Castell de Coca

El castell de Coca és una fortificació de la localitat de Coca (Segòvia, Castella i Lleó); va ser construït en el XV i està considerat una de les millors obres arquitectòniques del gòtic-mudéjar espanyol. Propietat de la casa d'Alba, cedit al Ministeri d'Agricultura d'Espanya des de l'any 1954. Una maqueta a escala d'este castell es troba en el Parc temàtic Mudéjar d'Olmedo i una atra rèplica en Minimundus, Klagenfurt (Àustria).

Situació

El castell està situat a les afores de la vila de Coca (Segòvia), de la que rep el seu nom. S'alça sobre el meandre del riu Voltoya, afluent del Eresma. Construït en el XV sobre una esplanada d'una zona escarpada, és un dels millors exponents de l'arquitectura gòtic-mudéjar espanyola, i està declarat Monument Nacional. És una de les poques fortalees d'Espanya que no s'assenta sobre un cerro, ^{cita requerida} sino sobre uns escarpes del terreny. Rodeja l'edifici un ample i profunt fos.

Descripció

Panoràmica del castell.

La seua construcció es va realisar en el sigle xv principalment en rajola, utilisat no només com a material d'obra, sino també com a element decoratiu; la pedra calcàrea apareix en les aspilleres, les columnes del pati d'armes i atres elements decoratius.

El recint inferior és de planta quadrada, i es troba flanquejat en els seus cantons per quatre torres, sent la de major tamany la torre de l'homenage, recorreguda en el seu interior per una angosta escala de caragol realisada en rajola que permet l'accés a diverses plantes destinades a capella, sala d'armes i atres estàncies. La Sala d'armes es cobrix en volta de nervaduras gòtiques adornada en mosaics a pur de motius geomètrics de varis colors. Des de lo alt de la torre es divisen els castells de Cuéllar i d'Íscar.

La torre de Pedro Mata seguix en tamany a la de l'homenage, segurament perque junt a ella protegix la porta d'accés al pati d'armes. Les dos restants són la torre de la Muralla i la dels Peixos. Dins del recint poden trobar-se també atres sales en decoració d'estuc i mural, aixina com una masmorra.

Història

Gravat del castell a principis del XIX per Dominique Vivant.

Entrada al castell, segona mitat XX.

Vista lateral.

La vila va pertànyer a la corona de Castella fins que en 1439 va ser cedida al marqués de Santillana, qui en 1451 la va permutar per la vila de Saldaña en Alonso de Fonseca i Ulloa, bisbe d'Àvila i arquebisbe de Sevilla. En 1453, Alonso de Fonseca i Ulloa va obtindre del rei Juan II de Castella el permís real per a edificar el castell, encara que la seua construcció no es va escomençar fins a varis anys despuix. En tindre que absentar-se de Coca, Alonso de Fonseca i Ulloa va cedir en 1460 els drets de la vila al seu germà Fernando de Fonseca, que els va eixercir fins a la seua mort en 1463. Alonso va fallir en 1473 sent arquebisbe de Sevilla, i Coca va ser heretada pel seu nebot, Alonso de Fonseca i Avellaneda, fill de Fernando, qui va portar a terme la construcció de la major part del castell, fins a quedar pràcticament terminada en 1493. A partir de llavors va ser residència palatina i escenari de grans festes, a les que varen assistir notables personalitats.

Va nomenar pel seu successor al seu nebot Alonso de Fonseca i Acevedo, qui va manar construir el castell en 1473 i ho va convertir en residència senyorial, a on va celebrar grans festes que eren freqüentades per diferents personalitats, entre les que destaca el moradura francés Jean Jouffroi, que va aplegar a Castella en la proposta de matrimoni entre l'infanta Isabel (despuix regna) en el duc de Berry de Guiena, germà de Luis XI de França. També va visitar el castell Beatriz de Bobadilla, marquesa de Moya.

Allumenament del castell de nit.

En 1502, els Reis Catòlics es varen assegurar de que en cas de mort d'Alonso, el castell passara al seu germà Antonio Fonseca. I a l'any següent la reina Isabel va decretar que els hereus de la vila de Coca solament podrien ser varons, en lo que va eliminar la possibilitat de que el castell anara heretat per una de les dos úniques filles del seu amo. Per això en 1504, Coca va passar al seu germà, Antonio de Fonseca, capità dels Reis Catòlics, que va ampliar els elements defensius del castell, que més vesprada va tindre que defendre's de l'infortunado atac del marqués del Cenete, qui pretenia rescatar a la seua promesa, María de Fonseca, que estava retinguda pel seu tio.

En 1512 varen treballar en el castell alarifes sevillans (mestres d'obres), que possiblement varen ser els artífexs de moltes de les seues decoració. En 1521 va ser atacat per les tropes comuneras en represàlia per l'incendi de Medina del Camp portat a terme pel propi Antonio de Fonseca; al no conseguir accedir al castell, varen destruir la propenca fortalea d'Alaejos. En 1645, va ser presó del duc de Medina Sidonia, acusat d'haver-se volgut proclamar rei d'Andalusia. I més alvance, per casament, el castell va passar a ser propietat de la casa d'Alba.

Modele a escala en Minimundus (Klagenfurt, Àustria)

En diferents époques va passar per importants reformes: galeries del Pati d'Armes en el XVI; galeria entre les Torres de l'Homenage i de Pedro Mata en el XVII, i atres millores en 1715. Pero a partir de 1730 el seu archiu va ser traslladat a Madrit, i el castell va caure en l'abandó i la rapa. En 1808, durant la Guerra de l'Independència, els francesos varen ocupar la vila de Coca i les seues tropes es varen instalar en el castell, al que varen causar grans destrosses, i quan ho varen abandonar en 1812 solament eren ruïnes. I en 1828, un administrador de la casa d'Alba sense escrúpuls va vendre materials del castell, entre ells columnes de marbre del pati, lo que va accentuar encara més la seua ruïna.

En 1926, el castell va ser declarat Monument Nacional. En 1931 va ser declarat Monument Històric Nacional i en 1954 va ser cedit al Ministeri d'Agricultura per 100 anys menys 1 dia, sent restaurat entre 1956 i 1958 per a albergar l'Escola de Capacitació Forestal. En 1995 va ser escenari de tres dels 15 capítuls del concurs televisiu de TVE titulat La nit dels castells, encara que no varen utilisar el seu interior, que va ser substituït per un decorat en el plató L-3 dels desapareguts Estudis Buñuel-TVE.

Escola de capacitació forestal

Despuix de la seua cessió al Ministeri d'Agricultura en 1954, i a partir de la finalisació de la seua restauració en 1958, parts de les sales del castell varen passar a ser la sèu de l'Escola de Capacitació Forestal, que és molt solicitada per alumnes de tota Espanya: a partir de 1958 han passat per les seues aules 39 promocions de Capataços Forestals.

Bibliografia

• Cabañero, V. M.; Nebot, D.; Zamora, A. (Coords.) (2011): Estudis sobre Història i Art en Coca. Real Acadèmia d'Història i Art de Sant Quirce. 269 págs. ISBN 978-84-920641-7-5. Estudis sobre història i art en Coca
• Bruno Cardeñosa (2012) - Història d'Iberia Vella - N.º 80 - El Rei dels Templarios. Editorial: Améria Iberica. 38 págs. ISSN: 8-424094-008599.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castell de Coca.

• Castell de Coca