Next Generation EU
Next Generation EU (NGEU) és el pla de recuperació massiu de la Comissió Europea dotat en 750 mil millons d'euros (a preus constants de 2018) per a la recuperació econòmica de l'Unió Europea, colpejada per la pandèmia de COVID-19 en Europa.[1] Acordat el 21 de juliol de 2020 pel Consell Europeu, despuix de quatre dies de negociació entre els 27 Estats de l'Unió, la Comissió Europea va començar a eixecutar el pla. Es tracta dels majors fondos europeus aprovats en l'història de l'UE. El fondo NGEU s'estén als anys 2021-2026 i està lligat al presupost de l'UE de 2021-2027 (MFF). Els paquets comprensius del NGEU i MFF alcançarà el tamany de 1824,3 millardos de €.[2]
| Tres pilars del Next Generation EU[3] € = monte de cada instrument en millardos de euros[2] | ||
|---|---|---|
| Plantilla:Encapçalat vertical | Plantilla:Encapçalat vertical | Respal als Estats membres en les seues inversions i reformes |
| 560 | 672,5 | Mecanisme de Recuperació i Resiliencia[4] (préstams 360 - subvencions 312,5) |
| 55 | 47,5 | REACT-EU |
| 40 | 10 | Fondo de Transició Justa[5] (ajuda en la transició cap a la neutralitat climàtica europea) |
| 15 | 7,5 | Desenroll Rural. Respal per a realisar canvis en llínea en el PVE |
| Incentivar les inversions privades | ||
| 15,3 | 5,6 | Actualisació de InvestEU (programa d'inversió de l'UE) |
| 31 | style="background:#FFC7C7;vertical-align:middle;text-align:center;" class="table-no"|No | Instrument de respal a les empreses. El seu objectiu era desbloquejar € 300 millardos |
| 15 | Per a un instrument que buscava inversions en sectors estratègics | |
| Abordar les lliçons de la crisis | ||
| 2 | 1,9 | Per a reforçar rescEU, que s'ampliarà. Preparar a l'Unió per a respondre a futures crisis |
| 13,5 | 5 | Import per a Horizon Europe, que es reforçarà per a finançar investigacions en salut, resiliencia i les transicions verda i digital |
| 16,5 | No | Respal suplementari als socis mundials de l'UE en benefici dels interessos europeus |
| Enfortiment de programes de l'UE per a alinear el MFP en les necessitats de recuperació. Es reforçarà la flexibilitat del presupost de l'UE. | ||
L'acort NGEU és alguna cosa sense precedents en l'història de l'UE, ya que la mateixa emetrà vínculs o abonaments sobirans europeus (eurobonos) per a assignar subvencions i préstams als seus Estats membres, pagant-els per mig de la generació de recursos propis, a través dels imposts directes, lo que es considera el primer pas cap a una integració fiscal en Europa.[6]
Context: Pandèmia de COVID-19 en Europa
[editar | editar còdic]Controvèrsia inicial a nivell europeu
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Resposta de l'Unió Europea a la pandèmia en 2020
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Característiques de l'acorde
[editar | editar còdic]Fondo de recuperació
[editar | editar còdic]El fondo únic de recuperació NGEU, creat finalment en la Cim Europeu de juliol de 2020, pretén reparar a lo manco una part dels danys causats per la pandèmia del COVID-19, a l'hora que recolza els objectius ecològics i digitals de l'Unió a llarc determini.[7]
El NGEU està llimitat en el temps: el 70 % de les subvencions proporcionades pel Mecanisme de Recuperació i Resiliencia (RRF) es comprometran en els anys 2021 i 2022. El 30 % restant es comprometrà en 2023. Les claus d'assignació per als anys 2021-2022 són la taxa de desocupació i per al 2023 la pèrdua acumulada del Producte intern brut real observada durant el periodo 2020-2022.[8]
