el rei catòlic tot açò ouiere ordenat en els seus pobladors, deu donar en scripto tot allò que anara ordenat i siga estable sempre ferm. I otrosí, que els pobladors no reben danno en els seus furs per olvidanza, i per aquesto yo don Alfonso, rei de León, fago carta a vós els pobladors de Senabria, també a aquells que agora són com als atres que vernán despues i a tota la vostra generació, dels vostres furs que siga valedera per sempre i perque vós i els vostres fixos i els vostres nets i a tots aquells que de vós vernán, vivades sempre en pau i en mansedumbre, i perque els mals i els soberps són castigats en totes maneres segun aquestos furs bons que vós recibides del meu per la gràcia de Deu i pels vostres bons merecimientos.»

Fur donat a Pobla de Sanabria per Alfonso IX. Reformat i romanceado per Alfonso X

Més controvertit és l'orige de Sanabria, la segona part del seu topònim, encara que en qualsevol cas se li associa una filiació prerromana. Una de les opcions més seguides per a explicar el seu orige és la que senyala el vocable «senabriga» i est, a la seua volta, format per un element inicial d'orige preindoeuropeo «sen, 'mont'» i per un atre d'orige celta «-briga; 'fortificació', 'fortalea' o 'castre, per lo que significaria 'fortificació', 'fortalea' o 'castre en el mont'. Atres investigadors indiquen un orige íbero, vinculant esta paraula en eixe, que significaria 'casa', i nabar, que significaria 'planicie entre montanyes receptores d'aigua'.

Gentilici

El gentilici de Pobla de Sanabria és merujeros. ^{cita requerida}

Geografia

Full 267 del Mapa Topogràfic Nacional d'Espanya 2007 en el que es representa Pobla de Sanabria

Es troba enclavada en la comarca de Sanabria, al noroest de la província de Zamora, en la zona limítrofa en Portugal, Galícia i la província de León. Pertany a l'unitat natural homogénea denominada «Valle de Sanabria», una extensa vall allargada que, en direcció noroest-surest, en les seues cotes més baixes és recorregut pel riu Tera. La vall està delimitada per la serra de la Cabrera al nort, la serra de la Culebra al sur, la serra Segundera a l'oest, mentres que a l'est s'obri cap al territori més pla de La Carballeda, preludi de la depressió del Duero.

Geologia

Rica en bells paisages i en una cultura tradicional que perviu. Persistixen a la seua volta, valors geogràfics de gran interés, chafades que han deixat els glaciars, com el llac de Sanabria i els numerosos estanys de la serra, aixina com una flora i fauna molt especial i excepcionalment variada. Junt a esta bellea i varietat natural, trobem també una profunda cultura popular, clarament diferenciada del restant de les zones limítrofes, riuada a l'ampar d'este enclavament natural únic, i respalada per una àmplia història de la qual podem trobar també, abundants mostres a lo largo y ancho de la comarca. El relleu del municipi té dos parts diferenciades. Pel nort s'estén la vall del riu Tera, que travessa part del territori incloent el núcleu urbà, a on rep les aigües del riu Castro abans d'obrir-se en l'embassament de Cernadilla. Al sur del riu comencen les elevació de la serra de la Culebra, a on se superen els 1000 m d'altitut. L'altitut del territori oscila entre els 1176 m (Atalaya) a l'oest, junt a la serra de l'Atalaya, i els 900 m en l'embassament de Cernadilla. El poble s'alça a 929 m sobre el nivell del mar.

Clima

Pobla de Sanabria i la vall de Sanabria, o si es vol la comarca de Sanabria, es troben situades en un territori fronteriç en influències tant mediterrànees com a atlàntiques. En este sentit, dos de les serres que rodegen la vall, concretament les serres Segundera -per l'oest- i Cabrera -pel nort-, marquen el llímit entre el clima atlàntic i mediterràneu, convertint a Sanabria en un territori de transició climàtica. D'esta forma, tenen especial importància les diferents orientacions dels cims, ales i valls d'este territori, en ser est el factor determinant de que predomine un o un atre dels dos ambients. El predomini atlàntic està present en les ales en orientació nort i oest, mentres que les d'exposició sur i est són de predomini mediterràneu. A tot lo anterior cal unir les condicions extremes dels alts cims, a on han sobrevixcut i evolucionat espècies des de fa més de 10 000 anys.

