Aspillera
Una aspillera, paraula provinent del Llatí sagitta,[1] (també cridada arquera, saetera, lancera, esclafidor o ballestera) és una obertura vertical, estreta i profunda, practicada en alguns murs o murallas defensives, aixina com en les torres dels castells o inclús en algunes almenas, per a permetre disparar flechas en arcs o be en ballestas.[1][2]
Història
El motiu que va fer sorgir les aspilleras va ser la pretensió d'eliminar els ànguls morts en les fortificacions. D'esta manera varen aparéixer les primeres arqueras en les fortalees del XII, encara que per llavors encara eren prou rares o difícils de trobar. Va ser durant el XIII quan es varen multiplicar i es varen convertir en un método defensiu habitual. Cap a mediats del XIV, les aspilleras es varen tornar cada volta més rares en les parts baixes de les fortificacions i es varen multiplicar en les zones altes. Per regla general es reserva la denominació de saetera per a les fortificacions més antigues en les que no existien armes de fòc i aspillera per a aquelles en les que s'utilisaven per a disparar este tipo d'armes. Per eixemple les aspilleras per a dispar en fusil en els forts poligonals del XIX.
Artilleria naval
En la artilleria naval dels sigles XV a XIX les esclafidors eren les obertures dels costats, en general obertures quadrades, per les que els bucs de guerra disparaven els seus canons.
Vore també
Galeria d'imàgens
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Lajo Pérez, Rosina (1990). , Madrit - Espanya: Akal, p. 184. ISBN 978-84-460-0924-5. Consultat el 13 de juny de 2015.
- ↑ Diccionario de la lengua española}
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Aspillera.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aspillera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.