Els diners prestats en nom de l'UE es destinarà a 390.000 millons d'euros en subvencions d'ajuda i 360.000 millons d'euros en préstams de major duració, i es tornarà en 2028-2058. El paquet sembla gran, pero tindrà un efecte fiscal net en tota l'eurozona d'a penes un 1 % anual. Es destinaran 672.500 millons d'euros al programa de reconstrucció de l'UE despuix de la crisis de 19 anys com a instrument principal, i els 77.550 millons restants a través dels programes existents de l'UE.[9][10][11]
Es destinen 5 miliardos de € per a contrarrestar els efectes imprevists de l'eixida del Regne Unit de l'UE (Brexit) en els Estats membres de l'Unió.[12]
Acció climàtica
[editar | editar còdic]S'aplicarà un objectiu climàtic global del 30 % a l'import total de les despeses del MFP i del NGEU, en compliment del Acorde Climàtic de París i en consonancia con els objectius del Pacte Vert Europeu, l'iniciativa emblemàtica per a fer front a l'emergència climàtica[13]
Ingressos d'UE per fonts pròpies
[editar | editar còdic]El NGEU és un impuls a una política fiscal europea unificada. L'UE buscarà fonts d'ingressos directes. Com a primer pas, a partir de 2021 s'introduirà un nou recurs propi basat en els residus d'envasos de plàstic no reciclats. En els anys següents es preveu l'utilisació de recursos propis adicionals per al reembós dels préstams de la NGEU..[14]
Rebaixes nacionals
[editar | editar còdic]En l'eixida del Regne Unit de l'UE, també s'esperava que s'eliminara la ventaja dels descontes nacionals en l'UE. Pero en lloc d'açò, l'acort presupostari oferix a Alemània i als cridats “Quatre Frugals” (Dinamarca, Països Baixos, Àustria i Suècia), reembossos encara majors, en total 53.200 millons d'euros per al periodo presupostari 2021-2027, finançats per tots els Estats membres de l'Unió en funció de la seua renda nacional Bruta (RNB).[15][16]
Estat de Dret
[editar | editar còdic]El NGEU menciona l'importància del Estat de Dret, pero seguix sent vago o imprecís.[17] S'evita qualsevol condicionalidad relativa als governs de Polònia i Hongria, senyalats d'incomplir reiteradament l'artícul 7 del Tractat de l'Unió Europea.[18][19]
Gobernanza
[editar | editar còdic]Per a rebre respal del FRR, els Estats membres de l'Unió -evaluats tècnicament per la Comissió Europea- deuen presentar Plans Nacionals de Recuperació i Resiliencia (PRR), que incloguen objectius, fites i costs estimats.[20] Finalment, el Consell Europeu aprovarà políticament les propostes per majoria qualificada.[11]
El PRR deu descriure la forma en que cada Estat membre pretén utilisar estes inversions per a contribuir a les prioritats verdes i digitals previstes per la Comissió. Per a això, s'han fixat dos objectius: El 37 % de la despesa deu canalisar-se cap a les accions verdes i el 21% cap a les digitals.[21] Els Estats membres deuen complir l'objectiu de neutralitat climàtica de l'UE per a 2050.
La data llímit per a la presentació dels plans de recuperació i resiliencia és el 30 d'abril de 2021. S'anima als Estats membres a presentar un anteproyecte de pla a partir del 15 d'octubre de 2020.
Situació en Espanya
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
- Transició Digital
Dins dels fondos Next Generation EU és rellevant la participació de les menudes i mijanes empreses (Pimes) en la seua digitalisació. Per a això, el Govern espanyol, a través del Ministeri d'Assunts Econòmics i Transformació Digital, va crear el programa Kit Digital, en l'objectiu de digitalisar i actualisar els negocis. D'esta forma es pretén actualisar el teixit empresarial espanyol. Les pimes espanyoles contaran en ajudes d'entre 2000 i 12 000 euros per a contractar un agent digitalizador per a les següents solucions: sitie web i presència en internet, comerç electrònic, gestió de rets socials, gestió de clients, business intelligence i analítica, gestió de processos, factura electrònica, oficina virtual, comunicacions segures i ciberseguridad.