En el cas de Pobla de Sanabria, el seu caixco urbà es troba situat a uns 941 m s. n. m. i conta en una orientació este. Abdós condicionants propicien que esta localitat conte en unes característiques climàtiques predominants del mediterràneu templat-humit, en contar en certa influència atlàntica. Aixina que, la seua temperatura mija anual ronda els 10 °C, en notable amplitut tèrmica, i la precipitació mija s'aproxima als 1000 mm/any. El hivern es caracterisa per ser fret, en geladas freqüents; mentres que en l'estiu les temperatures són suaus.

Segons la classificació climàtica de Köppen, Pobla de Sanabria té un clima Csb (mediterràneu continentalizado en estiu suau).

Història

Vore també: Història de la província de Zamora

Vivenda tradicional

Erro al crear miniatura:

Pobla en el Camí de Santiago

Sanabria apareix documentada en una de les actes del concilie de Lugo del 509, encara que com indiquen no pocs autors, podria ser una referència a la totalitat de la comarca sanabresa i no a l'actual localitat de Pobla. Sanabria torna a ser documentada en el VII, esta volta com a parròquia sueva i ceca visigoda baix el nom de Senapria.

És en el X quan es confirma l'existència d'una Urbs Senabrie com a referent territorial, segons indiquen els primers diplomar del monasteri de Sant Martín de Castañeda, época en la que la localitat va quedar integrat en el Regne de León. Els historiadors han especulat sobre la possible existència en esta época d'algun tipo de fortificació en la pobla, impulsada pels reis lleonesos en el seu alvanç cap al sur, senya que no ha pogut ser respalat per la documentació existent ni pels vestigis arqueològics trobats.

La consolidació d'este núcleu urbà com a cap de tota la comarca sanabresa va deure produir-se a partir del regnat d'Alfonso VII de León (1126 a 1157). En 1132 la vila ya contava en un castell, conforme es documenta a través dels seus tenentes: comte Ponce Fernandizi (1132) i posteriorment el seu germà Xemeno Fernandizi, Roderico Petri senyor de Senabria et de Carvaleda (1150), del 1158 al 1161 Ponce de Cabrera i Rodrigo Pérez de Sanabria, Fernando Ponce (1164), en 1171 mandante Senabrie comité Poncius et comitissa María Fernándiz i Fernandus Aldefonsus (1188).

Mapa de Pobla de Sanabria publicat en 1863 i realisat per Francisco Coello

Alfonso IX de León va organisar en el 1195 les funcions polítiques, econòmiques, jurídiques i militars de Pobla de Sanabria, convertint-l'en un dels bastions lleonesos de la frontera en Portugal. Ademés, el 1 de setembre de 1220 va convertir esta vila en una de les seues pobles, concedint-li una carta pobla, inspirada en el Fur de Benavente, reedificando i millorant ademés el seu castell i els seus defenses muradas. És per tant d'esta época l'innovadora planta del castell de Pobla de Sanabria, en la seua forma quadrangular, pero arrematada en els seus ànguls per gavetes circulares, alguna cosa pràcticament inusual fins a la Baixa Edat Mija. L'impuls donat a la vila per este monarca va fer que Pobla de Sanabria fora adquirint a lo llarc de el XII una notable rellevància econòmica, política i militar, que serà mantinguda en posterioritat, com a mostra la confirmació i modificació parcial de la seua carta foral pel rei Alfonso X el Sabio(Sevilla, 19 de maig de 1273).

