Verraco del pont (Salamanca)
El verraco del pont de Salamanca és un verraco de pedra que es troba en l'entrada del pont romà, i és l'estàtua més antiga de la ciutat. El seu orige està en els vetones, poble celta que va ocupar l'àrea i l'economia de la qual era essencialment ganadera. Encara que verraco significa porc reproductor, a esta figura també se li coneix com el bou de Salamanca o el bou del pont i aixina està representat en l'escut de la ciutat.[1]
Les seues mides són de 2,10 metro de llongitut, 1,57 metros d'altura i 0,70 metros d'esgambi.[2] Té el cap trencat i el cos està partit per la mitat, encara que va ser reconstruït.[3]
Història
[editar | editar còdic]
Es creu que els verracos varen ser erigits per tribus vetonas durant el periodo de l'Emperador Augusto, a finals I La presència del verraco junt al pont romà de Salamanca està documentada des de finals de el XII, apareixent també en el Concejo de la Ciutat, i mencionant-se en documents i la lliteratura.[4]
El 10 d'octubre de 1834 el polític José María Cambronero va fer que el verraco fora tirat al riu en creure que havia segut fet colocar per Carlos I d'Espanya despuix dels successos de les Comunitats. Açò va provocar grans danys a la figura, que va terminar partida en tres péntols.[1]
El 17 de juny de 1867 es rescata l'escultura per a ser albergada en el convent de Sant Esteban, i posteriorment moguda a diversos museus fins que es va tornar a colocar sobre el pont romà el 23 d'octubre de 1954, coincidint en el IV centenari de la publicació del El Lazarillo de Tormes. Des de llavors la seua ubicació ha variat des de l'interior del pont fins a l'actual a l'entrada d'est, lloc que ocupa des de 1993.[3][4]
L'estàtua ha sofrit danys per vandalisme en distintes ocasions a través dels anys, per eixemple en 2016 i en 2019.[5][6]
Interpretacions
[editar | editar còdic]Els vetones varen deixar figures similars pel territori que varen ocupar, tant en Espanya com en Portugal. Estes figures zoomórficas representen al porc reproductor pero també a atres animals com a bous i javalins.[1] Encara que es tracta de manifestacions artístiques reconeixibles de la cultura vetona el seu significat no és clar, i existixen vàries teories al respecte. Per eixemple, es creu que servian com a pedres terminals per a delimitar fronteres o terrenys dedicats al pastoreig, que estaven relacionades en Hércules, o que pogueren tindre un significat místic o religiós, com el cult a deidades de la terra, a la fertilitat, o als morts.[5][7]
El símbol del bou en particular s'ha identificat en Osiris, o en la fortalea d'un riu.[7] Per eixemple, Juan de Horozco i Covarrubias comentava en el XVI que el soroll de les seues aigües sembla el bramido d'un bou per lo que els romans ho varen colocar sobre el pont.[4]
Un estudi de l'Universitat Autònoma de Madrit distinguix tres tipos de verracos en tres possibles funcions. Els autors conclouen que les figures de major tamany de bous i sense inscripcions, com la de Salamanca, s'haurien tallat com a protecció del ganado i els recursos naturals.[8]
Referències lliteràries
[editar | editar còdic]Este verraco és famós gràcies a El Lazarillo de Tormes, en ser usat pel cego per a ensenyar a Lázaro que "el mosso d'un cego ha de saber més que el diable".
–Lázaro, aplega l'oït a este bou i sentiràs gran soroll dins d'ell.
També en El millor mestre, el temps, de Lope de Vega, es menciona al bou de Salamanca i als de Guisant:
Torí: ¿Ha vist vuesa mercé
en aquell pradilio amé
als bous de Guisant?
Otón: Sí. He vist.
Torí: Huélgome dello!
Puix yo els dejarreté,
I al de pedra que està posat
en Salamanca, en la pont,
d'un revés vaig rapar els nervis.
Aixina estan sense peus ara.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Coneix el història del pont romà de Salamanca» (en és). La Crònica de Salamanca. Archivat des d'el original, el 27 de juliol de 2020. Consultat el 27 de juliol de 2020.
- ↑ «Alguns verracos de Salamanca». www.crienaturavila.com. Archivat des d'el original, el 24 de juliol de 2020. Consultat el 24 de juliol de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 «Verracos | Ficha 316 Figura zoomorfa». www.verracos.es. Consultat el 27 de juliol de 2020.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «El bou o verraco de Salamanca» (en és). Salamanca rtv al dia. Archivat des d'el original, el 24 de juliol de 2020. Consultat el 24 de juliol de 2020.
- ↑ 5,0 5,1 «Danys en el milenari verraco i l'estàtua del Lazarillo del Pont Romà» (en és). Salamanca 24 Hores. Consultat el 27 de juliol de 2020.
- ↑ «Nou 'maltracte' al verraco del Pont Romà» (en és-es). www.lagacetadesalamanca.es. Archivat des d'el original, el 27 de juliol de 2020. Consultat el 27 de juliol de 2020.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Revista de dialectologia i tradicions populars.Consell Superior d'Investigacions Científiques (Espanya).
- 147-168.ISSN 0034-7981.Consultat el 1 d'agost de 2020.
- ↑ «La verdadera funció dels verracos, les estranyes escultures celtes úniques de la Península» (en és-es). L'Espanyol. Archivat des d'el original, el 27 de juliol de 2020. Consultat el 27 de juliol de 2020.
La versió original d'este artícul, o part d'ell, s'ha obtingut de wikisalamanca, que edita baix la llicència CC by-sa 3.0
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Verraco del puente (Salamanca)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.