Chèc britànic
El cridat chèc britànic era un desconte en la contribució del Regne Unit al presupost de l'Unió Europea.
Característiques
[editar | editar còdic]El desconte es calcula aproximadament com 2/3 del dèficit fiscal del Regne Unit en l'Unió Europea (UE), és dir 2/3 de la diferència positiva entre les aportacions del Regne Unit al presupost de l'Unió més el que esta li torna en forma de prestacions i transferències.
En 2005 el chèc va ascendir a 3000 millons de lliuras a l'any (uns 4350 millons d'euros). A pesar d'això, el Regne Unit era el segon màxim contribuent net, només darrere d'Alemània cita requeridai el quarto si nos referim en térmens per càpita.
El chèc britànic distorsionava les solicituts de finançació de l'UE. El govern britànic era conscient de que 2/3 de la finançació demanada a l'UE anaven a ser en la pràctica deduïts del chèc britànic. Per lo tant l'incentiu a solicitar finançació de l'UE era molt menor i més encara tenint en conte que normalment els fondos de l'Unió Europea, només suponen una finançació parcial i requerixen que el proyecte siga cofinanciar per les autoritats locals i, per lo tant, aumentava més la despesa pública britànica. Els atres Estats membres, les contribucions dels quals no es veuen afectades pel fondo rep no tenen incentius a moderar les seues solicituts de finançació. El resultat final és que es produïa un efecte reductor de la despesa de l'UE al Regne Unit i, per lo tant, un agravament del dèficit que el chèc britànic estava destinat a corregir.
Història
[editar | editar còdic]El desconte va ser negociat per Margaret Thatcher el 1984 com a mecanisme de compensació pel fet de que la major part del presupost de l'UE es destina a finançar la Política Agrícola Comuna (PAC), de la que el Regne Unit es va beneficiar molt poc degut a que el seu sector agrícola és molt menut (en térmens de percentage sobre el PIB). Un dels motius pel que es va aprovar el desconte va ser que en aquell moment el Regne Unit era el tercer estat membre més pobre de la Comunitat Econòmica Europea (ara Unió Europea). Ademés, la despesa agrícola representava el 75% del presupost comunitari quan el chèc va ser introduït.
La reforma de 2005
[editar | editar còdic]Durant anys, varis Estats membres varen fer pressió per a conseguir l'eliminació d'este desconte pero el govern britànic va resistir totes les cridades a la seua cancelació. En decembre de 2005 el Consell va aplegar a un acort quan el primer ministre Tony Blair va propondre reduir en 10.500 millons d'euros el chèc durant el periodo comprés entre 2007 i 2013. No obstant el Parlament Europeu devia pronunciar-se sobre l'acort.
l'incorporació de nous Estats membres considerablement més pobres que els 15 estats que formaven partix l'Unió fins a 2004, va supondre un aument considerable de les despeses de la PAC i del presupost en general i això va implicar que el chèc britànic fora difícil d'acomodar dins del presupost. Entre 1985 i 2014, Londres va deixar d'abonar 109.000 millons d'euros en la seua contribució al presupost comunitari.[1]
Un dels arguments esgrimits és també el fet de que les ajudes a l'agricultura ya no suponen el 70% del presupost com succeïa el 1984. Existix també l'argument moral de que els nous Estats membres són substancialment més pobres que el Regne Unit i que, per lo tant, en certa mida, el Regne Unit no assumia els costs de l'ampliació en el chèc britànic.
El govern britànic va argumentar que si s'eliminara el chèc, el Regne Unit passaria a ser el major contribuent net al presupost de l'Unió i el segon en térmens per càpita,cita requerida fet que seria molt impopular entre l'opinió pública britànica ya de per sí prou euroescéptica. La Comissió estima que en el cas de mantindre's inalterado el chèc britànic este aumentarà fins a uns 7000 millons d'euros durant el periodo 2007-2014. També, segons estimacions de la Comissió, si s'eliminara el desconte, entre 2008 i 2013 la contribució neta britànica en térmens de percentage del PIB ascendiria fins a un 0,62% (0,55% per als Països Baixos i 0,52% per a Alemània).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 27 d'abril de 2019. Consultat el 20 de juny de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cheque británico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.