Durant el XIV, la vila va ser propietat de Juan Alfonso de Alburquerque, del comte Fernando de Castro o de Alvar Vázquez de Losada, entre atres personalitats de l'época. Alvar Vázquez, de la família noble local dels Losada, va rebre esta vila, la seua alfoz i la Carballeda en una donació efectuada per Juan I i que va rebre en règim de mayorazgo. En 1451 la mitat de la vila i tota la seua terra és venuda per donya Major de Porras a Alonso de Pimentel, tercer comte de Benavente. Este fet va comportar, ademés, que el citat comte prenguera possessió del seu castell. A mitan de el XV, despuix d'extinguir-se les dos llínees principals de la família Losada (només va subsistir la branca dels senyors de Rionegro), els Pimentel varen adquirir per donació regio l'atra mitat de Pobla. Anys despuix, els Reis Catòlics varen tornar als Losada la seua mitat de la vila, motiu pel que Rodrigo Alonso de Pimentel va tindre que permutar eixa propietat a donya Leonor de Melgar, viuda de don Diego de Losada, per la facenda que tenia en Montamarta (1489). Des d'este moment, la vida política i social de la vila i la seua alfoz varen ser dirigides pels Comtes de Benavente, que varen posar i varen llevar del seu càrrec a diferents alcaldes, com varen poder ser Pedro de Montemolín (1474) o Pedro de Moixa (entre 1490 i 1492).

Durant el XVII, Pobla de Sanabria va participar de manera principal i directa en la guerra de Restauració portuguesa en estar enclavada en ple front de batalla, sent José Martínez de Salazar el governador de la vila durant dit conflicte bèlic. Per aquells mateixos anys, les defenses de la vila varen ser reedificadas i millorades, constant ya en 1642 la Pobla de Sanabria com a plaça fortificada. No obstant, com a conseqüència de la Guerra de Successió ocorreguda en Espanya entre els partidaris de Felipe d'Anjou i l'Archiduc Carlos, la vila va ser ocupada en 1710 per tropes portugueses, que la varen mantindre fins a el 24 de decembre de 1715, any en que va ser recuperada pels eixèrcits espanyols i entregada a la Monarquia Hispànica en virtut de la Pau de Utrecht.

Durant tota l'Edat Moderna, Pobla de Sanabria va ser el cap i capital d'una receptoría, la de Sanabria, que s'integrava en la província de les Terres del comte de Benavente. En tot cas, en reestructurar-se les províncies i crear-se les actuals en 1833, Pobla va passar a formar part de la província de Zamora, dins de la Regió Lleonesa, passant a encapçalar en 1834 el partit judicial de Pobla de Sanabria.

Sobre la configuració del municipi, cal senyalar que la localitat d'Ungilde es va integrar en el municipi de Pobla en 1967, fent lo propi Castellanos en 1973.

Demografia

Pobla de Sanabria conta en una població de .

Pobla de Sanabria

 Població de dret segons els censos de població del INE

 Població de fet segons els censos de població de el INE

En 1967 creix el terme del municipi perque incorpora a Ungilde, en 1973 incorpora a Rourar-Cervantes

La població de Pobla de Sanabria no ha variat molt en els últims 100 anys. Hi ha hagut continus auments i disminució de població, en una tendència a la pèrdua de població en els últims anys. El creiximent de la década de 1970 es deu a l'absorció d'un atre municipi, Ungilde.

Població de les localitats del municipi de Pobla de Sanabria (2024)

Any 2024	Pobla de Sanabria	Ungilde	Castellanos	Robledo
Població	1152	62	118	39

Transport i comunicacions

Carretera

El terme municipal està travessat per l'autovia de les Rigues Baixes A-52 entre els pK 80 i 81, aixina com per la carretera nacional N-525, que discorre paralela a l'anterior, i vàries carreteres provincials: ZA-104 (comunica en Galende i en el llac de Sanabria), ZA-921 (comunica en la frontera en Portugal per Rihonor de Castella) i ZA-925 (comunica en la frontera en Portugal per Calabor).

Servicis ferroviaris

Mija Distància

Artícul principal → Estació de Pobla de Sanabria.

Erro al crear miniatura:

Estació de tren

Un únic servici de Mija Distància conecta cada dia Pobla de Sanabria en Valladolit via Medina del Camp. Fins a 2013 va existir un atre servici diari a Orense, pero la seua supressió va provocar el tancament definitiu de totes les estacions intermiges entre abdós, en excepció de l'estació de la Gudiña (a lo manco fins a la reconversió en AVE dels actuals servicis de Llarga Distància). Actualment no passa cap comboi de Llarga Distància per l'estació de Pobla de Sanabria, ya que tots estos servicis passen per la nova estació de Sanabria Alta Velocitat i pel cambiador d'ample situat entre la nova estació i la de Pedralba de la Pradería, deixant a l'estació de Pobla de Sanabria fora del recorregut.