Vore també
[editar | editar còdic]- Fondos estructurals de l'Unió Europea
- Impacte financer de la pandèmia de COVID-19
- Política econòmica anticíclica
- Protestes contra el confinament per la pandèmia de COVID-19 en Europa
- Pla de Recuperació, Transformació i Resiliencia, pla presentat pel Govern d'Espanya
- PERTE
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Pla de recuperació per a Europa - Comissió Europea». www. commission. europa. eu. Consultat el 7 de juny de 2025.
- ↑ 2,0 2,1 «Reunió extraordinària del Consell Europeu (17, 18, 19, 20 i 21 de juliol de 2020)». Consell Europeu. Consultat el 21 de juliol de 2020.
- ↑ «El moment d'Europa: reparar els danys i preparar el futur per a la pròxima generació». Comissió Europea. Consultat el 27 de maig de 2020.
- ↑ «Mecanisme de Recuperació i Resiliencia | commission. europa. eu».
- ↑ «Fondo de Transició Justa | europarl. europa. eu».
- ↑ European Council, 2020, chpt. A29, 146.
- ↑ European Council, 2020, chpt. A2.
- ↑ European Council, 2020, chpt. A15.
- ↑ European Council, 2020, chpt. A6.
- ↑ «While EU leaders squabble, the Elephant in the Room remains unnoticed» (en en). Consultat el 15 de novembre de 2020.
- ↑ 11,0 11,1 «COVID-19: Council agrees its position on the Recovery and Resilience Facility» (en en). Consell Europeu. Consultat el 15 de novembre de 2020.
- ↑ European Council, 2020, chpt. A26.
- ↑ «Press corner» (en en). European Commission - European Commission. Consultat el 2020-12-14.
- ↑ European Council, 2020, chpt. A29, 146, 147.
- ↑ European Council, 2020, chpt. 152.
- ↑ The history of national rebats in the EU Retrieved 15 November 2020.
- ↑ European Council, 2020, chpt. A24, 22, 23.
- ↑ «Europe Bails Out Its Populists» (en en). Project Syndicate. Consultat el 15 de novembre de 2020.
- ↑ «What EU leaders really decided on rule of law» (en en). Politico. Consultat el 30 de març de 2021.
- ↑ «Pla de recuperació per a Europa». Consell Europeu. Consultat el 30 de març de 2021.
- ↑ «See No Evil. How a lack of transparency could dash EU hopes for a green pandemic recovery». CEE Bankwatch Network.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- European Council (2020). Special meeting of the European Council, 17-21 July 2020 – Conclusions.
- (2020).«The EU’s Pandemic Response: Tackling COVID-19, Building the Future».Intereconomics.Springer Nature.55(6)
- 342–343.doi:10.1007/s10272-020-0926-9.Consultat el 31 de decembre de 2020.
- (2020).«La doctrina Macron: una conversació en el President francés».El Grand Continent.Groupe d’études géopolitiques.Consultat el 31 de decembre de 2020.
- Aldecoa, Francisco (2020). Els Llibres De la Catarata (ed.). L'Unió Europea i la pandèmia mundial: Un actor imprescindible en la nova i necessària gobernanza global. ISBN 8413521327.
- (2020).«Europa, més allà de la COVID-19».Politique étrangère.85(3)Consultat el 14 de decembre de 2020.
- Bergsen, Pepijn; Billon-Galland, Alice; Kundnani, {{{nom3}}} (2020). The Royal Institute of International Affairs Chatham House (ed.). Europe After Coronavirus: The EU and a New Political Economy (en EN). ISBN 978 1 78413 403 7.
- (2020).«Iniciativa franc-alemana de reactivació de l'Unió Europea front a la crisis del coronavirus».Ministeri per a Europa i d'Assunts Exteriors.Consultat el 26 de maig de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Next Generation EU» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.