Llarga Distància

Artícul principal → Estació de Sanabria Alta Velocitat.

Tots els trens diürns de llarc recorregut entre Madrit/Alce i Galícia passaven per l'estació de Pobla de Sanabria i casi tots tenien parada. Açò va supondre diàriament fins a quatre trens Alvia. Fins a l'1 de febrer de 2016, també circulava per esta llínea i parava en l'estació de Pobla un Trenhotel (les branques Madrit-La Corunya i Madrit-Pontevedra). No obstant, en la data citada i coincidint en l'obertura de la llínea d'alta velocitat Olmedo-Zamora (tram de la LAV Madrit-Galícia), eixes branques varen passar a circular acoplades a la branca Madrit-Ferrol, açò és, via León i no via Zamora i Pobla de Sanabria.

En l'arribada de l'alta velocitat per mig de la llínea d'alta velocitat Madrit-Zamora-Galícia, la nova estació de Sanabria Alta Velocitat se situa en la localitat d'Otero de Sanabria, municipi de Palaus de Sanabria, a 7 km de Pobla de Sanabria.

Aeroports propencs

A 33 quilómetros de Pobla de Sanabria, en la parròquia d'Aveleda al nort de la ciutat portuguesa de Bragança, se situa l'aeroport de Bragança, en vols regulars de Sevenair Air Services a Lisboa (LIS) i Vila Real (VRL). L'aeròdrom i la pista han segut ampliats, incloent nous sistemes de navegació, nou allumenament i facilitats de respal, en la finalitat d'incrementar les aeronaus de tamany mijà per a estar a la parell en atres aeroports regionals europeus. Dins dels esforços de Portugal per a frenar el problema nacional de la despoblació en el districte de Bragança i potenciar-ho com destí turístic natural, s'ha proyectat en finançació dels fondos Next Generation EU la construcció d'una autovia de 2 carrils per sentit des de l'aeroport a la frontera en Espanya en Rionor. Açò deixarà a Pobla de Sanabria de l'aeroport de Bragança en un viage en coche de tan sol 30 minuts. Mentres, Espanya no acaba d'impulsar la seua part del tram de Rionor a Pobla de Sanabria enllaçant a l'autovia de les Rigues Baixes, que encara reduiria més el temps de viage transfronterer cap a Bragança.

Administració i política

Govern municipal

Resultats de les eleccions municipals en Pobla de Sanabria

Partit polític	2023			2019			2015			2011			2007			2003
	%	Vots	Regidors	%	Vots	Regidors	%	Vots	Regidors	%	Vots	Regidors	%	Vots	Regidors	%	Vots	Regidors
Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE)	336	35,22	3	487	51,10	5	571	65,71	6	664	69,53	7	679	61,01	6	644	58,33	5
Partit Popular (PP)	330	34,59	3	439	46,06	4	252	29,00	3	201	21,05	2	407	36,57	3	441	39,95	4
Futur (F)	274	28,72	3	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—

Evolució del deute viu municipal

El concepte de deute viu contempla solament els deutes en caixes i bancs relatives a crèdits financers, valors de renda fixa i préstams o crèdits transferits a tercers, excloent-se, per tant, el deute comercial.

Eleccions autonòmiques

Eleccions autonòmiques de 2022 en Pobla de Sanabria
Partit polític	Vots	Percentage
Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE)	262	39,2 %
Partit Popular (PP)	217	32,5 %
Vox	94	14,1 %
Podem-IU	39	5,8 %
Unió del Poble Lleonés (UPL)	21	3,1 %
Ciutadans-Partit de la Ciutadania (Cs)	14	2,1 %
Partit Regionaliste del País Lleonés (PREPAL)	4	0,6 %
Partit Castellà-Terra Comunera (PCAS-TC)	4	0,6 %
Partit Animalista Contra el Maltracte Animal (PACMA)	3	0,5 %
Zamora Decidix	2	0,3 %
Per Zamora	1	0,2 %

Cultura

Patrimoni

Vivendes del conjunt històric

Castell dels Comtes de Benavente

Casa consistorial

Iglésia de Santa María del Azogue

Ermita de Sant Cayetano

cal destacar el conjunt urbà de Pobla de Sanabria, resultat de les múltiples intervencions a les que s'ha vist abocada en la seua devindre històric. El seu extrem nort conserva les principals edificacions, reflex del seu antic poder civil, militar i eclesiàstic. El seu recint urbà es troba llimitat per estructures defensives de l'época medieval que varen ser modificades i reforçades a partir de el XVII. En el seu interior es conserven dos núcleus diferenciats, la vila i l'arraval, abdós separades per una vaguada natural. Va existir un primer núcleu amurallado, posteriorment ampliat, en el que es construïxen els edificis més nobles i significatius, com són el castell dels comtes de Benavente —edificació de la que destaca la seua torre del homenage, popularment denominada torre del Macho—, l'iglésia de Santa María del Azogue, la barroca i senyorial ermita de Sant Cayetano i la més humil casa consistorial. La posterior ampliació cap al sur d'este primer recint va incloure el denominat Arraval, en el que destaca com a element singular un chicotet humilladero corresponent a la capella de Sant Pedro de el XVIII.

La vila conta en el reconeiximent i protecció derivada de la seua declaració de conjunt històric i artístic, pero també alguns dels seus principals immobles conten en el reconeiximent propi de la categoria de monument, entre ells:

• El Castell dels Comtes de Benavente, construït sobre una fortalea plenomedieval a mitan de el XV (1455-1499) per Rodrigo Alonso Pimentel, IV comte de Benavente. Ocupa una posició privilegiada dins del promontori en el que s'assenta el caixco antic de la ciutat. Edificat en sillería de granit sobre un recint de planta quadrangular, és custodiat per gavetes semicilíndricos que estan desigualment distribuïts, un pont levadizo i tot això dominat per la gran torre del homenage, interior i exenta, que es coneix popularment com el Macho.

Esta fortificació va participar activament en les guerres en Portugal, trobant-se en 1710 en un notable estat de deterioració, per lo que es va preferir construir un nou fortín per a protegir la frontera en Portugal. En 1887 va passar a ser propietat de l'Ajuntament que des de llavors ho ha destinat a diversos fins. En l'actualitat complix una finalitat cultural, trobant-se en l'ala nort —denominat casa del Governador— el centre de visitants i l'oficina municipal de turisme. La torre del homenage és la sèu del Centre de les Fortificacions, en el que s'oferix informació de l'història del castell, de la vila i de les fortalees de la província de Zamora. En l'ala este es troba la casa de la cultura, en tres sales destinades al saló de cctos, la biblioteca municipal i la sala d'exposicions.

• Iglésia de Santa María del Azogue, construïda en el XII, romànica, pero en importants transformacions en els sigles XVI, XVII i XVIII. Es troba situada en la plaça Major, tancant este recint urbà pel seu costat oriental. És de planta de creu llatina, en capçalera poligonal reforçada en contraforts i travessia en voltes de creueria. La porta meridional, es troba situada baix un porche situat entre la torre i el braç sur de la travessia. Consta de tres arquivoltas de mig punt abocinadas sobre jambas. L'exterior decorada en flors tetrapétalas, la d'en mig és un baquetón rodejat de brots que s'entrecreuen formant rombos i l'interior està formada per una nacela entre dos boceles. L'atra porta, l'occidental, formada per quatre arquivolta apuntades. Menció a banda mereixen les columnes i estàtues a elles adossades, realisades en pedra pizarrosa, mentres que el restant és de granit. Sobre la seua clau es veu empotrat un cap de cavaller barbado.

• Casa consistorial. Es troba situat en la plaça Major, tancant un dels seus costats. Té planta rectangular, en dos altura i ha segut construït en mampostería. La frontera conta en un porche en la planta baixa, en el que s'òbrin tres amplis arcs de mig punt i columnes dòriques, i sobre ell, com repetint l'esquema, una galeria porticada en quatre arcs. En cada extrem hi ha una torrecilla, bessones entre sí, que estan cobertes en pissarres de lajas irregulars, a la manera tradicional de la comarca de Sanabria.

També són dignes de menció el fort de Sant Carlos que es va ubicar extramuros, en l'eixida cap a Portugal, prop d'una de les tres portes, la de Sant Francisco, sobre una penya des de la que es pot tindre una bona perspectiva de la vila. Té forma pentagonal, encara conserva restants d'un fos i contrafoso. Per últim, l'ermita de Sant Cayetano (XVII, barroca).

Instalacions culturals

Conta en el Museu de Jagants i Cabezudos, situat en el carrer de Sant Bernardo, en ple conjunt històric. L'ell s'exhibixen els dèu jagants i els trentatrés cabezudos que solen desfilar en les distintes festes i events de la vila. Les desfilades de jagantes es vinculen en la creació en 1848 de l'archicofradía de La nostra Senyora de les Victòries, ya que des d'eixe any desfilen en les festes dels dies sèt i huit de setembre. En els anys 50 de el XX, despuix de la prohibició de les desfilades de jagantes i cabezudos, l'Ajuntament va començar a adquirir els distints personages que desfilaven i atres nous que ara s'exhibixen en este museu.

Festes

Mercat

La patrona de Pobla de Sanabria és la Verge del Azogue la festivitat del qual se celebra el 15 d'agost. Encara que durant anys es va deixar de celebrar actualment s'organisa un mercat medieval declarat d'interés turístic regional. Les grans festes de Pobla de Sanabria són les festes en honor a la Verge de les Victòries, el dia gran de les quals és el 8 de setembre i els dies 6, 7, 9 i 10 també hi ha festa. Estan considerades unes de les millors festes d'Espanya per la seua pirotècnia (els bous de fòc que són bregats a lo llarc de la matinada), desfilades de jagantes i cabezudos, la crida i el chupinazo, concerts i moltes més tradicions que fan d'estes festes alguna cosa especial i distint. Són les millors de festes de la comarca de Sanabria sense dubte.

La primera fi de semana de febrer se celebren les festes en honor a la Verge de les Caneles, patrona del barri de Sant Francisco de Pobla de Sanabria, són unes festes en un gran ambient festiu durant la fi de semana i les peculiaritats de la qual són la crema d'una gran foguera el dissabte, i que les verbenes fins a l'amanecer tenen lloc dins d'un jagantesc local.

Costums

La vila de Pobla de Sanabria conta en un patrimoni cultural molt diversificado. En ell apareixen el grup de jagants i cabezudos conservats d'abans de el XIX. Durant les festes i demés acontenyiments, estos ixen en passacarrers pel poble acompanyats de la banda de gaiteros i tambors de la vila. Estos visten de trage regional en jaqueta de lli i pantaló obscur. Les dònes porten el parament sanabrés conformat per una falda llarga i colorida i una bandolera; generalment de cuiro o tela preparats per a la dansa.

En Pobla de Sanabria i afores podem distinguir una série de balls i danses característics, interpretats pels gaiteros i panderetes, a sovint acompanyats de vores. Els jagants interpreten les seues prominents danses al són de la música regional.

Gastronomia

La gastronomia de Pobla, de la mateixa manera que la del restant de Sanabria, està basada principalment pels recursos de la terra i de les aigües del seu entorn. Destaca en primer lloc la trucha asalmonada del llac, pero també la carn de vedella. L'influència gallega es percep en el polp a la sanabresa, preparat de forma diferent al gallec pero en certa similitut, sent la seua presència molt freqüent en la romeria, al compàs de les gaites i balls d'esta terra. Destaquen també els habones sanabreses, de delicada textura i excelent sabor. Freqüents són els diferents plats de bolets de temporada. Ademés són freqüents atres aliments de la zona entre els que destaquen les morujas, farinatos, botillos o les rosquillas.

Música

La sarsuela El cantar del arriero succeïx en una venda pròxima a la localitat.